Ley de Régimen Jurídico de las entidades bancarias y de régimen administrativo básico de las entidades operativas del sistema financiero
Publicat per Manel Casal | Secció Normativa
Demà entra en vigor la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer, del desenvolupament normatiu del sistema financer , amb la finalitat de mantenir un sistema financer estructuralment i funcionalment sòlid, i deroga la Llei vigent de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, del 30 de juny de 1998, amb l'objecte de modificar el règim jurídic de les entitats bancàries per tal d'evitar greuges comparatius amb el propi d'altres entitats del sistema financer, i també per establir el règim administratiu bàsic de les distintes entitats operatives que formen el sistema financer andorrà.
Text complet :
Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 13 de maig del 2010 ha aprovat la següent:
Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer
Exposición de motivos
La Llei de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer s'inscriu en la premissa fixada des de l'inici del desenvolupament normatiu del sistema financer, consistent en el fet que Andorra ha de mantenir un sistema financer estructuralment i funcionalment sòlid, i deroga la Llei vigent de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, del 30 de juny de 1998, amb l'objecte de modificar el règim jurídic de les entitats bancàries per tal d'evitar greuges comparatius amb el propi d'altres entitats del sistema financer, i també per establir el règim administratiu bàsic de les distintes entitats operatives que formen el sistema financer andorrà.
El títol I, amb un capítol únic, recull les definicions contingudes a la Llei de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, del 30 de juny de 1998.
El títol II, que s'estructura en dos capítols i onze articles, conté el règim jurídic de les entitats bancàries que, donant continuïtat a la Llei de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, del 30 de juny de 1998, i adaptant-lo a les disposicions de la Llei 20/2007, del 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, recull els elements de caràcter estructural presents en la Llei de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, i també incorpora el contingut de la Llei de regulació del capital social mínim de les entitats bancàries de dret andorrà, del 30 de juny de 1998, ja que estableix el capital social mínim de les entitats bancàries. Com a novetats més importants cal destacar els requisits de garantia de la transparència en el sistema financer, i el nou règim del Consell d'Administració que persegueix augmentar-ne la professionalitat.
El títol III s'estructura en quatre capítols i vint-i-set articles i conté el règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer: les entitats bancàries, les entitats -no bancàries- de crèdit especialitzat, les societats gestores d'organismes d'inversió col.lectiva i les entitats financeres d'inversió. Així, el capítol primer estableix els requisits que s'exigeixen de totes les entitats referides, destacant com a novetats els requisits relatius a les obligacions de transparència amb la clientela, alguns dels quals figuren actualment regulats mitjançant comunicats vinculants de l'INAF, i, sobretot, l'aplicació dels requisits exigits a les entitats financeres d'inversió també a les entitats bancàries ia les societats gestores d'organismes d'inversió col.lectiva.
Els requisits exigits a les entitats financeres d'inversió, que també són d'aplicació a les entitats bancàries quan ofereixen serveis d'inversió, són tant de naturalesa organitzativa com de funcionament i els previstos en el capítol segon tenen per finalitat protegir els interessos dels inversors. Ambdós recullen els principis establerts en la directiva comunitària 2004/39/CEE, del Parlament Europeu i del Consell, del 21 d'abril del 2004, coneguda com a MiFID (Markets in Financial Instruments Directive) relativa als mercats d'instruments financers, per la qual es modifiquen les directives 85/611/CEE i 93/6/CEE del Consell i la Directiva 200/12/CE del Parlament Europeu i del Consell i es deroga la Directiva 93/22/CEE del Consell, relatius a les normes ètiques i de conducta que han de complir les entitats financeres d'inversió, tals com l'obligació de disposar d'un registre, la informació sobre les operacions i, la transparència del mercat, entre d'altres. En aquest sentit, els principis que s'estableixen tenen com a finalitat la modernització dels mercats financers per adaptar-los a les noves necessitats; el reforç de les mesures dirigides a la protecció dels inversors i l'adaptació dels requisits d'organització exigibles a l'entitat per garantir que la seva organització s'adequa als serveis que presten. L'adopció d'aquests principis té com a finalitat no situar les entitats andorranes en pitjor posició competitiva que les entitats estrangeres. Nogensmenys, el desplegament posterior d'aquesta directiva amb normes de segon nivell tant per la via de directiva com de reglament comunitari fa aconsellable autoritzar el Govern perquè desplegui per la via reglamentària els principis establerts en la Llei, com es preveu en les disposicions finals primera i segona.
Els capítols tercer i quart del títol III contenen el règim administratiu comú a totes les entitats operatives del sistema financer relatiu als comptes anuals que s'adapten a la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, com també introdueixen novetats en el règim de l'auditoria externa dels mateixos comptes, i estableixen les bases per a la cooperació en la supervisió per dotar l'INAF dels instruments necessaris per desplegar les seves funcions, amb la finalitat de garantir la seguretat jurídica i l'estabilitat estructural en les polítiques de cooperació amb supervisors d'altres països, delimitant els aspectes essencials d'aquestes col.laboracions, els requisits als quals es troben sotmeses i el procediment per fer-les efectives respectant els legítims drets dels interessats i de les entitats bancàries afectades. El text s'inspira en l'article 45 de la Directiva 2006/48/CE, del Parlament Europeu del Consell, del 14 de juny del 2006, relativa a l'accés a l'activitat de les entitats de crèdit i al seu exercici (refosa), i el procediment per fer-les efectives respectant els legítims drets dels interessats i de les entitats bancàries afectades.
El títol IV, amb un capítol únic, recull la disciplina dels registres oficials, on s'ha d'inscriure obligatòriament un conjunt d'actes que es mencionen, amb algunes modificacions per millorar el règim o per adaptar-lo a la nova legislació.
Finalment, entre les disposicions de la part final de la Llei, destaquen la disposició addicional segona i la disposició addicional tercera, que introdueixen, d'una banda, la modificació de l'article 1 de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre de 1996, i d'altra banda, la modificació de l'enunciat del capítol segon de la mateixa Llei, en tots dos casos amb l'únic objectiu d'actualitzar la terminologia dels diversos components del sistema financer. Altrament, cal destacar la regulació que conté la disposició addicional sisena, sobre les normes que s'han d'aplicar a les operacions financeres, que es realitzen en el marc d'un acord de compensació contractual o en relació amb el mateix acord.
Títol I. Definiciones
Capítol únic. Definiciones
Article 1 Honorabilitat empresarial i professional
Als efectes d'aquesta Llei, es considera que són persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional les que gaudeixen d'una bona reputació personal i professional, les persones la imatge pública de les quals correspon a la de bones administradores i, d'una manera específica, les que: no tenen antecedents penals per delictes dolosos de falsedat, d'infidelitat en la custòdia de documents, de violació de secrets, de malversació de cabals públics, de descobriment i revelació de secrets o per delictes contra el patrimoni; no tenen antecedents penals per altres delictes dolosos; no estan ni han estat inhabilitades per exercir càrrecs públics o d'administració o direcció en entitats del sistema financer; no han estat declarades fallides o en situació d'arranjament judicial, i si ho han estat, han estat judicialment rehabilitades.
Article 2 Direcció General
Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per “membres de la Direcció General” els que tenen un càrrec de director o sotsdirector general i els que formen part de l'òrgan superior de direcció de l'entitat.
Article 3 Experiència professional adequada
Als efectes d'aquesta Llei, es considera que gaudeixen d'experiència professional adequada les persones que han exercit, amb normalitat, durant un termini superior a tres anys, funcions d'alta administració, direcció o control d'entitats bancàries, o funcions de responsabilitat similar en altres entitats, públiques o privades.
Article 4 Recursos propis
Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per “recursos propis” els que estan referits en la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer de 1996.
Article 5 Comptes anuals
Als efectes d'aquesta Llei, els comptes anuals inclouen els documents previstos a l'article 16 de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, i qualsevol altra informació financera complementària l'exigència de la qual està legalment establerta. En particular, es considera “informació financera complementària” la informació que requereix la normativa comptable especial per a les entitats operatives del sistema financer.
Article 6 Vincles amb altres entitats
Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per “vincles amb altres entitats operatives del sistema financer nacional o estranger” els acords de les entitats operatives del sistema financer andorrà amb altres entitats operatives del sistema financer que aporten els coneixements financers i tecnològics o que participen en la gestió o que es comprometen a aportar suport econòmic en el cas de dificultats financeres o que tenen una incidència significativa en les garanties tècniques, econòmiques i professionals de l'entitat operativa del sistema financer.
Artículo 7 Participaciones cualificadas
Los efectos de esta Ley se entiende por "participación cualificada" la que llega, de forma directa o indirecta, a un 10 por 100 o más del capital o los derechos de voto en la entidad participada. También tiene la consideración de "participación cualificada" la que, sin llegar al porcentaje señalado, permite ejercer una influencia notable en la entidad.
Título II. Régimen jurídico de las entidades bancarias
Capítulo primero. Condiciones para el acceso a la actividad
Artículo 8 Forma
Las entidades bancarias deben revestir la forma de sociedad anónima de derecho andorrano de duración indefinida.
Artículo 9 Denominación
El uso o el registro como elemento de cualquier signo distintivo (marca, denominación social, nombre comercial, rótulo de establecimiento o dirección de internet) de los términos "entidad bancaria", "banco", "banca", o cualquier otra que pueda inducir a confusión por otras entidades que una entidad bancaria se entenderá que es un signo de naturaleza engañosa o de inducir a error al público y sujeto a las acciones de nulidad y de prohibición de uso correspondientes, salvo en los casos que la palabra banco va acompañada de un calificativo que evita cualquier confusión, como por ejemplo "banco de sangre".
Artículo 10 Domicilio
El domicilio y la administración y la dirección efectiva de las entidades bancarias debe establecerse en territorio nacional.
Artículo 11 Objeto social
El objeto social exclusivo de las entidades bancarias debe determinarse en sus estatutos y limitarse a las actividades que, de acuerdo con la legislación vigente, pueden integrarlo.
Artículo 12 Capital social
Las entidades bancarias deben disponer de un capital social mínimo de 30.000.000 de euros, totalmente suscrito y desembolsado mediante aportaciones dinerarias.
Artículo 13 Consejo de Administración
1. Las entidades bancarias deben tener obligatoriamente un consejo de administración formado por cinco miembros como mínimo.
2. Las personas que componen el Consejo de Administración, incluidas las personas físicas que representan a las personas jurídicas, deben ser personas de reconocida honorabilidad empresarial y profesional, de acuerdo con la definición que se establece en el artículo 1.
3. La mayoría de los miembros del Consejo de Administración, incluidas las personas físicas que representan a las personas jurídicas, deben ser personas con conocimientos idóneos para ejercer las funciones inherentes al cargo y una experiencia profesional adecuada, de acuerdo con la definición que se establece en el artículo 3.
4. El presidente nombrado no puede ser el director general de la entidad.
5. El Consejo de Administración de las entidades bancarias debe aprobar un reglamento interno de funcionamiento que facilite el cumplimiento de las obligaciones y las responsabilidades de todos sus miembros.
Artículo 14 Dirección General
1. La Dirección General, definida de conformidad con lo dispuesto en el artículo 2, debe estar compuesta por dos personas como mínimo, una de las cuales asumirá explícitamente las responsabilidades de intervención y control.
2. Las personas que componen la Dirección General deben tener los conocimientos idóneos para ejercer su función, y un mínimo de dos deben tener una experiencia profesional adecuada, de acuerdo con la definición que se establece en el artículo 3.
3. Las personas que componen la Dirección General deben ser personas de reconocida honorabilidad empresarial y profesional, de acuerdo con la definición que se establece en el artículo 1.
Artículo 15 Condiciones
Para obtener y conservar la autorización administrativa, las entidades bancarias deben cumplir en todo momento las condiciones para acceder a la actividad establecidas en los artículos anteriores.
Capítulo segundo. Condiciones para el ejercicio de la actividad
Artículo 16 Apertura de oficinas y contratación de personal
1. Las entidades bancarias deben mantener abierta al menos una oficina en una parroquia del Principado distinta de la parroquia donde han instalado la oficina principal.
2. No menos de la mitad del personal contratado debe ser andorrano o residente con una antigüedad no inferior a tres años y debe ser suficiente en número y tener la formación adecuada para desarrollar las actividades que se le encomienden.
3. Las entidades deberán contratar personal con los conocimientos necesarios para desarrollar las funciones que le sean asignadas.
Artículo 17 Volumen de recursos propios mínimos
1. Sin perjuicio de las obligaciones derivadas de la legislación sobre los criterios de solvencia y liquidez, se entiende por "recursos propios mínimos de las entidades bancarias" el nivel de fondos propios necesarios para llegar a una ratio de solvencia del 10 por 100.
2. Los recursos propios de las entidades bancarias no pueden situarse por debajo del mínimo mencionado en el párrafo anterior, a excepción de los dos primeros ejercicios de actividad de la entidad, en la que, únicamente a causa de las pérdidas acumuladas, los recursos propios pueden ser inferiores a dicha cifra en un 20%, siempre que la reducción de recursos se encuentre afianzada suficientemente por los socios de la entidad.
3. Se habilita al INAF a tomar las medidas necesarias en caso de insuficiencia de recursos propios a cuyo efecto también puede dictar los comunicados técnicos correspondientes, que en todo caso deben cumplir las entidades afectadas. Esta insuficiencia no puede durar en ningún caso más de 24 meses y los recursos propios no podrán ser inferiores a las 4/5 partes del capital social mínimo.
4. El Gobierno podrá modificar mediante reglamento el ratio de solvencia bancaria y de liquidez de las entidades financieras, previo informe y la propuesta del INAF, y dictar al respecto, las normas de solvencia y los criterios de cálculo, siempre y cuando el ratio de solvencia no sea inferior al 10%.
El INAF puede obligar a las entidades financieras a tener una póliza de seguro que inyecte capital cuando el balance se deteriore por encima de un límite determinado. El INAF puede también introducir unos requisitos de liquidez mínima del activo.
5. En ningún caso, sin embargo, el capital social de las entidades bancarias no podrá ser inferior a la cifra del capital social mínimo establecido en el artículo 12.
Artículo 18 Tipología
Las entidades operativas del sistema financiero están formadas por los cuatro tipos siguientes:
a) Entidades bancarias;
b) Entidades-no bancarias-de crédito especializado;
c) Sociedades gestoras de organismos de inversión colectiva;
d) Entidades financieras de inversión.
Título III. Régimen administrativo básico de las entidades operativas del sistema financiero
Capítulo primero. Requisitos de las entidades operativas del sistema financiero
Artículo 19 Organización técnica y administrativa
1. Las estructuras técnicas y la organización administrativa y, de una manera especial, los procedimientos internos de control y de seguridad de los sistemas informáticos de las entidades operativas del sistema financiero, y en especial, de las entidades bancarias, de las entidades-no bancarias - de crédito especializado y de las sociedades gestoras de organismos de inversión colectiva deben mantener unos estándares de calidad homologables internacionalmente en el sector y propiciar el desarrollo de las actividades en condiciones que faciliten la calidad y la seguridad de la gestión.
2. Las entidades bancarias, las entidades-no bancarias-de crédito especializado y las sociedades gestoras de organismos de inversión colectiva deben disponer de unos sistemas informáticos y de unos sistemas contables funcionalmente autónomos en relación con las eventuales entidades vinculadas, sin perjuicio de que estas últimas participen en su implantación.
3. Las entidades operativas del sistema financiero, y en especial las entidades bancarias, las entidades-no bancarias-de crédito especializado y las sociedades gestoras de organismos de inversión colectiva deben implantar los medios necesarios a los establecimientos donde desarrollan su actividad con el fin de garantizar la confidencialidad de los datos de que disponen.
4. Las entidades deben hacer un seguimiento y una evaluación periódica de la adecuación y la eficacia de sus sistemas, mecanismos de control interno y medidas establecidas de conformidad con lo dispuesto en los apartados anteriores.
5. El cumplimiento de los requisitos establecidos en los apartados anteriores se aprecia en todos los casos en función del tipo de operaciones que desarrolla cada entidad.
Artículo 20 Transparencia
1. Con el fin de proteger los intereses legítimos de la clientela de las entidades bancarias y de las entidades-no bancarias-de crédito especializado, y en general de todas las entidades del sistema financiero, se establece que los contratos se formalicen por escrito y que reflejen con claridad las obligaciones y los derechos de las partes, que se ponga a disposición del cliente un ejemplar del contrato firmado por la entidad y que las entidades comuniquen al INAF y hagan conocer a su clientela las condiciones de sus operaciones . Los contratos deberán contener, como mínimo y entre otros, los objetivos de inversión del cliente considerando su perfil de riesgo, el desglose de las categorías de activos en los que se podrá invertir, las modalidades de información al cliente, la duración del contrato, la posibilidad de delegar o subcontratar servicios y la remuneración de la entidad.
2. Las entidades deben informar a sus clientes con la máxima celeridad posible, teniendo en cuenta los sistemas de comunicación establecidos entre las entidades y el cliente, las incidencias relevantes relativas a las operaciones contratadas por ellos, recogiendo de inmediato nuevas instrucciones, si es necesario.
Artículo 21 Otros requisitos
Las entidades bancarias y las sociedades gestoras de organismos de inversión colectiva deben cumplir con el régimen previsto para las entidades financieras de inversión a los artículos 33, 34 y 37.2 cuando presten servicios de inversión y auxiliares definidos en la Ley de régimen jurídico de las entidades financieras de inversión y de las sociedades gestoras de organismos de inversión colectiva.
Artículo 22 Requisitos organizativos
Las entidades operativas del sistema financiero deben establecer, mantener y aplicar políticas y procedimientos adecuados y suficientes para garantizar que la entidad, sus administradores, la Dirección General, su personal y los agentes financieros que designa cumplen las obligaciones establecidas en esta ley.
Artículo 23 Estructura organizativa
Las entidades operativas del sistema financiero deben tener una estructura organizativa adecuada y proporcionada a la naturaleza, la escala y la complejidad de los servicios de inversión y auxiliares y de la actividad que desarrollan.
Artículo 24 Función de cumplimiento normativo
1. Las entidades operativas del sistema financiero, deben tener un órgano que, actuando con independencia funcional, despliegue la función de verificar el cumplimiento permanente y eficaz de las obligaciones de la entidad, sus administradores, la Dirección General, su personal y los agentes financieros que designa.
2. Para garantizar que la función de cumplimiento normativo se desarrolla de forma adecuada e independiente, las entidades que prestan los servicios de inversión deberán asegurarse de que cumplen las condiciones siguientes:
a) La unidad que garantiza el desarrollo de la función de cumplimiento normativo debe estar dotada de autoridad, de recursos y de experiencia necesarias para tener acceso a la información pertinente.
b) Se nombrará un responsable del cumplimiento que se encargará del desarrollo de la función, así como del informe sobre el cumplimiento para la alta dirección.
c) Las personas encargadas de esta función no pueden participar en la realización de los servicios o las actividades que controlan.
3. En el caso de entidades pertenecientes a un grupo, el cumplimiento de la obligación contenida en este artículo se puede alcanzar en el ámbito del grupo.
4. En cualquier caso, la entidad no está obligada a cumplir lo establecido en el apartado c), siempre que en función del volumen, la escala y la complejidad de las actividades y de la naturaleza y el abanico de sus servicios de inversión pueda demostrar que el cumplimiento de tal requisito no resulta proporcionado, y que el funcionamiento de la unidad sigue siendo eficaz.
Artículo 25 Función de gestión del riesgo
1. Las entidades operativas del sistema financiero, deben tener procedimientos administrativos y contables adecuados, mecanismos de control interno y técnicas eficaces de gestión del riesgo que permitan determinar los riesgos derivados de las actividades, los procesos y los sistemas, y establecer el nivel de riesgo tolerado .
2. De conformidad con el apartado anterior, las entidades deben aplicar, adoptar y mantener procedimientos y políticas de gestión del riesgo que permitan determinar los riesgos derivados de sus actividades, los procesos y los sistemas.
3. Con independencia de la existencia o no de un órgano de control de riesgos, todas las empresas de servicios de inversión deberán poder demostrar que las políticas y los procedimientos adoptados por la gestión de riesgos son eficaces.
Artículo 26 Función de auditoría interna
1. Las entidades operativas del sistema financiero, deben tener, cuando resulte proporcionado a la vista de la naturaleza, la escala y la complejidad de su actividad empresarial, y la naturaleza y la gama de los servicios de inversión y auxiliares emprendidos en el curso de esta actividad empresarial, un órgano que, actuando con independencia, despliegue la función de auditoría interna con el objeto de elaborar un plan de auditoría para examinar y evaluar la adecuación y la eficacia de los sistemas, los mecanismos de control interno y las disposiciones de la entidad, formular recomendaciones y verificar su cumplimiento.
2. En el caso de entidades pertenecientes a un grupo, el cumplimiento de la obligación contenida en este artículo se puede alcanzar en el ámbito del grupo.
Artículo 27 Protección de los activos de los clientes
1. Las entidades operativas del sistema financiero deben adoptar medidas adecuadas para proteger los derechos de sus clientes sobre los instrumentos financieros y los fondos que les confían, evitar su utilización indebida y establecer registros que permitan distinguir los activos de cada cliente y los propios .
2. En todo caso, las entidades operativas del sistema financiero que sean depositarias o depositen en terceros, valores, instrumentos financieros y efectivo, deberán cumplir los siguientes requisitos:
a) Mantener todos los registros y las cuentas que sean necesarios para permitirles en cualquier momento, y sin demora, distinguir los activos de un cliente de los activos de otros clientes, y de sus propios activos.
b) Mantener los registros y las cuentas de forma que se garantice la exactitud y, en especial, la correspondencia con los valores, los instrumentos financieros y el efectivo de los clientes.
c) Conciliar regularmente sus cuentas y registros internos con los de los terceros en cuyo poder estén los activos, ya sea en una cuenta individual o en una cuenta global o ómnibus.
d) Adoptar medidas organizativas adecuadas para gestionar con cuidado y diligencia los activos de los clientes, o los derechos relacionados con estos activos, de acuerdo con sus instrucciones estrictas o, en defecto de instrucciones, en las mejores condiciones.
3. Las entidades operativas del sistema financiero deben adoptar las medidas necesarias para garantizar que el efectivo de clientes esté depositado en una cuenta o en cuentas diferentes de aquellos en los que se deposita el efectivo pertenecientes a la entidad financiera de inversión . El efectivo de clientes se ha de depositar en un banco central, en una entidad bancaria andorrana o en una entidad bancaria perteneciente a un país de la OCDE.
Artículo 28 Gestión de los conflictos de intereses
1. Las entidades operativas del sistema financiero deben adoptar las medidas organizativas y administrativas adecuadas para detectar y evitar que los conflictos de intereses que puedan surgir en el momento de la prestación de cualquier servicio de inversión o auxiliar entre la misma entidad, la administrador, la Dirección General, el personal, los agentes financieros designados por la Dirección General y sus clientes o entre los clientes puedan perjudicar los intereses de los clientes.
2. A tal efecto, se entiende que hay un conflicto de interés en la prestación de un servicio cuando la entidad operativa del sistema financiero, las personas referidas en el apartado anterior u otro cliente o clientes tienen un interés en la prestación del servicio, o en su resultado, que es diferente del interés del cliente al que se presta el servicio y se puede generar un perjuicio a este último, o cuando otro cliente o clientes pueden obtener una ganancia o evitar una pérdida y existe la posibilidad de pérdida concomitante para el cliente al que se presta el servicio.
3. Las entidades operativas del sistema financiero deben establecer por escrito el régimen de prevención y solución de los conflictos de interés adecuada para su dimensión, la organización, el volumen y la complejidad de actividades. Los directivos, los empleados y los agentes financieros, o cualquier persona vinculada por una relación de control, están sometidos a las mismas reglas de prevención y solución de los conflictos de interés establecidas para la entidad.
Artículo 29 Registros
1. Las entidades operativas del sistema financiero deben llevar registros de todos los tipos de operaciones y servicios de inversión y auxiliares que prestan que permitan comprobar el cumplimiento de las obligaciones establecidas en esta ley.
2. Las entidades operativas del sistema financiero que presten servicios de inversión deberán conservarse como mínimo durante cinco años los registros que se mencionan en el apartado anterior, y se deben guardar en un soporte que permita el almacenamiento de forma accesible en el INAF.
Artículo 30 Garantía de continuidad
Las entidades operativas del sistema financiero deben adoptar las medidas adecuadas que garanticen en todo momento la continuidad y la regularidad de la prestación de los servicios de inversión y auxiliares.
Artículo 31 Externalización de funciones
Las entidades operativas del sistema financiero que confíen en un tercero la realización de funciones operativas importantes para la prestación de un servicio continuado y satisfactorio a sus clientes y para la realización de actividades de inversión de manera continuada y satisfactoria, deben adoptar medidas adecuadas para evitar que aumente indebidamente el riesgo operativo, en ningún caso, la externalización de funciones puede comportar la exoneración de la responsabilidad de las entidades operativas del sistema financiero ante sus clientes.
Capítulo segundo. Protección del inversor
Artículo 32 Principio
Cuando una entidad operativa del sistema financiero presta servicios de inversión y / o servicios auxiliares a los clientes, debe actuar con honestidad, imparcialidad y profesionalidad, en el mejor interés de los clientes y, en particular, cumpliendo las disposiciones contenidas en los artículos siguientes de este capítulo.
Artículo 33 Clasificación de los clientes
1. Las entidades financieras de inversión deben clasificar todos sus clientes o clientes minoristas, o como clientes profesionales o como contrapartes elegibles. Son clientes minoristas todos los clientes que no se consideran clientes profesionales.
2. Las entidades financieras de inversión deberán notificar a cada uno de sus clientes actuales, así como a nuevos clientes, la categoría concreta, entre las tres establecidas en el apartado anterior, en la que los ha clasificado, así como su derecho a solo . solicitar una clasificación distinta y las consecuencias que pueden derivarse respecto de su protección.
Artículo 34 Clientes profesionales
Se consideran "clientes profesionales" los clientes que poseen la experiencia, los conocimientos y la cualificación necesarios para tomar sus propias decisiones de inversión y para valorar correctamente los riesgos inherentes a dichas decisiones, y en particular:
a) Entidades bancarias; entidades-no bancarias-de crédito especializado; entidades financieras de inversión, organismos de inversión colectiva y sus sociedades gestoras, así como las compañías de seguros nacionales y extranjeras.
b) Los empresarios que individualmente reúnen dos de los siguientes requisitos:
- Que el total de las partidas del activo sea igual o superior a 20.000.000 de euros.
- Que el importe de su cifra anual de negocios sea igual o superior a 40.000.000 de euros.
- Que sus recursos propios sean iguales o superiores a 2.000.000 de euros.
c) Los estados y las administraciones públicas en general; organismos públicos que gestionan la deuda pública; bancos centrales: organismos internacionales y supranacionales como el Banco Mundial, el FMI, el BCE, el BEI y otras organizaciones internacionales similares.
d) Otros inversores institucionales cuya actividad habitual es invertir en instrumentos financieros como los fondos de titulización y las entidades de capital riesgo.
Sin embargo, cuando el cliente es una entidad mencionada en este apartado, la entidad financiera de inversión debe informarle, antes de prestarle ningún servicio, que de acuerdo con la información de que dispone, se le considera un cliente profesional y que lo tratará como tal a menos que ambas partes acuerden otro tratamiento.
e) Los demás clientes que renuncian expresamente y por escrito al tratamiento como clientes minoristas y que manifiestan que desean ser tratados como clientes profesionales en todo momento o únicamente respecto de un tipo o una determinada operación o servicio de inversión.
La entidad financiera de inversión debe advertir a los clientes claramente por escrito sobre las protecciones y los derechos de indemnización de los cuales pueden quedar privados y los clientes deben declarar por escrito, en un documento separado del contrato, que son conscientes de las consecuencias de su renuncia a estas protecciones.
Sin embargo, antes de aceptar la solicitud de renuncia, las entidades financieras de inversión deberán adoptar todas las medidas razonables para asegurarse de que el cliente en cuestión posee una competencia, experiencia y conocimientos que garantizan razonablemente, en vista de la naturaleza de las operaciones o los servicios, que es capaz de tomar sus propias decisiones en materia de inversión y de comprender los riesgos que se derivan. En el caso de entidades, la evaluación antes citada debe efectuarse a la persona con poder para realizar las operaciones en nombre y por cuenta de estas entidades.
Igualmente, antes de aceptar la solicitud de renuncia y en el marco de la evaluación anterior, las entidades financieras de inversión deben comprobar que el cliente cumple, como mínimo, dos de los siguientes requisitos:
- Que ha realizado, en el mercado de valores, operaciones de volúmenes significativos con una frecuencia media de 10 por trimestre durante los últimos cuatro trimestres.
- Que el valor del efectivo y de la cartera de instrumentos financieros es superior a 500.000 euros.
- Que ocupa o ha ocupado al menos durante un año un cargo profesional en el sistema financiero que requiere conocimientos sobre los servicios o las operaciones previstos.
Artículo 35 Contrapartes elegibles
1. Se consideran "contrapartes elegibles" las entidades previstas en las letras a) yc) del artículo 34. Las entidades financieras de inversión autorizadas a prestar servicios de inversión consistentes en la recepción, la transmisión y la ejecución de las órdenes de los clientes en relación con uno o más instrumentos financieros y en la negociación por cuenta propia, pueden realizar estos servicios , así como los servicios auxiliares directamente relacionados con los mismos instrumentos financieros, con contrapartes elegibles sin quedar sometidas al cumplimiento de las obligaciones establecidas en los artículos siguientes de este capítulo.
2. La clasificación como contraparte elegible de las entidades previstas en las letras a) yc) del artículo 34 se entiende sin perjuicio del derecho de estas entidades de solicitar, o bien de forma general o bien para cada operación, el trato como clientes, en este último caso la entidad financiera de inversión queda sujeta al cumplimiento de las obligaciones de información establecidas en los artículos siguientes de este capítulo. En este caso la entidad financiera de inversión puede tratar estas entidades como clientes profesionales, sin perjuicio del derecho de estas entidades de solicitar el trato como clientes minoristas.
3. Asimismo, si el cliente lo solicita, también se puede considerar "contraparte elegible" cualquier persona jurídica que tenga la consideración de cliente profesional de acuerdo con el artículo anterior. En este caso sólo puede ser reconocida como contraparte elegible respecto de los servicios o las operaciones para los que puede ser tratado como cliente profesional, y siempre que se obtenga la confirmación expresa del cliente que accede a ser tratado como contraparte elegible, de forma general o para cada operación.
Artículo 36 Incentivos
A los efectos de esta Ley, se consideran incentivos permitidos los siguientes:
a) Los honorarios, comisiones o beneficios no monetarios pagados o entregados a un cliente oa una persona que actúe por su cuenta, y los ofrecidos por el cliente o por una persona que actúe por su cuenta.
b) Los honorarios, comisiones o beneficios no monetarios pagados o entregados a un tercero oa una persona que actúe por cuenta de él, y los ofrecidos por un tercero o por una persona que actúe por cuenta de aquél, siempre que se cumplan las siguientes condiciones:
- La existencia, naturaleza y cantidad de los honorarios, comisiones o beneficios no monetarios o, en caso de que la cantidad no se pueda determinar, el método de cálculo de la misma, que deben mostrarse claramente al cliente, de manera completa, exacta y comprensible, antes de la prestación del servicio de inversión o auxiliar,
- Que el pago de los incentivos aumente la calidad del servicio prestado al cliente y que su pago no entorpezca el cumplimiento de la obligación de la entidad de actuar en el interés óptimo del mismo.
c) El pago de incentivos debe aumentar en todo caso la calidad del servicio prestado al cliente y no puede entorpecer el cumplimiento de la obligación de la entidad de actuar en el interés óptimo del cliente.
Artículo 37 Obligaciones de información
1. Cualquier información que las entidades operativas del sistema financiero dirigen a sus clientes, actuales o potenciales, o difunden de tal manera que probablemente sea recibida por los mismos clientes debe ser transparente, imparcial, clara y no engañosa y debe resultar comprensible para cualquier integrante medio del grupo al que se dirige o para los probables destinatarios. A los efectos de este apartado, las comunicaciones publicitarias de las entidades operativas del sistema financiero quedan incluidas en el concepto de "información" y, en todo caso, deben ser claramente identificables como tales.
2. Antes de que un cliente minorista, actual o potencial, se vincule con una entidad financiera de inversión para que le preste servicios de inversión o servicios auxiliares, y con la finalidad que le permita comprender la naturaleza y los riesgos de los servicios de inversión y del tipo de instrumento financiero que se le ofrecen y que pueda tomar decisiones de inversión con conocimiento de causa, esta entidad está obligada a proporcionarle, con antelación suficiente, información adecuada sobre:
a) La entidad y los servicios que presta.
b) Los instrumentos financieros y las estrategias de inversión, incluyendo orientaciones y advertencias apropiadas sobre los riesgos asociados a las inversiones en estos instrumentos o en relación con las estrategias de inversión.
c) Los centros de ejecución de órdenes.
d) Los gastos y los costes asociados.
3. En caso de que las medidas exigidas en el artículo 28 no sean suficientes para garantizar que se prevendrán los riesgos de perjuicio para los intereses del cliente, la entidad operativa del sistema financiero debe revelar claramente al cliente la naturaleza general o el origen del conflicto de intereses antes de actuar por cuenta del cliente.
4. Las entidades operativas del sistema financiero que prestan los servicios de inversión consistentes en la gestión discrecional e individualizada de carteras de conformidad con el mandato otorgado por los clientes y / o en el asesoramiento en materia de inversión, deben solicitar, antes de prestarlos, información a los clientes sobre sus conocimientos y su experiencia en el ámbito de inversión correspondiente al tipo de producto o servicio concreto de que se trata y sobre su situación financiera y los objetivos de inversión, con la fin de poder recomendar los servicios de inversión y los instrumentos financieros que más le convengan. La información relativa a los conocimientos y la experiencia no se debe solicitar en el caso de los clientes profesionales. Cuando se presta el servicio de asesoramiento de inversiones a un cliente profesional, se puede asumir que puede soportar financieramente cualquier riesgo de inversión coherente con su política de inversión. En caso de que la entidad no obtenga la información solicitada, debe abstenerse de recomendar al cliente servicios de inversión o instrumentos financieros.
5. Las entidades operativas del sistema financiero que prestan servicios de inversión distintos de los mencionados en el apartado anterior deberán solicitar, antes de prestarlos, información a los clientes sobre sus conocimientos y su experiencia en el ámbito de inversión correspondiente al tipo de producto o servicio concreto de que se trata, con el fin de poder evaluar si los servicios son los adecuados para el cliente. La información relativa a los conocimientos ya la experiencia no se debe solicitar en el caso de los clientes profesionales.
Cuando, de acuerdo con la información facilitada por el cliente, la entidad considera que el servicio o el instrumento financiero de que se trata no es adecuado para él, debe advertirle de su opinión. En caso que el cliente no facilite la información solicitada o que la que facilite no sea suficiente, la entidad debe advertir al cliente que esto le impide determinar si el servicio o el instrumento financiero de que se trata es adecuado para a él.
6. Sin embargo, las entidades operativas del sistema financiero que prestan los servicios de inversión consistentes en la recepción, la transmisión y la ejecución de las órdenes de los clientes en relación con uno o más instrumentos financieros, pueden prestarlos sin quedar sujetos al cumplimiento de la obligación de obtener la información o hacer la valoración previstas en el apartado anterior, siempre que se cumplan las siguientes condiciones:
a) Que els serveis es refereixin a accions admeses a cotització en un mercat regulat o en un mercat equivalent, a instruments del mercat monetari, obligacions o altres valors representatius de deute, organismes d'inversió col.lectiva i altres instruments financers no complexos.
b) Que el servei es presti a iniciativa del client, actual o potencial.
c) Que s'informi el client, abans de prestar el servei, que per la prestació d'aquest servei l'entitat operativa del sistema financer no està obligada a avaluar l'adequació de l'instrument financer o el servei d'inversió de què es tracti i que, per tant, el client no gaudeix de la protecció prevista als apartats anteriors.
d) Que l'entitat operativa del sistema financer compleix les obligacions previstes als articles 28 i 37.3.
7. A l'efecte del compliment dels tests d'idoneïtat i d'adequació previstos als apartats 4 i 5, les entitats operatives del sistema financer tenen dret a confiar en la informació proporcionada pel client, llevat que aquesta informació sigui manifestament inexacta o incompleta.
8. En els casos en què es facilitin rendiments en la publicitat, aquests no poden correspondre a períodes inferiors a un any i, els corresponents a períodes superiors, han de ser anualitzats. En aquest darrer cas, cal indicar que rendiments passats no condicionen rendiments futurs o qualsevol altra expressió que alerti sobre aquest punt. En qualsevol cas, no es pot efectuar publicitat que inclogui rendiments amb una antiguitat superior a sis mesos, amb l'única excepció de casos en què es faciliti un comparatiu de rendiments amb anys anteriors.
Artículo 38 Actividades a distancia
Les entitats operatives del sistema financer que desenvolupen les seves activitats pròpies a distància i/o mitjançant suports virtuals han de complir els requisits següents:
a) Identificar clarament l'entitat que ofereix el producte.
b) Facilitar exactament la mateixa informació que als altres clients de la mateixa condició per tal que aquests clients puguin prendre una decisió amb coneixement de causa.
c) Complir el mateix nivell de protecció del client que el previst en la contractació via un altre mitjà.
d) Presentar els resultats, seguint les mateixes normes que les associades a qualsevol altra publicació de resultats.
e) Incloure a cadascuna de les pàgines del mitjà emprat la data de la seva última actualització.
f) Informar el client sobre l'evolució del producte contractat via un altre mitjà.
g) Seguir les mateixes normes de confidencialitat envers les dades rebudes que les que afecten el desenvolupament de l'activitat financera mitjançant suport escrit.
h) En cas de difusió en diverses llengües, la informació facilitada ha de ser homogènia.
i) En cas que el producte ofert estigui associat a un reglament oa un prospecte, cal que prèviament a la seva subscripció/compra l'inversor pugui accedir a aquest document. En cas que el mitjà emprat no ho permeti, s'ha d'indicar clarament al client on pot disposar d'aquesta informació.
Article 39 Normes de conducta
1. Les entitats operatives del sistema financer han de vetllar pel bon funcionament i estabilitat del sistema financer i, a aquest efecte, estan obligades a evitar qualsevol pràctica que pugui infringir els bons usos i costums que puguin posar en perill els principis ètics i de conducta acceptats a escala internacional.
2. L'INAF dicta els comunicats específics dirigits a definir les regles ètiques i de conducta aplicables a les entitats operatives del sistema financer andorrà d'acord amb els principis establerts pels reguladors internacionals.
Article 40 Execució i gestió d'ordres
1. Les entitats operatives del sistema financer que presten el servei d'inversió consistent en l'execució per compte dels clients de les ordres de compra o venda d'un o més instruments financers han d'adoptar totes les mesures raonables per obtenir el millor resultat possible per als seus clients quan executen ordres seves, tenint en compte el preu, els costos, la rapidesa, la probabilitat d'execució i liquidació, el volum, la naturalesa o qualsevol altra consideració pertinent per a l'execució de l'ordre. Tanmateix, en cas que el client doni instruccions específiques per a l'execució de l'ordre, les entitats operatives del sistema financer han d'executar l'ordre seguint les instruccions específiques.
2. Així mateix, les entitats mencionades a l'apartat anterior també han de disposar de procediments i sistemes de gestió d'ordres que assegurin l'execució puntual, justa i ràpida de les ordres dels clients, davant d'altres ordres de clients o dels interessos particulars de la mateixa entitat, i que permetin l'execució de les ordres dels clients, que siguin equivalents, segons el moment en què són rebudes per l'entitat.
3. Amb la finalitat de poder complir el que disposa l'apartat primer, les entitats operatives del sistema financer han d'establir i aplicar una política d'execució d'ordres que ha d'incloure, respecte de cada classe d'instruments, informació sobre els distints centres on executa les ordres dels clients i els factors que influeixen en l'elecció del centre d'execució.
4. Les entitats mencionades a l'apartat primer han de proporcionar als seus clients informació adequada sobre la seva política d'execució d'ordres aplicable, tret d'indicació en sentit contrari, i han d'estar en condicions de demostrar-los, quan ho sol.liciten, que han executat les seves ordres de conformitat amb la política esmentada.
Quan la política d'execució d'ordres prevegi la possibilitat que les ordres dels clients puguin ser executades al marge d'un mercat regulat o d'un sistema multilateral de negociació, l'entitat ha d'informar d'aquesta possibilitat els clients abans d'executar l'ordre al marge dels mercats i dels sistemes mencionats.
5. Les entitats mencionades a l'apartat primer han de supervisar l'efectivitat dels seus sistemes i la seva política d'execució d'ordres amb l'objecte de detectar i, si escau, corregir qualsevol deficiència. En particular, han de comprovar periòdicament si els centres d'execució inclosos en la política proporcionen els millors resultats possibles per al client o si és necessari canviar els sistemes d'execució. Les entitats estan obligades a proporcionar als clients la informació relativa a qualsevol canvi important en els sistemes o en la política d'execució d'ordres.
6. En els registres de les ordres dels clients s'ha de conservar:
a) L'exemplar original de l'ordre signada pel client o per la persona autoritzada fefaentment quan sigui realitzada per escrit.
b) El suport magnètic d'enregistrament, quan l'ordre sigui realitzada telefònicament.
c) El registre magnètic corresponent en el cas de transmissió electrònica.
7. Les entitats mencionades a l'apartat primer han d'establir els mitjans necessaris per a la identificació dels seus ordenants, i han de disposar dels mitjans per a l'enregistrament de les ordres, i fer constar en els contractes que les ordres telefòniques seran enregistrades.
Article 41 Informes
Les entitats operatives del sistema financer han de proporcionar als seus clients informes adequats corresponents als serveis prestats als mateixos clients i, si escau, aquests informes han d'incloure els costos de les operacions i els serveis realitzats per compte del client.
Article 42 Registre d'acords amb els clients
Les entitats operatives del sistema financer han de crear un registre que inclogui el document o els documents que plasmen l'acord entre aquesta entitat i el client i que continguin els drets i les obligacions de cadascuna de les parts i les altres condicions en què l'entitat presta el servei.
Capítol tercer. Comptabilitat i auditoria dels comptes anuals
Article 43 Comptes anuals
1. Els comptes anuals de les entitats operatives del sistema financer han de reflectir amb claredat la imatge fidel del seu patrimoni, de la seva situació financera, de la naturalesa dels riscos de les seves operacions i dels seus resultats.
2. La formulació dels comptes anuals de les entitats mencionades a l'apartat anterior s'ha de subjectar als principis comptables, a les normes de valoració i classificació, i als models establerts per la normativa vigent.
3. Les entitats mencionades a l'apartat primer han de fer auditar els seus comptes anuals com a mínim el 31 de desembre de cada any. Durant el primer any queden excloses d'aquesta obligació les entitats operatives del sistema financer creades durant el darrer trimestre de l'any.
4. Sense perjudici dels procediments i de les normes tècniques instrumentals de l'INAF relatius als estats financers, les entitats mencionades a l'apartat primer han de trametre a l'INAF anyalment un exemplar dels seus comptes anuals auditats tancats el 31 de desembre.
Article 44 Auditories externes
1. Les entitats operatives del sistema financer han de tenir contractat en tot moment una entitat auditora responsable de l'auditoria dels seus comptes anuals.
2. Sempre que sigui possible, les entitats mencionades a l'apartat primer i les entitats financeres participades per qualsevol d'aquestes entitats han de tenir contractada la mateixa entitat auditora.
3. Les entitats esmentades a l'apartat primer no poden contractar la mateixa entitat auditora durant més de cinc exercicis consecutius.
4. L'entitat auditora responsable de l'auditoria externa de les entitats mencionades a l'apartat primer durant tres exercicis o més consecutius no pot ser contractada de nou fins passats dos anys des de la finalització del darrer contracte. La tramesa dels estats financers auditats a l'INAF s'ha de dur a terme en el decurs dels tres mesos següents al tancament de l'exercici en qüestió i, en cas que s'elaborin amb una periodicitat superior a l'any, en el decurs dels tres mesos següents al tancament de l'auditoria.
5. Contractar un soci diferent de la mateixa entitat auditora, malgrat el fet que pertanyi a una filial d'un altre país, no es considera compliment del que es disposa en els apartats anteriors.
6. En cas que l'entitat auditora, responsable de l'auditoria externa dels últims tres exercicis o més, quedi integrada en una altra entitat auditora, i atès el canvi de metodologia que aquest fet implica, la nova firma pot ser contractada com a nova entitat per dur a terme l'auditoria externa. En qualsevol cas, ni el soci responsable ni els components del seu equip avaluador no poden, durant els dos primers anys, ser persones provinents de l'entitat auditora responsable de l'auditoria externa dels darrers tres exercicis o més.
7. La direcció i la signatura dels treballs d'auditoria poden correspondre a un o diversos socis d'una mateixa firma auditora. Els informes d'auditoria no poden anar signats amb l'anagrama de l'entitat esmentada i és necessària la firma dels socis responsables que han estat al càrrec del treball dut a terme en el si de l'entitat auditada. No poden ser signats els informes per part d'altres socis de la mateixa firma que no hagin participat en el treball.
8. En cas que els auditors externs tinguin coneixement de l'existència d'elements susceptibles d'afectar significativament l'estabilitat de les entitats mencionades a l'apartat primer, n'han d'emetre un informe amb caràcter immediat, i l'entitat auditada té l'obligació de remetre'n una còpia a l'INAF. Si en el termini de cinc dies hàbils l'auditor no té constatació fefaent que s'ha produït aquesta tramesa, ha d'enviar directament una còpia de l'informe a l'INAF.
9. L'entitat auditora externa o els auditors també han de facilitar a l'INAF informació complementària en relació amb la revisió i la verificació dels punts concrets, d'obligada observança, dels quals l'INAF sol.liciti aclariments.
10. Les firmes d'auditoria i els seus empleats, en el marc de les seves actuacions en entitats operatives del sistema financer, estan sotmesos al secret professional. La violació del secret professional, llevat de causa legal de justificació, és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal.
11. Les entitats d'auditoria o els auditors que incompleixen les obligacions derivades dels apartats anteriors, i/o que no executen les exigències i els encàrrecs de l'INAF establerts en els mitjans de supervisió i control referits en el règim disciplinari del sistema financer, són sancionats amb una multa de 1.000 fins a 30.000 euros i la seva inhabilitació professional a Andorra per un període no superior a cinc anys si l'incompliment s'ha produït per negligència, o amb una multa de 30.001 fins a 150.000 euros i la seva inhabilitació professional definitiva a Andorra si l'incompliment s'ha produït de forma intencionada.
12. Per a la graduació de les sancions a les entitats d'auditoria o als auditors, dins dels límits establerts en el punt precedent, s'ha de tenir en compte la gravetat del perill creat i/o dels perjudicis ocasionats i les sancions fermes que els hagin estat imposades durant els últims cinc anys.
Capítol quart. Cooperació en la supervisió
Article 45 Acords amb supervisors de països tercers
1. En desenvolupament del que disposa l'article 9 de la Llei 14/2003, del 23 d'octubre, de l'Institut Nacional Andorrà de Finances, l'INAF pot establir relacions i acords amb bancs centrals i autoritats de supervisió financera d'altres països amb la finalitat d'establir un marc per a una adequada supervisió de les entitats operatives del sistema financer. Els acords que l'INAF estableix amb les autoritats de supervisió del sistema financer d'altres països han de fixar un procediment d'intercanvi d'informació que queda delimitat pels principis rectors següents:
a) L'entitat supervisora sol.licitant accepta respondre sol.licituds de similars característiques des de l'INAF.
b) La sol.licitud és efectuada per escrit i inclou concretament la informació sol.licitada.
c) La sol.licitud inclou una descripció dels riscos i els motius que l'han justificat.
d) La sol.licitud inclou, si és el cas, una descripció de la presumpta infracció comesa.
e) La informació facilitada només pot ser emprada a l'efecte de controlar l'activitat en qüestió.
f) L'entitat supervisora demandant i el seu personal estan sotmesos a normes de confidencialitat i secret professional, com a mínim, similars a les establertes en la legislació andorrana.
2. Les entitats supervisores han d'establir en els convenis corresponents de col.laboració la forma i els termes en què han de ser supervisades les entitats financeres filials d'una matriu establerta en un dels països signataris de l'acord.
3. En el marc de la supervisió en base consolidada de l'INAF i d'altres autoritats supervisores es pot donar el cas, a més del que suposa un intercanvi d'informacions, que l'INAF efectuï inspeccions in situ acompanyat d'altres autoritats supervisores del sistema financer, segons el procediment establert en els acords de col.laboració corresponents.
4. Les matrius andorranes han de rebre de les seves filials a l'estranger la informació necessària per a la gestió dels seus riscos així com tota la requerida per l'INAF en el marc del desenvolupament de les funcions que li són encomanades per llei. Les filials andorranes de matrius d'altres territoris amb els que l'INAF hagi establert un acord de cooperació en matèria de supervisió han de trametre a la seva matriu la informació necessària per a la gestió dels seus riscos així com tota la requerida per part del seu òrgan de supervisió.
5. Quan les dades obtingudes en el marc de la supervisió es puguin utilitzar per a altres finalitats que les derivades de la supervisió, s'ha de complir el que disposen les lletres següents, tal i com ho han de recollir els convenis de col.laboració:
a) Les autoritats de supervisió financera que hagin signat convenis de col.laboració amb l'INAF i hagin d'utilitzar la informació per a altres finalitats que les derivades de la supervisió, ho han de comunicar a aquest òrgan per escrit i amb caràcter previ a la transmissió de la informació.
b) L'INAF, amb caràcter previ a qualsevol tramesa d'informació, ha de notificar la sol.licitud d'informació a l'entitat ia la persona oa les persones interessades i posar de manifest les actuacions i atorgar-los un termini de tretze dies hàbils per al.legar allò que estimin convenient i aportar els documents i les justificacions que creguin necessàries per resoldre l'assumpte; transcorregut el termini i en els tretze dies hàbils següents l'INAF ha de dictar la resolució corresponent. Contra la resolució esmentada, que esgota la via administrativa, l'entitat i l'interessat o els interessats poden interposar, dins el termini de tretze dies hàbils, recurs d'oposició davant de la jurisdicció administrativa i fiscal. La interposició del recurs jurisdiccional en la primera i segona instància suspèn l'execució de la resolució de l'INAF fins que el recurs sigui desestimat per resolució ferma i definitiva.
c) En cas que la sol.licitud d'informació faci referència a dades que incloguin informació sobre una pluralitat de clients, aquests clients, si són més d'un els que es volen oposar amb eficàcia suspensiva a la decisió de l'autoritat competent, han de fer-ho de forma conjunta o mancomunada, i queda inalterada en tot cas l'eficàcia suspensiva del recurs d'oposició que pugui formular individualment l'entitat afectada. La composició correcta de la comunitat recurrent ha de ser certificada per l'entitat corresponent i s'ha d'acompanyar al primer escrit en el qual es formalitzi el recurs d'oposició.
6. La sol.licitud d'informació o bé l'ajuda a una autoritat supervisora, ha de ser rebutjada quan l'execució de la sol.licitud d'informació no està fonamentada d'acord amb el que es disposa en els apartats anteriors o quan comporta perjudici a la sobirania, oa la seguretat, o als interessos econòmics essencials oa l'ordre públic, o bé quan un procediment penal ha estat iniciat sobre la base dels mateixos fets i contra les mateixes persones o bé quan aquestes persones han estat sancionades per una decisió definitiva pels mateixos fets.
7. Les trameses d'informació regulades en aquest capítol no comporten ni constitueixen una violació del secret professional, ni cap classe de responsabilitat judicial, ni tampoc conculquen les restriccions sobre revelació d'informació a les quals estan sotmeses les entitats i l'INAF, tal com esmenta la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, després de la modificació establerta en la Llei 14/2003, del 23 d'octubre, de l'Institut Nacional Andorra de Finances.
Títol IV. Registros
Capítol únic. Registres oficials d'actes administratius
Article 46 Actes sotmesos a autorització i/o inscripció
1. Les entitats operatives del sistema financer han de sol.licitar a l'INAF l'autorització i/o la inscripció en els seus registres dels actes següents, com a mínim:
a) Actes sotmesos a l'autorització prèvia per part de l'INAF ia la inscripció posterior:
- La creació a l'estranger d'entitats i/o sucursals.
- Canvis i nomenaments de l'òrgan d'administració.
- Canvis i nomenaments de la Direcció General.
- Els canvis en les participacions de dret estranger que han de servir de manera duradora les activitats de l'entitat (participacions permanents). S'hi inclouen els canvis en participacions qualificades de l'entitat en altres societats.
- Canvis i nomenaments d'auditors externs.
- Fusions, escissions i altres esdeveniments que poden alterar de forma significativa l'activitat diària de l'entitat.
- Qualsevol canvi que pugui produir-se en els requisits exigits legalment relatius a la documentació tramesa en sol.licitar l'autorització per operar en la modalitat en qüestió, com l'ampliació/reducció de les activitats desenvolupades per l'entitat.
b) Actes sotmesos a inscripció, a més dels que ja disposen d'una autorització prèvia:
- La creació i la dissolució d'entitats.
- Els canvis de l'accionariat de l'entitat.
- Els canvis en les participacions de dret andorrà que han de servir de manera duradora les activitats de l'entitat (participacions permanents). S'hi inclouen els canvis en participacions qualificades de l'entitat en altres societats.
- Les persones que en la seva condició d'agents financers actuen en nom i/o per compte de l'entitat autoritzada establint relacions amb els clients.
- La modificació dels vincles amb altres entitats.
- La modificació dels estatuts socials.
- Les revocacions de l'òrgan d'administració o de la Direcció General.
2. Les obligacions establertes en el paràgraf precedent s'estableixen sense perjudici de les derivades de les disposicions de l'Administració general i de les administracions comunals relatives a les autoritzacions i les inscripcions d'actes.
3. Els documents publicitaris o el contingut dels elements publicitaris emprats en altres mitjans no escrits per les entitats operatives del sistema financer han de ser tramesos a l'INAF. Només han de ser trameses les publicitats en les quals es faci referència a un producte concret de l'entitat.
4. S'habilita l'INAF per ampliar els actes d'inscripció obligatòria en cas de ser necessari per al desenvolupament correcte de les seves funcions.
Article 47 Organisme responsable
L'INAF és l'organisme responsable de resoldre les sol.licituds d'autorització i/o inscripció establertes a l'article anterior així com d'establir i actualitzar els registres oficials que contenen les informacions de les entitats relatives als actes enumerats en l'article anterior.
Article 48 Sol.licituds d'autorització
Per tenir plena efectivitat, amb caràcter previ a la realització dels actes, les entitats han de presentar a l'INAF les sol.licituds d'autorització relatives als actes referits a l'article 46.1.a).
Article 49 Sol.licituds d'inscripció
1. Les entitats han de presentar a l'INAF les sol.licituds d'inscripció relatives als actes referits a l'article 46.1.b) en el termini màxim de set dies hàbils a comptar de la data en què es produeix l'acte que s'ha de registrar.
2. Les entitats han de presentar les sol.licituds d'inscripció dels actes enumerats a l'article 46.1.a) que disposen d'una autorització prèvia immediatament després d'haver formalitzat la documentació necessària.
Article 50 Documentació que cal adjuntar a les sol.licituds
Les entitats han d'adjuntar a les sol.licituds la documentació que posa en relleu l'adequació a la legislació vigent dels actes per als quals se sol.licita l'autorització/inscripció en virtut de la qual no poden quedar afectades negativament, d'una manera significativa, les garanties tècniques, econòmiques o professionals de l'entitat.
Article 51 Informació complementària
L'INAF pot sol.licitar a les entitats la informació complementària que considera convenient o oportuna en relació amb l'acte objecte d'autorització o d'inscripció.
Article 52 Termini de resolució i notificació
L'INAF ha de resoldre i notificar les sol.licituds d'autorització i les d'inscripció en el termini màxim de trenta dies hàbils a comptar de la data de presentació de les sol.licituds o, si escau, de la data de lliurament de la informació complementària, a més d'informar de les vies de recurs existents.
Article 53 Denegació
L'INAF denega l'autorització i la inscripció si de l'examen de la documentació se'n dedueix que l'acte que es vol autoritzar/inscriure no s'ajusta a la legislació vigent o pot afectar negativament d'una manera significativa els elements que constitueixen garanties tècniques, econòmiques o professionals de l'entitat.
Article 54 Recurs
Les entitats poden interposar un recurs d'alçada davant el Govern contra les resolucions de l'INAF en el termini de tretze dies hàbils a partir de l'endemà de la notificació de la resolució.
Article 55 Unicitat dels tràmits administratius
1. Quan les sol.licituds d'autorització i/o inscripció dels actes referits a l'article 46 s'han de presentar, en aplicació de la legislació vigent, al Ministeri de Finances i/o d'Economia, aquests ministeris han de trametre, en el termini màxim d'un mes, tota la documentació a l'INAF per tal que l'INAF els pugui inscriure en els registres corresponents.
2. En els casos mencionats en el paràgraf anterior, les entitats afectades han d'adjuntar a les sol.licituds la documentació oportuna perquè pugui ser tramesa a l'INAF.
Disposició addicional primera
El ministeri titular de finances, en relació amb l'article 43, relatiu als comptes anuals, ha d'establir la normativa comptable especial per a les entitats operatives del sistema financer i ha de determinar les normes subsidiàries inherents a la seva aplicació i al seu desenvolupament. El ministeri titular de finances pot delegar aquesta facultat a l'INAF.
Disposició addicional segona
Es modifica l'article 1 de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre de 1996, que queda redactat de la manera següent:
“El conjunt del sistema financer andorrà el componen:
- Les entitats operatives del sistema financer: entitats bancàries, entitats -no bancàries- de crèdit especialitzat, entitats financeres d'inversió i societats gestores d'organismes d'inversió col.lectiva.
- Les associacions professionals del sector financer.
- L'autoritat del sistema financer andorrà.”.
Disposició addicional tercera
Es modifica la denominació del capítol 2 de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre de 1996, que queda redactada de la manera següent:
“Capítol 2. Entitats operatives del sistema financer”.
Disposició addicional quarta
Per al còmput del termini esmentat a l'article 44.3 es tenen en compte els exercicis posteriors al de la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei per a les entitats -no bancàries- de crèdit especialitzat, per a les entitats financeres d'inversió i per a les societats gestores d'organismes d'inversió col.lectiva. Pel que fa al còmput de les entitats bancàries, va iniciar-se amb l'adopció de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 9 de desembre de 1996.
Disposició addicional cinquena
Mentre no s'aprovi la Llei de règim d'autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer no es poden crear, ni constituir ni establir noves entitats operatives del sistema financer.
Disposición adicional sexta
1. Les normes d'aquesta disposició s'apliquen a les operacions financeres que es realitzen en el marc d'un acord de compensació contractual, o en relació amb el mateix acord, sempre que hi concorrin els requisits següents:
a) Que almenys una de les parts de l'acord sigui una entitat operativa del sistema financer, un organisme d'inversió col.lectiva de dret andorrà, una entitat asseguradora andorrana o una entitat no resident autoritzada per dur a terme les activitats reservades per a la legislació andorrana a les entitats referides.
b) Que l'acord estableixi la creació d'una única obligació jurídica que abasti totes les operacions financeres esmentades incloses en el mateix acord en virtut del qual, en cas de venciment anticipat, les parts només tinguin dret a exigir-se el saldo net del producte de la liquidació de les operacions; el fet que hi hagi una única operació vigent sota l'acord en un determinat moment no priva d'efecte a les previsions d'aquesta disposició. El saldo net s'ha de calcular segons s'estableix a l'acord de compensació contractual o als acords que tinguin relació amb aquest acord, inclosos els acords que vinculin diferents acords de compensació contractual.
2. Als efectes d'aquesta disposició es consideren “operacions financeres” les següents:
a) Les realitzades sobre valors i instruments financers.
b) Les operacions dobles o amb pacte de recompra i, en general, les cessions temporals d'actius. Es consideren operacions dobles aquelles en què es contracti simultàniament dues compravendes, en sentit contrari, de valors de similars característiques i el mateix import nominal, però amb diferent data de liquidació, podent ser ambdues al comptat, a termini, o una al comptat i l'altra a termini; es consideren operacions amb pacte de recompra aquelles en què el titular dels valors els ven fins a la data d'amortització, convenint simultàniament amb el comprador la recompra de valors d'idèntiques característiques i import nominal, per a la seva liquidació a una data determinada o intermèdia entre la de venda i la d'amortització, inclòs voluntària o parcial, més pròxima.
c) Els préstecs de valors.
d) Les garanties financeres. Als efectes d'aquesta disposició, es consideren garanties financeres totes les penyores, anticresis, les cessions en garantia, fins i tot quan aquesta cessió suposi la transmissió plena de la propietat dels béns i drets objecte de cessió, o altres operacions amb finalitat directa o indirecta de garantia creades per a garantir el compliment de les obligacions de qualsevol de les parts d'un mateix acord de compensació contractual, sempre que tinguin per objecte deute públic, altres valors negociables, instruments financers, drets directes o indirectes sobre qualsevol dels anteriors, o efectiu.
L'execució eventual de les garanties financeres es porta a terme en la forma prevista en l'acord de compensació contractual o en els acords que hi tenen relació, sense que sigui precís seguir un procediment d'execució judicial o altre establert legalment. L'execució mitjançant l'apropiació dels valors o l'efectiu en què es materialitzin les garanties financeres serà possible sempre que així s'hagi acordat expressament per escrit i que els actius objecte de garantia financera, als efectes de l'apropiació de la part del crèdit garantit, hagin estat atribuïts a valor de mercat a la data d'execució, calculat de forma raonable i objectiva.
Així mateix, aquests acords de garantia financera no es veuen limitats, restringits ni afectats en qualsevol forma pel fet que una o ambdues parts d'un acord hagin cessat els pagaments, o siguin part d'un procediment de fallida, suspensió de pagaments, liquidació, administració o intervenció, i poden executar-se, immediatament, de forma separada, d'acord amb els pactes entre les parts. Així mateix, el fet que una o ambdues parts d'un acord hagin cessat els pagaments, o siguin part d'un procediment de fallida, suspensió de pagaments, liquidació, administració o intervenció no pot ser causa per declarar nuls o rescindir un acord de garantia financera o l'aportació mateixa d'una garantia, si l'inici del procediment és posterior a la formalització de l'acord de garantia oa l'aportació de la garantia.
Les parts d'un acord de garantia financera poden, si ho pacten per escrit, acordar que qui va constituir la garantia financera pugui substituir els actius objecte de la garantia per d'altres del mateix tipus, així com afegir nous actius com a garantia addicional, sense que aquesta substitució o addició suposi la novació extintiva de l'acord de garantia financera, que mantindrà la seva data de constitució original (que serà la que s'apliqui també a la garantia addicional). Igualment, les parts poden acordar per escrit que el beneficiari de la garantia financera pugui adquirir la propietat dels actius objecte d'aquella, estant obligat a retornar uns actius de classe i valor equivalents, dins dels termes establerts en l'acord.
Les operacions financeres a què es refereix aquest apartat són vàlides i eficaces davant de tercers, qualsevol que sigui la llei que les regeix, sense més requisits que la seva formalització documental privada i el lliurament, la transmissió o l'anotació registral dels valors, segons escaigui, i el dipòsit o la transferència de l'efectiu.
3. La declaració del venciment anticipat, de la resolució, de la terminació, de l'execució o de l'efecte equivalent de les operacions financeres definides als apartats anteriors realitzades en el marc d'un acord de compensació contractual o en relació amb el mateix acord no pot veure's limitada, restringida o afectada de cap forma pel fet que una o ambdues parts hagin cessat els pagaments, hagin sol.licitat o siguin part d'un procediment de fallida, suspensió de pagaments, liquidació, administració o intervenció que afecti qualsevol de les parts de l'acord esmentat, les seves filials o sucursals.
En el supòsit que una de les parts de l'acord de compensació contractual es trobi en una de las situacions concursals previstes al paràgraf anterior, s'ha d'incloure com a crèdit o deute de la part immersa en aquestes situacions, exclusivament l'import net de les operacions financeres emparades en l'acord, calculat conforme a les regles establertes al mateix acord o als acords que hi tinguin relació.
4. Les operacions financeres o l'acord de compensació contractual que les regula no poden ser impugnades o anul.lades a l'empara del que disposen els articles 26 a 31 del Decret de suspensió de pagaments i fallida, del 4 d'octubre de 1969, excepte si es demostra frau en el moment en què van ser contractades.
Disposició addicional setena
Les disposicions d'aquesta Llei queden sotmeses al règim sancionador establert per la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer de 27 de novembre de 1997.
Disposició transitòria primera
Les entitats financeres d'inversió, les societats gestores d'organismes d'inversió col.lectiva, les entitats -no bancàries- de crèdit especialitzat i les entitats bancàries que en la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei estiguin degudament autoritzades han d'adaptar-se a les seves disposicions en el termini d'un any.
Disposició transitòria segona
Mentre el ministeri titular de finances no aprovi la normativa comptable especial per a les entitats operatives del sistema financer adaptada a la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, exercint la potestat prevista a la disposició addicional primera, continua sent aplicable el vigent Pla comptable del sistema financer, del 27 d'octubre de 1999.
Disposició derogatòria
Queden derogades la Llei de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, del 30 de juny de 1998, i la Llei de regulació del capital social mínim de les entitats bancàries de dret andorrà, del 30 de juny de 1998, així com qualsevol disposició de rang igual o inferior que s'oposi al que s'estableix en aquesta Llei.
Disposició final primera
S'autoritza el Govern per establir el contingut i els requisits dels procediments, els registres i les mesures establerts als articles 22 a 31. El Govern pot delegar aquesta facultat a l'INAF.
Disposició final segona
S'autoritza el Govern per establir mesures que, tenint en compte la naturalesa dels serveis d'inversió i dels instruments financers prestats i el caràcter professional o minorista dels clients, garanteixin la protecció dels inversors i que les entitats operatives del sistema financer compleixin les obligacions previstes en els articles 32 a 42. Aquesta facultat es pot delegar a l'INAF.
Disposició final tercera
Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 13 de maig del 2010
Josep Dallerès Codina
Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Nicolas Sarkozy
President de la República Francesa
Copríncep d'Andorra
Joan Enric Vives Sicília
Bisbe d'Urgell
Copríncep d'Andorra
Tags: entidades financieras
