Fonts literàries
Ciceró: Catilinàries
Fins quan, Catilina, arribaràs a abusar de la nostra paciència? (Quo usque tandem abutere, Catlina, patientia nostra?) quan de temps encara es burlarà de nosaltres aquesta teva bogeria? Fins a quin límit es llançarà la teva desenfrenada audàcia? No t’ha fet cap impressió la guàrdia nocturna del Palatí, ni les rondes que de nit recorren la ciutat, ni la por del poble, ni l’aplec de tota la gent de bé, ni aquest lloc de reunió del senat, tant ben protegit, ni les mirades i els rostres dels qui són aquí? No veus que la teva conjuració ha estat dominada, pel fet que tots aquests ja la coneixen? Què vas fer la nit passada i què l’anterior, on vas ésser, qui vas congregar, quins determinis prengueres? Et penses que cap de nosaltres ho ignora? Quins temps, quins costums! (O tempora o mores!) El senat ho sap; el cònsol ho veu; i tanmateix aquest home viu. Viu? Molt més que això: ve al senat; pren part a les deliberacions públiques; assenyala i designa amb els ulls, per a la mort, cadascun de nosaltres.
Marc Tuli Ciceró, primer discurs contra Luci Catilina pronunciat davant el senat el 8 de novembre de 63 a. J.C., que inicia amb el famòs ex abrupto.
Ciceró: De Republica
Tingueu en compte que si en una societat no es produeix un equitatiu repartiment de drets, de deures i de prerrogatives, de manera que els magistrats tinguin prou poder, el senat prou autoritat i prou llibertat el poble, no pot esperar-se una situació estable de la constitució de l’Estat.
Marc Tuli Ciceró De Republica, 54 a J.c. en la què aborda la reflexió sobre la millor forma d’estat i del seu govern.
