Article II. – 4:303: Un dret o benefici pot ser rebutjat
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 4:303: Un dret o benefici pot ser rebutjat
Quan un acte jurídic unilateral confereix un dret o un benefici a la persona a qui va adreçat, aquesta persona pot rebutjar-lo mitjançant notificació a qui ha fet l’acte, sempre que aquesta notificació es faci sense demora i abans que el dret o benefici hagi estat acceptat expressament o tàcita. En aquest rebuig, el dret o benefici es considera com si mai hagués estat concedit.
Article II. – 4:302: Com es determina la intenció
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 4:302: Com es determina la intenció
La intenció d’una part d’estar jurídicament vinculada o d’assolir els efectes jurídics corresponents, es determinarà a partir de les declaracions de cada part o de les seves conductes, tal com es puguin raonablement entendre per la persona a qui s’adreça l’acte.
Article II. – 4:301: Requisits per a un acte jurídic unilateral
Secció: "Dret contractual europeu"
Secció 3: Altres actes jurídics
DCFR II. – 4:301: Requisits per a un acte jurídic unilateral
Els requisits d’un acte jurídic unilateral són:
(a) que la part que ha fet l’acte tingui la intenció d’estar legalment sotmesa o d’assolir els efectes jurídics corresponents;
(b) que l’acte sigui suficientment determinant, i
(c) que la notificació de l’acte arribi a la persona a qui s’adreça o, si l’acte és adreçat al públic en general, que l’acte es faci públic mitjançant anuncis públics, comunicació pública o d’una altra manera.
Article II. – 4:211: Els contractes no subscrits a través de l’oferta i acceptació
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 4:211: Els contractes no subscrits a través de l’oferta i acceptació
Les regles d’aquesta secció s’aplicaran, amb les modificacions pertinents, tot i que el procés de conclusió del contracte no pugui ser analitzat en termes d’oferta i acceptació.
PECL Article 2:211. Contractes no conclosos mitjançant oferta i acceptació
Les regles d’aquesta secció s’aplicaran, amb les necessàries adaptacions, fins i tot quan el procés de conclusió del contracte no pogués analitzar-se en termes d’oferta i acceptació.
Article II. – 4:210: La confirmació formal del contracte entre les empreses
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 4:210: La confirmació formal del contracte entre les empreses
Si les empreses han celebrat un contracte, però no l’han plasmat en un document final, i sense dilacions indegudes una part envia a l’altra un avís en forma de text en un suport durador que pretén ser una confirmació del contracte, però que endemés conté elements addicionals o diferents, aquests termes formaran part del contracte a menys que:
(a) les condicions alterin substancialment les condicions del contracte, o
(b) el destinatari s’oposi a aquestes condicions sense demora injustificada. Llegir la resta de l’article»
Article II. – 4:209: Conflicte en relació a les condicions normals
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 4:209: Conflicte en relació a les condicions normals
(1) S’entén que el contracte existeix si les parts han arribat a un acord, encara que l’oferta i l’acceptació posin de relleu conflictes en relació a les condicions normals. Les condicions habituals formen part del contracte en la mesura que siguin comunes pel que fa al fons.
(2) No obstant això, el contracte no es perfecciona, si una de les parts:
(a) ha indicat abans, de manera explícita, i no a través de termes estàndards, una intenció de no estar vinculat per un contracte sobre la base de l’apartat (1), o
(b) sense demora injustificada, informa a l’altra part d’aquesta intenció. Llegir la resta de l’article»
Article II. – 4:208: Modificació de l’acceptació
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 4:208: Modificació de l’acceptació
(1) Una resposta de l’interessat que manifesta o implica termes addicionals o diferents que alterin substancialment les condicions de l’oferta, es considera un rebuig i una nova oferta.
(2) La resposta que dóna una aprovació formal a una oferta opera com una acceptació, encara que manifesti o impliqui termes addicionals o diferents, sempre que no alterin substancialment les condicions de l’oferta. Els termes addicionals o diferents passen a formar part del contracte.
(3) No obstant això, aquesta resposta és considera com un rebuig de l’oferta si:
(a) l’oferta limita expressament l’acceptació als termes de l’oferta; Llegir la resta de l’article»
Article II. – 4:207: Acceptació tardana
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 4:207: Acceptació tardana
(1) L’acceptació tardana no és menys efectiva com acceptació, si sense demora indeguda, l’oferent informa al destinatari què la considera com a una acceptació efectiva.
(2) Si una carta o una altra comunicació que contingui una acceptació tardana s’indica que ha estat enviada en circumstàncies tals, que si la seva transmissió hagués estat normal hauria arribat a l’oferent en el moment oportú, l’acceptació tardana tindrà els efectes de l’acceptació a menys que, sense dilacions indegudes, l’oferent informi al destinatari que l’oferta es considera que ha caducat. Llegir la resta de l’article»
Article II. – 4:206: Termini d’acceptació
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 4:206: Termini d’acceptació
(1) L’acceptació de l’oferta és efectiva tan sols si arriba a l’oferent dins del termini establert per l’oferent.
(2) Si el termini no ha estat establert per l’oferent, l’acceptació tindrà efecte tan sols si arriba a l’oferent dins d’un termini raonable.
(3) En cas que una oferta pugui ser acceptada per execució d’un acte sense notificació a l’oferent, l’acceptació tindrà efecte tan sols si l’acte es realitza dins del termini d’acceptació establert per l’oferent o, si no s’ha fixat termini concret, en un termini de temps raonable. Llegir la resta de l’article»
Article II. – 4:205: Moment de la celebració del contracte
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 4:205: Moment de la celebració del contracte
(1) Si l’acceptació ha estat enviada per l’interessat, es conclou el contracte quan l’acceptació arriba al oferent.
(2) En el cas d’acceptació en motiu de la conducta, el contracte es conclou quan la notificació de la conducta arriba al oferent.
(3) Si en mèrits de l’oferta, dels costums que les parts hagin establert entre elles, o d’un ús, el destinatari pot acceptar l’oferiment de fer un acte sense notificació a l’oferent, el contracte quedarà celebrat quan l’interessat comenci a realitzar l’acte.
Llegir la resta de l’article»
Article II. – 4:204: Acceptació
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 4:204: Acceptació
(1) Tota forma de declaració o conducta de l’interessat és una acceptació si indica assentiment respecte de l’oferta.
(2) El silenci o la inactivitat no equivalen per si mateixos a l’acceptació.
PECL Article 2:204. Acceptació
1. Tota declaració o conducta del destinatari de l’oferta que indiqui conformitat amb la mateixa, constitueix una acceptació.
2. El silenci o la inactivitat no constitueixen per sí mateixos acceptació.
Article II. – 4:203: Rebuig de l’oferta
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 4:203: Rebuig de l’oferta
Quan el rebuig d’una oferta arribi a l’oferent, s’extingeix l’oferta.
PECL Article 2:203. Rebuig
Quan l’oferent rep un rebuig de l’oferta, aquesta caduca.
Article II. – 4:202: Revocació de l’oferta
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 4:202: Revocació de l’oferta
(1) L’oferta pot ser revocada si la revocació arriba al destinatari abans que l’interessat hagi enviat l’acceptació o, en cas que per la seva conducta s’entengui que ha acceptat, abans que el contracte s’hagi celebrat.
(2) L’oferta adreçada al públic en general pot ser revocada pels mateixos mitjans que van ser emprats per fer l’oferta.
(3) Tanmateix, la revocació d’una oferta no és efectiva si:
(a) l’oferta estableix que és irrevocable;
(b) l’oferta assenyala un termini concret per a la seva acceptació, o Llegir la resta de l’article»
Article II. – 4:201: Oferta
Secció: "Dret contractual europeu"
Secció 2: Oferta i acceptació
DCFR II. – 4:201: Oferta
(1) Una proposta equival a una oferta si:
(a) es pretén donar lloc a un contracte si l’altra part l’accepta, i
(b) conté termes suficientment precisos per a formalitzar un contracte.
(2) L’oferta pot ser adreçada a una o diverses persones determinades, o al públic en general.
Llegir la resta de l’article»
Article II. – 4:105: Modificació, només en una forma concreta
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 4:105: Modificació, només en una forma concreta
(1) En el contracte la clàusula que requereix un acord en una forma concreta per modificar qualsevol dels seus pactes, o posar fi a la relació contractual, tan sols estableix la presumpció que aquest acord no està destinat a ser jurídicament vinculant, a menys que es compleixin els requisits de forma.
(2) Una part podrà, atenent les declaracions o conducta de l’altra part, oposar-se a fer valer la clàusula de fusió si l’altra part ha confiat raonablement en aquestes declaracions o conducta.
Llibre verd de la Comissió Europea per donar major coherència al dret contractual
Secció: "Dret contractual europeu"
La Comisión Europea ha presentat el proppassat dia ú de juliol el Llibre Verd per avançar cap a un dret contractual europeu per a consumidors, una iniciativa per a l’apropament del dret contractual en els diferents Estats membres, amb l’objecte d’eliminar barreres en el mercat interior, davant les diferències del règim contractual dels estats membres (veure nota de premsa).
Les principals opcions que apunta la Comissión són les següents:
- la publicació a Internet d’unes normes sobre contractes tipus que podrien utilitzar-se en el mercat únic d’Europa.
- una «caixa d’eines» (vinculant o no) per a ús dels legisladors de la UE quan adoptin una legislació nova per garantir unes normes millors i més coherents. Llegir la resta de l’article»
Article II. 4:104: Clàusula de fusió
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 4:104: Clàusula de fusió
(1) Si el document contractual conté un pacte objecte de negociació individual assenyalant que el document incorpora tots els termes del contracte (una clàusula de fusió), no formen part del contracte les declaracions anteriors, compromisos o acords que no estiguin incorporats en el document.
(2) Si la clàusula de fusió no és objecte de negociació individual, tan sols s’estableix la presumpció que les parts pretenien que les seves declaracions anteriors, compromisos o acords, no havien de formar part del contracte. Aquesta regla no pot ser exclosa o restringida.
(3) Les declaracions prèvies de les parts poden ser utilitzades per interpretar el contracte. Llegir la resta de l’article»
Article II. – 4:103: Un acord suficient
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 4:103: Un acord suficient
(1) L’acord és suficient si:
(a) les condicions del contracte han estat suficientment definides per les parts per tal que el contracte pugui causar efectes, o
(b) els termes del contracte, o els drets i obligacions de les parts en virtut del mateix, podent ser suficientment establerts per tal que el contracte produeixi efectes.
(2) Si una de les parts es nega a atorgar el contracte, a menys que les parts hagin acordat algun aspecte específic, no existeix cap contracte, llevat que no s’hagi assolit un acord sobre aquell extrem.
Article II. – 4:102: Com es determina la voluntat
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 4:102: Com es determina la voluntat
La voluntat d’una part de concloure una relació jurídica vinculant o d¡assolir algun altre efecte legal, s’estableix a partir de les declaracions de la part o de les seves actuacions, tal com raonablement les pot haver entès l’altra part.
PECL Article 2:102. Intenció
La voluntat d’una part d’obligar-se per contracte es determinarà a partir de les seves declaracions o la seva conducta, tal com aquestes fossin enteses raonablement per l’altra part.
Article II.- 4:101: Requisits per a l’atorgament d’un contracte
Secció: "Dret contractual europeu"
Capítol 4: Formació
Secció 1: Disposicions generals
DCFR II.- 4:101: Requisits per a l’atorgament d’un contracte
El contracte queda atorgat, sense altre requisit, si les parts
(a) tenen la intenció de mantenir una relació legal obligatòria o donar-li algun altre efecte legal; i
(b) arriben a un acord suficient.
Article II. – 3:501: Responsabilitat per danys i perjudicis
Secció: "Dret contractual europeu"
Secció 5: Danys i perjudicis per incompliment de les obligacions previstes en aquest capítol
DCFR II. – 3:501: Responsabilitat per danys i perjudicis
(1) Quan una norma en aquest capítol fa responsable a una de les parts de la pèrdua causada a l’altra part per la violació d’un dret, l’altra part té dret a una indemnització per aquesta pèrdua.
(2) S’aplicaran de manera adaptada les normes establertes en els articles III. – 3:704 (Pèrdua atribuïble al creditor) i III. – 3:705 (Reducció de les pèrdues), entenent-se la referència a l’incompliment de l’obligació com una referència a la violació dels drets.
Article II. – 3:401: Inexistència de l’obligació derivada de la manca de resposta
Secció: "Dret contractual europeu"
Secció 4: Béns o serveis no sol licitats
DCFR II. – 3:401: Inexistència de l’obligació derivada de la manca de resposta
(1) Si l’empresa lliura béns no demanats, o presta serveis no sol·licitats per un consumidor:
(a) no sorgeix cap contracte de la manca de resposta per part del consumidor o de qualsevol altra acció o inacció per part del consumidor en relació amb aquests béns i serveis; i
(b) cap obligació extracontractual sorgeix des de l’adquisició per part del consumidor, la retenció, el rebuig o la utilització de les mercaderies o la recepció de la prestació dels serveis. Llegir la resta de l’article»
Article II. 3:302: Violació de la confidencialitat
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 3:302: Violació de la confidencialitat
(1) Si en el decurs de les negociacions una de les parts proporciona informació confidencial a l’altra, l’altra part té el deure de no revelar aquesta informació ni utilitzar per a fins propis o altres, s’acabi celebrant o no el contracte.
(2) En aquest article per “informació confidencial” s’entén la informació que, ja sigui per la seva naturalesa o per les circumstàncies en què s’hagi obtingut, la part que la rep sap, o raonablement podia saber, que aquesta informació era confidencial.
Llegir la resta de l’article»
Article II. – 3:301: Negociacions contràries a la bona fe i el tracte just
Secció: "Dret contractual europeu"
Secció 3: Negociació i deures de confidencialitat
DCFR II. – 3:301: Negociacions contràries a la bona fe i el tracte just
(1) Una persona és lliure per negociar i no li és exigible cap responsabilitat si no s’assoleix cap acord.
(2) Una persona que ha iniciat negociacions té el deure de negociar, de conformitat amb la bona fe i al tracte just, i no trencar les negociacions de manera contrària a la bona fe i al tracte just. Aquest dret no podrà ser exclòs o limitat per contracte. Llegir la resta de l’article»
Article II. – 3:202: Justificant de recepció
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 3:202: Justificant de recepció
(1) L’empresa que ofereix la possibilitat de celebrar un contracte per via electrònica, sense que sigui necessària la comunicació individual de conclusió del mateix, té l’obligació de comunicar per via electrònica la recepció de l’oferta o la seva acceptació per l’altra part.
(2) Si l’altra part no rep el justificant de recepció o el rep amb demora injustificada, podrà revocar l’oferta o resoldre el contracte.
(3) L’empresa serà responsable de les pèrdues causades a l’altra part per un incompliment de l’obligació prevista en el paràgraf (1). Llegir la resta de l’article»
Article II. – 3:201: Correcció d’errors d’inici
Secció: "Dret contractual europeu"
Secció 2: Obligació d’evitar errors d’inici i d’acusar recepció
DCFR II. – 3:201: Correcció d’errors d’inici
(1) L’empresa que té la intenció de celebrar un contracte per via electrònica sense la comunicació individual de conclusió del mateix, té l’obligació de posar a disposició de l’altra part mitjans tècnics adients, efectius i accessibles per identificar i corregir errors d’inici abans que l’altra part faci o accepti una oferta.
(2) Quan una persona conclou un contracte en error per causa de l’incompliment de l’empresa a complir amb les seves obligacions en virtut del paràgraf (1), l’empresa serà responsable de les pèrdues causades a l’altra part per aquest incompliment. Tot això, sense perjudici dels recursos que poden interposar d’acord amb el previst en l’article II. – 7:201 (error).
(3) En les relacions entre l’empresa i el consumidor, les parts no podran, en perjudici del consumidor, excloure l’aplicació d’aquest article, o no aplicar-lo o modificar els seus efectes.
Article II. – 3:109: Recursos per incompliment de l’obligació d’informació
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 3:108: Informació sobre l’adreça i identitat de l’empresa
(1) Quan en virtut d’aquest capítol l’empresa té l’obligació de proporcionar informació sobre la seva adreça i identitat, complirà amb aquesta obligació únicament quan la informació contingui:
(a) el nom de l’empresa;
(b) el nom comercial que pugui ser rellevant atenent al contracte en qüestió;
(c) el número d’inscripció en qualsevol registre oficial, i el nom d’aquest registre; Llegir la resta de l’article»
Article II. – 3:108: Informació sobre l’adreça i identitat de l’empresa
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 3:108: Informació sobre l’adreça i identitat de l’empresa
(1) Quan en virtut d’aquest capítol l’empresa té l’obligació de proporcionar informació sobre la seva adreça i identitat, complirà amb aquesta obligació únicament quan la informació contingui:
(a) el nom de l’empresa;
(b) el nom comercial que pugui ser rellevant atenent al contracte en qüestió;
(c) el número d’inscripció en qualsevol registre oficial, i el nom d’aquest registre; Llegir la resta de l’article»
Article II. – 3:107: Informació sobre els preus i càrrecs addicionals
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 3:107: Informació sobre els preus i càrrecs addicionals
Quan en virtut d’aquest capítol l’empresa té l’obligació de proporcionar informació sobre el preu, complirà amb aquesta obligació únicament quan:
(a) inclogui informació sobre els eventuals dipòsits a pagar, despeses de ports, impostos addicionals i altres obligacions, quan aquests poden ser indicats per separat;
(b) si el preu exacte no pot ser indicat, quan doni informació sobre la base de càlcul que permet al consumidor conèixer el preu; i
(c) si el preu no és paga en una sola vegada, quan inclogui informació sobre el calendari de pagaments.
Article II. – 3:106: La claredat i la forma de la informació
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 3:106: La claredat i la forma de la informació
(1) El deure de subministrar la informació imposada a una empresa en mèrits del present capítol, no es compleix a menys que les condicions d’aquest article hagin estat complertes.
(2) La informació ha de ser clara i precisa, i expressada en termes clars i comprensibles.
(3) Quan les regles dels contractes específics requereixin d’informació que s’ha de proporcionar en un suport durador o en una altra forma específica, s’haurà de fer sempre d’aquesta manera. Llegir la resta de l’article»
Article II. – 3:105: Formació per via electrònica
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 3:105: Formació per via electrònica
(1) Si el contracte s’ha de celebrar per mitjans electrònics i sense comunicació individual, l’empresa té l’obligació de proporcionar informació, abans de l’altra part faci o accepti una oferta, sobre els següents assumptes:
(a) els passos tècnics que s’han d’adoptar per tal de celebrar el contracte;
(b) si el document contractual serà presentat, o no, per l’empresa i si aquest serà accessible;
(c) els mitjans tècnics per identificar i corregir errors d’introducció abans que l’altra part faci o accepti l’oferta; Llegir la resta de l’article»
Article II. – 3:104: Els drets d’informació de comunicació a distància en temps real
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 3:104: Els drets d’informació de comunicació a distància en temps real
(1) En iniciar la comunicació a distància en temps real amb un consumidor, l’empresa té el deure d’oferir, en primer lloc la informació explícita sobre el seu nom i la finalitat comercial del contacte.
(2) La comunicació a distància en temps real es constitueix mitjançant la comunicació a distància directa i immediata de manera que una de les parts pot interrompre l’altra en el marc de la comunicació. Inclou telèfon i mitjans electrònics, com ara veu sobre protocol d’internet i d’internet relacionats amb el xat, però no inclou la comunicació per correu electrònic. Llegir la resta de l’article»
Article II. – 3:103: Deure d’informació en celebrar un contracte amb un consumidor que està en desavantatge particular
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 3:103: Deure d’informació en celebrar un contracte amb un consumidor que està en desavantatge particular
(1) En el cas de les transaccions que situen al consumidor en una posició de desavantatge informatiu significatiu pel mitjà tècnic emprat per a la contractació, la distància física entre les empreses i els consumidors, o la naturalesa de la transacció; l’empresa té l’obligació, segons correspongui a les circumstàncies, a proporcionar informació clara sobre les principals característiques de qualsevol mercaderia, altres actius o serveis que pot prestar, el preu, la direcció i la identitat de l’empresa amb la qual el consumidor està fent transaccions, els termes del contracte, els drets i obligacions d’ambdues parts contractants, i qualsevol altre dret de desistiment o procediment de retracte. Llegir la resta de l’article»
Article II. – 3:102: Drets específics dels consumidors respecte les empreses de comercialització
Secció: "Dret contractual europeu"
DCFR II. – 3:102: Drets específics dels consumidors respecte les empreses de comercialització
(1) Quan una empresa comercialitza béns, altres actius o serveis, a un consumidor, l’empresa té el deure de no donar informació enganyosa.
La informació és enganyosa si falseja o omet fets essencials que el consumidor mitjà pot esperar que se li ha de donar per una decisió informada sobre la conveniència d’adoptar mesures encaminades a la celebració d’un contracte.
En avaluar el que un consumidor mitjà pot esperar que se li doni, s’han de tenir en compte totes les circumstàncies i les limitacions del mitjà de comunicació emprat. Llegir la resta de l’article»
Article II. – 3:101: Obligació de divulgar informació sobre béns, altres actius i serveis
Secció: "Dret contractual europeu"
Capítol 3: Màrqueting i deures precontractuals
Secció 1: Els drets d’informació
DCFR II. – 3:101: Obligació de divulgar informació sobre béns, altres actius i serveis
(1) Abans de la celebració d’un contracte de subministrament de mercaderies, altres béns o serveis per una empresa a una altra persona, l’empresa té l’obligació de revelar a l’altra persona la informació relativa a les mercaderies, altres béns o serveis que es puguin prestar i que l’altra persona pugui esperar raonablement, tenint en compte les normes de qualitat i el rendiment que seria normal en aquestes circumstàncies.
(2) En avaluar la informació que l’altra persona pot raonablement esperar que es reveli, el criteri que s’ha d’aplicar, si l’altra persona també és una empresa, és si el fet de no proporcionar la informació s’aparta de les bones pràctiques comercials.
