Interdicte d’obra nova: abast i requisits
Secció: Juris. civil, Juris. processal, Jurisprudència
“No és objecte de discussió que, en seguiment d’aquest criteri, el Sr. J.M.S. va construir una obertura en la part baixa del xalet de nova planta que estava bastint just en el límit amb la citada franja per tal que el vehicles poguessin accedir a l’immoble des del “Camí del Roc”, com es va constatar posteriorment a la inspecció ocular que va portar a terme l’Hble. Batlle en funcions de guàrdia, sense que s’hagi provat que pretengués obrir altres obertures o finestres a l’immoble per obtenir llum o vistes. Els Srs. A.F.N. i J.F.N. es van oposar a aquesta actuació entenent que aquesta obertura es realitzava en el límit de les finques dels litigants i sobre el predi dels seus mandants, contravenint així el que es recollia al Costumari Català i a les Consuetuds de Sanctacília i, per aquesta raó, van sol·licitar l’atur urgent i immediat de les obres en data 23 de febrer del 2006, petició que va ser Llegir la resta de l’article»
Tags: interdictes
No és possible l’exequàtur d’una transacció judicial no homologada
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“I.- Resulta de les disposicions dels articles 19 de la Llei Qualificada de Justícia, 47 i 49 de la Llei Transitòria de Procediment Judicial, que el procediment d’exequàtur només es limita a les sentències civils estrangeres. És a dir que la resolució de la qual es demana l’execució al Principat ha d’ésser dictada o homologada per un tribunal estranger.
II.- En cas d’autes, es tracta no d’una resolució d’una jurisdicció estrangera, sinó d’un conveni transaccional, el qual no fou homologat per cap tribunal estranger. En efecte, es desprèn de les proves que consten en autes, que per resolució de data 10-09-03, el tribunal mercantil de Paris va condemnar a la societat P. SA a pagar a la societat S.F., la quantitat de 771.500 €, més els interessos al 1,5% mensual a comptar del dia 30-07-01, així com la suma de 6.000 €. Llegir la resta de l’article»
Manca de legitimació activa del corredor d’assegurances
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“II.- Quant al primer dels motius, resta acreditat a les actuacions (cfr. folis 49 i 63) que la mercantil U. SA interposa la demanda en la seva qualitat de mediadora d’assegurances en la pòlissa subscrita entre la companyia L. i la mercantil R.M. SL i no es pot admetre que, amb posterioritat hagi canviat aquesta condició a la de delegada, no solament perquè resta provat que els pagaments de les indemnitzacions els efectua L. (folis 69 i 70), sinó també perquè els informes pericials que es troben als folis 41 a 46 els encarrega l’asseguradora L.. Llegir la resta de l’article»
Tags: assegurança
Representació de la societat en judici, formació de la voluntat social, manca de legitimació activa
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“II.- La resolució d’instància sustenta que, de conformitat amb el que preveuen els Estatuts socials (article vuit) el President no es troba facultat més que per a exercir funcions representatives i que correspon a la Junta d’accionistes o al Consell d’Administració, l’adopció d’acords relatius a les qüestions més rellevants, de forma que l’acció exercitada supera els actes de gestió ordinària. Llegir la resta de l’article»
Tags: legitimació, societats
Embargament preventiu: requisits, resolució estimatòria
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“IV.- L’embargament preventiu no és una mesura de coacció al demandat amb l’intent d’aconseguir que accedeixi al pagament d’allò que li reclama o que li vol reclamar el demandant, sinó que és una mesura que té la finalitat cautelar de garantir a l’actor, quan les circumstàncies del cas ho revelin necessari, que cobrarà allò que, amb una aparença suficientment fonamentada, reclama o reclamarà judicialment; d’aquí que la jurisprudència d’aquesta Sala, en fer l’interpretació de l’article 2 del Decret de data 1 de maig de 1992 ha repetit que són dos els requisits essencials per a poder accedir a una petició d’embargament preventiu: una aparença de bon dret de la reclamació (fumus boni iuris), i un perill que es pugui frustrar l’efectivitat del crèdit per absència de béns del demandat quan la sentència que es dicti s’hagi d’executar (periculum in mora). Llegir la resta de l’article»
Tags: embargament
Requisits per a l’embargament preventiu, resolució desestimatòria
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“II.- L’embargament preventiu no és una mesura de coacció al demandat amb l’intent d’aconseguir que accedeixi al pagament d’allò que li reclama o que li vol reclamar el demandant, sinó que és una mesura que té la finalitat cautelar de garantir a l’actor, quan les circumstàncies del cas ho revelin necessari, que cobrarà allò que, amb una aparença suficientment fonamentada, reclama o reclamarà judicialment; d’aquí que la jurisprudència d’aquesta Sala, en fer l’interpretació de l’article 2 del Decret de data 1 de maig de 1992 ha repetit que són dos els requisits essencials per a poder accedir a una petició d’embargament preventiu: una aparença de bon dret de la reclamació (fumus boni iuris), Llegir la resta de l’article»
Tags: embargament
Prescripció de les accions: interrupció
Secció: Juris. processal
“II.- Esdevé necessari com a qüestió prèvia, posar de manifest que, en relació a l’excepció peremptòria de prescripció, la mateixa no pot ésser acollida per dues raons. La primera, perquè la part que encara defensa la procedència de la mateixa, que ha estat refusada per la sentència, no ha interposat recurs contra la mateixa, sinó que s’ha limitat a oposar-se al recurs de la part agent. Consegüentment, no pot impugnar els extrems de la sentència d’instància que no ha tingut com a lesius, al no formular en relació als mateixos cap recurs. Llegir la resta de l’article»
Tags: prescripció
Resolució a les al·legacions al POUP: acte administratiu de tràmit, no genera drets
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“El punt central del litigi és el següent: la societat G.S.A havia demanat la supressió d’un vial de 15 metres d’amplada que travessa la UA PP-SUR-19 «El Rival», situada a la zona d’Encordes (carretera de la Comella) d’Andorra la Vella. El vial del qual demanda la supressió està situat al nord de la Font del Ribal, i discorreria per la façana migdia de l’edifici propietat de la societat IMSA.
Llegir la resta de l’article»
Tags: pla d'urbanisme
Necessitat de traduir els documents redactats en llengua estrangera aportats al judici
Secció: Juris. processal
“Atès que l’article 2.2 de la Constitució Andorrana determina que la llengua oficial és el català i que la mateixa vincula a tots els poders públics i, en concret als òrgans jurisdiccionals, i en ares a garantir també el dret a la defensa (cfr. art. 10 C.A.), s’escau instar a la part demandant a que procedeixi a la traducció al català dels referits documents que integren la prova documental 8. Així, una volta traduïts els esmentats documents i incorporats a les actuacions, es procedirà a dictar la corresponent sentència que resolgui el litigi que vincula a les parts, en grau d’alçada davant aquest Tribunal Superior.”
Aute de la sala civil del Tribunal Superior, ponent JM: Abril, de data 19/11/09, autes 148/09.
Tags: proves
Congruència en les sentències administratives
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“Segon.- Amb aquests antecedents, la part que formula l’incident considera que la nostra sentència ha incorregut en incongruència “perquè, tot i constatar que la meva principal no podia reprendre el treball (és a dir, just el contrari del que disposava la resolució impugnada de la CASS) desestima la demanda afirmant que, en tot cas, procediria una invalidesa, qüestió que, com la mateixa sentència reconeix expressament, constitueix una pretensió que no ha estat feta en la present causa”, i afegeix que “la sentència només es podia pronunciar en relació a si la resolució de la CASS -instant a la meva representada a reprendre el treball- era o no ajustada al Dret, i no podia justificar la seva resolució en base a la procedència d’una eventual invalidesa que ningú no ha al·legat …”. Llegir la resta de l’article»
Tags: congruència
El TC estima parcialment la demanda del Comú d’Encamp en relació a uns terrenys de Concòrdia
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
El Tribunal Constitucional per sentència de data 3/5/10, actuant com a ponent P. Subra de Bieusses, en la causa 2009-20-RE, interposada pel Comú d’Encamp, estima parcialment el recurs d’empara en relació als terrenys de Costa Rodona i de La Solana, per entendre que el Tribunal Superior de Justícia s’ha pronunciat infra petita i, per consegüent, que sobre aquest punt, s’ha vulnerat el dret del Comú d’Encamp a la jurisdicció en els seus vessants dels drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut, i en conseqüència anul·la la sentència del 20 de maig del 2009 i l’aute del 27 de juliol del mateix any, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia i retrotreure les actuacions al moment anterior del pronunciament de la sentència esmentada.
Llegir la resta de l’article»
Tags: Concòrdia, congruència
Execució d’una sentència amb condenma alternativa, facultats del creditor
Secció: Juris. processal
“II.- La credibilitat i el bon funcionament de la Justícia exigeixen que les sentències judicials siguin executades, i executades sense dilatació excessiva o injustificada. En cas de condemna alternativa, es cert que pertoca al condemnat optar per l’una o l’altre obligació posada a càrrec seu. Nogensmenys, si transcorregut un termini raonable, el deutor que ha escollit executar una modalitat determinada de la condemna entre les alternatives que li son proposades, no ha complit aquesta obligació, Llegir la resta de l’article»
Tags: execució
Prova del periculum in mora en els embargaments preventius
Secció: Juris. processal
“No pot convenir aquesta Sala amb les afirmacions de la recurrent que el jutjador a quo exigeix una prova impossible i que buida de contingut el decret de 1 de maig de 1922 respecte del periculum in mora. Així, quan l’Aute d’instància afirma que “en aplicació de la norma general, al demandant provar que existeixen indicis de que el defenent intenta fer desaparèixer els béns de que és titular…”, com es pot observar no està exigint la prova de la desaparició dels béns (l’Aute diu “intenta fer desaparèixer”), Llegir la resta de l’article»
Tags: embargament
Prescripció i abast de l’acció interdictal
Secció: Juris. processal
“I.- El primer dels motius o greuges que planteja la recurrent, relatiu a la viabilitat de l’excepció de prescripció, no pot prosperar. En efecte, consta acreditat a les actuacions que la possessió pacífica del terreny es va produir fins el dia 21 d’octubre de 2005; dia en el que uns operaris van efectuar en el terreny que posseïa una rasa, per després omplir-la de formigó i instal·lar uns piquets. Així mateix, resta provat que el dia 4-9-2006 es formula la crida a judici i el 29 de setembre s’interposa la demanda.
Llegir la resta de l’article»
Tags: interdictes
Interdicte quod vi aut clam: naturalesa i abast
Secció: Juris. processal
“Per tal de donar resposta a les al·legacions de la recurrent cal tenir en compte que l’interdicte quod vi aut clam i el d’obra nova suposen un remei jurídic anàleg, de tal manera que quan ja s’ha fet una obra nova sense coneixement del perjudicat i en contra d’una prohibició expressa o presumible no es pot exercitar el d’obra nova, que requereix una actuació urgent i un procediment sumari, i procedeix en canvi el quod vi aut clam perquè es desfaci allò fet amb oposició i clandestinitat, és a dir si l’obra no està acabada procedeix l’interdicte d’obra nova i si ja està feta el quod vi aut clam (Marcel David Études sur l’interdit quod vi aut clam. Université de Lyon 1947 Pag. 43) Llegir la resta de l’article»
Tags: interdictes, violència
Acció interdictal: abast i naturalesa
Secció: Juris. processal
“Com a qüestió prèvia s’escau per part d’aquesta Sala posar de manifest que esdevé reiterada la jurisprudència d’aquesta Sala segons la qual l’objecte dels interdictes no abasta la definició de drets ni l’examen dels drets dominicals o reals en cosa aliena de les parts en controvèrsia, sinó que, per el contrari, s’ha de concretar a l’examen de la possessió. Des d’aquesta òptica l’estudi i anàlisi per aquesta Sala no es pot projectar sobre la titularitat dominical dels punts 201 a 222, sinó que s’ha de limitar a l’objecte de l’interdicte d’obra nova i de recuperar la possessió.”
Sentència de la sala civil del Tribunal Superior de data 19/6/08, ponent JM. Abril, autes 385-07.
Tags: interdictes
Accions negatòria i confessòria / acció interdictal i publiciana; ius possidendi / ius possessionis
Secció: Juris. processal
“II.- El primer extrem que s’ha d’examinar és el relatiu a si es pot o no convenir amb l’òrgan judicial a quo que el procés interdictal endegat és inadequat per a ventilar les pretensions instades per la part agent.
Aquesta Sala ha de posar de manifest les següents consideracions. En primer terme, les accions negatòries i confessòries són accions que s’adreçen a la protecció dels drets reals de propietat i de servitud respectivament. Llegir la resta de l’article»
Tags: interdictes, servituds
Desistiment: naturalesa
Secció: Juris. processal
“ATÈS que el desistiment consisteix en una declaració de la part actora mitjançant la qual manifesta la seva voluntat d’abandonar el procés que s’està tramitant, sense renunciar tanmateix a la pretensió exercitada o al dret en què aquesta darrera es fonamenta. Que d’altra banda, el desistiment provoca l’acabament del procediment mitjançant un aute que deixa imprejutjada la qüestió litigiosa, essent necessari el consentiment de l’adversa a aquest efecte. Llegir la resta de l’article»
Tags: desistiment
Segrest de béns en l’àmbit de les mesures cautelars
Secció: Juris. processal
“Si bé és cert que no existeix normes civils al Principat sobre la possibilitat de decretar el segrest i tancament de determinats béns objecte de litigi, també ho és que aquesta mesura cautelar, que comporta el desapoderament del posseïdor i la constitució del bé en dipòsit, no està exclosa en matèria civil i s’aplica consuetudinàriament com una concreció de l’embargament decretat, tenint com a finalitat la conservació d’una cosa específica que és objecte d’un procés, ja que en relació als restants béns del demandat sols es pot decretar l’embargament preventiu, Llegir la resta de l’article»
Tags: embargament
Apel·lació aute interdictal d’atur d’obres
Secció: Juris. processal
“II.- Sustenta amb raó la part recorreguda que l’Aute dictat, en data 30-04-2008, no impedeix la continuació del procés, sinó que l’objecte del mateix es decretar la procedència o no d’una mesura cautelar, consistent en l’aturada total o parcial de les obres que s’estan portant a terme, però que el procés relatiu a l’interdicte d’obra nova ha de continuar la seva tramitació.
Llegir la resta de l’article»
Tags: apel·lació, interdictes
És possible la subsanació d’errors en el tràmit de dúplica del suplico de la demanda
Secció: Juris. processal
“I aquesta Sala ha de coincidir amb el fet que l’escrit de dúplica serveix per a corregir errades materials i concretar, matissar o limitar les peticions que s’efectuen. En el cas concret, de la lectura de la pètita de la contesta en relació amb el cos del present escrit i en consonància amb la dúplica s’ha d’entendre corregida la pètita en el sentit d’articular excepció de manca de legitimació passiva i d’oposar-se al fons del litigi. I aquesta decisió no pot ocasionar cap indefensió a la part agent, atès que la mateixa va contestar les possibles excepcions articulades, entre elles la de manca de legitimació passiva, i també va oposar-se a les pretensions de la defenent quant al fons. D’acord, per tant, amb les consideracions precedents procedeix entendre articulada adequadament l’excepció de manca de legitimació passiva i l’oposició en relació al fons de l’afer per part de la defenent.”
Sentència de la sala civil de Tribunal Superior de data 29/11/07, ponent JM Abril, autes 129/07.
Tags: normes processals
Procediment urgent i preferent regulat a l’art. 41.1 de la Constitució és incompatible amb l’incident de nul·litat
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“que ja té declarat aquest Tribunal que, en el marc de la protecció dels drets fonamentals, cal fer la distinció entre dos procediments diferents, un que es aplicable en el cas de la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, i altre que es aplicable quan s’invoca una lesió de qualsevol altre dels drets fonamentals recollits en els Capítols III i IV del Títol II de la Constitució.
Llegir la resta de l’article»
Tags: drets fonamentals
Incongruència de les resolucions judicials
Secció: Juris. processal
“En aquesta òrbita d’idees, s’ha d’assenyalar, que la incongruència consisteix en la manca d’adequació entre la decisió de la resolució judicial i les al·legacions de les parts, de manera que aquesta s’esdevé quan es dóna més del que s’ha demanat o es concedeix extrem divers al sol·licitat, a la vegada que també pot consistir la incongruència en omissiva, quan la resolució judicial deixa de pronunciar-se sobre alguna pretensió i/o al·legacions introduïdes correctament per les parts litigants. Llegir la resta de l’article»
Tags: congruència
Qüestions possessòries en l’àmbit de la comunitat de propietaris
Secció: Juris. processal
II.- La recurrent al·lega en segon lloc la inadeqüació del procediment emprat, ja que, segons el seu parer, calia haver tramitat el litigi d’acord amb el que disposa l’article 9 de la Llei de Propietat Horitzontal, ja que en tot cas els demandats haurien portat a terme una activitat no permesa pels Estatuts. No obstant, el que es discuteix, i es pot decidir, en les presents actuacions és una qüestió possessòria que s’ha de resoldre dins un procediment interdictal de recobrar la possessió. Llegir la resta de l’article»
Tags: interdictes
Oposició a la mesura cautelar: termini
Secció: Juris. processal
“Pel tal de donar resposta als arguments de la representació processal de la Sra. M.P.P. cal destacar que és cert que el costum andorrà estableix que la oposició a l’Aute d’embargament s’ha de formalitzar dins el termini de tretze dies hàbils i que aquest costum va ser ratificat per la Instructa als Batlles de l’any 1740, va ser acollit pel Manual Digest i el Politar i recollit per l’article 6 del Decret de 1 de maig del 1922 sobre procediment civil a les Valls, com abans ho havia estat per l’article 2 de la Instrucció de 24 de juny de 1908, com destaca la Sentència del Magnífic Jutge d’Apel·lacions de 20 de juny del 1967. Llegir la resta de l’article»
Tags: embargament
La prescripció extintiva ha de ser al·legada a la fase inicial de la instància
Secció: Juris. processal
“No obstant, i amb independència de que la relació contractual que vinculava a les parts fos mercantil o civil, i de que el termini de prescripció fos o no interromput per la demanda presentada el 29 de maig del 2001, aquest Tribunal no pot estimar una excepció de prescripció al·legada en tràmit de conclusions, ja que a partir de l’any 2003 ha considerat repetidament que la prescripció extintiva “ha de ser al·legada en la fase inicial de la instància” (Sentència de 17 de juliol del 2003), per tal que la part contrària pugui exercitar el seu dret de defensa i contradicció de la manera més àmplia possible i en situació de igualtat amb l’adversa. Llegir la resta de l’article»
Tags: prescripció
Proves en la tramitació del procediment urgent i preferent previst a l’article 41.1 de la Constitució
Secció: Juris. processal
“L’article 41.1 de la Constitució diu textualment que “Els drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV són tutelats pels tribunals ordinaris per mitjà d’un procediment urgent i preferent regulat per la llei, que, en qualsevol cas, se substanciarà en dues instàncies”. Aquest procediment es desenvolupa en la Secció segona de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, de 21 de desembre de 1993 (articles 15 a 18), essent l’article 15 on s’estableix pròpiament el procediment en la primera instància. D’acord amb aquest article, un cop presentada la demanda, el Batlle de guàrdia “convocarà les parts implicades i després d’escoltar-les i practicar les proves proposades i les decidides d’ofici resoldrà en el termini de cinc dies”, afegint que “El procediment total davant el batlle de guàrdia no haurà de superar els trenta dies”. Cap altra disposició regula el procediment en la seva primera instància.
Tags: vulneració del dret a la jurisdicció
Vulneració dels drets fonamentals en la tramitació d’un procediment judicial: inadequació del procediment prevista a l’article 41.1 de la Constitució
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
III.-CONSIDERANT: que hem de dir que compartim el criteri exposat pel Ministeri Fiscal en el seu informe al present recurs, en el sentit de què el procediment urgent i preferent de l’article 41.1 de la Constitució no sembla que sigui el més idoni per a la protecció dels drets fonamentals quan les presumptes vulneracions es produeixen en el marc d’un procediment judicial, i així ho tenim declarat en la nostra sentència de 22 de desembre del 2008 (Rotlle 33/08), i fem nostres els arguments expressats pel Ministeri Fiscal de que, altrament i com sigui que el procediment previst en els articles 15 a 18 de la Llei Transitòria no està subjecte a termini per la interposició de la demanda, suposaria que en qualsevol moment el Batlle de Guàrdia podria declarar la nul·litat d’una prova obtinguda en el marc d’un procés judicial que ja hagués conclòs amb sentència ferma, és a dir, que per via d’aquests recurs es vindria a deixar sense efecte el principi de dret processal de
Tags: drets fonamentals
Dret al secret de les comunicacions: naturalesa i abast
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“I, en el marc de la protecció dels drets fonamentals, i en especial pel que fa al dret al secret de les comunicacions que a tothom garanteix l’article 15.2 de la Constitució, aquest Tribunal té abastament declarat que aquest dret fonamental comprèn no sols el contingut de les comunicacions sinó també, en el cas de les comunicacions telefòniques, la informació relativa al tràfic de les trucades fetes i de les trucades rebudes, relació dels números de telèfon i dels seus titulars (sentències d’aquest Tribunal de 21 de juny del 2007, en Rotlles d’apel·lació núm. 13/07 i núm. 14/07), sentència de 10 d’abril del 2008 en Rotlle d’apel·lació núm. 43/07, i sentència de 30 de juny del 2008 en Rotlle apel·lació núm. 9/08.
Llegir la resta de l’article»
Tags: drets fonamentals
Vulneració del dret a la defensa: pròrroga de la presó provisional
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“Segon
Però, més enllà d’aquests errors materials, que de fet deixen mancada de motivació la resolució pel que fa a la qüestió realment plantejada i, més encara, la deixen imprejutjada, cal analitzar des de la perspectiva del dret constitucional a la defensa si en aquest cas la notificació de l’aute del 22 d’abril del 2009 al lletrat evita la conculcació d’aquest dret.
Tags: defensa
Responsabilitat de l’Estat per vulneració del dret a un procés de durada raonable
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“Tercer
Pel que fa a la durada raonable del procés, el recurrent al·lega, sense que se’l contradigui en aquest punt, que la demanda d’execució de la sentència del 24 de novembre de 1999 va ser presentada el 27 de juny del 2000 i que, posteriorment, mitjançant sis demandes successives va insistir a la Batllia d’executar la sentència pel que feia al còmput de l’import degut en concepte de comissions immobiliàries. Aquestes peticions no van tenir cap efecte fins el 18 de juny del 2008, data en la qual, per fi, la Batllia va lliurar la documentació, reiteradament reclamada, per tal de calcular l’import esmentat i aconseguir la plena execució de la sentència de 1999. Llegir la resta de l’article»
Tags: responsabilitat de l'Estat, vulneració del dret a la jurisdicció
Normes processals i vulneració del dret a la jurisdicció
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“Com s’ha exposat en els antecedents, la qüestió plantejada en aquest recurs d’empara és essencialment la de determinar si la inadmissió per extemporanis dels dos incidents de nul·litat per l’aute del 9 d’octubre del 2009 de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia vulnera el dret a la jurisdicció de la recurrent.
El Tribunal Constitucional ha reiterat que l’ordenació dels processos judicials i la selecció, interpretació i aplicació de les regles processals que els regeixen correspon en exclusiva als jutges i tribunals de la jurisdicció ordinària o judicial i aquesta tasca tan sols adquireix relleu constitucional en els supòsits taxats que aquest Tribunal ha anat posant en relleu, com ara, pel que aquí interessa, el fet que no s’hagi donat resposta a les pretensions formulades per les parts o que aquesta
Llegir la resta de l’article»
Tags: normes processals, vulneració del dret a la jurisdicció
Imposició de costes a l’administració
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“Segon.- Segons el termes de l’article 47 del Codi de l’administració, el qual regula les modalitats de notificació dels actes administratius:
«La notificació s’ha de fer obligatòriament a les persones que resultin afectades en llurs drets o interessos per l’acte, o a llur representant »;
En aquest cas, com resulta de la cronologia dels fets presentats més amunt (fonament Primer), existeix indiscutiblement un disfuncionament de l’administració, ja que l’interessat no ha pogut conèixer la decisió del Comú de 9 de febrer del 2009 havent expirat el termini de 2 mesos que comporta el rebuig del recurs d’alçada.
És cert que si n’hagués tingut coneixement, no hauria presentat el seu recurs jurisdiccional ( que esdevenia sense objecte, tenint en compte aquesta decisió del Comú. Per tant, s’ha vist obligada a fer despeses per raó d’aquesta carència de l’administració, el que justifica que s’imposi al Comú de La Massana el pagament de la totalitat de les costes de la present causa- en primera i segona instància- amb expressa inclusió dels honoraris d’advocat i procurador.”
Aute de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia de data 11/12/09, ponent B. Plagnet, número 38-2009.
Tags: costes processals
La sol·licitud de justícia gratuïta interromp els terminis de caducitat
Secció: Juris. processal
“És cert que la sol·licitud de justícia gratuïta, pot ésser considerada com a part íntegra de l’acció judicial; nogensmenys, resulta de l’Aute de data 14 de desembre del 2007, declarant en situació de pobresa i insolvència a la Sra. L.M.F., que la mateixa va formular la seva petició d’un advocat d’ofici el dia 12 de desembre del 2007, és a dir més de 30 dies a comptar del 15 d’octubre del 2007, ço que no canvia res respecte a la caducitat de l’acció.”
Sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de data 21/5/09, ponent JL. Vuillemin, autes 001/09.
Tags: caducitat, justícia gratuïta
El recurs d’apel·lació s’ha de dirigir contra el fallo de la sentència i no contra els arguments de la mateixa
Secció: Juris. processal, Jurisprudència
“L’apel·lant P3 S.A., malgrat haver obtingut un pronunciament que l’afavoreix, mostra la seva disconformitat amb els arguments de la sentència i demana d’aquesta Sala un pronunciament també desestimatori de l’excepció però per altres arguments, i explica que el Comú no havia renunciat a l’excepció i que la raó per la que el dret a reclamar el retorn no havia prescrit rau en que el moment inicial del còmput no és el del pagament, com indiquen l’article 8.2.d) de l’Ordinació sinó el de la sentència d’aquesta Sala (24 de gener de 2006) que finalment declarava correcta la desestimació, per silenci del Govern, de la llicència de construcció que se li havia demanat.
Aquesta Sala ha declarat en diverses sentències que el recurs d’apel·lació s’ha de dirigir contra el fallo de la sentència i no contra els arguments de la mateixa, de manera que si amb el recurs d’apel·lació es pretén mantenir el fallo -la correcta desestimació de l’excepció de prescripció en aquest cas- però per altres arguments que els de la sentència apel·lada, no és possible analitzar el contingut substantiu del recurs.
En conseqüència, no és procedent analitzar els arguments que P3 S.A. exposa en el seu escrit d’apel·lació sobre les raons en que s’hauria d’haver basat la sentència apel·lada per desestimar l’excepció de prescripció formulada pel Comú.”
Sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de data 5/11/09, numero 92-09.
Tags: apel·lació
