Dret al secret de les comunicacions: naturalesa i abast
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. processal, Jurisprudència
“I, en el marc de la protecció dels drets fonamentals, i en especial pel que fa al dret al secret de les comunicacions que a tothom garanteix l’article 15.2 de la Constitució, aquest Tribunal té abastament declarat que aquest dret fonamental comprèn no sols el contingut de les comunicacions sinó també, en el cas de les comunicacions telefòniques, la informació relativa al tràfic de les trucades fetes i de les trucades rebudes, relació dels números de telèfon i dels seus titulars (sentències d’aquest Tribunal de 21 de juny del 2007, en Rotlles d’apel·lació núm. 13/07 i núm. 14/07), sentència de 10 d’abril del 2008 en Rotlle d’apel·lació núm. 43/07, i sentència de 30 de juny del 2008 en Rotlle apel·lació núm. 9/08.
III.-CONSIDERANT: que en el cas d’autes la qüestió fonamental és la de determinar si hi hagué per part del Sr. Albert M.M., o d’altre funcionari o autoritat del M.I. Govern, un control de les trucades fetes i/o rebudes pel funcionari Sr. Á. en el terminal de telèfon de la seva taula de treball (extensió 1499), és a dir, com va arribar al Sr. M. la informació de que el Sr. Á. havia fet una trucada al Sr. S.des de el seu lloc de treball el dia 23 d’octubre del 2008.
….
Per tant, considerem que no es pot donar per provat que el Sr. Albert M. hagués efectuat un control del registre de trucades de la centraleta del núm. fix 875700 corresponent a l’Edifici Administratiu del M.I. Govern per esbrinar que fou des de l’extensió 1499 que el Sr. Á. va telefonar al Sr. S.vers les 9 hores del dia 23 d’octubre del 2008.
La part apel·lant al·lega la sentència de data 3 d’abril del 2007 del TEDH (Demanda núm. 62617/2000 de Copland contra el Regne Unit) que recorda la reiterada
Jurisprudència del mateix Tribunal de que les trucades telefòniques que procedeixen de locals professionals es poden incloure en els conceptes de “vida privada” i de “correspondència”. Però entenem que dita sentència no es aplicable al cas d’autes en que, com ja hem dit, no podem donar per provat que hi hagués hagut un control del registre de trucades del telèfon de la centraleta de l’Edifici Administratiu del M.I. Govern, sinó que fou un dels interlocutors de la trucada, el Sr. S., qui aportà la informació sobre dita trucada, i el Sr.S. podia legítimament revelar aquestes dades doncs era un dels interlocutors de la trucada.
Per tot el que s’ha exposat, no apreciant el Tribunal que s’hagués produït la vulneració al·legada per la part apel·lant, procedeix desestimar el recurs i confirmar íntegrament l’aute recorregut.”
Sentència de la sala penal del Tribunal Superior de data 23/10/09, ponent JM Pijuan, número 28-09.
“IV.-CONSIDERANT: que l’objecte del present procediment urgent i preferent i, en definitiva, del recurs no és determinar la legitimitat de la intervenció dels telèfons mòbils dels Srs. M.i M. sinó si fou legítima la intervenció del telèfon mòbil del Sr. L., per a la qual cosa caldrà veure si hi hagué pròpia intervenció del telèfon mòbil del Sr. L., en què va consistir la recerca d’informació, per tal de saber si la informació quedava o no emparada pel dret fonamental al secret de les comunicacions de l’article 15 de la Constitució, i si dita intervenció es va fer amb l’oportuna autorització, ja sigui del titular del telèfon mòbil, ja sigui de l’Hble. Sr. Batlle instructor.
Abans de res, i seguint el fil del que la part apel·lant assenyala com a thema decidendi, cal dir:
1r. Que, com ja tenim amplament declarat, l’abast de la protecció del dret fonamental al secret de les comunicacions que a tothom garanteix l’article 15.2 de la Constitució, comprèn no sols el contingut de les comunicacions sinó també, en el cas de les comunicacions telefòniques, la informació relativa al tràfic de les trucades emeses i rebudes, o intentades, així com a la relació dels números de telèfon i dels seus titulars i als missatges escrits SMS enviats o rebuts (sentències d’aquest Tribunal de 21 de juny del 2007, en Rotlles d’apel·lació núm. 13/07 i núm. 14/07), sentència de 10 d’abril del 2008 en Rotlle d’apel·lació núm. 43/07, i sentència de 30 de juny del 2008 en Rotlle apel·lació núm. 9/08). I que això, tot això i res més que això és el que abasta el dret fonamental, en el cas de les comunicacions telefòniques.
2n. Que no queda sota la protecció jurisdiccional perquè no és, ni s’integra, en cap mena de comunicació del titular del telèfon, el fet d’efectuar el Servei de Policia una trucada des d’un telèfon mòbil intervingut a un detingut amb la finalitat d’esbrinar el número de línia de dit telèfon perquè, no disposant els agents del PIN, havien d’assegurar la identificació del número del telèfon abans que es descarregués la bateria i el telèfon s’apagués doncs, altrament, no tenint coneixement del número de línia i targeta SIM es veurien en la impossibilitat de demanar la corresponent autorització judicial per poder posteriorment examinar el tràfic de trucades i el contingut de les trucades i sms efectuats amb dit telèfon mòbil. Aquesta és una actuació que s’emmarca en les facultats que als agents Servei de Policia els atorga l’article 26 del Codi de Procediment Penal.
3r. Que per a descarregar fotografies d’un telèfon mòbil o examinar la seva agenda telefònica no cal l’autorització judicial que estableix l’article 87.2 del Codi de Procediment Penal ja que dites accions no suposen cap restricció del dret fonamental al secret de les comunicacions, doncs ni l’agenda telefònica ni els arxius fotogràfics que contenen els telèfons mòbils no queden compresos en la protecció del dret fonamental ja que no poden ser considerats comunicacions, ni formen part de cap comunicació. També és una actuació que s’emmarca en les facultats que als agents Servei de Policia els atorga l’article 26 del Codi de Procediment Penal.
…
S’observa, doncs, que entre els telèfons mòbils intervinguts quina informació quedava sota la autorització de la Hble. Sra. Batlle estava el telèfon mòbil incautat al Sr. L. que constava dipositat en la bossa precintada núm. PP18116. Per tant, aquest aute de data 22 de març del 2007 legitimà la investigació del contingut del telèfon mòbil incautat al Sr. L. quin resultat es fa constar a l’Annex A (folis 363 i següents) de l’informe que fou tramés pel Servei de Policia a la Hble. Sra. Batlle en data 30 de març del 2007 (foli 330), informe que té per objecte el resultat de l’anàlisi de la informació continguda en els telèfons mòbils a que es feia referència en l’aute de 22 de març del 2007 i ofici de la mateixa data adreçat per la Hble. Sra. Batlle al Director del Servei de Policia.
La conclusió no pot ser altra que la recollida de les dades sobre tràfic de trucades i sms realitzada pel Servei de Policia respecte del telèfon mòbil de la marca NEC que havia estat incautat a Ion L., dipositat en la bossa precintada núm. PP18116, fou absolutament legítima tota vegada que estava degudament emparada per l’autorització donada prèviament per la Hble. Sra. Batlle instructora mitjançant aute de data 22 de març del 2007. Per tant, no hi ha lloc a declarar la vulneració del dret fonamental al secret de les comunicacions respecte del ara apel·lant Sr. Ion L., procedint la desestimació del recurs d’apel·lació i la confirmació íntegra de l’aute de data 22 de maig del 2009dictat per l’Hble. Sr. Batlle.”
Sentència de la sala penal del Tribunal Superior de data 23/10/08, ponent JM Pijuan, número 29-09.
Tags: drets fonamentals
