Contracte d’adhesió: interpretació. Resolució del contracte de compravenda
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. civil, Jurisprudència
“II.- Els arguments de la part recurrent no es poden acceptar, ja que el fet que en el contracte no constés que l’habitatge que es prometia vendre havia de tenir dues habitacions no resulta rellevant quan el mateix anava acompanyat d’un plànol de l’apartament, que també estava signat per les parts i que s’ha de considerant integrant de l’acord de voluntats, en el què es recollia aquesta circumstància de manera clara (foli 19).
Tampoc es pot defensar que es tractava d’un plànol aproximat i merament orientatiu, com es manifestava al contracte signat entre les parts, perquè cal entendre que aquesta qualificació es podia referir a detalls accidentals de l’apartament, però no a una circumstància com era la seva distribució en una o dues estances que podia resultar decisiva per la formació de la voluntat del comprador a l’hora d’adquirir-lo. Aquesta interpretació s’ha de considerar preferent per dos raons:
en primer lloc, perquè aquest contracte s’ha de considerar com d’adhesió, ja que cal presumir que va ser redactat unilateralment pel venedor en relació a tots els
habitatges que prometia vendre i el va signar un particular, i, per tant, les clàusules que puguin resultar fosques no es poden interpretar en benefici de qui les va redactar i, en segon lloc, perquè admetre la interpretació del defenent en el sentit que la manca de concreció de les característiques de l’habitatge podia afectar a qualsevol dels seus elements resulta clarament abusiu. El mateix es pot dir de l’argument del recurrent en el sentit que la modificació podia produir-se per exigències tècniques, econòmiques o jurídiques, ja que no s’ha provat que aquesta fos la causa que la va originar i, en tot cas, tampoc per aquest motiu es podien
modificar condicions essencials de l’immoble, perquè això comportaria deixar en mans del constructor el compliment del contracte, situant al comprador en total indefensió, ja que no podria saber fins el moment que li fos lliurat l’immoble adquirit quines característiques, fins i tot aquelles que es poden considerar bàsiques, tindria finalment.
III.- Tampoc es pot admetre l’argument de la part recurrent en el sentit que el fet que un habitatge tingui una o dues habitacions no suposa una diferència transcendent, ja que l’existència de dues estances permet una independència i una intimitat quan en ell conviuen pares i fills, o persones no lligades per vincles matrimonials o en condicions d’afectivitat assimilables, que no és possible quan només es disposa d’una estança, raó per la qual, o bé el comprador no pot gaudir del pis d’acord amb les condicions que cercava i, per tant, s’ha frustrat la finalitat per la qual es va adquirir, o bé el seu valor disminueix en el mercat, raó per la qual el perjudici que pateix és evident.
Per aquestes raons, s’ha de considerar ajustada a dret la petició de resolució del contracte feta per l’agent, entenent que el defecte que afectava al pis que se li va prometre vendre era prou substancial per entendre que se li volia lliurar un aliud pro alio.”
Sentència de la sala civil del Tribunal Superior de data 27/5/10, ponent E. Amat, autes 039/10.
Tags: compravenda, contracte d'adhesió
