Qualificació del contracte. Contracte de reserva i compravenda
Publicat per Manel Casal | Secció Juris. laboral
“II.- Com és de veure el nucli esencial del present litigi rau en la qualificació que s’ha d’atorgar al contracte perfeccionat entre les parts en data 22 de març de 2004. I en aquest ordre d’idees, cal posar de manifest que la qualificació del contracte correspon al tribunal, sense que aquest resti vinculat per la denominació o qualificació atribuida al mateix per les parts, atès que és doctrina reiterada d’aquesta Sala que els contractes són el que són i no el que les parts diuen que són. Afegir també que per a procedir a la qualificació del mateix s’ha d’estar essencialment a la voluntat de les parts, plasmada en el referit document i esbrinada a través dels actes anteriors, coetanis i posteriors al mateix, a la vegada que, subordinada a la interpretació subjectiva, però de notable importancia per a poder copçar aquella, s’ha d’analitzar també el document des d’una óptica global (hermenèutica objectiva sistemática).
…
En efecte, tant el precontracte unilateral d’opció de compra, com el contracte definitiu de compravenda requereixen la concurrencia dels seus elements essencials: consentiment, causa i objecte. I, respecte d’aquest darrer, s’ha de desglosar entre els béns objecte de l’opció o, en el seu cas, compravend i el preu que s’ha de satisfer per la compravenda definitiva, el qual ha de restar determinat o determinable també en el precontracte d’opció. En aquesta òrbita d’idees, de la lectura del document de 22 de març de 2004, en els pactes abans transcrits, de la voluntat de les parts que no solament s’infereix del contingut del mateix document sinó de les contestes de la defenent a les ofertes de la part agent, s’infereix clarament que el preu, com a element esencial, ni es trobava determinat ni era determinable, de manera que d’acord amb els textos del Digest 18,1,2 i 18,1,36, mancant aquest element esencial no ens trobem en presencia d’un contracte de compravenda, ni tampoc d’un precontracte unilateral de venda, tota vegada que en aquest també es precisa que els elements essencials del contracte definitiu estiguin presents.
Per consegüent, al no determinar-se el preu i requerir d’un nou pacte entre les parts a fi d’assolir el preu de la compravenda, esdevé patent aquest element esencial, per la qual cosa s’escau, en atenció al que s’ha raonat, confirmar la resolució d’instància i refusar el present recurs interposat per la part agent.”
Sentència de la sala civil del Tribunal Superior de data 26/4/07, ponent JM. Abril, autes 265/06.
Tags: compravenda, contracte
