Article II. – 2:105: Càrrega de la prova
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 2:105: Càrrega de la prova
(1) Si una persona que es consideri objecte de discriminació per un dels motius esmentats a II. – 2:101 (Dret a no ser objecte de discriminació), estableix davant d’un tribunal o una altra autoritat competent, fets que permetin presumir que hi ha hagut aital discriminació, correspon a l’altra part demostrar que no hi ha hagut aquesta discriminació.
(2) El paràgraf (1) no s’aplica als procediments en els quals correspon a l’òrgan jurisdiccional o a una altra autoritat competent investigar els fets del cas.
Article II. – 2:104: Indemnització
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 2:104: Indemnització
(1) Si una persona és objecte de discriminació en contra del que s’estableix a II. – 2:101 (Dret a no ser objecte de discriminació) i després, sense perjudici dels recursos que poden estar disponibles en el Llibre VI (Responsabilitat extracontractual pels danys causats a un altre), pot recórrer als recursos per incompliment d’una obligació en el Llibre III, capítol 3 (inclosos els danys per la pèrdua econòmica i no econòmics).
(2) Qualsevol reparació que es concedeixi ha de ser proporcional a la lesió o lesions previstes, si b´ñe l’efecte dissuasori dels recursos pot ser tingut en compte.
Article II. – 2:103: Excepció
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 2:103: Excepció
Un tracte desigual que es justifica per una finalitat legítima no constitueix discriminació si els mitjans emprats per aconseguir aquest objectiu són adequats i necessaris.
Dictamen del Comitè econòmic i social de la UE per a l’harmonització del dret privat
Secció: "Dret contractual europeu"
El Comitè econòmic i social de la UE en data 27/5/10 ha emès un Dictamen intitulat en versió francesa “Le 28e régime – une option pour moins légiférer au niveau communautaire” INT/499 CESE 758/2010, en el qual es contè una valoració sobre si és possible una règim normatiu opcional per harmonitzar determinats àmbits d’activitat econpmica en el mercat únic.
Article II. – 2:102: Significat de la discriminació
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 2:102: Significat de la discriminació
(1) Per “discriminació” s’entendrà tota conducta, o situació, com aquelles esmentades en l’article anterior, per la qual:
(a) una persona és tractada de manera menys favorable que una altra, sigui, hagi estat o pugui ser tractada en una situació comparable, o
(b) una disposició, criteri o pràctica aparentment neutres que posa a un grup de persones en una posició de desavantatge particular respecte a un altre grup diferent de persones.
(2) La discriminació també inclou l’assetjament per motius com ara els esmentats en l’article anterior. “L’assetjament” és la conducta (incloent la conducta de naturalesa sexual), que atempta contra la dignitat d’una persona, especialment quan aquesta conducta crea un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu, o que pretén fer-ho.
(3) Qualsevol instrucció per discriminar també constitueix una discriminació.
Article II. – 2:101: Dret a no ser víctima de discriminació
Secció: "Dret contractual europeu"
Capítol 2: La no discriminació
DCFR II. – 2:101: Dret a no ser víctima de discriminació
Una persona té dret a no ser discriminat per raó de sexe o origen ètnic o racial en relació amb un contracte o un altre acte jurídic que tingui per objecte facilitar l’accés, o el subministrament de béns, a altres actius o serveis que estan a disposició del públic.
Enllaç relacionat : La protección contra la discriminación mediante el derecho privado
Article II. – 1:110: “Condicions no negociades individualment”
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 1:110: “Condicions no negociades individualment”
(1) Un terme establert per una part no és objecte de negociació individual, si l’altra part no ha estat capaç d’influir en el seu contingut, en particular perquè s’ha redactat prèviament, sigui o no com a part de les condicions estàndard.
(2) Si una part dóna una selecció de termes a l’altra part, un terme no serà considerat com a objecte de negociació individual pel sol fet que l’altra part esculli un terme d’aquella selecció.
(3) Si es discuteix si un terme establert per una de les parts en el marc dels termes estàndard ha estat negociat individualment, aquesta part té la càrrega de provar que ha estat així.
(4) En un contracte entre una empresa i un consumidor, l’empresa assumeix la càrrega de la prova que un terme establert per l’empresa s’hagi negociat individualment.
(5) En els contractes entre una empresa i un consumidor, les condicions elaborades per una tercera persona es consideren que han estat establertes per l’empresa, llevat que el consumidor les hagués introduït en el contracte.
Article II. – 1:109: Condicions Estàndard
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 1:109: Condicions estàndard
Un terme “estàndard” és un terme que s’ha formulat per endavant en diverses transaccions, en la qual han participat diverses parts i que no ha estat negociat individualment per les parts.
Article II. – 1:108: Invalidesa parcial o ineficàcia
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 1:108: Invalidesa parcial o ineficàcia
Quan tan sols una part del contracte o altre acte jurídic és nul o ineficaç, la resta continua essent vàlida si es pot mantenir sense la part invàlida o ineficaç.
Article II. – 1:107: Contractes mixtos
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 1:107: Contractes mixtos
(1) Als efectes d’aquest article un contracte mixt és un contracte que conté:
(a) les parts corresponents a dos o més de les categories dels contractes regulats específicament en aquests principis, o
(b) una part que pertanyi a alguna d’aquestes categories i una altra part que s’inclogui en la categoria de contractes que es regeixen únicament per les normes aplicables als contractes en general.
(2) Quan un contracte és mixt, a menys que això sigui contrari a la naturalesa i l’objecte del contracte, són aplicables les normes de cada categoria, amb les adaptacions escaients, a la part corresponent del contracte i els drets i obligacions que es deriven de la mateixa.
(3) El paràgraf (2) no serà aplicable quan:
(a) una norma estableixi que un contracte mixt ha de ser considerat que pertany principalment a una categoria, o
(b) en els casos no inclosos en el paràgraf anterior, una part d’un contracte mixt és de fet tan predominant que no seria raonable no considerar-lo que pertany fonamentalment a una categoria.
(4) En els casos previstos en l’apartat (3) les normes aplicables a la categoria en què el contracte pertany principalment (la categoria principal) són aplicables al contracte i els drets i obligacions que se’n deriven. Tanmateix, les regles aplicables a alguns elements del contracte que pertanyen a una altra categoria s’apliquen amb algunes adaptacions apropiades fins allà on sigui necessari regular aquells elements i a condició que no estiguin en conflicte amb les regles aplicables a la categoria principal.
(5) Res en aquest article no evita l’aplicació d’algunes regles obligatòries.
Article II – 1:106: Formulari
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 1:106: Formulari
(1) Un contracte o altre acte jurídic no s’haurà d’atorgar, fer-se o provar per escrit, ni estarà subjecte a cap altre requisit de forma.
(2) Quan un contracte o altre acte jurídic no sigui vàlid tan sols per raó de l’incompliment d’una exigència particular respecte a la forma, una part (la primera part) és responsable de qualsevol pèrdua soferta per l’altra (la segona part), que ha actuat erròniament, però que de manera raonable, ha tingut la creença que era vàlid si la primera part:
(a) sabia que no era vàlid;
(b) sabia o podia raonablement esperar saber que la segona part estava actuant en eventual perjudici propi en la creença equivocada que era vàlid, i
(c) mitjançant actuacions contràries a la bona fe i al tracte just, va continuar amb aquesta actuació.
Article II – 1:105: El coneixement imputat, etc.
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 1:105: El coneixement imputat, etc.
Si una persona, que amb l’assentiment d’una part, estava involucrada en l’atorgament d’un contracte o acte jurídic, o en l’exercici d’un dret o execució d’una obligació en virtut del mateix: (a) sabia o preveia un fet, o com fos tenia coneixement o previsió d’un fet o (b) va actuar de forma deliberada o amb qualsevol altre estat volutiu que impliqui aquest coneixement, previsió o estat d’ànim; se li imputa a la part.
Llegir la resta de l’article»
Article II – 1:104: Usos i pràctiques
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 1:104: Usos i pràctiques
(1) Les parts en un contracte estan obligades pels usos pels quals s’han posat d’acord i la pràctica que han establert entre elles.
(2) Les parts estan obligades per qualsevol ús que es considera d’aplicació general per les persones en la mateixa situació que les parts, excepte quan l’aplicació d’aquest ús no sigui raonable.
(3) Aquest article s’aplica a altres actes jurídics sense que sigui necessària cap adaptació.
Llegir la resta de l’article»
Article II – 1:103: Efecte vinculant
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 1:103: Efecte vinculant
(1) Un contracte vàlid és vinculant per les parts.
(2) Un compromís unilateral vàlid és vinculant per a la persona si està destinat a ser jurídicament vinculant sense necessitat d’aprovació.
(3) Aquest article no impedeix la modificació o extinció de qualsevol dret o l’obligació resultant per acord entre el deutor i el creditor o del previst per la llei.
PECL Article 2:107. Promeses obligatòries sense acceptació
Una promesa feta amb la intenció d’obligar-se jurídicament sense necessitat d’acceptació, és vinculant.
Article II – 1:102: Autonomia de les parts
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 1:102: Autonomia de les parts
(1) Les parts són lliures de fer un contracte o acte jurídic i per determinar el seu contingut, subjecte a qualsevol regla aplicable.
(2) Les parts podran excloure l’aplicació de qualsevol de les següents regles relatives als contractes o altres actes jurídics, o els drets i obligacions que es deriven dels mateixos, o no aplicar o modificar els seus efectes, llevat disposició en contra.
(3) La previsió en el sentit que les parts no poden excloure l’aplicació d’una norma o deixar d’aplicar o variar els seus efectes no impedeix a que una part renunciï a un dret que ja ha sorgit i del qual aquesta part sigui conscient.
Llegir la resta de l’article»
Article II – 1:101: Significat de “contracte” i “acte jurídic”
Secció: "Dret contractual europeu"
Llibre II Contractes i altres actes jurídics
Capítol 1: Disposicions generals
DCFR II. – 1:101: Significat de “contracte” i “acte jurídic”
(1) Un contracte és un acord que té per objecte donar lloc a una relació jurídica vinculant o tenir algun efecte jurídic. És un acte jurídic bilateral o multilateral.
(2) Un acte jurídic és qualsevol declaració o acord, ja sigui expressa o implícita de la conducta, que va destinat a produir efectes jurídics com a tals. Pot ser unilateral, bilateral o multilateral.
Article I – 1:110: Còmput dels terminis
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR I. – 1:110: Còmput dels terminis
(1) Les disposicions d’aquest article s’aplicaran en relació al còmput del temps per a qualsevol propòsit sotmès a aquestes normes.
(2) Sense perjudici de les següents disposicions d’aquest article:
(a) un termini expressat en hores comença al principi de la primera hora i acaba amb l’expiració de l’última hora del termini;
(b) un termini expressat en dies s’inicia a principis de la primera hora del primer dia i acaba amb el final de l’última hora de l’últim dia del termini;
Llegir la resta de l’article»
Article I – 1:109: Advertència
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR I. – 1:109: Advertència
(1) Aquest article s’aplica en relació al lliurament de notificació feta per qualsevol motiu sota aquestes regles. “Avís” inclou la comunicació d’informació o d’un acte jurídic.
(2) La notificació podrà fer-se per qualsevol mitjà adequat a les circumstàncies.
(3) La notificació tindrà efecte quan arribi al seu destinatari, llevat que se’n prevegi un efecte retardat. Llegir la resta de l’article»
Article I – 1:108: Definicions a l’annex
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR I. – 1:108: Definicions a l’annex
(1) Les definicions a l’annex s’apliquen amb caràcter general a aquestes regles llevat que el context requereixi una altra cosa.
(2) Quan es defineix una paraula, les altres formes gramaticals de la paraula tenen el significat corresponent.
PECL Article 1:301. Definicions
En aquests principis, llevat que el context requereixi una altra cosa: Llegir la resta de l’article»
Article I – 1:107: “Signatura” i expressions similars
Secció: "Dret contractual europeu"
I. – 1:107: “Signatura” i expressions similars
(1) Una referència a la signatura d’una persona inclou la referència a la signatura manuscrita d’aquella persona, signatura electrònica o signatura electrònica avançada, i les referències a tot el que hagi estat signat per una persona s’han d’interpretar en conseqüència.
(2) Una firma “manuscrita” significa el nom, o signe representatiu, d’una persona, escrita a mà per aquesta mateixa persona als efectes d’autenticació.
(3) Una “signatura electrònica” significa les dades en forma electrònica adjuntades o lògicament associades a altres dades electròniques, i que serveixen com a mètode d’autenticació.
(4) Una “signatura electrònica avançada” significa una signatura electrònica que:
(a) està únicament vinculada al signant;
(b) permet la identificació del signant;
(c) està creada utilitzant significats que poden ser mantinguts sota el control exclusiu del signant, i
(d) vinculada a les dades a què fa referència de manera que qualsevol canvi ulterior de les mateixes sigui detectable.
(5) En aquest article, per “electrònica” s’entén el relatiu a la tecnologia d’equips elèctrics, digitals, magnètics, sense fils, òptiques i electromagnètiques, o similars.
Article I – 1:106: “Per escrit” i expressions similars
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR I. – 1:106: “Per escrit” i expressions similars
(1) Als efectes d’aquest reglament, és una declaració “per escrit” si està en forma de text i amb caràcters intel·ligibles, llegible directament des de paper o un altre suport durador tangible.
(2) “Forma de text”, un text que s’expressa en caràcters alfabètics o altres caràcter intel•ligibles en qualsevol suport que permeti la lectura, la gravació de la informació continguda en el text i la seva reproducció en forma tangible.
(3) «Suport durador»: qualsevol material en el qual la informació s’emmagatzema de manera que sigui accessible per a una futura consulta durant un període de temps adequat per als fins de la informació, i que permeti la reproducció exacta d’aquesta informació.
Llegir la resta de l’article»
Article I – 1:105: “Consumidor” i “negoci”
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR I. – 1:105: “Consumidor” i “negoci”
(1) “Consumidor”: tota persona física que actua principalment per a fins que no estan relacionats amb la seva activitat comercial, industrial o professional.
(2) “Negoci”: tota persona física o jurídica, independentment de si és de propietat pública o privada, que actuï amb un propòsit relacionat amb el comerç per compte propi, treball o professió, encara que la persona no tingui la intenció d’obtenir un benefici en el curs de l’activitat.
(3) Una persona que està inclosa en els dos paràgrafs anteriors es considera que només se li aplica l’apartat (1) en relació amb una norma que proporcionaria una protecció per a aquesta persona si aquesta persona fos un consumidor, i en qualsevol altra cas, només se li pot aplicar el paràgraf (2).
Article I – 1:104: Raonabilitat
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR I. – 1:104: Raonabilitat
La raonabilitat ha de ser objectivament comprovada, considerant la naturalesa i finalitat del que s’està fent, atenent les circumstàncies del cas i per qualsevol usos i pràctiques rellevants.
PECL Article 1:302. Definició del que és raonable
Per a aquests principis, el que s’hagi d’entendre per raonable s’ha de jutjar segons el que qualsevol persona de bona fe, que es trobés en la mateixa situació que les parts contractants, consideraria com a tal. Especialment, per determinar allò que sigui raonable, haurà de tenir-se en compte la naturalesa i objecte del contracte, les circumstàncies del cas i els usos i pràctiques del comerç o del ram d’activitat a què el mateix es refereixi.
Enllaç relacionat: Precio de compra indeterminable, consumidor y acción de reducción del precio: ¿son compatibles en el Draft Common Frame of Reference?
La Comissió Europea convoca un grup d’experts jurídics per buscar solucions en l’àmbit del Dret contractual
Secció: "Dret contractual europeu"
La Comissió europea ha fet ha fet públic mitjançant una nota de premsa, la convocatòria d’un grup d’experts jurídics per buscar solucions en l’àmbit del Dret contractual amb l’objectiu d’impulsar el comerç transfronterer i de reforçar els drets dels consumidors, que estudiaran la manera de millorar el Dret contractual a la Unió Europea. El grup de 18 experts en legislació sobre contractes, advocats i representants dels consumidors es va reunir el proppassat 21 de maig a Brussel.les, per primera vegada. El proper estiu, la Comissió posarà en marxa una consulta pública sobre la forma més adient de millorar la coherència del Dret contractual de la UE. El Parlament Europeu i el Consell participen com a observadors en les reunions del Grup.
Tags: Europa
Article I – 1:103: La bona fe i tracte just
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR Article I. – 1:103: La bona fe i tracte just
(1) L’expressió “de bona fe i tracte just” es refereix a una norma de conducta caracteritzada per l’honestedat, la franquesa i la consideració dels interessos de l’altra part en la transacció o relació en qüestió.
(2) És, en particular, contrari a la bona fe i tracte just quan una de les parts actua en contradicció amb declaracions pròpies anteriors o du a terme accions en detriment de l’altra part quan aquesta ha confiat en elles.
Enllaç relacionat: Los contratos ilegales en el derecho privado europeo.
Article I – 1:102: Interpretació i desenvolupament
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR 1:102: Interpretació i desenvolupament
(1) Aquestes regles han de ser interpretades i desenvolupades de forma autònoma i de conformitat amb els seus objectius i els principis subjacents en les mateixes.
(2) Han de ser llegides a la llum d’altres instruments aplicables que garanteixin els drets humans i les llibertats fonamentals, i en les lleis constitucionals.
(3) Pel que fa a la seva interpretació i desenvolupament s’ha de tenir en compte la necessitat de promoure:
(a) la uniformitat d’aplicació; Llegir la resta de l’article»
Article I – 1:101: Àmbit d’aplicació previst
Secció: "Dret contractual europeu"
Llibre primer
Disposicions generals
DCFR: I. – 1:101: Àmbit d’aplicació previst
(1) Aquestes normes estan destinades a ser emprades principalment en relació als contractes i altres actes jurídics, els drets contractuals i no contractuals, obligacions i qüestions relacionades amb la propietat.
(2) No estan destinades a ser emprades, o emprades sense modificació o suplement, en relació als drets i obligacions de naturalesa de dret públic, llevat disposició en contra, en relació amb: Llegir la resta de l’article»
Dret contractual europeu
Secció: "Dret contractual europeu"
En aquesta secció sota la rúbrica “Nulla dies sine linea” hem presentat cada dia, i ho seguirem fent, cites del Corpurs Iuris Civilis, fonamentalment del Digest, així d’altres de dret canònic i de les Constitucions i altres drets de Catalunya, que conformen l’inveterat ius comune, d’invocació diària per davant els nostres tribunals, tal com posem de relleu en cadascuna de les cites amb l’ús que en fan els nostres tribunals; secció que troba en el necessari complement amb “Plets del Digest“.
Tags: Europa
