A l’interior d’una unitat d’actuació poden coexistir edificis construïts i terrenys no construïts
Secció: Juris. urbanisme, Jurisprudència
Per sentència de data 20/5/09, ponent B. Plagnet, nº 42-2009, la Sala administrativa del TS entén que en una mateixa unitat d’actuació s’hi poden incloure edificis construïts i terrenys no construïts, atès que la que la constitució de les unitats d’actuació es basen en criteris urbanístics i aquests últims no impliquen que la qualificació jurídica de parcel·les incloses en la mateixa unitat d’actuació sigui uniforme. La lògica de la constitució d’una unitat d’actuació es que permeti atendre els objectius urbanístics fixats pel POUP. A més els terrenys construïts han de participar de les despeses futures d’urbanització de la unitat d’actuació.
Tags: pla d'urbanisme, unitats d'actuació
Sobrants de vial: condició de béns de domini públic
Secció: Juris. urbanisme
La Sala administrativa del TS per sentència de data 20/4/09, ponent L. Saura, nº 36/2009, entén que els sobrants de vials per modifiació del mateix -l’eliminació d’una corba- la porció del terreny no destinat a vial manté la condició de bé de domini públic.
“La problemàtica plantejada prové de la circumstància de que el terreny esmentat confrontava amb la carretera general i quan aquesta es va refer, la corba que traçava el llindar es va eliminar al substituir-se per un traçat totalment recte, de manera que entre la propietat privada i l’actual traçat ha quedat, com a terreny sobrant, la superfície que ara no es destina a carretera.
Les carreteres són béns de domini públic en la mesura que són afectats a un ús públic com l’ús la circulació de vehicles (article 76 del Codi de l’Administració) i conforme el que disposa l’article 78, aquests béns perden la qualitat esmentada o bé per decisió expressa de l’Administració competent quan el bé ha deixat de ser necessari per a l’ús públic, o bé per raó de la no utilització per a un ús públic durant vint anys.
En el cas no s’ha produït cap de les dues possibilitats esmentades en el paràgraf anterior, de manera que el sobrant de vial continua tenint la condició de bé de domini públic.
Tercer.- Amb independència de la naturalesa jurídica del sobrant de vial que hem explicat, el terreny dels apel·lants no confronta amb “vial” (la carretera general 4 en el seu traçat actual) sinó amb “sobrant” de vial; per tant, si el dret d’accés que demanen que se’ls garanteixi va associat a la confrontació del terreny particular amb la carretera no és possible garantir l’accés a vial, perquè no hi confronten, ja que actualment qui confronta amb la carretera és precisament el sobrant de vial.”
Tags: vial
Es declara nul·la la limitació de construir per sobre de la cota de 1.350 metres a Andorra la Vella
Secció: Juris. urbanisme, Jurisprudència
Per sentència de data 2/3/09, si bé ha estat apel·lada, el Tribunal de Batlles entén la nul·litat de l’article 248.1 de la normativa urbanística del POUP d’Andorra la Vella, pel qual es classifica com a sòl no urbanitzable els terrenys situats a una alçada superior a 1.350 m.
1. Constitueix el sòl no urbanitzable tots els terrenys afectats per riscos naturals, comprenent aquells terrenys situats per sobre de la cota d’altimetria 1.350, fins ara qualificats de zona rústica no urbanitzable, i tots els terrenys dels comuns i dels quarts, llevat que es tracti de terrenys inclosos en unitats d’actuació de sòl urbà o de sòl urbanitzable que hagin estat adquirits pels comuns per destinar-los a equipaments, habitatge de protecció pública, espais col·lectius o serveis públics.
El Tribunal entén que sobre l’article 248-1 NU: el Comú justifica aquesta norma que classifica com a sòl no urbanitzable tots els terrenys situats per sobre de 1.350 metres i fins ara qualificats com zona rústica mantenint que la classificació s’imposa a efectes de respectar el màxim de l’edificabilitat global de la DT 1ª-2 LGOTU. En el mateix sentit s’ha pronunciat la CTU, dient tanmateix que la legalitat del precepte era dubtosa des del punt de vista de la classificació. El Tribunal entén que aquesta disposició no té base legal car el planificador ha de classificar com a sòl no urbanitzable tots aquells terrenys que tinguin algun dels valors dels articles 38 a 49 LGOTU, així com aquells de l’article 50 LGOTU; això és, la classificació es reglada, com ho és la de sòl urbà, i la classificació de sòl urbanitzable és la residual que la LGOTU defineix negativament a l’article 28 LGOTU, i per tant no pot el planificador preveure contra la Llei que el sòl esdevé urbanitzable pel simple fet d’estar a certa cota, sense perjudici de poder distingir entre el de desenvolupament immediat i diferit (article 14-2 RU).
El pronunciament judicial estableix igualment la nul·litat dels articles 6.1, 6.7, 9, 18 i 45.2, 36.1, 40, 46, 156.3 i 248.1 de les normes urbanístiques del POUP d’Andorra la Vella, així com la necessària esmena dels articles 20, 21, 38, 40, 54, 81, 85, 100, 114, 145 i 248.
Us tindrem informats de la resolució definitiva de la impugnació del POUP.
Tags: construcció
La cessió econòmica s’estableix respecte l’aprofitament urbanístic
Secció: Juris. urbanisme
Per sentència de data 26/3/09 (nº 30-2009) la Sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia entén que la cessió econòmica és igualment aplicable al sòl urbanitzable i el valor es determina respecte l’aprofitament urbanístic i no respecte el sòl, segons estableix l’article 25 RU en relació al valor econòmic del contingut urbanístic de la propietat. Especialment aclaridor és el pronunciament del Tribunal respecte l’abast de la cessió quan amb el projecte edificatori no es consumeix l’aprofitament urbanístic, doncs només es computa el valor de la cessió en funció de l’aprofitament que es desitja materialitzar i no de la totalitat d’allò que podria materialitzar segons l’aprofitament urbanístic total de la unitat; quina previsió segons el Tribunal modula el contingut econòmic del deure de cessió en funció exclusivament de l’aprofitament que es vol consumir, i no pot sinó qualificar-se d’una mesura prudent i que no perjudica, ans al contrari, l’interès dels titulars de sòl que es veuen afectats pels deures de cessió. Alhora estableix que els informes pericials per determinar el valor de la cessió econòmica han de ser objecte d’exposició pública.
Tags: cessió urbanística
L’edificabilitat global de la parròquia no vincula l’edificabilitat de les propietats individualitzades
Secció: Juris. urbanisme
Per sentència de data 26/3/09 (nº 28-2009) la Sala Administrativa del Tribunal Superior estableix que el manteniment de l’edificabilitat global de la parròquia no obliga a mantenir els aprofitaments dels sòls tal com venien reconeguts en les Ordinacions d’urbanisme i construcció parroquials.
Tags: edificabilitat, pla d'urbanisme
Discrecionalitat en el planejament urbanístic
Secció: Juris. urbanisme
Per sentència de data 26/3/09 (nº 28-2009) la Sala Administrativa del Tribunal Superior estableix els límits a la discrecionalitat administrativa en el planejament urbanístic, en el sentit d’alterar les previsions contingudes en les anteriors Ordinacions d’urbanisme i construcció parroquials, exigint que “si un propietari inclòs en una unitat d’actuació és disconforme amb el règim jurídic que se li atribueix a la seva propietat, ha de:
- demostrar que la unitat no és ben delimitada perquè hi ha raons de coherència urbanística que justifiquen la segregació de la seva propietat respecte la unitat d’actuació.
- proposar i justificar el règim urbanístic de la unitat no segregada i la seva pròpia viabilitat (article 47 RU) i per tant la reformulació de la unitat originària.
- proposar el règim jurídic urbanístic de la part segregada i justificar la coherència urbanística entre el conjunt no segregat i el segregat.”
Tags: discrecionalitat administrativa, planejament urbanístic
Inimpugnabilitat dels actes administratius de tràmit: conveni urbanístic
Secció: Juris. urbanisme
Per sentència de data 2/3/09 (nº 16-2009) la Sala administrativa del Tribunal Superior entén que no és possible impugnar un conveni urbanístic que si bé ha estat sotmès al tràmit d’exposició pública, no ha estat encara aprovat pel Comú, atesa la seva naturalesa d’acte administratiu de tràmit, per quan el Tribunal entén que “si el conveni no es va perfeccionar, per manca d’acord de l’òrgan competent, s’imposa la conclusió de que el mateix no pot ser impugnat ni en via administrativa ni jurisdiccional”.
Tags: conveni urbanístic, impugnació
La previsió d’infraestructures és compatible amb els entorns de protecció
Secció: Juris. urbanisme
El Tribunal Superior per sentència de data 21/7/08 nº 57-2008, entén que la previsió d’un vial al POUP és compatible amb les limitacions pròpies de l’entorn de protecció, doncs la legislació sectorial de patrimoni cultural les “obres” i les “instal·lacions”, però no prohibeix la previsió d’infraestructures de comunicacions en els entorns de protecció i per tant, serà quan es presenti el corresponent projecte d’execució del quan serà necessària l’autorització prèvia a la concessió de la llicència que legitima la intervenció i serà en aquest moment que caldrà comprovar que la infraestructura s’integra sobre el territori de manera que es respectin els criteris de la Llei de patrimoni cultural.
Tags: entorn de protecció, POUP, vial
Caducitat de la llicència
Secció: Juris. urbanisme
“Sisè.- Tanmateix, també s’ha de donar lloc a la pretensió dels agents relativa a la caducitat de la llicència anterior. L’article 61 de l’Ordinació abans esmentada és taxatiu quan disposa que les obres de construcció, treballs i instal·lacions s’han de concloure en els terminis especificats en el projecte i l’autorització, i al mateix temps fixa un termini d’un any a partir de la data de l’Ordinació perquè els propietaris duguin a terme els treballs de tancament. És evident que aquest precepte es refereix a les construccions en curs, i no es pot pretendre que aquest precepte es refereix a les construccions en curs, i no es pot pretendre que es tracta d’una norma sense sanció, d’acord amb una interpretació sistemàtica i teleològica, ja que l’establiment d’un termini durant el qual poden dur-se a terme els treballs que empara el permís d’obres suposa l’establiment d’un termini resolutori o dies ad quem, més enllà del qual esgota els seus efectes l’autorització concedida.
D’altra banda, no es pot oblidar que la caducitat dels permisos d’obres està prevista en l’Ordinació del Consell General de 23 de desembre de 1985, que va modificar la de 27 de juny de 1962, la qual fixa un termini màxim de dos anys per a la realització de les obres d’estructura i tancament de façanes, transcorregut el qual s’haurà de demanar una nova autorització que respecti les ordinacions vigents en aquell moment.”
Sentència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de data 13 de juliol de 2.001, número 1-35, autes AD-049-1/98
Tags: construcció, llicència
POUP d’Andorra la Vella
Secció: Juris. urbanisme, Jurisprudència
El Tribunal de Batlles anul·la diversos articles de les Ordinacions del Pla d’Urbanisme d’Andorra la Vella. Consulteu la sentència aqui.
Tags: impugnació, pla d'urbanisme
