Article I – 1:110: Còmput dels terminis
Publicat per Manel Casal | Secció "Dret contractual europeu"
DCFR I. – 1:110: Còmput dels terminis
(1) Les disposicions d’aquest article s’aplicaran en relació al còmput del temps per a qualsevol propòsit sotmès a aquestes normes.
(2) Sense perjudici de les següents disposicions d’aquest article:
(a) un termini expressat en hores comença al principi de la primera hora i acaba amb l’expiració de l’última hora del termini;
(b) un termini expressat en dies s’inicia a principis de la primera hora del primer dia i acaba amb el final de l’última hora de l’últim dia del termini;
(c) el termini expressat en setmanes, mesos o anys comença al principi de la primera hora del primer dia del període, i acaba amb el final de l’última hora de l’últim dia en l’última setmana, mes o any és el mateix dia de la setmana, o si coincideix en la mateixa data que el dia en què el termini comença a córrer, amb l’excepció que si, en un termini expressat en mesos o en anys el dia en què el període d’expiració no es produeix en l’últim mes, acaba amb l’expiració de l’última hora de l’últim dia d’aquest mes;
(d) si un termini comprèn part d’un mes, el mes es considera que té trenta dies per al càlcul de la proporció de la part.
(3) Quan el termini s’ha d’establir a partir d’un esdeveniment determinat o d’una acció, llavors:
(a) si el termini s’expressa en hores, l’hora en què es produeixi l’esdeveniment o l’acció té lloc no s’entén que s’incloguin en el període en qüestió, i
(b) si el termini s’expressa en dies, setmanes, mesos o anys, el dia en què es produeixi l’esdeveniment o l’acció té lloc no s’entén que s’incloguin en el període en qüestió.
(4) Quan el termini es calcula a partir d’un temps determinat, llavors:
(a) si el termini s’expressés en hores, la primera hora del termini es considera que comença en el moment especificat, i
(b) si el termini s’expressa en dies, setmanes, mesos o anys, el dia en què arriba l’hora especificada no es considera que s’inclogui en el període en qüestió.
(5) Els períodes esmentats comprendran els dissabtes, diumenges i festius, excepte quan aquests són expressament exclosos, o en el cas en que els períodes s’expressin en dies hàbils.
(6) Si el darrer dia d’un termini expressat d’una altra manera que en hores, és un dissabte, diumenge o dia festiu en el lloc en el qual s’ha de notificar l’acte que prescriu, el termini finalitzarà en expirar l’última hora del dia hàbil següent. Aquesta disposició no s’aplica als períodes calculats retroactivament a partir d’una data o esdeveniment.
(7) Tot termini de dos dies o més és considerat com incloent almenys dos dies hàbils.
(8) Quan una persona envia a una altra persona un document que estableix un període de temps dins del qual el destinatari ha de respondre o prendre una altra acció, però no indica quan el període comença, doncs, en absència d’indicacions en sentit contrari, el període es calcula a partir de la data declarada com la data del document o, si no s’indica la data, des del moment en que el document arriba al seu destinatari.
(9) En aquest article:
(a) “dia festiu”, en referència a un Estat membre, o part d’un Estat membre, de la Unió Europea, és qualsevol dia designat com a tal per l’Estat o part, en una llista publicada en el diari oficial, i
(b) “laborables”: són tots els dies excepte els dissabtes, diumenges i festius.
PECL Article 1:304. Còmput dels terminis
1. Quan una part estableixi en un document escrit un termini per tal que el seu destinatari respongui o dugui a terme alguna cosa, aquest termini començarà a comptar des de la data assenyalada com a data d’emissió del document. Si aquesta data no s’expressés, el termini començarà a comptar en el moment en què el document hagi arribat al seu destinatari.
2. Els dies festius i els no laborables contemplats en l’esmentat període, s’inclouen en el còmput. Tanmateix, si el termini acaba un dia festiu o no laborable en el lloc de l’adreça del destinatari o en el lloc en el qual s’hagi de complir un determinat acte obligatori, l’esmentat termini es prorroga fins al següent dia feiner en l’esmentat lloc.
3. Quan els terminis s’expressen en dies, setmanes, mesos o anys, es comencen a comptar a les zero hores del dia següent i acaben a les vint-i-quatre hores de l’últim dia del termini; però quan la part que va establir el termini, hagi de rebre una resposta o quan s’hagi de dur a terme qualsevol altre acte, s’haurà de respectar l’hora habitual del tancament del negoci de l’últim dia del termini al lloc corresponent.
UNIDROIT Article 1.12 Com comptar els terminis fixats per les parts
(1) Els dies festius oficials o no laborables que coincideixin dins d’un termini fixat per les parts per al compliment d’un acte quedaran inclosos als efectes de calcular aquest termini.
(2) En tot cas, si el termini expira en un dia que es considera feriat oficial o no laborable en el lloc on es troba l’establiment de la part que ha de complir un acte, el termini queda prorrogat fins al dia hàbil següent, llevat que les circumstàncies indiquin el contrari.
(3) L’ús horari és el del lloc de l’establiment de la part que fixa el termini, llevat que les circumstàncies indiquin el contrari.
