Addendes i actes com a elements del marc normatiu en la contractació d’obra pública
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. administrativa, Jurisprudència
“Un dels principals arguments del recurs d’apel·lació és que aquestes addendes no van ser signades per representants de la UTE i per tant mai van ser acceptades i en conseqüència no s’han de tenir en compte els seus continguts, com ha fet la sentència, pel que fa a l’assumpció de riscos per la UTE i a la cobertura dels conceptes i quantitats que es reclamen. Amb independència de que es tracta d’un argument nou no fet valer en la primera instància, l’anàlisi de les addendes i les actes que reflecteixen el seguiment de les incidències de l’obra no permeten acollir l’afirmació de la part apel·lant; en conseqüència, les addendes i per tant la documentació contractual que les conforma, es tenen per normes rectores dels drets i les obligacions de les parts i s’han tenir en compte, com ha fet la sentència, a l’hora de valorar la posició respectiva de les parts litigants.
El marc normatiu en el que s’han d’analitzar, per tant, les qüestions plantejades és el dels diferents plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques particulars del contracte i de les addendes, a la llum d’allò previst en la Llei de la contractació pública de 9 de novembre de 2000.”
Sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de data 26/1/10, ponent L. Saura, número 06-2010.
Un dels principals arguments del recurs d’apel·lació és que aquestes addendes no van ser signades per representants de la UTE i per tant mai van ser acceptades i en conseqüència no s’han de tenir en compte els seus continguts, com ha fet la sentència, pel que fa a l’assumpció de riscos per la UTE i a la cobertura dels conceptes i quantitats que es reclamen. Amb independència de que es tracta d’un argument nou no fet valer en la primera instància, l’anàlisi de les addendes i les actes que reflecteixen el seguiment de les incidències de l’obra no permeten acollir l’afirmació de la part apel·lant; en conseqüència, les addendes i per tant la documentació contractual que les conforma, es tenen per normes rectores dels drets i les obligacions de les parts i s’han tenir en compte, com ha fet la sentència, a l’hora de valorar la posició respectiva de les parts litigants.
El marc normatiu en el que s’han d’analitzar, per tant, les qüestions plantejades és el dels diferents plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques particulars del contracte i de les addendes, a la llum d’allò previst en la Llei de la contractació pública de 9 de novembre de 2000.
Tags: contractació pública
