Article I – 1:109: Advertència
Publicat per Manel Casal | Secció "Dret contractual europeu"
DCFR I. – 1:109: Advertència
(1) Aquest article s’aplica en relació al lliurament de notificació feta per qualsevol motiu sota aquestes regles. “Avís” inclou la comunicació d’informació o d’un acte jurídic.
(2) La notificació podrà fer-se per qualsevol mitjà adequat a les circumstàncies.
(3) La notificació tindrà efecte quan arribi al seu destinatari, llevat que se’n prevegi un efecte retardat.
(4) La notificació arriba al seu destinatari:
(a) quan es lliura al destinatari;
(b) quan és lliurada al domicili professional del destinatari, o quan no existeix domicili professional o quan la notificació no es refereixi a un assumpte professional, a l’adreça del destinatari;
(c) en el cas d’una notificació transmesa per mitjans electrònics, quan el destinatari hi pot accedir, o
(d) quan la situació és diferent, posada a disposició del destinatari en el lloc i de tal manera que el destinatari podia raonablement haver esperat obtenir accés a la mateixa sense dilacions indegudes.
(5) La notificació no té efecte si la revocació de la mateixa arriba al destinatari abans o al mateix temps que la notificació.
(6) Tota referència en aquestes normes a una notificació realitzada mitjançant una persona, o per a ella, inclou una notificació donada mitjançant una persona, o per a un agent de la persona que té autoritat per donar o rebre la mateixa.
(7) En les relacions entre una empresa i un consumidor les parts no podran, en perjudici del consumidor, excloure la norma de l’apartat (4) (c), o no aplicar o modificar els seus efectes.
PECL Article 1:303. Comunicacions (notificació)
1. Una comunicació pot fer-se en qualsevol forma adequada a les circumstàncies, ja sigui per escrit o per qualsevol altre mitjà.
2. Llevat dels casos previstos en els apartats 4 i 5, una comunicació assoleix efectes quan arriba al seu destinatari.
3. Una comunicació arriba al seu destinatari quan se li lliura, quan es lliura en el seu establiment o a la seva adreça postal o, en cas de no tenir establiment ni adreçapostal, quan es lliura al lloc de la seva residència habitual.
4. Una comunicació feta de manera adient o remesa a l’altra part com a conseqüència de l’incompliment d’aquesta última, o davant d’un probable incompliment de la mateixa, no deixa d’assolir efecte fins i tot en situacions de retard, d’inexactituds en la seva transmissió o fins i tot quan no arribés al seu destí. Els efectes de la comunicació s’entendran produïts a partir del moment en què, en condicions normals, hauria arribat al seu destí.
5. Una comunicació no assoleix cap efecte si el seu destinatari hagués rebut prèviament, o alhora, una revocació de la mateixa.
6. En aquest article el terme “comunicació” inclou promeses, declaracions, ofertes, acceptacions, demandes, sol·licituds o qualsevol altre contingut.
