En les ambigüitats que neixen de les lleis, ha de tenir força de llei el costum o l’autoritat de les coses jutjades de manera constant i anàloga

Nam imperator noster severus rescripsit in ambiguitatibus quae ex legibus proficiscuntur consuetudinem aut rerum perpetuo similiter iudicatarum auctoritatem vim legis optinere debere.
Cal·lístrat: Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 38 (D. 1.3.38)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/12/56, RJ 27
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 8/7/65, RJ 82
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/2/66, RJ 93
Llegir la resta de l’article»

Tags:

Fins aital punt es considera aquest dret amb tanta autoritat, perquè fou precisament tan aprovat que no va ser necessari posar-lo per escrit

Immo magnae auctoritatis hoc ius habetur, quod in tantum probatum est, ut non fuerit necesse scripto id comprehendere.
Paule: Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 36 (D. 1.3.36)
* Sentència TS Mitra de data 30/6/82, RJ 55, en relació a la impossibilitat de concedir una moratòria a l’arrendatari atenent el principi d’equitat, atesa la necessitat d’aplicar la llei com a dret objectiu.
Enllaç relacionat

Tags:

En aquells casos en que no apliquem les lleis escrites, s’ha de complir el que s’ha introduït pels usos i costums, i si amb això no fos suficient en cap cas, llavors el que sigui més pròxim i congruent

De quibus causis scriptis legibus non utimur, id custodiri oportet, quod moribus et consuetudine inductum est; et si qua in re hoc deficeret, tunc quod proximum et consequens ei est.
Julià: Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 32, pr. (D. 1.3.32.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 8/7/54, RJ 17
* Sentència TSJC de data 28/9/98, RJ 989, en relació a la necessitat d’una funció o interpretació integradora dels textos legals confiada a la autoritat del pretor, amb referència a la interpretació de les disposicions obscures o ambigües.
Llegir la resta de l’article»

Tags: ,

Es fa frau de llei quan es fa allò que la llei no volia que es fes, però que no va prohibir-ho; i el que separa el dit del que es pensa, això mateix separa el frau del que es fa contra la llei

Fraus enim legi fit, ubi quod fieri noluit, fieri autem non vetuit, id fit; et quod distat hryton apo dianoias, hoc distat fraus ab eo, quod contra legem fit.
Ulpià: Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 30 (D. 1.3.30)
* Sentència TSJC de data 20/5/99, RJ 1138, en relació a la nul•litat dels contracte de compravenda per manca de l’autorització administrativa prèvia al seu atorgament del comprador estranger; així com del contracte de promesa de compravenda per frau de llei.
Enllaç relacionat

Tags:

No tots els supòsits poden preveure’s un a un en les lleis i els senatconsults, però quan en algun supòsit resulti evident el seu sentit, qui té la jurisdicció ha de procedir per analogia i dictar sentència en congruència

Non possunt omnes articuli singillatim aut legibus aut senatusconsultis comprehendi; sed cum in aliqua causa sententia eorum manifesta est, is qui iurisdictioni praeest ad similia procedere atque ita ius dicere debet.
Julià: Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 12 (D. 1.3.12)
* Sentència TS Mitra de data 15/6/88, RJ 236, en relació al recurs de l’analogia per part del jutjador, que tan sols serà possible quan la ratio legis o causa final del precepte que s’ha d’aplicar correspongui, com un possible cas particular, el supòsit de fet no regulat, en quin cas la norma considerada s’aplica directament.
* Sentència TSJC de data 29/4/99, RJ 1119, en relació a la identitat de terminis de prescripció per responsabilitat extracontractual de l’administració pública i dels particulars.
Llegir la resta de l’article»

Tags:

Ni les lleis ni els senatconsults poden escriure’s de manera que comprenguin tots els casos que puguin esdevenir-se, sinó que n’hi ha prou que continguin aquelles que ordinàriament s’esdevenen

Neque leges neque senatus consulta ita scribi possunt, ut omnes casus qui quandoque inciderint comprehendantur, sed sufficit ea quae plerumque accidunt contineri.
Julià: Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 10 (D. 1.3.10)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 8/7/54, RJ 17
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/12/56, RJ 27
* SentènciaTS Mitra de data 30/6/82, RJ 55, en relació a la impossibilitat de concedir una moratòria a l’arrendatari atenent el principi d’equitat, atesa la necessitat d’aplicar la llei com a dret objectiu.
Enllaç relacionat

Tags:

No s’ha d’establir el dret pel que podria passar en algun cas; doncs el dret ha d’adaptar-se a aquelles coses que s’esdevenen amb freqüència i fàcilment, i en cap cas a les que rarament s’esdevenen

Ex his, quae forte uno aliquo casu accidere possunt, iura non constituuntur. Nam ad ea potius debet aptari ius, quae et frequenter et facile, quam quae perraro eveniunt.
Cels: Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 4 i 5 (D. 1.3.4 i 1.3.5)
* Sentència TSJC de data 29/4/99, RJ 1119, en relació a la identitat de terminis de prescripció per responsabilitat extracontractual de l’administració pública i dels particulars.
* Sentència TSJC de data 27/1/00, RJ 1315, en relació a l’aplicació de les disposicions de la Llei qualificada del matrimoni a la unió de parelles de fet i de les conseqüències que comporta la seva extinció, tant per la mateixa parella com pels fills que hi puguin haver, davant la inexistència de regulació material i processal de les mateixes.
Llegir la resta de l’article»

Tags:

Aquest mateix dret honorari, és la viva veu del dret civil

Nam et ipsum ius honorarium viva vox est iuris civilis.
Marcià: Digest 1, 1 De la justícia i del dret, 8 (D. 1.1.8)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/11/60, RJ 39
Enllaç relacionat

Tags:

Impost sobre els rendiments arrendataris: Encamp

El Comú d’Encamp informa mitjançant avís (Bopa 12/22) als obligats tributaris de l’impost sobre els rendiments arrendataris, que prèvia declaració, s’iniciarà la facturació de l’impost sobre els rendiments arrendatarisen el període d’un mes a comptar del 3/3/10.

Dret civil és aquell que dimana de les lleis, dels plebiscits, dels senatconsults, dels decrets dels prínceps i l’autoritat dels juristes. És Dret pretori el que per raó d’utilitat pública van introduir els pretors, amb la finalitat d’afirmar, ajudar o suplir el dret civil; el qual s’anomena també honorari, havent-se-li designat així en honor dels pretors

lus autem civile est, quod ex legibus, plebis scitis, senatus consultis, decretis principum, auctoritate prudentium venit. Ius praetorium est, quod praetores introduxerunt adiuvandi vel supplendi vel corrigendi iuris civilis gratia propter utilitatem publicam.
Papinià: Digest 1, 1 De la justícia i del dret, 7, pr. i 1 (D. 1.1.7.pr. i 1.1.7.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/12/56, RJ 27
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/11/60, RJ 39
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/10/62, RJ 55
Llegir la resta de l’article»

Tags:

El mateix succeeix en l’acció communi dividundo quan es tracta de la divisió de moltes coses. Doncs, si es tracta d’una cosa sola, com una finca, si es pot dividir còmodament, el jutge ha d’adjudicar a cadascú la seva part, i si l’adjudicada a algú semblés excessiva, ha de condemnar a aquest a pagar certa quantitat a favor de l’altre

Eadem interveniunt et si communi dividundo de pluribus rebus actum fuerit. Quod si de una re, veluti de fundo, si quidem iste fundus commode regionibus divisionem recipiat, partes eius singulis adiudicare debet et.
Instituta 4, 17 De l’ofici de jutge, 5 (I. 4.17.5)
* Sentència TSJC de data 30/11/00, RJ 1443, en relació a l’actio finium regundorum o divisòria de límits que té per objecte determinar judicialment els límits d’un predi rústic, en l’àmbit dels béns comunals (Concòrdia).
Enllaç relacionataltre enllaç relacionat

Tags:

Falta tractar de l’ofici del jutge. Aquest, abans de tot, ha de mirar de no jutjar més que conforme a les lleis, a les constitucions, o als costums

Superest ut de officio iudicis dispiciamus. et quidem in primis illud observare debet iudex, ne aliter iudicet quam legibus aut constitutionibus aut moribus proditum est.
Instituta 4, 17 De l’ofici de jutge, pr. (I. 4.17.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/2/55, RJ 19
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/5/59, RJ 33
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/12/62, RJ 59
* Aute Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/11/64, RJ 73
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 8/7/65, RJ 82
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/2/66, RJ 93
Enllaç relacionat

Tags:

Hem d’advertir ara, que aquells que vetllaven perquè els drets fossin respectats, posaren un gran mirament en que els homes no pledegessin amb massa facilitat; la qual cosa és també el nostre anhel

Nunc admonendi sumus, magnam curam egisse eos qui iura sustinebant, ne facile homines ad litigandum procederent; quod et nobis studio est.
Instituta 4, 16 De la pena dels que litiguen amb temeritat, pr. (I. 4.16.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/5/63, RJ 60
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/2/65, RJ 78
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 8/7/65, RJ 82
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/1/66, RJ 90
Enllaç relacionat

Tags:

Per a retenir la possessió, es donen els interdictes uti possidetis i utrubi, sempre que disputant-se la propietat d’alguna cosa, s’indagui abans quin dels dos litigants ha d’ésser el posseïdor i quin el demandant

Retinendae possessionis causa comparata sunt interdicta uti possidetis et utrubi, cum ab utraque parte de proprietate alicuius rei controversia sit et ante quaeritur, uter ex litigatoribus possidere et uter petere debeat.
Instituta 4, 15 Dels interdictes, 4 (I. 4.15.4)
* Sentència TSJC de data 27/3/03, RJ 1973, en relació a la protecció d’un estat possessori de fet, de la detentació material per part de l’interdictant en l’àmbit dels interdictes retinendae posessionis, l’interdicte utrubi per als béns mobles, uti possidetis per als immobles i utrubi que va ser equiparada a l’uti possidetis, que concedeix protecció possessòria del bé moble durant el termini més llarg de l’any que precedeix a la formulació de la demanda interdictal; acció interdictal que no és idònia per restablir la situació d’un compte bancari a un data determinada, per quan el diner és un bé moble fungible que no s’identifica per la seva individualitat sinó pel seu genera i quantitat, i manca doncs el fet possessori, doncs tant la propietat com la possessió dels diners passa al banc, situació pròpia del dipòsit irregular.
Enllaç relacionat

Tags:

I si, a la vegada, aquesta semblés justa de primer moment, però per alguna causa perjudiqués injustament a l’actor, és necessari auxiliar a aquest amb una nova al·legació que s’anomena triplica

Et si rursus ea prima facie iusta videatur, sed propter aliquam causam inique actori noceat, rursus allegatione alia opus est, qua actor adiuvetur, quae dicitur triplicatio.
Instituta 4, 14 De les rèpliques, 2 (I. 4.14.2)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 19/2/55, RJ 20
* Aute Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 6/6/63, RJ 61
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/2/65, RJ 78
Enllaç relacionat

Tags:

La rèplica, per altra part, pot també semblar de primer moment justa, i no obstant no ésser-ho. Quan això succeeix és necessari una altra al·legació anomenada dúplica, per a protegir el demandat

Rursus interdum evenit ut replicatio quae prima facie iusta sit, inique noceat. Quod cum accidit, alia allegatione opus est adiuvandi rei gratia, quae duplicatio vocatur.
Instituta 4, 14 De les rèpliques, 1 (I. 4.14.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 11/10/61, RJ 47
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/2/65, RJ 78
Enllaç relacionat

Tags:

S’esdevé, de vegades, que una excepció que de primer moment semblava justa, perjudiqui injustament. En aquest cas per a protegir al demandant, hi ha necessitat d’una altra al·legació que s’anomena rèplica, perquè per mitjà d’ella es replica, i es resol el dret que es derivà de l’excepció

Interdum evenit ut exceptio quae prima facie iusta videatur, inique noceat. Quod cum accidit, alia allegatione opus est adiuvandi actoris gratia, quae replicatio vocatur, quia per eam replicatur atque resolvitur vis exceptionis.
Instituta 4, 14 De les rèpliques, pr. (I. 4.14.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/2/65, RJ 78
Enllaç relacionat

Tags:

Després de les accions, hem d’examinar les excepcions. Aquestes s’han establert com a mitjà de defensa per aquells contra els qui s’adreça l’acció; doncs s’esdevé amb freqüència, que encara que en sí sigui justa l’acció del demandant, és injusta contra aquell a qui s’adreça

Sequitur ut de exceptionibus dispiciamus. Comparatae sunt autem exceptiones defendendorum eorum gratia cum quibus agitur; saepe enim accidit, ut, licet ipsa actio qua actor experitur iusta sit, tamen iniqua sit adversus eum cum quo agitur.
Instituta 4, 13 De les excepcions, pr. (I. 4.13.pr.)
* Aute Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/6/63, RJ 62
* Aute Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/10/64, RJ 71
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/2/65, RJ 78
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/2/66, RJ 93
Enllaç reñacionat

Tags:

Segons una regla antiga, ningú no és considerat defensor idoni d’un negoci d’altri, sense caució

Quod si proprio nomine aliquis iudicium accipiebat in personam, iudicatum solvi satisdare non cogebatur.
Instituta 4, 11 De les fiances, 5 (I. 4.11.5)
* Aute Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 27/2/54, RJ 14
Enllaç relacionat

Tags:

Qualsevol pot exercir una acció ja sigui en nom seu, en el d’altri; en nom d’altri, a títol de procurador, tutor o curador

Agere posse quemlibet aut suo nomine aut alieno; alieno veluti procuratorio, tutorio, curatorio.
Instituta, 4, 10 D’aquells per mitjà de qui podem exercir una acció, pr. (I. 4.10.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 9/7/62, RJ 54
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/5/63, RJ 60
Enllaç relacionat

Tags:

A més d’això, certes accions són anomenades arbitràries, o sigui que depenen de l’arbitri del jutge; en aquestes si el demandat no satisfà a l’actor en la forma prescrita pel jutge (com restituint la cosa o exhibint-la, ja pagant o lliurant per causa noxal un esclau), ha d’ésser condemnat

Praeterea quasdam actiones arbitrarias, id est ex arbitrio iudicis pendentes, appellamus, in quibus nisi iudicis is cum quo agitur actori satisfaciat, veluti rem restituat vel exhibeat vel solvat vel ex noxali causa servum dedat, condemnari debeat.
Instituta 4, 6 De les accions, 31 (I. 4.6.31)
* Aute TSJC de data 11/5/00, RJ 1490, en relació a la inadeqüació de l’actio ad exhibendum en el procediment de jurisdicció voluntària, atenent el seu caràcter d’acció arbitrària, doncs amb la seva interposició el jutge amenaça al demandat amb una condemna pecuniària si no exhibeix la cosa.
Enllaç relacionat

Tags:

Algunes accions sembla que tenen una naturalesa mixta, tant real com personal

Quaedam actiones mixtam causam optinere videntur tam in rem quam in personam.
Instituta 4, 6 De les accions, 20 (I. 4.6.20)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/2/55, RJ 19
Enllaç directe

Tags:

Aquelles obligacions que es contreuen pel consentiment; s’extingeixen per una voluntat contrària

Hoc amplius eae obligationes quae consensu contrahuntur contraria voluntate dissolvuntur.
Instituta 3, 29 De quines maneres es resol un obligació, 4 (I. 3.29.4)
* Sentència TSJC de data 27/1/00, RJ 1317, en relació a l’assumpció per part d’un tercer de la posició passiva de la relació obligacional delegatio, que requereix del consentiment del deutor per a la perfecció de la substitució.
Enllaç relacionat

Tags: ,

L’obligació s’extingeix també per la novació

Praeterea novatione tollitur obligatio.
Instituta 3, 29 De quines maneres es dissol un obligació, 3 (I. 3.29.3)
* Sentència TS Mitra de data 10/11/80, RJ 260
Enllaç relacionat

Tags: ,

Tota obligació s’extingeix pel pagament del que es deu, o quan s’hagués lliurat, consentint-ho el creditor, una cosa a canvi d’altra

Omnis res quae dominio nostro subicitur in stipulationem deduci potest, sive illa mobilis sive soli sit.
Instituta 3, 29 De quines maneres es resol un obligació, pr. (I. 3.29.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 2/6/61, RJ 44
Enllaç relacionat

Tags: ,

La societat continua mentre els socis perseveren en el mateix acord; però si algun d’ells hagués renunciat a la societat, aquesta queda dissolta

Manet autem societas eo usque donec in eodem consensu perseveraverint; at cum aliquis renuntiaverit societati, solvitur societas.
Instituta 3, 25 De la societat, 4 (I. 3.25.4)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 19/1/53, RJ 11
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/6/53, RJ 13
* Sentència TSJC de data 13/10/00, RJ 1430, en relació a l’acord tàcit de les parts de cessar en la societat que havien convingut.
Enllaç relacionat

Tags:

No hi ha dubte que pot constituir-se una societat de tal manera que un aporti diner i l’altre no, i no obstant, sigui comú entre ells el guany; doncs amb freqüència el treball d’un equival al diner de l’altre

Nam et ita coiri posse societatem non dubitatur, ut alter pecuniam conferat, alter non conferat et tamen lucrum inter eos commune sit, quia saepe opera alicuius pro pecunia valet.
Instituta 3, 25 De la societat ,2 (I. 3.25.2)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 19/1/53, RJ 11
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/6/54, RJ 16
* Sentència TSJC de data 29/4/99, RJ 1123, en relació al caràcter consensual de la societat civil, que es perfecciona pel sol consentiment dels seus membres, en qualsevol forma manifestat, fins i tot pel consentiment tàcit en mèrits d’un simple estat de fet.
Enllaç relacionat

Tags:

Si les parts no s’haguessin convingut res expressament sobre els guanys i pèrdues, aquestes seran a parts iguals. Però si s’haguessin expressat, ha d’observar-se el que s’ha convingut

Et quidem si nihil de partibus lucri et damni nominatim convenerit, aequales scilicet partes et in lucro et in damno spectantur. Quodsi expressae fuerint partes, hae servari debent.
Instituta 3, 25 De la societat, 1 (I. 3.25.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/6/53, RJ 13
Enllaç relacionat

Tags:

L’arrendatari ha de fer-ho tot segons el convingut en el contracte, i si en el mateix alguna cosa s’hagués no s’hagués establert expressament, ha d’actuar d’acord amb la bona fe i l’equitat

Conductor omnia secundum legem conductionis facere debet et, si quid in lege praetermissum fuerit, id ex bono et aequo debet praestare.
Instituta 3; 24 De l’arrendament, 5 (I. 3.24.5)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/10/62, RJ 55
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/12/62, RJ 59
* Sentència TSJC de data 18/12/06, ponent E. Amat, autes 256/06 en relació a la renovació per tàcita reconducció del contracte d’arrendament en seguiment del principi qui impleto tempore conductionis remansis in conductione, recondusisse videtur.
Enllaç relacionat

Tags:

El que hem dit anteriorment respecte de la compravenda, en la què s’ha deixat el preu a l’arbitri d’un tercer, és igualment d’aplicació respecte l’arrendament

Et quae supra diximus, si alieno arbitrio pretium permissum fuerit, eadem et de locatione et conductione dicta esse intellegamus, si alieno arbitrio merces permissa fuerit.
Instituta 3, 24 De l’arrendament, pr. (I. 3.24.1)
* Sentència TSJC de data 11/5/00, RJ 1376, en relació a la naturalesa del contracte d’arrendament.
Enllaç relacionat

Tags:

L’arrendament és molt semblant a la compravenda, i es regeix per les mateixes regles de dret. Doncs així com la compravenda es perfecciona quan les parts es posen d’acord sobre el preu, també l’arrendament existeix des que s’ha convingut el preu del lloguer

Locatio et conductio proxima est emptioni et venditioni iisdemque iuris regulis consistit. Nam ut emptio et venditio ita contrahitur si de pretio convenerit, sic etiam locatio et conductio ita contrahi intellegitur si merces constituta sit.
Instituta 3, 24 De l’arrendament, pr. (I. 3.24.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/6/55, RJ 21
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/12/62, RJ 59
Enllaç relacionat

Tags:

Un cop perfeccionat el contracte de compravenda, … el risc de la cosa venuda correspon sens dubte al comprador, encara que la mateixa no se li hagi lliurat

Cum autem emptio et venditio contracta sit … periculum rei venditae statim ad emptorem pertinet, tametsi adhuc ea res emptori tradita non sit.
Instituta 3, 23 De l’arrendament, 3 (I. 3.23.3)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/6/55, RJ 21
* Sentència TSJC de data 13/10/00, RJ 1430, en relació al risc assumit per arrendatari i sots-arrendatari en el contracte de sots-arrendament sense consentiment de la propietat.
Enllaç relacionat

Tags:

Hi ha contracte de compravenda des del mateix moment en el què les parts han convingut el preu, encara que aquest encara no s’hagi pagat, ni s’hagin donat arres; doncs el que es dóna en concepte d’arres és tan sols una prova d’haver-se fet la compravenda

Emptio et venditio contrahitur simulatque de pretio convenerit, quamvis nondum pretium numeratum sit ac ne arra quidem data fuerit. Nam quod arrae nomine datur argumentum est emptionis et venditionis contractae.
Instituta 3, 23 De la compra i de la venda, pr. (I. 3.23.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/6/55, RJ 21
* Aute TSJC de data 29/4/99, RJ 1260, en relació a que l’adjudicatari del bé en subhasta no se’l pot obligar a pagar la resta del preu pel bé que li ha estat adjudicat, doncs pot desistir lliurement i retractar-se de la compra, recedere.
Enllaç relacionat

Tags:

En els contractes de compravenda, arrendament, societat i mandat , les obligacions neixen del nu consentiment

Consensu fiunt obligationes in emptionibus venditionibus, locationibus conductionibus, societatibus, mandatis.
Instituta, 3, 22 De les obligacions consensuals, pr. (I. 3.22.pr.)
* Sentència TSJC de data 16/3/00, RJ 1333, en relació al caràcter consensual del contracte d’arrendament, amb plena llibertat de formes (Gai 3, 135-136), amb contraposició al contracte formal.
Enllaç relacionat

Tags:

Els fiadors no poden obligar-se per més del que està obligat el deutor a qui fiancen, doncs la seva obligació és accessòria de la principal , i no pot haver-hi en l’accessori més del que hi ha en el principal

Fideiussores ita obligari non possunt ut plus debeant quam debet is pro quo obligantur; nam eorum obligatio accessio est principalis obligationis nec plus in accessione esse potest quam in principali re.
Instituta 3, 20 Dels fiadors, 5 (I. 3.20.5)
* Aute Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 8/2/66, RJ 92
Enllaç relacionat

Tags: