Control jurisdiccional de de la normativa tributària comunal. Diferències entre taxes i tributs
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. administrativa, Jurisprudència
Primer.- El fons del litigi és de saber si les taxes adoptades per l’Hble. Comú d’Andorra la Vella eren o no conformes a l’article 18 de la Llei del 27 de juny del 2003. La sentencia de la Sala administrativa per tant, ha confrontat les mesures adoptades pel Comú i les disposicions d’aquesta Llei. Ha jutjat que el text adoptat pel Comú desconeixia les disposicions de la Llei, que evidentment són d’un rang superior i per tant ha anul·lat sobre aquest fonament, les mesures adoptades per l’Hble. Comú d’Andorra la Vella.El fonament jurídic de l’anul·lació és per tant clar: el desconeixement de les exigències donades per un text de rang superior.
En la seva demanda del 18 de març del 2010, l’Hble. Comú d’Andorra la Vella es limita a reprendre arguments ja exposats en la primera i segona instància Aquests arguments han estat examinats i rebutjats pel Tribunal de Batlles i per la Sala administrativa del Tribunal Superior. Per tant, la interessada no ha estat privada de cap dels seus drets fonamentals.
Segon.- Com aquesta Sala ha jutjat varies vegades, el recurs basat sobre l’article 10 de la Constitució no es pot considerar com una tercera instància.
Tanmateix, podem aportar les següents respostes als tres arguments principals aportats per l’Hble. Comú d’Andorra la Vella («vegem per tant, perquè es vulnera el dret a la jurisdicció»):
«no és competència dels tribunals entrar a valorar si el mètode de càlcul de les taxes és adequat o no, essent una facultat discrecional de les administracions la determinació del sistema de càlcul de les taxes».
El Comú afegeix que «disposant els comuns de gran poder discrecional sempre i quant es respectin els límits establerts per dites normes de rang superior».
Però precisament, la missió del jutge és de verificar que els comuns respecten les exigències donades per les normes de rang superior. Com ja s’ha indicat en la sentència, la Llei estableix una diferència fonamental entre els «impostos» i les «taxes». Evidentment no entra dins la competència del jutge de definir la política fiscal dels Comuns; però, pertany al jutge verificar que les mesures adoptades es corresponen amb les definicions legals. És a dir, que els Comuns no poden qualificar de « taxes » les recaptacions que són en realitat «impostos». La Sala Administrativa ha constatat aquesta confusió. Des d’aquest punt de vista podem remarcar que aquesta confusió sembla persistir en l’escrit presentat per l’Hble. Comú d’Andorra la Vella. En la pagina 5 de l’escrit, es fa referència a títol de dret comparat, a la taxa francesa « de retirada de les escombraries domestiques »; cal precisar que aquesta taxa, en la terminologia francesa, és un impost i es distingeix del «cànon per la retirada de les escombraries domestiques» que segons, la traducció catalana, seria una taxa i la seva manera de càlcul es faria justament en funció del cost econòmic del servei i no en funció del valor cadastral (per raó d’aquestes exigències franceses relativament poc comunes, han adoptat preferentment aquest sistema que seria «l’impost» en dret andorrà).
«les dades contingudes en els actes administratius gaudeixen d’una presumpció d’exactitud… s’esqueia considerar que les dades incorporades en l’informe econòmic eren correctes».
La sentencia, evidentment no ha posat en dubte l’exactitud de les dades que figuren en l’informe econòmic. Solament ha contradit les insuficiències del contingut d’aquest informe. L’article 18 exigeix la presentació «d’una memòria econòmica». El document presentat pel Comú es limita a recollir dades pressupostaries però no permet d’avaluar el «cost del servei» com ho exigeix l’article 18.
«no existeix cap disposició legal que fixi el contingut de dita memòria econòmica».
Com ja s’ha indicat més amunt, el Comú es limita a recollir les dades pressupostaries que les «taxes» permetran de finançar. Però, precisament es tracta encara altra vegada d’una confusió entre els «impostos», que ajuden al finançament de totes les despeses pressupostaries, independentment d’una avaluació del cost dels serveis i les «taxes», on el muntant s’ha de determinar, no solament en funció de les despeses pressupostaries, però si en funció del cost del servei. El mateix escrit reconeix que « constatem que aquestes, si bé no es detallen clarament… ».
És aquí que resideix el fons del litigi: si el Comú desitja d’ara en endavant establir «taxes» reemplaçant els «impostos» (veure fonament Cinquè de la sentencia, la citació de l’exposició dels motius de les mesures preses pel Comú), haurà de presentar un informe més detallat que permeti calcular el «cost del servei» (article 18 de la Llei del 27 de juny del 2003); el «cost del servei» és una noció de naturalesa econòmica que no es limita a una recapitulació de dades pressupostaries.
Aute de la sala administrativa de data 10/5/10, ponent L. Saura, número 14-2010.
