També es dóna acció de mandat tant si s’hagués escrit “prego” com “vull”, “mano” o qualsevol altra expressió

Item sive “rogo” sive “volo” sive “mando” sive alio quocumque verbo scripserit, mandati actio est.
Paule: Digest 17, 1 De l’acció de mandat i la contrària, 1, 2 (D. 17.1.1.2)
* Sentència TS Mitra de data 20/6/85, RJ 106, en relació a que la manifestació de voluntat per convenir un conveni de mandat no requereix formalitat de cap mena, davant el seu atorgament de manera verbal.
* Sentència TSJC de data 10/10/96, RJ 624, en relació al mandat, com a contracte consensual que no requereix formalitat de cap mena i per aquest motiu es pot convenir de forma verbal, malgrat la dificultat de prova.

L'obligació del mandat consisteix en el consentiment dels contractants. Per això el mandat pot ser acceptat per missatger o per carta

Obligatio mandati consensu contrahentium consistit. Ideo per nuntium quoque vel per epistulam mandatum suscipi potest.
Paule: Digest 17, 1 De l’acció de mandat i la contrària, 1, pr i 1 (D. 17.1.1.pr. i 17.1.1.1)
* Sentència TSJC de data 11/10/01, RJ 1620, en relació a l’existència en dret romà d’un contracte de mandat remunerat (D. 17.1.6.pr.), en referència a l’actuació del mandatari dins l’àmbit de l’esfera mercantil, en la qual preval de forma clara la nota l’onerositat, pel qual les parts han manifestat el seu consentiment, i es recull en l’aparença d’un mandat realment existent, amb la finalitat de donar seguretat a les terceres persones que contracten amb el mandatari.

El peculi neix, creix, decreix i mor, i per això Papiri Frontó deia elegantment que el peculi és assemblat a un home

Peculium nascitur crescit decrescit moritur, et ideo eleganter papirius fronto dicebat peculium simile esse homini.
Florentí: Digest 15, 1 De l’acció de peculi, 40, pr. (D. 15.1.40.pr.)
* Sentència TS Mitra de data 15/6/86, RJ 142, en relació a la consideració a la universalitat dels béns que composen un negoci, que proporciona una titularitat global al seu dominus i no una suma de titularitats.

Si el dipositari usa amb el meu permís la quantitat dipositada, queda obligat per aquest motiu a pagar-me interessos, de la mateixa manera que en la resta d’accions de bona fe

Si ex permissu meo deposita pecunia is penes quem deposita est utatur, ut in ceteris bonae fidei iudiciis usuras eius nomine praestare mihi cogitur.
Paule: Digest 16, 3 De l’acció de dipòsit i la contrària, 29, 1 (D. 16.3.29.1)
* Sentència TSJC de data 27/3/03, RJ 1973, en relació al dipòsit irregular d’un dipòsit bancari, que es constitueix mitjançant el lliurament d’una quantitat de coses fungibles, la propietat de les quals les adquireix el dipositari o receptor a canvi de quedar obligat a retornar altre tant de la mateixa espècie i qualitat, tantundem.

Pregunto si poden reclamar-se els interessos. Paule va respondre que en aquest contracte sobre el que es consulta sobrepassa els límits d’un dipòsit de diners i que per tant, d’acord amb el convingut, poden reclamar-se també els interessos de l’acció de dipòsit

Quaero, an usurae peti possunt. paulus respondit eum contractum de quo quaeritur depositae pecuniae modum excedere, et ideo secundum conventionem usurae quoque actione depositi peti possunt.
Paule: Digest 16, 3 De l’acció de dipòsit i la contrària, 26, 1 (D. 16.3.26.1)
* Sentència TSJC de data 27/3/03, RJ 1973, en relació al dipòsit irregular d’un dipòsit bancari, que es constitueix mitjançant el lliurament d’una quantitat de coses fungibles, la propietat de les quals les adquireix el dipositari o receptor a canvi de quedar obligat a retornar altre tant de la mateixa espècie i qualitat, tantundem.

El dispositari que va gastar en les seves pròpies coses els diners dipositats sense ser segellats, per tal que li retornés altre tant, després de la mora ha de ser condemnat també per l’acció de dipòsit a pagar els interessos

Qui pecuniam apud se non obsignatam, ut tantundem redderet, depositam ad usus proprios convertit, post moram in usuras quoque iudicio depositi condemnandus est.
Papinià: Digest 16, 3 De l’acció de dipòsit i la contrària, 25, 1 (D. 16.3.25.1)
* Sentència TSJC de data 27/3/03, RJ 1973, en relació al dipòsit irregular d’un dipòsit bancari, que es constitueix mitjançant el lliurament d’una quantitat de coses fungibles, la propietat de les quals les adquireix el dipositari o receptor a canvi de quedar obligat a retornar altre tant de la mateixa espècie i qualitat, tantundem.

Te les lliuraré immediatament, quan i a on vulguis”. Es pregunta sobre l’increment dels interessos. Vaig respondre que s’escau l’acció de dipòsit, doncs què és confiar sinó dipositar?. El que és cert, si es va fer per tal que es retornessin les mateixes monedes, doncs si es va convenir que es donés en pagament la mateixa quantitat, l’assumpte excedeix dels límits evidents del dipòsit

Quae quando voles et ubi voles confestim tibi numerabo.” quaeritur propter usurarum incrementum. respondi depositi actionem locum habere; quid est enim aliud commendare quam deponere? quod ita verum est, si id actum est, ut corpora nummorum eadem redderentur; nam si ut tantundem solveretur convenit, egreditur ea res depositi notissimos terminos.
Papinià: Digest 16, 3 De l’acció de dipòsit i la contrària, 24 (D. 16.3.24)
* Sentència TSJC de data 27/3/03, RJ 1973, en relació al dipòsit irregular d’un dipòsit bancari, que es constitueix mitjançant el lliurament d’una quantitat de coses fungibles, la propietat de les quals les adquireix el dipositari o receptor a canvi de quedar obligat a retornar altre tant de la mateixa espècie i qualitat, tantundem.

El dipòsit ha de ser restituït en aquell lloc on es trobi sense dol dolent el dipositari, amb independència del lloc es va fer el dipòsit

Depositum eo loco restitui debet, in quo sine dolo malo eius est, apud quem depositum est.
Ulpià: Digest 16, 3 De l’acció de dipòsit i la contrària, 12, 1 (D. 16.3.12.1)
* Sentència TSJC de data 17/3/03, RJ 2463, en relació a l’obligació del dipositari en la guarda d’un vehicle, de restituir-lo en el lloc pactat.

Si s’acordà que en el dipòsit es respongui també per culpa, l’acord és vàlid, doncs els contractes reben la seva llei de la convenció

Si convenit, ut in deposito et culpa praestetur, rata est conventio: contractus enim legem ex conventione accipiunt.
Ulpià: Digest 16, 3 De l’acció de dipòsit i la contrària, 1, 6 (D. 16.3.1.6)
* Sentència TS Mitra de data 19/5/87, RJ 195, en relació a la reciprocitat d’obligacions i drets sense la qual no podria sorgir el contracte.
* Sentència TSJC de data 18/10/01, RJ 1634, en relació a la càrrega de la prova respecte una condició resolutòria del contracte, per tal que aquesta podés enervar els principis generals de l’obligatorietat d’acompliment del contracte d’obra, com a llei entre les parts.

El creditor no està obligat a compensar el que deu a un tercer, sinó al seu propi deutor, encara que el seu acreedor vulgui compensar pel que es demandat pel seu propi deute

Creditor compensare non cogitur quod alii quam debitori suo debet, quamvis creditor eius pro eo, qui convenitur ob debitum proprium, velit compensare.
Papinià: Digest 16, 2 De les compensacions, 18, 1 (D. 16.2.18.1); i en el mateix sentit Gai: Digest 2, 1, 11, 1; Ulpià: Digest 50, 13, 1, 15 i Novel·la 95, 2 (D. 16.2.18.1; 2.1.11.1; 50.13.1.15 i Nov. 95.2)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/5/59, RJ 33
* Sentència TSJC de data 12/6/97, RJ 768, en relació al principi d’equitat que conté la compensació, respecte la compensació facultativa establerta a favor del banc en el títol de crèdit com a contracte d’adhesió.

Quan dins el termini assenyalat per a executar la sentència, el condemnat a favor de Tici demanda al mateix Tici, que fou també abans condemnat a favor d’aquell, s’admetrà la compensació; doncs una cosa és que no hagi vençut el termini de l’obligació i una altra que per humanitat s’atorgui un termini per al pagament

Cum intra diem ad iudicati exsecutionem datum iudicatus titio agit cum eodem titio, qui et ipse pridem illi iudicatus est, compensatio admittetur: aliud est enim diem obligationis non venisse, aliud humanitatis gratia tempus indulgeri solutionis.
Papinià: Digest 16, 2 De les compensacions, 16, 1 (D. 16.2.16.1)
* Sentència TS Mitra 15/1/85, RJ 95, en relació a la petició d’ajornament de pagament per part del deutor, en atenció a la crisi del negoci.
* Sentència TS Mitra de data 20/6/85, RJ 110, en relació a la petició d’una moratòria en l’extinció del contracte d’arrendament fins a trobar un altre pis i local.

Si ambdós crèdits recíprocs fossin amb interès, però amb interessos distints, s’escau tanmateix la compensació del que recíprocament es deu

Si invicem sit usuraria pecunia, diversae tamen sint usurae, compensatio nihilo minus locum habet eius quod invicem debetur.
Ulpià: Digest 16, 2 De les compensacions, 12 (D. 16.2.12)
* Sentència TSJC de data 30/9/99, RJ 1188, en relació al fet que els deutes recíprocs encara que fossin tals, no serien compensables ja que no complirien els requisits de tractar-se de sengles deutes en diners, ni ésser quantitats líquides.

No s’han de pagar interessos per la quantitat determinada per la compensació entre un i l’altre

Concurrentis apud utrumque quantitatis usuras non esse praestandas.
Ulpià: Digest 16, 2 De les compensacions, 11 (D. 16.2.11)
* Sentència TSJC de data 30/9/99, RJ 1188, en relació al fet que els deutes recíprocs encara que fossin tals, no serien compensables ja que no complirien els requisits de tractar-se de sengles deutes en diners, ni ésser quantitats líquides.

Sempre que es planteja una acció per algun delicte, tal com per causa furtiva i per la resta de delictes, si es reclama sobre aquell assumpte alguna pena pecuniària, té lloc la compensació

Quotiens ex maleficio oritur actio, ut puta ex causa furtiva ceterorumque maleficiorum, si de ea pecuniarie agitur, compensatio locum habet.
Ulpià: Digest 16, 2 De les compensacions, 10, 2 (D. 16.2.10.2)
* Sentència TSJC de data 30/9/99, RJ 1188, en relació al fet que els deutes recíprocs encara que fossin tals, no serien compensables ja que no complirien els requisits de tractar-se de sengles deutes en diners, ni ésser quantitats líquides.

El que es deu a termini no es compensarà abans que venci el termini, encara que convingui que es doni

Quod in diem debetur, non compensabitur, antequam dies venit, quamquam dari oporteat.
Ulpià: Digest 16, 2 De les compensacions, 7, pr. (D. 16.2.7.pr.)
* Sentència TSJC de data 30/9/99, RJ 1188, en relació al fet que els deutes recíprocs encara que fossin tals, no serien compensables ja que no complirien els requisits de tractar-se de sengles deutes en diners, ni ésser quantitats líquides.

Cadascú repel·leix al seu creditor i a l’ensems al deutor, que el demanda, si està disposat a compensar

Unusquisque creditorem suum eundemque debitorem petentem summovet, si paratus est compensare.
Julià: Digest 16, 2 De les compensacions, 2 (D. 16.2.2)
* Sentència TS Mitra de data 9/5/75, RJ 2, en relació a l’extinció de dues obligacions en la quantitat concurrent producte de la compensació.

Qui constitueix un termini per pagar s’obliga ell però no allibera al pare

Qui constituit, se quidem obligat, patrem vero non liberat.
Paule: Digest 15, 3 De l’acció del profit obtingut, 15 (D. 15.3.15)
* Sentència TSJC de data 17/4/97, RJ 749, en relació a la distinció entre l’assumpció d’un deute, què requereix de la conformitat del creditor, i l’assumpció interna del deute o assumpció del compliment, què tan sols produeix efectes entre els atorgants del conveni, sense alliberar al deutor primigènic, sinó que suposa una responsabilitat cumulativa.

Podem escollir entre demandar al navilier o al patró

Est autem nobis electio, utrum exercitorem an magistrum convenire velimus.
Ulpià: Digest 14, 1 De l’acció exercitòria, 1, 17 (D. 14.1.1.17)
* Sentència TSJC de data 21/10/99, RJ 1202, en relació a l’actio de in rem verso utilis que s’atorga al tercer contractista contra el promotor propietari, constitueix una evident excepció al principi de relativitat dels contractes, i es fonamenta en consideracions d’equitat en tractar d’evitar l’enriquiment injust del promotor propietari; és una dret a manera de refacció, una espècie de subrogació derivada del principi el deutor del meu deutor és el meu deutor.

Si ho sap i va consentir que el nomenat actués com a patró en la nau, es considera que ell mateix l’havia nomenat

In ignorante exercitore respondit, ceterum si scit et passus est eum in nave magisterio fungi, ipse eum imposuisse videtur.
Ulpià: Digest 14, 1 De l’acció exercitòria, 1, 5 (D. 14.1.1.5)
* Sentència TSJC de data 21/10/99, RJ 1202, en relació a l’actio de in rem verso utilis que s’atorga al tercer contractista contra el promotor propietari, constitueix una evident excepció al principi de relativitat dels contractes, i es fonamenta en consideracions d’equitat en tractar d’evitar l’enriquiment injust del promotor propietari; és una dret a manera de refacció, una espècie de subrogació derivada del principi el deutor del meu deutor és el meu deutor.

Ha d'entendre's pagat un deute, no tan sols si es va pagar al mateix acreedir pigniratici, sinó també quan es va pagar a un altre amb el consentiment d’aquell

Solutam autem pecuniam accipiendum non solum, si ipsi, cui obligata res est, sed et si alii sit soluta voluntate eius.
Ulpià: Digest 13, 7 De l’acció pignoratícia i la contrària, 11, 5 (D. 13.7.11.5)
* Aute Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 8/7/64, RJ 68

Però si el deutor ofereix el compliment en un altre dia i el demandant no ho accepta, sense concòrrer justa causa per no acceptar-ho, és just que s’actui en benefici del demandat

Sed et si alia die offerat nec actor accipere voluit nec ulla causa iusta fuit non accipiendi, aequum est succurri reo.
Paule: Digest 13, 5 De la quantitat constituïda a termini, 17 (D. 13.5.17)
* Aute TSJC de data 22/4/04, RJ 2321, en relació als efectes alliberadors pel deutor que efectua el dipòsit de la prestació deguda tan sols quan prèviament hi ha hagut oferiment de pagament, i quan el creditor no coopera amb el deutor per possibilitar el seu alliberament aquest es produeix igualment i trasllada el risc de la pèrdua o destrucció del bé al creditor, a l’igual que no es col·loca en situació de morositat.

Si haguéssim constituït termini per pagar els dos a la vegada, com si fóssim deutors solidaris, es podrà demandar a qualsevol dels dos pel total

Si duo quasi duo rei constituerimus, vel cum altero agi poterit in solidum.
Ulpià: Digest 13, 5 De la quantitat constituïda a termini, 16, pr. (D. 13.5.16.pr.)
* Sentència TS Mitra de data 03/04/78, RJ 19, en relació a la responsabilitat solidària dels codeutors.

Atès que s’admet que es pagui una casa en lloc d’una altra, res impedeix que es pugui constituir termini per pagar una casa distinta de la deguda

Cum iam placet rem pro re solvi posse, nihil prohibet et aliud pro debito constitui; denique si quis centum debens frumentum eiusdem pretii constituat, puto valere constitutum.
Ulpià: Digest 13, 5 De la quantitat constituïda a termini, 1, 5 (D. 13.5.1.5)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 11/7/59, RJ 34

Es dirà que s’escau la condició tant si es va prometre sense causa des d’un inici, com si hi havia causa per prometre però va desaparèixer o no va seguir

Sive ab initio sine causa promissum est, sive fuit causa promittendi quae finita est vel secuta non est, dicendum est condictioni locum fore.
Ulpià: Digest 12, 7 DE la condició per manca de causa, 1, 2 (D. 12.7.1.2)
* Sentència TSJC de data 25/2/99, RJ 1101, en relació a l’obligació de resultat del contracte de projecte d’obra, i del dret a obtenir la contraprestació pels treballs realitzats, per quan el resultat total no es va obtenir per causes imputables al deutor.

És indegut no tan sols el que en absolut no es deu, sinó també el que es deu a una persona i es paga a un altra de diferent, o si el que es devia a una persona es paga a una altra de diferent, tal com si ella ho degués

Indebitum est non tantum, quod omnino non debetur, sed et quod alii debetur, si alii solvatur, aut si id quod alius debebat alius quasi ipse debeat solvat.
Paule: Digest 12, 6 De la condició d’allò pagat indegudament, 65, 9 (D. 12.6.65.9)
* Sentència TSJC de data 2/2/95, RJ 237, en relació al pagament per error d’una quantitat dinerària conditio indebita, procedeix la seva reversió.

De manera encertada va plaure que no fos menor l’autoritat de les transaccions, que la de les coses jutjades, doncs res convé tant a la fidelitat dels homes, com que es mantingui el que havien pactat

Nullus etenim erit litium finis, si a transactionibus bona fide interpositis coeperit facile discedi.
Codi 2, 4, 10 (C. 2.4.10).
* Aute TSJC de data 18/10/07, RJ 109/07, en relació als caràcter de setència de ferma d’una transacció atorgada entre les parts litigants.

El que es dóna a títol de transacció, encara que no consisteixi en una cosa, no es repeteix; doncs si hi havia un litigi, pel propi desistiment en relació aquesta qüestió, serveix com a causa

Et quidem quod transactionis nomine datur, licet res nulla media fuerit, non repetitur; nam si lis fuit, hoc ipsum, quod a lite disceditur, causa videtur esse. sin autem evidens calumnia detegitur et transactio imperfecta est, repetitio dabitur.
Paule: Digest 12, 6 De la condició d’allò pagat indegudament, 65, 1 (D. 12.6.65.1)
* Aute TSJC de data 22/1/04, RJ 2278, en relació als efectes de l’acord transaccional entre les parts litigants, el qual es projecta sobre la relació jurídica que ha generat la controvèrsia entre les parts sempre que el contingut de l’acord no afecti l’estat civil de les persones ni drets de caire indisponible.
* Aute TSJC de data 18/10/07, RJ 109/07, en relació als caràcter de setència de ferma d’una transacció atorgada entre les parts litigants.

Continue reading

No poden ser objecte d’estipulació, ni exigir-se, els interessos o interessos dels interessos que excedeixin del doble el capital, i si es paguen, es poden repetir; i de la mateixa manera que els interessos dels interessos futurs

Supra duplum autem usurae et usurarum usurae nec in stipulatum deduci nec exigi possunt et solutae repetuntur, quemadmodum futurarum usurarum usurae.
Ulpià: Digest 12, 6 De la condició d’allò pagat indegudament, 26, 1 (D. 12.6.26.1)
* Aute TSJC de data 21/1/99, RJ 1234, en relació a l’anatocisme en els contractes entre comerciants, en els quals el creditor té dret a exigir els interessos derivats dels perjudicis que hagin experimentat i dels beneficis que hagin deixat d’obtenir.
* Sentència TSJC de data 22/9/00, RJ 1420, en relació a la prohibició d’exigir interessos per un import superior al capital.

És equitatiu per dret natural, que ningú no es faci més ric en perjudici d’altri

Nam hoc natura aequum est neminem cum alterius detrimento fieri locupletiorem.
Pomponi: Digest 12, 6 De la condició d’allò pagat indegudament, 14 (D. 12.6.14)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 30/5/58, RJ 29
* Sentència TSJC de data 21/1/99, RJ 1081, en relació a l’obligació contractual de resultat, que pel seu incompliment es genera un enriquiment injust en la part deutora. Continue reading

Si una persona efectivament va pagar per error el que no devia, pot reclamar mitjançant aquesta acció; però si va pagar sabent que no ho devia, s’extingeix la repetició

Nunc videndum de indebito soluto. Et quidem si quis indebitum ignorans solvit, per hanc actionem condicere potest: sed si sciens se non debere solvit, cessat repetitio.
Ulpià: Digest 12, 6 De la condició d’allò pagat indegudament, 1 (D. 12.6.1)
* Aute TSJC de data 25/9/03, RJ 2102, en relació al dret de l’hereu fiduciari de retenir els béns i els drets fideïcomisos fins a l’abonament de les despeses necessàries, excloses les orientades a la conservació dels béns i les útils realitzades en els mateixos; dret de retenció que s’atribuïa quan existia el que es pot titllar com a connexió jurídica; ço que significa que el dret de crèdit del posseïdor del bé sorgia a conseqüència de la mateixa relació jurídica que el vinculava amb el deutor, com s’esdevenia en el cas del mandat o del dipòsit.

Hi ha repetició quan es cobra la quantitat deguda en motiu d’una estipulació aconseguida amb violència.

Ex ea stipulatione, quae per vim extorta esset, si exacta esset pecunia, repetitionem esse constat.
Pomponi: Digest 12, 5 De la condició per causa immoral o injusta, 7 (D. 12.5.7)
* Sentència TS Mitra de data 3/1/86, RJ 137, en relació a l’excepció del principi pactum sunt servanda als pactes contractuals atorgats amb dol dolent o contra les lleis.

Tot el que es dóna, es dóna per aconseguir una altra cosa o es dóna per una causa

Omne quod datur aut ob rem datur aut ob causam, et ob rem aut turpem aut honestam.
Paule: Digest 12, 5 De la condició per causa immoral o injusta, 1, pr. (D. 12.5.1.pr.)
* Sentència TSJC de data 4/4/96, RJ 557, en relació a que l’obligació de pagar un deute per la via d’una promesa feta de forma unilateral s’ha de fonamentar en una causa, per tal que d’acord amb aquesta determina l’extinció de l’obligació per pagament.

Si t’hagués donat per tal que manumitissis a l’esclau Estic, si no ho fas, puc demandar per condició, o puc demandar per condició si me’n penedeixo d’haver donat

Sed si tibi dedero, ut stichum manumittas: si non facis, possum condicere, aut si me paeniteat, condicere possum.
Ulpià: Digest 12, 4 De la condició de causa no corresposta, 3, 2 (D. 12.4.3.2)
* SentènciaTS Mitra, de data 16/6/82, RJ 52, en relació a la facultat de desdir-se del vincle obligatori del contracte d’arrendament mitjançant la conditio causa data causa non secuta.
* SentènciaTS Mitra, de data 15/1/85, RJ 102, en relació a la devolució de la prestació realitzada en motiu de la resolució del vincle contractual, atesa la consideració de pagament indegut. Continue reading

També es podran repetir els deu mil sestercis, a títol de causa no corresposta, si el testament fos declarat fals o inoficiós, sense malícia de qui va donar la quantitat

Sed et si falsum testamentum sine scelere eius qui dedit vel inofficiosum pronuntietur, veluti causa non secuta decem repetentur.
Hermogenià: Digest 12, 4 De la condició de causa no corresposta, 2 (D. 12.4.2)
* SentènciaTS Mitra de data 16/6/82, RJ 52, en relació a la facultat de desdir-se del vincle obligatori del contracte d’arrendament mitjançant la conditio causa data causa non secuta.
* Sentència TS Mitra, de data 15/1/85, RJ 102, en relació a la devolució de la prestació realitzada en motiu de la resolució del vincle contractual, atesa la consideració de pagament indegut. Continue reading

Perquè en tot cas, qui dona una quantitat amb altra causa que la de préstec, un cop consumida la mateixa té obligat a qui la va rebre; així com qui va donar en pagament quedarà alliberat de qui el va rebre

Nam omnino qui alienam pecuniam credendi causa dat, consumpta ea habet obligatum eum qui acceperit; item qui in solutum dederit, liberabitur ab eo qui acceperit.
Julià: Digest 12, 1 De les coses prestades, de si es demana una cosa determinada i de la condició, 19, 1 (D. 12.1.19.1)
* Sentència TS Mitra de data 25/4/79, RJ 25, en relació a l’extinció ipso iure de les obligacions.

El risc passa a aquell qui va demanar en préstec i es pot demandar per la condició

Transit periculum ad eum, qui mutuam rogavit et poterit ei condici.
Ulpià: Digest 12, 1 De les coses prestades, de si es demana una cosa determinada i de la condició, 9, 9 (D. 12.1.9.9)
* Sentència TSJC de data 11/3/99, RJ 1108, en relació al contracte de préstec, que neix a la vida del dret com a conseqüència d’haver-se lliurat la quantitat objecte del contracte al prestatari, encara que sigui en mèrits d’un contracte verbal.
* Sentència TSJC de data 13/10/00, RJ 1432, en relació al principi que el préstec neix a la vida del dret com a conseqüència d’haver-se lliurat la cosa objecte del contracte al prestatari, encara que sigui en mèrits d’un conveni verbal, en l’àmbit d’una unió estable de parella i de l’existència d’un animus donandi.

Quan hem donat alguna cosa en mutu, encara que sigui sense expressar que se’ns restitueixi una cosa de la mateixa qualitat, el deutor no pot restituir aquella que, essent del mateix gènere, és pitjor, tal com vi nou en lloc de vi vell; doncs en contractar s'ha de tenir per expressat el que realment s’acorda

Cum quid mutuum dederimus, etsi non cavimus, ut aeque bonum nobis redderetur, non licet debitori deteriorem rem, quae ex eodem genere sit, reddere, veluti vinum novum pro vetere: nam in contrahendo quod agitur pro cauto habendum est, id autem agi intellegitur, ut eiusdem generis et eadem bonitate solvatur, qua datum sit.
Pomponi: Digest 12, 1 De les coses prestades, de si es demana una cosa determinada i de la condició, 3 (D. 12.1.3)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 4/9/56, RJ 26
* Sentència TS Mitra de data 20/12/82, RJ 62, en relació al principi que per compliment de la prestació s’ha d’entendre aquella que és puntual, íntegra i exacta, dava TS t la consignació. Continue reading

Donem en mutu, no per recuperar la mateixa cosa específica que varem donar, doncs si així fos seria comodat o dipòsit, sinó el mateix gènere, doncs si fos diferent gènere, per exemple si rebem vi en lloc de blat, no serà mutu

Mutuum damus recepturi non eandem speciem quam dedimus ( alioquin commodatum erit aut depositum), sed idem genus: nam si aliud genus, veluti ut pro tritico vinum recipiamus, non erit mutuum.
Paule: Digest 12, 1 De les coses prestades, de si es demana una cosa determinada i de la condició, 2, pr. (D. 12.1.2.pr.)
* Sentència TS Mitra de data 15/1/85, RJ 101, en relació a la condemna a la devoció del préstec bancari.

Quan entre diversos tutors tan sols un sigui demandat perquè la resta no són idonis, demanant-ho aquest, se’ls envia a tots al mateix jutge

Cum ex pluribus tutoribus unus, quod ceteri non sint idonei, convenitur, postulante eo omnes ad eundem iudicem mittuntur.
Papinià: Digest 11, 2 De les causes per les què es compareix a un mateix jutge, 2 (D. 11.2.2)
* Aute Mitra de data 12/12/89, RJ 298, en relació a l’acumulació de plets interposats per diverses persones respecte a una mateixa cosa, doncs no poden se tractades separadament dues causes quan hi hagi connexió entre elles.

No va respondre de cap manera qui no va respondre al que se li preguntava

Omnino non respondisse videtur, qui ad interrogatum non respondit.
Ulpià: Digest 11, 1 Dels interrogatoris davant el magistrat i sobre les accions interrogatòries interrogatio in iure, 11, 5 (D. 11.1.11.5)
* Sentència TSJC de data 23/3/00, RJ 1343, en relació a la conductiva evasiva en la prova de confessió en judici, que no pot perjudicar a l’adversa, doncs es considera que no contesta qui no respon a la pregunta.

Cal a més considerar en aquesta acció (d’exhibició), que el demandat rebel pot ser condemnat per jurament estimatori del demandant, determinant el jutge el valor

Praeterea in hac actione notandum est, quod reus contumax per in litem iusiurandum petitoris damnari possit ei iudice quantitatem taxante.
Ulpià: Digest 10, 4 De l’acció d’exhibició, 3, 2 (D. 10.4.3.2)
* Aute TSJC de data 11/5/00, RJ 1490, en relació a la inadeqüació de l’actio ad exhibendum en el procediment de jurisdicció voluntària, atenent el seu caràcter d’acció arbitrària, doncs amb la seva interposició el jutge amenaça al demandat amb una condemna pecuniària si no exhibeix la cosa.

En la divisió de predis convé que el jutge s'atingui al que sigui més útil per a tots, o al que prefereixin els litigants

Iudicem in praediis dividundis quod omnibus utilissimum est vel quod malint litigatores sequi convenit.
Ulpià: Digest 10, 3 De la divisió de la cosa comú, 21 (D. 10.3.21)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/2/55, RJ 19
* Sentència TSJC de data 30/9/99, RJ 1189, en relació l’adjudicació en equitat de la divisió de la cosa comuna.

L’arbre que va néixer en el límit de dos predis, així com la pedra que s’estén per un i altre predi, mentre es troben adherits al predi són de l’un i de l’altre segons l’extensió dels respectius límits i no s’inclouen en la divisió de cosa comú

Arbor quae in confinio nata est, item lapis qui per utrumque fundum extenditur quamdiu cohaeret fundo, e regione cuiusque finium utriusque sunt nec in communi dividundo iudicium veniunt.
Paule: Digest 10, 3 De la divisió de la cosa comú, 19, pr. (D. 10.3.19.pr.)
* Sentència TSJC de data 6/4/94, RJ 28, en relació a la presumpció que les parets de tanca tenen la condició de mitgeres, i per tant comú a ambdós propietaris.
* Sentència TSJC de data 23/5/96, RJ 577, en relació a la presumpció favorable a la condició de mitgera respecte a la paret que separa dues edificacions.

Si es convingués que de cap manera es faci la divisió, és evidentíssim que aquest pacte no té cap força; però si en un determinat període de temps, el què aprofita també a la qualitat de la mateixa cosa, és vàlid

Si conveniat, ne omnino divisio fiat, huiusmodi pactum nullas vires habere manifestissimum est. sin autem intra certum tempus, quod etiam ipsius rei qualitati prodest, valet.
Paule: Digest 10, 3 De la divisió de la cosa comú, 14, 2 (D. 10.3.14.2)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/2/55, RJ 19
* Sentència TSJC de data 30/11/00, RJ 1443, en relació a la vigència de la comunitat de copropietat romana en indivís, en defecte de la col·lectiva o germànica, i els rígids principis del dret romà sobre l’obligatorietat de dividir, essent nuls els pactes en contrari, en l’àmbit dels béns comunals (Concòrdia).

En l’acció de divisió de cosa comú s’inclouen totes les coses, llevat que pel consentiment de tots s’hagués exceptuat expressament alguna, per tal que no s’inclogui

In iudicium communi dividundo omnes res veniunt, nisi si quid fuerit ex communi consensu exceptum nominatim, ne veniat.
Ulpià: Digest 10, 3 De la divisió de la cosa comú, 13 (D. 10.3.13)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/2/55, RJ 19

En l’acció de divisió de la cosa comú, el jutge haurà de valorar la cosa en el seu just preu i també s’haurà de donar caució d’evicció

In communi dividundo iudicio iusto pretio rem destimari debebit iudex et de evictione quoque cavendum erit.
Paule: Digest 10, 3 De la divisió de la cosa comú, 10, 2 (D. 10.3.10.2)
* Sentència TSJC de data 14/5/98, RJ 950, en relació al conveni de divisió dels béns que es troben en situació de copropietat, que té naturalesa transmissiva respecte cadascun dels copropietaris per als béns atribuïts o la substitució en diners de la quota abstracta de copropietat, en ordre a la dissolució i liquidació d’una societat civil convinguda en forma privada, que es recondueix a les regles sobre la divisió dels béns que corresponien als socis en situació de copropietat.

Si els socis van pactar entre ells sense dol dolent alguna cosa, el jutge ho ha de respectar abans que res, tant en la partició d'herència com en la divisió de cosa comuna

Si quid ipsi sine dolo malo inter se pepigerunt, id in primis et familiae erciscundae et communi dividundo iudex servare debet.
Ulpià: Digest 10, 3 De la divisió de la cosa comú, 3, 1 (D. 10.3.3.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/2/55, RJ 19

L’acció de divisió de la cosa comuna era necessària perquè l'acció de societat s’escau més aviat per a les mútues prestacions personals que a la divisió de les coses comunes; i a més cessa l’acció de divisió de la cosa comú si la cosa no és comú

Communi dividundo iudicium ideo necessarium fuit, quod pro socio actio magis ad personales invicem praestationes pertinet quam ad communium rerum divisionem, denique cessat communi dividundo iudicium, si res communis non sit.
Paule: Digest 10, 3 De la divisió de la cosa comú, 1 (D. 10.3.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/2/55, RJ 19
* Sentència TSJC de data 30/11/00, RJ 1443, en relació a l’actio communi dividundo que correspon als copropietaris d’una cosa per demanar judicialment la cessació del seu estat d’indivisió, en l’àmbit dels béns comunals (Concòrdia).

Volent els cohereus separar-se de la comunitat, semblava necessari que s’establís una acció per la qual es distribuís entre aquests els béns de l’herència

Coheredibus volentibus a communione discedere necessarium videbatur aliquam actionem constitui, qua inter eos res hereditariae distribuerentur.
Gai: Digest 10, 2 De l’acció de partició de l’herència, 1, pr. (D. 10.2.1.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 18/9/65, RJ 84

S’inclou en el deure de qui s’atribueix el desllindament, d’enviar tècnics i dirimir mitjançat aquests la qüestió dels límits, de manera que sigui equitatiu

Ad officium de finibus cognoscentis pertinet mensores mittere et per eos dirimere ipsam finium quaestionem, ut aequum est.
Paule: Digest 10, 1 Del l’acció de desllindament, 8, 1 (D. 10.1.8.1)
* Sentència TS Mitra de data 30/6/87, RJ 214, en relació a l’acció de partició en conjunció amb una acció reivindicatòria, i de les actuacions a desenvolupar a aital finalitat.

L’habitant ha de respondre de la seva culpa i la dels seus

Habitator suam suorumque culpam praestare debet.
Paule: Digest 9, 3 Dels qui haguessin abocat o llençat coses al carrer, 6, 2 (D. 9.3.6.2)
* Sentència TSJC de data 11/5/00, RJ 1371, en relació a la culpa o negligència en la responsabilitat extracontractual en un contracte d’arrendament, pels danys ocasionats a la finca per culpa de l’arrendatari, i la dels seus empleats.

Diu el pretor: “Que ningú, en un cobert o voladís de la teulada sobre un lloc pel qual normalment es transitat o la gent s’aturada, que ningú tingui posada alguna cosa que amb la seva caiguda pugui fer mal a ningú”

Praetor ait: “ne quis in suggrunda protectove supra eum locum, qua quo volgo iter fiet inve quo consistetur, id positum habeat, cuius casus nocere cui possit”.
Ulpià: Digest 9, 3 Dels qui haguessin abocat o llençat coses al carrer, 5, 6 (D. 9.3.5.6)
* Sentència TS Mitra de data 19/5/87, RJ 194, en relació a l’actio de effussis et dejectis per la reparació dels danys causats caiguda de neu de la teulada al carrer.

S’ha de donar acció pel fet, contra qui va llençar, a favor de qui va ser condemnat pel que un hoste o qualsevol altre va llençar des de l’habitatge. Amb el benentès que si s’hagués arrendat a qui va llençar, tindrà també l’acció d’arrendament

Quod hospes vel quis alius de cenaculo deiecit, in factum dandam esse labeo dicit adversus deiectorem, quod verum est. plane si locaverat deiectori, etiam ex locato habebit actionem.
Ulpià: Digest 9, 3 Dels qui haguessin abocat o llençat coses al carrer, 5, 4 (D. 9.3.5.4)
* Sentència TS Mitra de data 19/5/87, RJ 194, en relació a l’actio de effussis et dejectis per la reparació dels danys causats caiguda de neu de la teulada al carrer, respecte a la determinació d’una culpa objectiva o un culpable indeterminat.

El que va caure quan s’estava penjant es considera que fou llençat, i el que va caure estant penjat és encara més cert que es considera com llençat

Quod, cum suspenderetur, decidit, magis deiectum videri, sed et quod suspensum decidit, pro deiecto haberi magis est.
Ulpià: Digest 9, 3 Dels qui haguessin abocat o llençat coses al carrer, 1, 3 (D. 9.3.1.3)
* SentènciaTS Mitra de data 19/5/87,RJ 194, en relació a l’actio de effussis et dejectis per la reparació dels danys causats caiguda de neu de la teulada al carrer.

Poc ha d’importar que el lloc sigui públic o privat, sempre que en el mateix s’hi transiti habitualment, doncs es tenen en compte els transeünts i no les vies públiques, perquè els llocs pels quals es camina habitualment ha de tenir sempre la mateixa seguretat

Parvi autem interesse debet, utrum publicus locus sit an vero privatus, dummodo per eum volgo iter fiat, quia iter facientibus prospicitur, non publicis viis studetur; semper enim ea loca, per quae volgo iter solet fieri, eandem securitatem debent habere.
Ulpià: Digest 9, 3 Dels qui haguessin abocat o llençat coses al carrer, 1. 2 (D. 9.3.1.2)
* Sentència TSJC de data 7/12/95, RJ 418, en relació a l’actio effussis et deiectis és de caràcter sancionador i públic preferent i principal a la mateixa reparació dels danys i amb l’essencial finalitat de que sense por ni perill es transiti pels camins.

És de pública utilitat que es transiti pels camins sense por ni perill

Publice enim utile est sine metu et periculo per itinera commeari.
Ulpià: Digest 9, 3 Dels qui haguessin abocat o llençat coses al carrer, 1. 1 (D. 9.3.1.1)
* Sentència TS Mitra de data 19/5/87, RJ 194, en relació a l’actio de effussis et dejectis per la reparació dels danys causats caiguda de neu de la teulada al carrer.

Hi ha culpa, si havent pogut preveure-ho per persona diligent no ho va fer, o si es va avisar en el moment en que no podia evitar-se el perill

Culpam autem esse, quod cum a diligente provideri poterit, non esset provisum aut tum denuntiatum esset, cum periculum evitari non possit.
Paule: Digest 9, 2 Comentaris a la Llei Aquília, 31 (D. 9.2.31)
* Sentència TS Mitra de data 25/4/79, RJ 228
* Sentència TS Mitra de data 12/11/75, RJ 5, en relació a la naturalesa de la Lex Aquilia.
Continue reading

Diu el Pretor respecte dels que haguessin llançat o escampat alguna cosa: “Donaré acció pel doble del dany que s’hagi causat o fet, contra qui visqués en l’immoble des del què s’hagués llançat o vessat alguna cosa en un lloc de trànsit, o a on la gent s’atura”

Ulpià: Digest 9, 3 Dels qui haguessin abocat o llençat coses al carrer, 1, pr. (D. 9.3.1.pr.)
* Sentència TS Mitra de data 19/5/87, RJ 194, en relació a l’actio de effusis et deiectis per la reparació dels danys causats caiguda de neu de la teulada al carrer, què s’ha d’adreçar contra qui habités l’edifici.
* Sentència TS Mitra de data 12/12/89, RJ 310, en relació a la responsabilitat objectiva del propietari de l’edifici per una inundació d’aigua.
Continue reading

Si algú causés dany a un altre perquè hagués cremat, trencat o malmès injustament, sigui condemnat a donar al propietari el valor que pugui tenir la cosa en els propers trenta dies

Si quis alteri damnum faxit, quod usserit fregerit ruperit iniuria, quanti ea res erit in diebus triginta proximis, tantum aes domino dare damnas esto.
Ulpià: Digest 9, 2 Comentaris a la Llei Aquília, 27, 5 (D. 9.2.27.5)
* Sentència TS Mitra de data 19/5/87, RJ 194, en relació a la responsabilitat per caiguda de neu de la teulada al carrer i l’obligació de reparar-ne els danys.
* Sentència TSJC de data 11/5/00, RJ 1371, en relació a la culpa o negligència en la responsabilitat extracontractual en un contracte d’arrendament, pels danys ocasionats a la finca per culpa de l’arrendatari, i de la seva comptibilitat amb les accions derivades de la responsabilitat contractual.

El que hom va pagar per la llei Aquília, no exonera a la resta, doncs és una pena

Ex lege aquilia quod alius praestitit, alium non relevat, cum sit poena.
Ulpià: Digest 9, 2 Comentaris a la Llei Aquília, 11, 2 (D. 9.2.11.2)
* Sentència TSJC de data 15/2/96, RJ 521, en relació la responsabilitat de diverses persones en els danys causats en caure una grua sobre un bé moble.
* Sentència TSJC de data 18/4/96, RJ 562, en relació la responsabilitat solidària en matèria de culpa extracontractual o aquiliana.
* Sentència TSJC de data 20/5/99, RJ 1147, en relació a la responsabilitat per culpa levissima en el contracte d’obra, i del caràcter solidari de tots els implicats en la producció dels danys, si no es pot determinar de forma clara la responsabilitat d’un sol dels autors.
Continue reading

Queda obligat per l'Aquília, doncs la culpa inclou també participar en un joc perillós

Qui tamen data opera in eum iaculatus est, utique aquilia tenebitur.
Ulpià i Paule: Digest 9, 2 Comentaris a la Llei Aquília, 9, 4 i 10 (D. 9.2.9.4 i 9.2.4.10)
* Sentència TSJC de data 15/2/96, RJ 521, en relació la responsabilitat de diverses persones en els danys causats en caure una grua sobre un bé moble.

El mateix és vàlid si s’hagués emprat malament un medicament. Tanmateix, qui hagués operat bé i hagués abandonat la curació, no estarà exempt, sinó que s'entén que és reu de culpa

Item si obstetrix medicamentum dederit et inde mulier perierit, labeo distinguit, ut, si quidem suis manibus supposuit, videatur occidisse: sin vero dedit, ut sibi mulier offerret, in factum actionem dandam, quae sententia vera est: magis enim causam mortis praestitit quam occidit.
Gai: Digest 9, 2 Comentaris a la Llei Aquília, 8, pr. (D. 9.2.8.pr.)
* Sentència TS Mitra de data 13/12/82, RJ 64, en relació a la culpa extracontractual com a conseqüència d’un accident de circulació.
* Sentència TSJC de data 11/5/00, RJ 1371, en relació a la culpa o negligència en la responsabilitat extracontractual en un contracte d’arrendament, pels danys ocasionats a la finca per culpa de l’arrendatari, i de la seva comptibilitat amb les accions derivades de la responsabilitat contractual.

Si algú causa dany empès per un altre, escriu Pròcul que no queda obligat ni qui va empènyer perquè no va matar, ni l’espentejat perquè no va causar dany amb injúria; pel què ha de donar-se una acció pel fet contra qui va empènyer

Proinde si quis alterius impulsu damnum dederit, proculus scribit neque eum qui impulit teneri, quia non occidit, neque eum qui impulsus est, quia damnum iniuria non dedit: secundum quod in factum actio erit danda in eum qui impulit.
Ulpià: Digest 9, 2 Comentaris a la Llei Aquília, 7, 3 (D. 9.2.7.3)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/12/60, RJ 40

Per aquest motiu considerarem aquí injúria el dany fet amb culpa, fins i tot per aquell que no va voler causar dany

Igitur iniuriam hic damnum accipiemus culpa datum etiam ab eo, qui nocere noluit.
Ulpià: Digest 9, 2 Comentaris a la Llei Aquília, 5, 1 (D. 9.2.5.1)
* Sentència TSJC de data 18/4/96, RJ 563, en relació a la culpa en un accident de circulació per infracció dels límits de velocitat.
* Sentència TSJC de data 11/3/99, RJ 1113, en relació al règim de responsabilitat subjectiva de la lex Aquília, i per tant qui reclama una indemnització ha de provar no solament l’existència dels danys que ha sofert, sinó també la culpa de l’agent productor dels mateixos en no haver actuat amb tota la diligència necessària per prevenir-los i evitar-los. Continue reading

Quan un camí públic s'ha perdut per avinguda de riu o per ruïna, el veí immediat ha de permetre el camí pel seu propi predi

Cum via publica vel fluminis impetu vel ruina amissa est, vicinus proximus viam praestare debet.
Lavolè: Digest 8, 6 De com s’extingeixen les servituds, 14, 1 (D. 8.6.14.1)
* Sentència TSJC de data 13/11/03, RJ 2035, en relació a la servitud de pas que s’ha de constituir de forma forçosa quan la finca no té accés a un camí públic, requereix que es portin al plet els diferents propietaris de les finques veïnes i es fixi el pas pel lloc menys pertorbador pel predi servent, per la qual cosa s’ha d’examinar les possible sortides a la via pública pels diferents llindars de la finca en relació al camí, que a la vegada reporti la utilitat necessària pel predi dominant i amb fixació de la corresponent indemnització.

Si jo tingués dret a posar la gotera en el teu predi i t’hagués concedit el dret a edificar en aquest lloc, perdo el dret a posar la gotera

Si stillicidii immittendi ius habeam in aream tuam et permisero ius tibi in ea area aedificandi, stillicidii immittendi ius amitto.
Paule: Digest 8, 6 De com s’extingeixen les servituds, 8, pr. (D. 8.6.8.pr.)
* Sentència TSJC de data 23/5/96, RJ 577, en relació a la possibilitat d’extingir les servituds per renúncia, fins i tot tàcita, respecte al fet de consentir la supressió de la servitud de caiguda d’aigües sobre la finca veïna.

Doncs tan sols és lícit fer alguna cosa en la seva propietat, sempre que no introdueixi res en la cosa d’altri; i la introducció del fum, com la de l'aigua, és una intromissió

In suo enim alii hactenus facere licet, quatenus nihil in alienum immittat, fumi autem sicut aquae esse immissionem.
Ulpià: Digest 8, 5 De la vindicació de servitud i de l’acció negatòria, 8, 5 (D. 8.5.8.5)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/11/60, RJ 39

En relació a les servituds ens corresponen, a exemple de les que pertanyen a l'usdefruit, les accions reals, tant la confessòria com la negatòria; la confessòria, a qui pretén que li corresponen les servituds, la negatòria al propietari que ho nega

De servitutibus in rem actiones competunt nobis ad exemplum earum quae ad usum fructum pertinent, tam confessoria quam negatoria, confessoria ei qui servitutes sibi competere contendit, negatoria domino qui negat.
Ulpià: Digest 8, 5 De la vindicació de servitud i de l’acció negatòria, 2, pr. (D. 8.5.2.pr.)
* Sentència TSJC de data 15/9/94, RJ 106, en relació a la naturalesa de l’acció negatòria, que correspon al propietari d’una cosa contra un tercer que “quasi” posseeix un dret real sobre aquesta.
* Sentència TSJC de data 12/9/96, RJ 603, en relació a l’acció confessòria respecte l’existència d’una servitud de pas voluntària, acció que és a la vegada declarativa i de restitució i té per objecte restablir la situació de fes de conformitat amb la situació jurídica.

Les accions respecte les servituds rústiques o urbanes corresponen als propietaris dels predis

Actiones de servitutibus rusticis sive urbanis eorum sunt, quorum praedia sunt.
Ulpià: Digest 8, 5 De la vindicació de servitud i de l’acció negatòria, 1 (D. 8.5.1)
* Sentència TSJC de data 12/9/96, RJ 603, en relació a l’acció confessòria respecte l’existència d’una servitud de pas voluntària, acció que és a la vegada declarativa i de restitució i té per objecte restablir la situació de fes de conformitat amb la situació jurídica.

Qualsevol també pot obligar a l’hereu en el seu testament a que no aixequi casa seva a més alçada, per tal que no perjudiqui a la llum de les cases veïnes

Potest etiam in testamento heredem suum quis damnare, ne altius aedes suas tollat, ne luminibus aedium vicinarum officiat.
Gai: Digest 8, 4 Regles comunes per a les servituds tant urbanes com rústiques, 16 (D. 8.4.16)
* Sentència TSJC de data 15/9/94, RJ 106, en relació a la naturalesa de la servitud com a qualsevol servei o utilitat que una determinada finca pot proporcionar a una altra, respecte un tub de plàstic que travessa un predi, en l’àmbit de l’exercici de l’acció negatòria.

Per pacte privat no pot imposar-se una servitud al mar, que per naturalesa està a disposició de tothom

Quamvis mari, quod natura omnibus patet, servitus imponi privata lege non potest, quia tamen bona fides contractus legem servari venditionis exposcit.
Ulpià: Digest 8, 4 Regles comunes per a les servituds tant urbanes com rústiques, 13, pr. (D. 8.4.13.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/11/60, RJ 39

Si tinc dret a conduir aigua per una llera que es troba en un costat del predi, tinc el dret tàcit a poder reparar la conducció i que els meus operaris i jo puguem anar a reparar-la, passant per la part que quedi més més aprop de la llera

Si prope tuum fundum ius est mihi aquam rivo ducere, tacita haec iura sequuntur, ut reficere mihi rivum liceat, ut adire, qua proxime possim, ad reficiendum eum ego fabrique mei.
Pomponi: Digest 8, 4 Regles comunes per a les servituds tant urbanes com rústiques, 11, 1 (D. 8.4.11.1)
* Sentència TSJC de data 28/9/06, ponent E. Amat, autes 057/06 en relació a les facultats accessòries de la servitud d’aqüeducte.

Cap predi no pot ser servent de si mateix, ni pot constituir-se usdefruit d’una servitud

Quamvis nullum praedium ipsum sibi servire neque servitutis fructus constitui potest.
Africà: Digest 8, 3 De les servituds dels predis rústics, 33, 1 (D. 8.3.33.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 29/11/55, RJ 24
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/11/60, RJ 39
* Sentència TS Mitra de data 8/11/76, RJ 10, en relació a una servitud d’extreure aigua, dret que procedeix de la font d’altri aditus ad fontem.

Escriu Quint Muci que quan, pel predi d’altri, existeixi el dret de passar aigua … és lícit fer en el corrent el que hom vulgui, sempre que al propietari del predi no se li faci més gravosa la servitud d’aqüeducte

Quintus mucius scribit, cum iter aquae vel cottidianae vel aestivae vel quae intervalla longiora habeat per alienum fundum erit, licere fistulam suam vel fictilem vel cuiuslibet generis in rivo ponere, quae aquam latius exprimeret, et quod vellet in rivo facere, licere, dum ne domino praedii aquagium deterius faceret.
Pomponi: Digest 8, 3 De les servituds dels predis rústics, 15 (D. 8.3.15)
* Sentència TSJC de data 28/9/06, ponent E. Amat, autes 057/06 en relació a la servitud d’aqüeducte que es pot definir com aquella que permet al titular del predi dominant, que té a la vegada dret a servir-se d’un cabal d’aigua, conduir aquesta per la finca veïna, que tindrà la condició de predi servent, amb la finalitat de poder explotar de forma eficient la seva propietat.
* Sentència TSJC de data 28/9/06, ponent E. Amat, autes 057/06 en relació a les facultats accessòries de la servitud d’aqüeducte.

Neraci diu que les servituds ….. tan sols poden existir sobre un predi d’altri, en benefici té un predi veí; … si bé mateix Neraci diu per a que es pugui constituir la servitud … no exedirà de la necessitat del predi dominant

Neratius ait …. ius posse in alieno esse, nisi fundum vicinum habeat; … cretae eximendae servitus constitui possit, non ultra posse, quam quatenus ad eum ipsum fundum opus sit.
Ulpià: Digest 8, 3 De les servituds dels predis rústics, 5, 1 (D. 8.3.5.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/11/60, RJ 39

Totes les servituds dels predis han de tenir causes perpètues

Omnes autem servitutes praediorum perpetuas causas habere debent.
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/11/60, RJ 39
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Sabater de data 8/9/76, RJ 168
* Sentència TS Mitra de data 8/11/76, RJ 10, en relació a la servitud d’extreure aigua servitus aquae haustum o aquae ducendae.

Els edificis gravats amb la servitud de no elevar la seva alçada, poden tenir jardins que sobrepassin l’alçada assenyalada; però no si es tracta de la servitud de vistes i els jardins han d’obstaculitzar-la

Aedificia, quae servitutem patiantur ne quid altius tollatur, viridia supra eam altitudinem habere possunt: at si de prospectu est eaque obstatura sunt, non possunt.
Gai: Digest 8, 2 De les servituds dels predis urbans, 12 (D. 8.2.12)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/11/60, RJ 39

Sempre que es comprés la servitud de camí o una altra servitud predial, qualsevol que fos, opina Labeó que has de garantir que no faràs res per impedir que s’usi d’aquesta servitud … per aquest motiu s’han establert els interdictes quasipossessoris

Quotiens via aut aliquid ius fundi emeretur, cavendum putat esse labeo per te non fieri, quo minus eo iure uti possit, … esse ideoque et interdicta veluti possessoria constituta sunt.
Javolè: Digest 8, 1 De les servituds, 20 (D. 8.1.20)
* Sentència TSJC de data 13/11/03, RJ 2035, en relació al títol constitutiu de les servituds voluntàries de pas i de presa i pas d’aigua, s’ha d’entendre com aquells actes jurídics, ja estiguin impulsats per una causa onerosa o gratuïta,
Continue reading

Si es cedeix a algú o es deixa sense cap més intenció, la servitud de camí pel predi d’altri, li serà lícit passar i conduir bestiar, sense cap limitació, és a dir per qualsevol part del predi, sempre dins del que s’ha establert pel dret civil, doncs s’entenen tàcitament excloses algunes coses … podent fer-ho amb la mateixa comoditat per un altre indret amb menys danys del predi servent.

Si cui simplicius via per fundum cuiuspiam cedatur vel relinquatur, in infinito, videlicet per quamlibet eius partem, ire agere licebit, civiliter modo: nam quaedam in sermone tacite excipiuntur … cum id aeque commode per alteram partem facere possit minore servientis fundi detrimento.
Cels: Digest 8, 1 De les servituds, 9 (D. 8.1.9)
* Sentència TSJC de data 13/11/03, RJ 2035, en relació a la servitud de pas que s’ha de constituir de forma forçosa quan la finca no té accés a un camí públic, requereix que es portin al plet els diferents propietaris de les finques veïnes i es fixi el pas pel lloc menys pertorbador pel predi servent, per la qual cosa s’ha d’examinar les possible sortides a la via pública pels diferents llindars de la finca en relació al camí, que a la vegada reporti la utilitat necessària pel predi dominant i amb fixació de la corresponent indemnització.

L’ús de les servituds pot distribuir-se en el temps, establint, per exemple, que hom usi aquest dret després de l’hora tercera i fins l’hora dècima, o que s’usi en dies alterns

Usus servitutium temporibus secerni potest, forte ut quis post horam tertiam usque in horam decimam eo iure utatur vel ut alternis diebus utatur.
Gai: Digest 8, 1 De les servituds, 5, 1 (D. 8.1.5.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/11/60, RJ39

Si jo hagués venut l’usdefruit, encara que el comprador no usi, s’entén que conservo l’usdefruit; perquè s’entén que qui gaudeix del preu, no té menys que qui usa i en percep els fruits de la cosa principal

Si vendidero usum fructum, etiamsi emptor non utatur, videor usum fructum retinere, quia qui pretio fruitur, non minus habere intellegitur, quam qui principali re utitur fruitur.
Marcià i Gai: Digest 7, 1 De l’usdefruit i de la manera com s’han d’usar les coses d’altri i rebre’n els seus fruits, 38 i 39 (D. 7.1.38 i 39)
* Sentència TSJC de data 29/4/99, RJ 1122, en relació a la distinció de l’ocupació per usdefruit o per arrendament d’un immoble.

Si es llegà l’usdefruit, però l’instituït hereu va retardà l’addició de l’herència amb la finalitat de retardar l’adquisició del llegat, haurà d’indemnitzar aquest retard

Si usus fructus legatus est, sed heres scriptus ob hoc tardius adit, ut tardius ad legatum perveniretur, hoc quoque praestabitur, ut sabino placuit.
Julià: Digest 7, 1 De l’usdefruit i de la manera com s’han d’usar les coses d’altri i rebre’n els seus fruits, 35, pr. (D. 7.1.35.pr.)
* Sentència TSJC de data 29/4/99, RJ 1122, en relació a la distinció de l’ocupació per usdefruit o per arrendament d’un immoble.

No és freqüent que l’estipulació un cop adquirida per algú passi a un altre, que no sigui l’hereu o l’arrogant

Quamvis non soleat stipulatio semel cui quaesita ad alium transire nisi ad heredem vel adrogatorem.
Ulpià: Digest 7, 1 De l’usdefruit i de la manera com s’han d’usar les coses d’altri i rebre’n els seus fruits, 25, 2 (D. 7.1.25.2)
* Sentència TS Mitra de data 14/11/81, RJ 47, en relació a la cessió de crèdits.
* Sentència TS Mitra de data 12/12/88, RJ 262, en relació a la cessió de crèdits en seguiment a la cessió de l’empresa, el que no comporta susbtitució del deutor, sense consentiment del creditor, sense perjudici de la posició de deutor solidari de l’adquirent.

L'usufructuari pot gaudir de la cosa per ell mateix, o permetre a un altre que en tingui l’ús i el gaudi, arrendar o vendre l’exercici del dret d’usdefruit; perquè usa qui arrenda, com usa qui ven

Usufructuarius vel ipse frui ea re vel alii fruendam concedere vel locare vel vendere potest.
Ulpià: Digest 7, 1 De l’usdefruit i de la manera com s’han d’usar les coses d’altri i rebre’n els seus fruits, 12, 2 (D. 7.1.12.2)
* Sentència TSJC de data 29/4/99, RJ 1122, en relació a la distinció de l’ocupació per usdefruit o per arrendament d’un immoble.

Pot constituir-se l’usdefruit mitjançant llegat sobre qualsevol tipus de predi, manant a l’hereu que se li doni a una determinada persona…. Però si hom volgués constituir un usdefruit sense fer testament, pot constituir-lo mitjançant pactes i estipulacions

Omnium praediorum iure legati potest constitui usus fructus, ut heres iubeatur dare alicui usum fructum … et sine testamento autem si quis velit usum fructum constituere, pactionibus et stipulationibus id efficere potest.
Paule: Digest 7, 1 De l’usdefruit i de la manera com s’han d’usar les coses d’altri i rebre’n els seus fruits, 3, pr. (D. 7.1.3.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/11/60, RJ 39

Si un terreny pertany a algú per causa de compra, no podrà emprar l’acció reivindicatòria abans que el terreny hagi estat lliurat i quan n’hagi perdut la possessió

Si ager ex emptionis causa ad aliquem patineat, non recte hac actione agi poterit, antequam traditus sit ager tumcque possessio amita sit.
Cal·lístrat: Digest 6, 1 De la reivindicatòria, 50, pr. (D. 6.1.50.pr.)
* Sentència TSJC de data 14/5/98, RJ 950, en relació a l’eficàcia del conveni de divisió dels béns que es troben en situació de copropietat, que requereix del lliurament o traditio de les coses adjudicades, per quan els convenis per sí sols no transmeten el domini de les coses, sinó que són únicament títols d’adquisició, en ordre a la dissolució i liquidació d’una societat civil convinguda en forma privada.

Una cop he provat que la cosa és meva, el posseïdor que no va oposar cap excepció haurà necessàriament de restituir-la

Ubi enim probavi rem meam esse, necesse habebit possessor restituere, qui non obiecit aliquam exceptionem.
Ulpià: Digest 6, 1 reivindicatòria, 9 (D. 6.1.9)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 11/10/58, RJ 31
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 18/9/65, RJ 84
* Sentència TSJC de data 20/2/97, RJ 728, en relació a les normes provatòries especials que han de prevaler sobre la càrrega formal de la prova de caràcter general, en les accions reivindicatòria i contravindicatio pel que fa al domini i a la possessió.

Si dues persones tinguessin en una ramat el mateix nombre de caps, cap d’elles pot reclamar tot el ramat, ni tan sols la seva meitat

Sed si par numerus duorum interfuerit, neuter solidum gregem, sed ne partem dimidiam totius eius vindicabit.
Paule: Digest 6, 1 De la reivindicatòria, 2 (D. 6.1.2)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Sabater de data 14/1/78, RJ 199
* Aute Jutge d’Apel·lacions Sabater de data 14/1/80, RJ 239

Mitjançant l’acció reivindicatòria no tan sols són reclamables les coses individuals, sinó que tal com escriu Pomponi, també pot ser reivindicat un ramat

Per hanc autem actionem non solum singulae res vindicabuntur, sed posse etiam gregem vindicari pomponius libro lectionum vicensimo quinto scribit.
Ulpià: Digest 6, 1 De la reivindicatòria, 1, 3 (D. 6.1.1.3)
* Sentència TSJC de data 13/7/95, RJ 354, en relació a l’exercici de l’acció reivindicatòria per part del propietari no posseïdor per tal de fer efectiu el seu dret a exigir la restitució de la cosa front al posseïdor no propietari; quina acció tan sols pot prosperar si s’identifica de forma escaient la cosa objecte de la reivindicació.

No es lliuren els interessos dels fruits obtinguts després de la petició d’herència. És distint el criteri que s’aplica respecte d’aquells que són percebuts abans d’interposada l’acció d’herència, què augmentaren amb aquesta

Fructuum post hereditatem petitam perceptorum usurae non praestantur: diversa ratio est eorum, qui ante actionem hereditatis illatam percepti hereditatem auxerunt.
Papinià: Digest 5, 3 De la petició de l’herència, 51, 1 (D. 5.3.51.1)
* Sentència TS Mitra de data 22/6/87, RJ 201, en relació a l’excepció de la prohibició general de l’anatocisme, d’aplicació a l’àmbit mercantil.
Continue reading

Quan reclamo l’herència de qui posseïa una sola cosa, que era la única que es discutia, també haurà de restituir el que va començar a posseir després

Si hereditatem petam ab eo, qui unam rem possidebat, de qua sola controversia erat, etiam id quod postea coepit possidere restituet.
Paule: Digest 5, 3 De la petició de l’herència, 4 (D. 5.3.4)
* Sentència TSJC de data 25/5/94, RJ 82, en relació a l’acció de petició d’herència, que correspon a qualsevol hereu pel fet de ser-ho i té com a finalitat la reclamació del reconeixement del seu títol, i com a conseqüència immediata la restitució dels béns hereditaris; a diferència de l’acció de divisió d’herència familiae erciscundae per a la divisió judicial de l’herència entre els cohereus; essent doncs la primera prejudicial respecte la segona. Continue reading

Les coses que es pesen, es compten o es mesuren, han de donar-se en el lloc on es demanen; …, i si es demanés el llegat mitjançant una acció real, també s’haurà de demanar on es trobi la cosa

Praeterea quod pondere aut numero aut mensura continetur, ibi dari debet ubi petitur, … si autem per in rem actionem legatum petetur, etiam ibi peti debet ubi res est.
Licini Rufí: Digest 5, 1 Dels judicis: davant de qui s’ha de demandar o ser demandat, 38 (D. 5.1.38)
* Sentència TSJC de data 17/3/05, RJ 2458, en relació al fet que la reclamació d’un llegat no és idoni per a exposar el criteri respecte d’una acció de petició d’herència i quant als demés, que entenem que, tant pel fideïcomís, com per l’acció de petició d’herència, s’ha de demanar en el lloc on es trobin la major part dels béns (fideïcomís) o allà on es troba l’acció de petició d’herència, aquests han de cedir a favor de l’Estat on té el seu domicili el defenent o bé a favor de l’Estat on es troben els béns de l’herència, si resideix en aquest Estat.

No pot entendre's que s’ha comprès en el judici el que s'hagués esdevingut després de contestada la demanda; i per aquesta motiu hi ha necessitat d'una altra demanda

Non potest videri in iudicium venisse id quod post iudicium acceptum accidisset: ideoque alia interpellatione opus est.
Paule: Digest 5, 1 Dels judicis: davant de qui s’ha de demandar o ser demandat, 23 (D. 5.1.23)
* Sentència TS Mitra de data 8/10/84, RJ 87, en relació a la impossibilitat d’alterar els fonaments de la defensa després de la litiscontestatio.

Si de dos acreedors o deutors solidaris, un de sol hagués fet el compromís i s’hagués exclòs que l’acreedor reclami judicialment o que es reclami al deutor, cal analitzar si s’incorrerà en la pena en el supòsit de reclamar a l’altre acreedor, o de que es reclami de l’altre deutor. El mateix respecte a dos banquers associats.

Si duo rei sunt aut credendi aut debendi et unus compromiserit isque vetitus sit petere aut ne ab eo petatur; videndum est, an si alius petat vel ab alio petatur, poena committatur; idem in duobus argentariis quorum nomina simul eunt. Et fortasse poterimus ita fideiussoribus coniungere, si socii sunt: alias nec a te petitur, nec ego peto, nec meo nomine petitur, licet a te petatur.
Paule: Digest 4, 8 Dels supòsits de responsabilitat assumida: aquells que acceptaren un arbitratge dictin sentència, 34, i en el mateix sentit Digest 14, 3 De l’acció institòria, 13, 2 (Ulpià) (D. 4.8.34 i 14.3.13.2)
* Sentència TS Mitra de data 22/12/88, RJ 267, en relació a l’extensió de la presumpció de solidaritat del receptum argentari dels banquers als comerciants en general, en aplicació de la solidaritat dels deutes mercantils producte de la cessió a títol de venda de l’establiment mercantil.

Una vegada algú hagués acceptat l'arbitratge, entén el pretor que la cosa correspon a la seva diligència i sol·licitud

Attamen ubi semel quis in se receperit arbitrium, ad curam et sollicitudinem suam hanc rem pertinere praetor putat.
Ulpià: Digest 4, 8 Dels supòsits de responsabilitat assumida: aquells que acceptaren un arbitratge dictin sentència, 3, 1 (D. 4.8.3.1)
* Aute TS Mitra de data 9/11/81, RJ 50, en relació al judici arbitral.
Enllaç relacionat

El temps de la possessió del difunt se suma a la de l’hereu

Paule: Digest 4, 6 Per quines causes els majors de 25 anys obtenen
Quia possessio defuncti quasi iniuncta descendit ad heredem.
* Sentència TSJC de data 11/7/02, RJ 1804, en relació a la usucapió per la possessió de l’immoble pacífica, ininterrompuda com a amo durant més 30 anys, per la qual el nu propietari posseïa de manera mediata mitjançant l’usufructuari, essent títol vàlid i eficaç per a la usucapió , que aprofita al posseïdor i a l’hereu del posseïdor en acceptar l’herència, i l’acceptació es retrotrau al moment de l’obertura de la successió que és tant com dir a la mort del causant.
* Sentència TSJC de data 22/5/03, RJ 1991, en relació a la retroactivitat dels efectes de l’acceptació de l’herència, d’aplicació al preavís de comiat a l’arrendatari instat per l’administrador de l’arrendador.

La restitució s’ha de fer de manera que cadascú recuperi íntegrament el seu dret. D’aquesta manera si es concedís la restitució a qui és enganyat en la venda d’un predi, el pretor ha d’establir que el comprador restitueixi el predi amb els fruits i recuperi el preu

Restitutio autem ita facienda est, ut unusquisque integrum ius suum recipiat. Itaque si in vendendo fundo circumscriptus restituetur, iubeat praetor emptorem fundum cum fructibus reddere et pretium recipere.
Paule: Digest 4, 4 Dels menors de 25 anys, 24, 4 (D. 4.4.24.4)
* Sentència TS Mitra de data 7/10/84, RJ 93, en relació a la declaració de nul·litat d’un contracte que comporta l’obligació de restitució per ambdues parts.

L'apel·lació conté queixa de la injustícia de la sentència; mentre que la restitució total conté petició de perdó per l'error propi o al·legació de l‘engany causat per l’adversari

Quia appellatio quidem iniquitatis sententiae querellam, in integrum vero restitutio erroris proprii veniae petitionem vel adversarii circumventionis allegationem continet.
Ulpià: Digest 4, 4 Dels menors de 25 anys, 17 (D. 4.4.17)
* Aute Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/11/64, RJ 73
* Aute TS Mitra de data 20/10/76, RJ 12, en relació a la facultat d’apel·lar per a la imposició de les costes.

Ens consta a tots que el criteri dels menors de vint-i-cinc anys és fràgil i feble, i que està sotmès a molts possibles enganys, i exposat als paranys de molts, i el Pretor amb aquest Edicte els va prometre auxili i protecció contra aitals enganys

Nam quum inter omnes constet, fragile esse et infirmum huiusmodi aetatum consilium, et multis captionibus suppositum, multorum insidiis expositum, auxilium iis Praetor hoc Edicto polliticus est et adversus captiones opitulationem.
Ulpià: Digest 4, 4 Dels menors de 25 anys, 1, pr (D. 4.4.1.pr.)
* Sentència TS Mitra de data 25/4/79, RJ 228

Si algú hagués afirmat que una herència era d’escàs valor, amb la finalitat de compra-la a l’hereu, no hi ha acció de dol perquè és suficient l’acció de venda

Si quis affirmavit minimam esse hereditatem, et ita eam ab herede emit, non est de dolo actio, quum ex vendito sufficiat.
Ulpià: Digest 4, 3 Del dol dolent, 9, pr. (D. 4.3.9.pr.)
* Sentència TSJC de data 21/1/99, RJ 1088, en relació a la responsabilitat per dol incidental en els contractes mercantils, amb diferència al dol en el vici del consentiment que permet determinar la ineficàcia del contracte.

Si el meu procurador mitjançant dol dolent va deixar que el meu adversari guanyés el plet, per tal que en sortís absolt, es pot preguntar si em correspon l’acció de dol contra el meu adversari, que em va vèncer

Si dolo malo procurator passus sit vincere adversariu meum, ut absolveretur, an de dolo mihi actio adversus eum, qui vicit, competat, potest quaeri.
Ulpià: Digest 4, 3 Del dol dolent, 7, 9 (D. 4.3.7.9)
* Sentència TSJC de data 21/3/96, RJ 550, en relació a que davant un cas de dol incidental no es pot declarar la nul·litat del contracte, és a dir el dol que s’origina durant les negociacions que precedeixen a la conclusió del contracte i que normalment recauen sobre el preu objecte de la compravenda, a diferència del dol causant que precedeix a l’inici de les negociacions contractuals.

És nul·la la venda si fou enganyat el menor, precisament per fer-lo vendre

Nulla esse venditionem, si in hoc ipso ut venderet circumscriptus est.
Ulpià: Digest 4, 3 Del dol dolent, 7, pr. (D. 4.3.7.pr.)
* Sentència TSJC de data 21/3/96, RJ 550, en relació a la possibilitat d’anul·lar els contractes en cas de dol, en el cas que l’engany o animus decipiendi hagi estat determinant, en el sentit que s’ha de donar una relació de causalitat escaient entre l’engany i el consentiment contractual, és a dir que sense l’engany no s’hauria celebrat el contracte. Continue reading

Diu Julià que qui va coaccionar al seu deutor per tal que el pagués no està obligat en mèrits d’aquest edicte, per la pròpia naturalesa de l’acció a causa de la intimidació, que exigeix que s’hagi causat un dany

Iulianus ait eum, qui vim adhibuit debitori suo ut ei solveret, hoc edicto non teneri propter naturam metus causa actionis quae damnum exigit.
Ulpià: Digest 4, 2 Del que s’hagués fet per intimidació, 12, 2 (D. 4.2.12.2)
* Sentència TS Mitra de data 5/5/81, RJ 38, en relació a la paritat de relacions entre comerciants que exclou el vici de consentiment per coacció o violència.

Diu el Pretor: “No consideraré vàlid el que s’hagués fet per intimidació”… El que es fa per violència irresistible, s’entén que també es fa per intimidació

Ait praetor: “quod metus causa gestum erit, ratum non habebo” … quia quodcumque vi atroci fit, id metu quoque fieri videtur.
Ulpià: Digest 4, 2 Del que s’hagués fet per intimidació, 1 (D. 4.2.1)
* Sentència TSJC de data 26/4/01, RJ 1575, en relació a la improcedència de la nul·litat del conveni de separació homologat per sentència ferma, per vici en el consentiment

Quan algú paga per compte d’altri, encara que sigui contra la seva voluntat o ignorant-ho, l’allibera de l’obligació; a l’inrevés, el que es deu a algú, no ho pot reclamar un altre sense consentiment d’aquell; doncs la raó natural i civil alhora permeten que puguem millorar la condició d’altri, encara que aquest ho ignori i en contra de la seva voluntat, però no podem empitjorar-la

Solvendo quisque pro alio licet invito et ignorante liberat eum; quod autem alicui debetur, alius sine voluntate eius non potest iure exigere; naturalis enim simul et civilis ratio suasit alienam condicionem meliorem quidem etiam ignorantis et inviti nos facere posse, deteriorem non posse.
Papinià: Digest 3, 5 De la gestió dels negocis, 38 (D. 3.5.38)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 2/6/61, RJ 44
* Sentència TSJC de data 30/11/00, RJ 1452, en relació a la possibilitat que un tercer aliè al vincle obligatori pugui pagar allò que ha de complir el deutor sense que per això es pugui considerar deutor a títol personal.

Luci Tici va gestionar els meus negocis d’acord amb el teu mandat; i si no va fer-ne una gestió adient, quedes obligat respecte a mi per l’acció de gestió de negocis, no tan sols a cedir-me les teves accions, sinó també a indemnitzar-me per qualsevol perjudici causat per la seva negligència: per haver escollit erròniament al mandatari

Mandatu tuo negotia mea lucius titius gessit; quod is non recte gessit, tu mihi actione negotiorum gestorum teneris non in hoc tantum, ut actiones tuas praestes, sed etiam quod imprudenter eum elegeris, ut quidquid detrimenti neglegentia eius fecit, tu mihi praestes.
Paule: Digest 3, 5 De la gestió dels negocis, 22 (D. 3.5.20.3)
* Sentència TSJC de data 23/3/00, RJ 1352, en relació al fet que l’Administrador d’una Comunitat de propietaris, d’acord amb la seva condició de mandatari de la mateixa, no pot sense autorització del seu mandant conferir a una tercera persona la facultat de disposar dels diners de la Comunitat.

Si jo hagués aprovat un negoci mal gestionat per tu, no quedes obligat per l’acció de gestió de negocis; … perquè no puc reprovar el que un cop vaig aprovar

Si negotium a te quamvis male gestum probavero, negotiorum tamen gestorum te mihi non teneri; … reprobare non possim semel probatum.
Escèvola: Digest 3, 5 De la gestió dels negocis, 8 (D. 3.5.8)
* Sentència TSJC de data 22/12/99, RJ 1217, en relació a la compravenda d’unes accions d’una societat mercantil i del coneixement que de les mateixes en tenien o podien tenir els compradors. Continue reading

Si per motiu de l’afecte que em tens, haguessis intervingut en els meus negocis per tal d’evitar que es venguin els meus béns, és molt just que tan sols t’obliguis per dol

Si affectione coactus, ne bona mea distrahantur, negotiis te meis optuleris, aequissimum esse dolum dumtaxat te praestare; quae sententia habet aequitatem.
Ulpià: Digest 3, 5 De la gestió dels negocis, 3, 9 (D. 3.5.3.9)
* Sentència TS Mitra de data 15/12/86, RJ 163, en relació a l’eficàcia i interpretació de les clàusules d’un contracte d’arrendament respecte al cost dels serveis de l’immoble.

Aquells que poden constituir-se com a col·legi, societat, o qualsevol altra corporació, tenen, com si fossin una ciutat, béns comuns, caixa comú i un apoderat o síndic, mitjançant el qual, com en una ciutat, es tracti i es faci el que hagi de tractar-se i fer-se en comú

Quibus autem permissum est corpus habere collegii societatis sive cuiusque alterius eorum nomine, proprium est ad exemplum rei publicae habere res communes, arcam communem et actorem sive syndicum.
Gai: Digest 3, 4 De quan es demandi en nom d’una corporació o contra ella, 1, 1 (D. 3.4.1.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 19/1/53, RJ 11
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/6/53, RJ 13
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/8/55, RJ 23 Continue reading

Qualsevol transacció que es fa, s’entén haver-se fet tan sols per a aquelles coses sobre les què es va convenir entre els contractants

Transactio quaecumque fit, de his tantum, de quibus inter convenientes placuit, interposita creditur.
Ulpià: Digest 2, 15 De les transaccions, 9, 1 (D. 2.15.9.1)
* Sentència TS Mitra de data 10/12/92, RJ 396, en relació a principi d’autonomia de la voluntat per fixar l’extensió i els límits del conveni transaccional, en atenció a la voluntat de liquidació de la totalitat de les relacions mantingudes entre les parts respecte del contracte d’obra.

Quan s’interposa una estipulació aquiliana, la qual es fa per consentiment, els litigis dels què no es va fer menció continuen en el mateix estat, doncs la interpretació dels jurisconsults va impedir una liberalitat capciosa

Cum aquiliana stipulatio interponitur, quae ex consensu redditur, lites, de quibus non est cogitatum, in suo statu retinentur, liberalitatem enim captiosam interpretatio prudentium fregit.
Papinià: Digest 2, 15 De les transaccions, 5 (D. 2.15.5)
* Sentència TSJC de data 11/3/99, RJ 1108, en relació a la ineficàcia del conveni transaccional respecte a uns fets aliens a les qüestions que van originar la transacció, en l’àmbit de la determinació d’una quantitat lliurada a títol de préstec o de donació.

Qui transigeix ho fa sobre la cosa dubtosa i sobre un litigi incert i no acabat; però qui pacta concedeix per causa de donació i per liberalitat una cosa certa i indiscutible

Qui transigit, quasi de re dubia et lite incerta neque finita transigit, qui vero paciscitur, donationis causa rem certam et indubitatam liberalitate remittit.
Ulpià: Digest 2, 15 De les transaccions, 1 (D. 2.15.1)
* Aute TSJC de data 22/1/04, RJ 2278, en relació als efectes de l’acord transaccional entre les parts litigants, el qual es projecta sobre la relació jurídica que ha generat la controvèrsia entre les parts sempre que el contingut de l’acord no afecti l’estat civil de les persones ni drets de caire indisponible.

Admeten els antics que un pacte fosc o ambigu perjudiqui al venedor i a l’arrendador, en mans de qui estava establir una clàusula més clara

Veteribus placet pactionem obscuram vel ambiguam venditori et qui locavit nocere, in quorum fuit potestate legem apertius conscribere.
Papinià: Digest 2, 14 Dels pactes, 39 (D. 2.14.39)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/2/55, RJ 19
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/6/55, RJ 21

Diu el Pretor: “Mantindré els pactes convinguts que no s’haguessin fet ni amb dol dolent; ni contra les lleis, plebiscits, senatconsults, edictes dels prínceps, i pels quals no es cometi frau contra qualsevol d’ells”

Ait praetor: “pacta conventa, quae neque dolo malo, neque adversus leges plebis scita senatus consulta decreta edicta principum, neque quo fraus cui eorum fiat facta erunt, servabo.”
Ulpià: Digest 2, 14 Dels pactes, 7, 7. i també Instituta de Gai 4,2 i 22-24 (D. 2.14.7.7 i Ig 4.2.22 i 4.2.24)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/6/53, RJ 13
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/10/62, RJ 55
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/12/62, 59
Continue reading

De les convencions de dret de gents, unes donen a lloc accions i altres excepcions. Les que donen lloc accions no s’anomenen simplement convencions, sinó que passen a denominar-se contracte, com la compravenda, l’arrendament, la societat, el comodat, el dipòsit i la resta de contractes semblants

Iuris gentium conventiones quaedam actiones pariunt, quaedam exceptiones. Quae pariunt actiones, in suo nomine non stant, sed transeunt in proprium nomen contractus: ut emptio venditio, locatio conductio, societas, commodatum, depositum et ceteri similes contractus.
Ulpià: Digest 2, 14 Dels pactes, 7, pr, 1 i 2 (D. 2.14.7.pr. 2.14.7.1 i 2.14.7.2)
* Sentència TS Mitra de data 9/5/75, RJ 1, en relació a la irrevocabilitat del negoci jurídic de l’heretament.

Atenent que les convencions valen també tàcitament, s’entén que en els arrendament d’habitatges urbans, els mobles i semovents introduïts en els mateixos serveixen de penyora a l'arrendador, encara que res s’hagués convingut expressament

Item quia conventiones etiam tacite valent, placet in urbanis habitationibus locandis invecta illata pignori esse locatori, etiamsi nihil nominatim convenerit.
Paule: Digest 2, 14 Dels pactes, 4, pr. (D. 2.14.4.pr.)
* Aute Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 8/7/64, RJ 68
* Aute TSJC de data 22/05/03, RJ 2079, en relació a la penyora legal tàcita respecte tots els béns mobles introduïts en l’objecte de l’arrendament.

Per tant si jo retornés la caució al deutor, s’entén que s’ha convingut entre nosaltres que jo no reclamaria, i s’entén que ha d’afavorir-lo l’excepció nascuda de la convenció

Et ideo si debitori meo reddiderim cautionem, videtur inter nos convenisse ne peterem, profuturamque ei conventionis exceptionem placuit.
Paule: Digest 2, 14 Dels pactes, 2, 1 (D. 2.14.2.1)
* Sentència TS Mitra de data 9/5/75, RJ 2, en relació al perdó o condonació tàcita.

Quina cosa hi ha tan conforme a la lleialtat humana, com respectar el que els homes entre si varen pactar?

Huius edicti aequitas naturalis est. quid enim tam congruum fidei humanae, quam ea quae inter eos placuerunt servare?.
Ulpià: Digest 2, 14 Dels pactes, 1, pr. (D. 2.14.1.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 11/10/58, RJ 31
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 10/6/61, RJ 45
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 30/3/66, RJ 95
* Sentència TS Mitra de data 3/4/78, RJ 17 i (205) Continue reading

S’obliga a exhibir els comptes als banquers i no a altres persones, perquè l'ofici i servei dels banquers és d’interès públic, i tenen com a principal deure el fer diligentment els comptes dels seus negocis

Ideo autem argentarios tantum neque alios ullos absimiles eis edere rationes cogit, quia officium eorum atque ministerium publicam habet causam et haec principalis eorum opera est, ut actus sui rationes diligenter conficiant.
Gai: Digest 2, 13 De la comunicació de la demanda, 10, 1 (D. 2.13.10.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/8/55, RJ 23
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/7/63, RJ 65
* Sentència TS Mitra de data 18/11/75, RJ 7, en relació a l’obligació dels banquers d’exhibir els comptes.
* Sentència TS Mitra de data 27/2/85, RJ 92, en relació a no operativitat de la credibilitat dels llibres dels banquers, quan els assentaments dels mateixos són objecte d’impugnació.
Continue reading

Escriu Pomponi que no és injust que també els banquers siguin obligats a ensenyar els comptes, perquè aquests fan els seus comptes, doncs també ells en part reben diners i en part en lliuren, servint de prova de tot això l’escriptura dels seus llibres; i molt sovint es recorre a la fe dels mateixos

Nummularios quoque non esse iniquum cogi rationes edere pomponius scribit; quia et hi nummularii sicut argentarii rationes conficiunt, quia et accipiunt pecuniam et erogant per partes, quarum probatio scriptura codicibusque eorum maxime continetur; et frequentissime ad fidem eorum decurritur.
Paule: Digest 2, 13 De la comunicació de la demanda, 9, 2 (D. 2.13.9.2)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/8/55, RJ 23
* Sentència TS Mitra de data 18/11/75, RJ 7, en relació a la l’eficàcia provatòria dels llibres dels banquers. Continue reading

La raó d’aquest edicte és molt justa, doncs els banquers al fer els nostres comptes, resultava just, que se m’exhibís un document que és en certa manera meu, perquè es va fer per causa meva

Huius edicti ratio aequissima est: nam cum singulorum rationes argentarii conficiant, aequum fuit id quod mei causa confecit meum quodammodo instrumentum mihi edi.
Ulpià: Digest 2, 13 De la comunicació de la demanda, 4, 1 (D. 2.13.4.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/8/55, RJ 23
* Sentència TS Mitra de data 6/7/89, RJ 287, en relació a la neutralització del principi de la càrrega de la prova respecte les entitats bancàries, atesa la importància de la documentació i comptabilitat que estan obligades a portar, funció que té quelcom de pública.

Diu el Pretor: “Els directors de bancs de canvi exhibeixin el compte que els afecta, amb expressió de dia del mes i de l’any consular”

Praetor ait: ” argentariae mensae exercitores rationem, quae ad se pertinet, edent adiecto die et consule”.
Ulpià: Digest 2, 13 De la comunicació de la demanda, 4, pr. (D. 2.13.4.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/7/63, RJ 65
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/8/55, RJ 23
* SentènciaTS Mitra de data 15/1/85, RJ 103, en relació a la força provatòria dels llibres dels banquers per a les operacions registrades, fonamentades en la bona fides.
* Sentència TS Mitra de data 6/7/89, RJ 287, en relació a la neutralització del principi de la càrrega de la prova respecte les entitats bancàries, atesa la importància de la documentació i comptabilitat que estan obligades a portar, funció que té quelcom de pública.

El pretor estableix que es comptin vint mil passos per cadascun dels dies, llevat del dia en què es promet la garantia i aquell altre en que s’ha de comparèixer en judici; doncs certament aital numeració de les jornades no és gravosa per cap dels litigants

Vicena milia passum in singulos dies dinumerari praetor iubet praeter eum diem, quo cautum promittitur, et in quem sistere in iudicium oportet. nam sane talis itineris dinumeratio neutri litigatorum onerosa est.
Gai: Digest 2, 11 De si algú hagués faltat a les caucions donades de presentar-se en el judici, 1, pr. (D. 2.11.1.pr.)
* Sentència TS Mitra de data 3/1/86, RJ 137, en relació a l’aplicació del prinipi pacta sunt servanda davant l’exigibilitat d’un deute bancari reconegut pel deutor.

Qui rebutjarà que se li apliqui el mateix dret que ell mateix va aplicar a d’altres, o va fer que s’apliqués?

Hoc edictum summam habet aequitatem, et sine cuiusquam indignatione iusta: quis enim aspernabitur idem ius sibi dici, quod ipse aliis dixit vel dici effecit?.
Ulpià: Digest 2, 2 Que el magistrat apliqui per a sí mateix el dret que va establir per altri, 1, pr. (D. 2.2.1.pr.)
* Sentència TSJC de data 26/10/95, RJ 391, en relació a la doctrina dels actes propis respecte la competència territorial dels tribunals.

Si per error s’hagués comparegut davant d'un pretor, en lloc de l'altre, és nul el que es va fer; doncs no és acceptable dir que havien consentit d’actuar davant aquell governador, doncs com diu Julià, els qui s’equivoquen no consenten

Si per errorem alius pro alio praetor fuerit aditus, nihil valebit quod actum est. nec enim ferendus est qui dicat consensisse eos in praesidem, cum, ut iulianus scribit, non consentiant qui errent.
Ulpià: Digest 2, 1 De la jurisdicció, 15 (D. 2.1.15)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 9/2/57, RJ 28
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 28/10/60, RJ 37

Tots els procònsols tenen jurisdicció tant aviat com hagin sortit de Roma, però no contenciosa, sinó voluntària

Omnes proconsules statim quam urbem egressi fuerint habent iurisdictionem, sed non contentiosam, sed voluntariam.
Marcià: Digest 1, 16 Del càrrec de procònsol i del llegat, 2 (D. 1.16.2)
* Aute TSJC de data 13/4/00, RJ 1483, en relació a la regulació de la jurisdicció voluntària, que conservaren els cònsols romans quan se’ls va desposseir de la contenciosa, concebuda com aquella que el Magistrat intervé sense litigi i conflicte col·laborant en la celebració d’un acte o negoci jurídic com la in iure cessio, la adoptio o la consignatio. Continue reading

En les ambigüitats que neixen de les lleis, ha de tenir força de llei el costum o l’autoritat de les coses jutjades de manera constant i anàloga

Nam imperator noster severus rescripsit in ambiguitatibus quae ex legibus proficiscuntur consuetudinem aut rerum perpetuo similiter iudicatarum auctoritatem vim legis optinere debere.
Cal·lístrat: Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 38 (D. 1.3.38)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/12/56, RJ 27
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 8/7/65, RJ 82
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/2/66, RJ 93
Continue reading

Fins aital punt es considera aquest dret amb tanta autoritat, perquè fou precisament tan aprovat que no va ser necessari posar-lo per escrit

Immo magnae auctoritatis hoc ius habetur, quod in tantum probatum est, ut non fuerit necesse scripto id comprehendere.
Paule: Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 36 (D. 1.3.36)
* Sentència TS Mitra de data 30/6/82, RJ 55, en relació a la impossibilitat de concedir una moratòria a l’arrendatari atenent el principi d’equitat, atesa la necessitat d’aplicar la llei com a dret objectiu.
Enllaç relacionat

En aquells casos en que no apliquem les lleis escrites, s’ha de complir el que s’ha introduït pels usos i costums, i si amb això no fos suficient en cap cas, llavors el que sigui més pròxim i congruent

De quibus causis scriptis legibus non utimur, id custodiri oportet, quod moribus et consuetudine inductum est; et si qua in re hoc deficeret, tunc quod proximum et consequens ei est.
Julià: Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 32, pr. (D. 1.3.32.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 8/7/54, RJ 17
* Sentència TSJC de data 28/9/98, RJ 989, en relació a la necessitat d’una funció o interpretació integradora dels textos legals confiada a la autoritat del pretor, amb referència a la interpretació de les disposicions obscures o ambigües.
Continue reading

Es fa frau de llei quan es fa allò que la llei no volia que es fes, però que no va prohibir-ho; i el que separa el dit del que es pensa, això mateix separa el frau del que es fa contra la llei

Fraus enim legi fit, ubi quod fieri noluit, fieri autem non vetuit, id fit; et quod distat hryton apo dianoias, hoc distat fraus ab eo, quod contra legem fit.
Ulpià: Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 30 (D. 1.3.30)
* Sentència TSJC de data 20/5/99, RJ 1138, en relació a la nul•litat dels contracte de compravenda per manca de l’autorització administrativa prèvia al seu atorgament del comprador estranger; així com del contracte de promesa de compravenda per frau de llei.
Enllaç relacionat

No tots els supòsits poden preveure’s un a un en les lleis i els senatconsults, però quan en algun supòsit resulti evident el seu sentit, qui té la jurisdicció ha de procedir per analogia i dictar sentència en congruència

Non possunt omnes articuli singillatim aut legibus aut senatusconsultis comprehendi; sed cum in aliqua causa sententia eorum manifesta est, is qui iurisdictioni praeest ad similia procedere atque ita ius dicere debet.
Julià: Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 12 (D. 1.3.12)
* Sentència TS Mitra de data 15/6/88, RJ 236, en relació al recurs de l’analogia per part del jutjador, que tan sols serà possible quan la ratio legis o causa final del precepte que s’ha d’aplicar correspongui, com un possible cas particular, el supòsit de fet no regulat, en quin cas la norma considerada s’aplica directament.
* Sentència TSJC de data 29/4/99, RJ 1119, en relació a la identitat de terminis de prescripció per responsabilitat extracontractual de l’administració pública i dels particulars.
Continue reading

Ni les lleis ni els senatconsults poden escriure’s de manera que comprenguin tots els casos que puguin esdevenir-se, sinó que n’hi ha prou que continguin aquelles que ordinàriament s’esdevenen

Neque leges neque senatus consulta ita scribi possunt, ut omnes casus qui quandoque inciderint comprehendantur, sed sufficit ea quae plerumque accidunt contineri.
Julià: Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 10 (D. 1.3.10)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 8/7/54, RJ 17
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/12/56, RJ 27
* SentènciaTS Mitra de data 30/6/82, RJ 55, en relació a la impossibilitat de concedir una moratòria a l’arrendatari atenent el principi d’equitat, atesa la necessitat d’aplicar la llei com a dret objectiu.
Enllaç relacionat

No s’ha d’establir el dret pel que podria passar en algun cas; doncs el dret ha d’adaptar-se a aquelles coses que s’esdevenen amb freqüència i fàcilment, i en cap cas a les que rarament s’esdevenen

Ex his, quae forte uno aliquo casu accidere possunt, iura non constituuntur. Nam ad ea potius debet aptari ius, quae et frequenter et facile, quam quae perraro eveniunt.
Cels: Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 4 i 5 (D. 1.3.4 i 1.3.5)
* Sentència TSJC de data 29/4/99, RJ 1119, en relació a la identitat de terminis de prescripció per responsabilitat extracontractual de l’administració pública i dels particulars.
* Sentència TSJC de data 27/1/00, RJ 1315, en relació a l’aplicació de les disposicions de la Llei qualificada del matrimoni a la unió de parelles de fet i de les conseqüències que comporta la seva extinció, tant per la mateixa parella com pels fills que hi puguin haver, davant la inexistència de regulació material i processal de les mateixes.
Continue reading

Dret civil és aquell que dimana de les lleis, dels plebiscits, dels senatconsults, dels decrets dels prínceps i l’autoritat dels juristes. És Dret pretori el que per raó d'utilitat pública van introduir els pretors, amb la finalitat d’afirmar, ajudar o suplir el dret civil; el qual s’anomena també honorari, havent-se-li designat així en honor dels pretors

lus autem civile est, quod ex legibus, plebis scitis, senatus consultis, decretis principum, auctoritate prudentium venit. Ius praetorium est, quod praetores introduxerunt adiuvandi vel supplendi vel corrigendi iuris civilis gratia propter utilitatem publicam.
Papinià: Digest 1, 1 De la justícia i del dret, 7, pr. i 1 (D. 1.1.7.pr. i 1.1.7.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/12/56, RJ 27
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/11/60, RJ 39
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/10/62, RJ 55
Continue reading

El mateix succeeix en l'acció communi dividundo quan es tracta de la divisió de moltes coses. Doncs, si es tracta d'una cosa sola, com una finca, si es pot dividir còmodament, el jutge ha d’adjudicar a cadascú la seva part, i si l'adjudicada a algú semblés excessiva, ha de condemnar a aquest a pagar certa quantitat a favor de l'altre

Eadem interveniunt et si communi dividundo de pluribus rebus actum fuerit. Quod si de una re, veluti de fundo, si quidem iste fundus commode regionibus divisionem recipiat, partes eius singulis adiudicare debet et.
Instituta 4, 17 De l’ofici de jutge, 5 (I. 4.17.5)
* Sentència TSJC de data 30/11/00, RJ 1443, en relació a l’actio finium regundorum o divisòria de límits que té per objecte determinar judicialment els límits d’un predi rústic, en l’àmbit dels béns comunals (Concòrdia).
Enllaç relacionataltre enllaç relacionat

Falta tractar de l'ofici del jutge. Aquest, abans de tot, ha de mirar de no jutjar més que conforme a les lleis, a les constitucions, o als costums

Superest ut de officio iudicis dispiciamus. et quidem in primis illud observare debet iudex, ne aliter iudicet quam legibus aut constitutionibus aut moribus proditum est.
Instituta 4, 17 De l’ofici de jutge, pr. (I. 4.17.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/2/55, RJ 19
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/5/59, RJ 33
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/12/62, RJ 59
* Aute Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/11/64, RJ 73
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 8/7/65, RJ 82
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/2/66, RJ 93
Enllaç relacionat

Hem d’advertir ara, que aquells que vetllaven perquè els drets fossin respectats, posaren un gran mirament en que els homes no pledegessin amb massa facilitat; la qual cosa és també el nostre anhel

Nunc admonendi sumus, magnam curam egisse eos qui iura sustinebant, ne facile homines ad litigandum procederent; quod et nobis studio est.
Instituta 4, 16 De la pena dels que litiguen amb temeritat, pr. (I. 4.16.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/5/63, RJ 60
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/2/65, RJ 78
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 8/7/65, RJ 82
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/1/66, RJ 90
Enllaç relacionat

Per a retenir la possessió, es donen els interdictes uti possidetis i utrubi, sempre que disputant-se la propietat d'alguna cosa, s'indagui abans quin dels dos litigants ha d’ésser el posseïdor i quin el demandant

Retinendae possessionis causa comparata sunt interdicta uti possidetis et utrubi, cum ab utraque parte de proprietate alicuius rei controversia sit et ante quaeritur, uter ex litigatoribus possidere et uter petere debeat.
Instituta 4, 15 Dels interdictes, 4 (I. 4.15.4)
* Sentència TSJC de data 27/3/03, RJ 1973, en relació a la protecció d’un estat possessori de fet, de la detentació material per part de l’interdictant en l’àmbit dels interdictes retinendae posessionis, l’interdicte utrubi per als béns mobles, uti possidetis per als immobles i utrubi que va ser equiparada a l’uti possidetis, que concedeix protecció possessòria del bé moble durant el termini més llarg de l’any que precedeix a la formulació de la demanda interdictal; acció interdictal que no és idònia per restablir la situació d’un compte bancari a un data determinada, per quan el diner és un bé moble fungible que no s’identifica per la seva individualitat sinó pel seu genera i quantitat, i manca doncs el fet possessori, doncs tant la propietat com la possessió dels diners passa al banc, situació pròpia del dipòsit irregular.
Enllaç relacionat

I si, a la vegada, aquesta semblés justa de primer moment, però per alguna causa perjudiqués injustament a l'actor, és necessari auxiliar a aquest amb una nova al·legació que s'anomena triplica

Et si rursus ea prima facie iusta videatur, sed propter aliquam causam inique actori noceat, rursus allegatione alia opus est, qua actor adiuvetur, quae dicitur triplicatio.
Instituta 4, 14 De les rèpliques, 2 (I. 4.14.2)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 19/2/55, RJ 20
* Aute Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 6/6/63, RJ 61
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/2/65, RJ 78
Enllaç relacionat

La rèplica, per altra part, pot també semblar de primer moment justa, i no obstant no ésser-ho. Quan això succeeix és necessari una altra al·legació anomenada dúplica, per a protegir el demandat

Rursus interdum evenit ut replicatio quae prima facie iusta sit, inique noceat. Quod cum accidit, alia allegatione opus est adiuvandi rei gratia, quae duplicatio vocatur.
Instituta 4, 14 De les rèpliques, 1 (I. 4.14.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 11/10/61, RJ 47
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/2/65, RJ 78
Enllaç relacionat

S’esdevé, de vegades, que una excepció que de primer moment semblava justa, perjudiqui injustament. En aquest cas per a protegir al demandant, hi ha necessitat d'una altra al·legació que s'anomena rèplica, perquè per mitjà d'ella es replica, i es resol el dret que es derivà de l'excepció

Interdum evenit ut exceptio quae prima facie iusta videatur, inique noceat. Quod cum accidit, alia allegatione opus est adiuvandi actoris gratia, quae replicatio vocatur, quia per eam replicatur atque resolvitur vis exceptionis.
Instituta 4, 14 De les rèpliques, pr. (I. 4.14.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/2/65, RJ 78
Enllaç relacionat

Després de les accions, hem d’examinar les excepcions. Aquestes s'han establert com a mitjà de defensa per aquells contra els qui s’adreça l'acció; doncs s’esdevé amb freqüència, que encara que en sí sigui justa l'acció del demandant, és injusta contra aquell a qui s’adreça

Sequitur ut de exceptionibus dispiciamus. Comparatae sunt autem exceptiones defendendorum eorum gratia cum quibus agitur; saepe enim accidit, ut, licet ipsa actio qua actor experitur iusta sit, tamen iniqua sit adversus eum cum quo agitur.
Instituta 4, 13 De les excepcions, pr. (I. 4.13.pr.)
* Aute Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/6/63, RJ 62
* Aute Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/10/64, RJ 71
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/2/65, RJ 78
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/2/66, RJ 93
Enllaç reñacionat

Qualsevol pot exercir una acció ja sigui en nom seu, en el d'altri; en nom d'altri, a títol de procurador, tutor o curador

Agere posse quemlibet aut suo nomine aut alieno; alieno veluti procuratorio, tutorio, curatorio.
Instituta, 4, 10 D’aquells per mitjà de qui podem exercir una acció, pr. (I. 4.10.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 9/7/62, RJ 54
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/5/63, RJ 60
Enllaç relacionat

A més d'això, certes accions són anomenades arbitràries, o sigui que depenen de l'arbitri del jutge; en aquestes si el demandat no satisfà a l'actor en la forma prescrita pel jutge (com restituint la cosa o exhibint-la, ja pagant o lliurant per causa noxal un esclau), ha d’ésser condemnat

Praeterea quasdam actiones arbitrarias, id est ex arbitrio iudicis pendentes, appellamus, in quibus nisi iudicis is cum quo agitur actori satisfaciat, veluti rem restituat vel exhibeat vel solvat vel ex noxali causa servum dedat, condemnari debeat.
Instituta 4, 6 De les accions, 31 (I. 4.6.31)
* Aute TSJC de data 11/5/00, RJ 1490, en relació a la inadeqüació de l’actio ad exhibendum en el procediment de jurisdicció voluntària, atenent el seu caràcter d’acció arbitrària, doncs amb la seva interposició el jutge amenaça al demandat amb una condemna pecuniària si no exhibeix la cosa.
Enllaç relacionat

Aquelles obligacions que es contreuen pel consentiment; s'extingeixen per una voluntat contrària

Hoc amplius eae obligationes quae consensu contrahuntur contraria voluntate dissolvuntur.
Instituta 3, 29 De quines maneres es resol un obligació, 4 (I. 3.29.4)
* Sentència TSJC de data 27/1/00, RJ 1317, en relació a l’assumpció per part d’un tercer de la posició passiva de la relació obligacional delegatio, que requereix del consentiment del deutor per a la perfecció de la substitució.
Enllaç relacionat

Tota obligació s'extingeix pel pagament del que es deu, o quan s'hagués lliurat, consentint-ho el creditor, una cosa a canvi d'altra

Omnis res quae dominio nostro subicitur in stipulationem deduci potest, sive illa mobilis sive soli sit.
Instituta 3, 29 De quines maneres es resol un obligació, pr. (I. 3.29.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 2/6/61, RJ 44
Enllaç relacionat

La societat continua mentre els socis perseveren en el mateix acord; però si algun d'ells hagués renunciat a la societat, aquesta queda dissolta

Manet autem societas eo usque donec in eodem consensu perseveraverint; at cum aliquis renuntiaverit societati, solvitur societas.
Instituta 3, 25 De la societat, 4 (I. 3.25.4)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 19/1/53, RJ 11
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/6/53, RJ 13
* Sentència TSJC de data 13/10/00, RJ 1430, en relació a l’acord tàcit de les parts de cessar en la societat que havien convingut.
Enllaç relacionat

No hi ha dubte que pot constituir-se una societat de tal manera que un aporti diner i l'altre no, i no obstant, sigui comú entre ells el guany; doncs amb freqüència el treball d'un equival al diner de l'altre

Nam et ita coiri posse societatem non dubitatur, ut alter pecuniam conferat, alter non conferat et tamen lucrum inter eos commune sit, quia saepe opera alicuius pro pecunia valet.
Instituta 3, 25 De la societat ,2 (I. 3.25.2)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 19/1/53, RJ 11
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/6/54, RJ 16
* Sentència TSJC de data 29/4/99, RJ 1123, en relació al caràcter consensual de la societat civil, que es perfecciona pel sol consentiment dels seus membres, en qualsevol forma manifestat, fins i tot pel consentiment tàcit en mèrits d’un simple estat de fet.
Enllaç relacionat

Si les parts no s'haguessin convingut res expressament sobre els guanys i pèrdues, aquestes seran a parts iguals. Però si s'haguessin expressat, ha d’observar-se el que s’ha convingut

Et quidem si nihil de partibus lucri et damni nominatim convenerit, aequales scilicet partes et in lucro et in damno spectantur. Quodsi expressae fuerint partes, hae servari debent.
Instituta 3, 25 De la societat, 1 (I. 3.25.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/6/53, RJ 13
Enllaç relacionat

L'arrendatari ha de fer-ho tot segons el convingut en el contracte, i si en el mateix alguna cosa s’hagués no s’hagués establert expressament, ha d’actuar d’acord amb la bona fe i l’equitat

Conductor omnia secundum legem conductionis facere debet et, si quid in lege praetermissum fuerit, id ex bono et aequo debet praestare.
Instituta 3; 24 De l’arrendament, 5 (I. 3.24.5)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/10/62, RJ 55
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/12/62, RJ 59
* Sentència TSJC de data 18/12/06, ponent E. Amat, autes 256/06 en relació a la renovació per tàcita reconducció del contracte d’arrendament en seguiment del principi qui impleto tempore conductionis remansis in conductione, recondusisse videtur.
Enllaç relacionat

El que hem dit anteriorment respecte de la compravenda, en la què s'ha deixat el preu a l'arbitri d'un tercer, és igualment d’aplicació respecte l'arrendament

Et quae supra diximus, si alieno arbitrio pretium permissum fuerit, eadem et de locatione et conductione dicta esse intellegamus, si alieno arbitrio merces permissa fuerit.
Instituta 3, 24 De l’arrendament, pr. (I. 3.24.1)
* Sentència TSJC de data 11/5/00, RJ 1376, en relació a la naturalesa del contracte d’arrendament.
Enllaç relacionat

L'arrendament és molt semblant a la compravenda, i es regeix per les mateixes regles de dret. Doncs així com la compravenda es perfecciona quan les parts es posen d’acord sobre el preu, també l'arrendament existeix des que s'ha convingut el preu del lloguer

Locatio et conductio proxima est emptioni et venditioni iisdemque iuris regulis consistit. Nam ut emptio et venditio ita contrahitur si de pretio convenerit, sic etiam locatio et conductio ita contrahi intellegitur si merces constituta sit.
Instituta 3, 24 De l’arrendament, pr. (I. 3.24.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/6/55, RJ 21
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/12/62, RJ 59
Enllaç relacionat

Un cop perfeccionat el contracte de compravenda, … el risc de la cosa venuda correspon sens dubte al comprador, encara que la mateixa no se li hagi lliurat

Cum autem emptio et venditio contracta sit … periculum rei venditae statim ad emptorem pertinet, tametsi adhuc ea res emptori tradita non sit.
Instituta 3, 23 De l’arrendament, 3 (I. 3.23.3)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/6/55, RJ 21
* Sentència TSJC de data 13/10/00, RJ 1430, en relació al risc assumit per arrendatari i sots-arrendatari en el contracte de sots-arrendament sense consentiment de la propietat.
Enllaç relacionat

Hi ha contracte de compravenda des del mateix moment en el què les parts han convingut el preu, encara que aquest encara no s’hagi pagat, ni s'hagin donat arres; doncs el que es dóna en concepte d’arres és tan sols una prova d'haver-se fet la compravenda

Emptio et venditio contrahitur simulatque de pretio convenerit, quamvis nondum pretium numeratum sit ac ne arra quidem data fuerit. Nam quod arrae nomine datur argumentum est emptionis et venditionis contractae.
Instituta 3, 23 De la compra i de la venda, pr. (I. 3.23.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/6/55, RJ 21
* Aute TSJC de data 29/4/99, RJ 1260, en relació a que l’adjudicatari del bé en subhasta no se’l pot obligar a pagar la resta del preu pel bé que li ha estat adjudicat, doncs pot desistir lliurement i retractar-se de la compra, recedere.
Enllaç relacionat

En els contractes de compravenda, arrendament, societat i mandat , les obligacions neixen del nu consentiment

Consensu fiunt obligationes in emptionibus venditionibus, locationibus conductionibus, societatibus, mandatis.
Instituta, 3, 22 De les obligacions consensuals, pr. (I. 3.22.pr.)
* Sentència TSJC de data 16/3/00, RJ 1333, en relació al caràcter consensual del contracte d’arrendament, amb plena llibertat de formes (Gai 3, 135-136), amb contraposició al contracte formal.
Enllaç relacionat

Els fiadors no poden obligar-se per més del que està obligat el deutor a qui fiancen, doncs la seva obligació és accessòria de la principal , i no pot haver-hi en l'accessori més del que hi ha en el principal

Fideiussores ita obligari non possunt ut plus debeant quam debet is pro quo obligantur; nam eorum obligatio accessio est principalis obligationis nec plus in accessione esse potest quam in principali re.
Instituta 3, 20 Dels fiadors, 5 (I. 3.20.5)
* Aute Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 8/2/66, RJ 92
Enllaç relacionat

Qualsevol pot fer molts codicils, què no requereixen cap solemnitat de forma

Codicillos autem etiam plures quis facere potest, et nullam sollemnitatem ordinationis desiderant.
Instituta 2, 25 Dels codicils, 3 (I. 2.25.3)
* Aute TSJC de data 13/2/97, RJ 845, en relació als orígens i naturalesa del codicil, codicil ab intestato i codicil testamentarii, com a disposició d’última voluntat sense institució d’hereu i que com a tal no influeix en el dret hereditari, ni per tant transcendeix a la totalitat de l’herència.
Enllaç relacionat

Consta que abans dels temps d'August no estaven en ús els codicils, però Luci Lèntul, el mateix amb qui també començaren els fideïcomisos, fou qui introduí els codicils

Ante Augusti tempora constat ius codicillorum non fuisse, sed primus Lucius Lentulus, ex cuius persona etiam fideicommissa coeperunt, codicillos introduxit.
Instituta 2, 25 Dels codicils, pr. (I. 2.25.pr.)
* Aute TSJC de data 13/2/97, RJ 845, en relació als orígens i naturalesa del codicil, codicil ab intestato i codicil testamentarii, com a disposició d’última voluntat sense institució d’hereu i que com a tal no influeix en el dret hereditari, ni per tant transcendeix a la totalitat de l’herència.
Enllaç relacionat

No tan sols poden ésser llegades les coses del testador, sinó també les de l'hereu i les d'altri, si bé respecte aquestes últimes l'hereu està obligat a comprar-les i a lliurar-les al legatari, i si no pot fer-les seves, a donar el seu valor

Non solum autem testatoris vel heredis res, sed et aliena legari potest; ita ut heres cogatur redimere eam et praestare vel, si non potest redimere, aestimationem eius dare.
Instituta 2, 20 Dels llegats, 4 (I. 2.20.4)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 18/9/65, RJ 84
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Sabater de data 19/1/78, RJ 200
Enllaç relacionat

S’anul·la el testament, quan malgrat no canviar la condició jurídica del testador, el vici recau en el mateix testament

Rumpitur autem testamentum, cum in eodem statu manente testatore ipsius testamenti ius vitiatur.
Instituta 2, 17 De quines maneres s’invaliden els testaments, 7 (I. 2.17.1)
* Aute TSJC de data 13/2/97, RJ 845, en relació a la manca dels requisits constitutius d’una disposició testamentària ològrafa, i de la nul·litat dels seus efectes.
Enllaç relacionat

Res no hi ha tan ajustat a l'equitat natural, com que es consideri vàlida la voluntat del propietari, que vol transferir a un altre la seva cosa

Nihil enim tam conveniens est naturali aequitati, quam voluntatem domini, volentis rem suam in alium transferre, ratam haberi.
Instituta 2, 1 De la divisió de les coses, 40 (I. 2.1.40)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/6/55, RJ 21
Enllaç relacionat

Tots els pobles que es regeixen per lleis o costums usen, en part el seu dret propi, en part el comú a tots els homes

Ius autem civile vel gentium ita dividitur; omnes populi qui legibus et moribus reguntur partim suo proprio, partim communi omnium hominum iure utuntur.
Instituta 1, 2 Del dret natural, de gents i civil, 1, d’idèntic contingut a Digest 1, 1, 9 (I. 1.2.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/5/63, RJ 60
Enllaç relacionat

Dret natural és el que la naturalesa va ensenyar a tots els animals. Però aquest dret no és privatiu del gènere humà, sinó de tots els animals que neixen al cel, a la terra i al mar

Ius naturale est quod natura omnia animalia docuit. Nam ius istud non humani generis proprium est, sed omnium animalium, quae in caelo, quae in terra, quae in mari nascuntur.
Instituta 1, 2 Del dret natural, de gents i civil, pr. (I. 1.2.pr.)
Enllaç relacionat

Els preceptes del dret són aquests: viure honestament, no causar dany a altri i donar a cadascú el que és seu

Iuris praecepta sunt haec; honeste vivere, alterum non laedere, suum cuique tribuere.
Instituta 1, 1 De la justícia i del dret, 3 (I. 1.1.3)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 10/6/61, RJ 45
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/03/62, RJ 52

Enllaç relacionat

La sentència que condemni a pagament d'interessos, ha d'especificar concretament la seva quantia i qualitat i el temps des del qual s'han de calcular

Constitucions de Catalunya Volum 1, llibre 7, títol 3, llei 6 (Cc. 1.7.3.6)
* Aute TSJC de data 21/1/99, RJ 1234, en relació a l’anatocisme en els contractes entre comerciants, en els quals el creditor té dret a exigir els interessos derivats dels perjudicis que hagin experimentat i dels beneficis que hagin deixat d’obtenir.

Enllaç relacionat

Totes les causes, siguin bones, siguin males, prescriuen als 30 anys

Constitucions de Catalunya Volum 1, llibre 7, títol 2, llei 2, Usatge omnes causae (Cc. 1.7.2.2)
* Sentència TSJC de data 22/1/98, RJ 903, en relació a la prescripció del dret a reclamar la llegítima.
* Sentència TSJC de data 21/1/99, RJ 1086 i 1089, en relació a la prescripció del contracte d’arrendament d’obra als 30 anys.
* Sentència TSJC de data 29/4/99, RJ 1119, en relació al règim i naturalesa de les prescripcions.
* Sentència TSJC de data 20/5/99, RJ 1148, en relació a la possessió de la mala fe en concepte de propietari com a títol idoni per a uscapir, Totas causa, sis vol bonas, o mals, o encara Criminals, si dins trenta Anys diffinidas no seran. Continue reading

La declaració d’un sol testimoni, encara que sigui una persona distingida i idònia, no s’ha d’escoltar

Constitucions de Catalunya Volum 1, llibre 3, títol 16 Usatge accusatores (Cc. 1.3.16)
* Sentència TSJC de data 24/5/01, RJ 1591, en relació a la inidoneitat d’un sol testimoni per a desvirtuar la prova pericial de l’agent.
* Sentència TSJC de data 21/2/02, RJ 1747, en relació al crèdit que se li pot donar a un testiomoni.
* Sentència TSJC de data 19/12/02, RJ 1863, en relació a la càrrega de la prova.

Enllaç relacionat

La declaració de dos testimonis és suficient per a provar

Constitucions de Catalunya Volum 1, llibre 3, títol 16 Usatge accusatores (Cc. 1.3.16)
* Sentència TSJC de data 28/9/98, RJ 997, en relació a tenir com a cert el que declara un sol testimoni, d’acord amb la resta de material provatori o quan no existeix cap altre mitjà de prova, malgrat l’exigència que per a constituir prova són necessaris dos testimonis.

Enllaç relacionat

No es consideren idonis aquells testimonis a qui es pot manar que declarin com a testimonis

Constitucions de Catalunya Volum 1, llibre 3, títol 16. Usatge accusatores (Cc. 1.3.16)
* Sentència TSJC de data 24/5/01, RJ 1591, en relació a la inidoneitat d’un sol testimoni per a desvirtuar la prova pericial de l’agent.
* Sentència TSJC de data 21/2/02, RJ 1747, en relació a la idoneïtat del testimoni en un interdicte recuperatori.
* Sentència TSJC de data 19/12/02, RJ 1863, en relació a la càrrega de la prova.

Enllaç relacionat

El provar correspon sempre a qui afirma, i no al qui nega

Constitucions de Catalunya Volum 1, llibre 3, títol 15 Usatge affirmantes (Cc. 1.3.15)
* Sentència TSJC de data 11/1/01, RJ 1537, en relació a la càrrega de la prova.
* Sentència TSJC de data 12/7/01, RJ 1606, en relació a la càrrega de la prova de l’actor, que a manca de prova comporta l’absolució del defenent.

Continue reading

Els jutges i tribunals estan obligats a usar l'equitat en llurs jutjaments

Constitucions de Catalunya Volum 1, llibre 3, tít, 1 Usatge nullus unquam (Cc. 1.3.1)
* Sentència TSJC de data 8/2/02, RJ 1744, en relació a l’excepció cautio iudicatum solvi que no es fonamenta en aquest precepte sinó en el costum.
* Sentència TSJC de data 13/11/03, RJ 2044, en relació a que els òrgans jurisdiccionals han d’aplicar el dret d’acord amb els criteris d’equitat, el que exigeix una particular atenció a les circumstàncies del cas concret i a la projecció sobre les mateixes del dret estricte; de tal forma que la resposta del jutge o Tribunal a una qüestió que es troba sotmesa a la seva apreciació no es derivi només de l’aplicació mecànica del dret, sinó que ponderi i valori les reals condicions en que es troben les parts litigants.

Enllaç d’interès

Les sentències dels àrbitres i les dels amigables componedors, tenen igual força d'obligar que les judicials, obliguen a les parts, tenen força executiva, i els tribunals estan obligats a fer-les complir

Constitucions de Catalunya Volum 1, llibre 2, títol 13, lleis 2, 3 i 8 i Volum 1, llibre 7, títol 2, lleis 4 i 5 (Cc. 1.2.13.2, 1.2.13.3, 1.2.13.8, 1.7.2.4 i 1.7.2.5)
* Sentència TSJC de data 23/3/00, RJ 1347, en relació a la institució de l’arbitratge i de la seva aplicació en la regulació dels conflictes entre els copropietaris d’un immoble, d’acord amb la previsió estatutària en aquest sentit.

Enllaç d’interès

Que no s’innovi trobant-se el litigi en apel·lació

Pendente appellatione nihil innovetur.
* Sentència TSJC de data 18/3/04, RJ 2167, en relació al fet que preclosa la oportunitat de formular al·legacions no és moment oportú en el tràmit de conclusions o en el recurs d’apel·lació introduir qüestions noves, que, de ser examinades pel Tribunal, situarien en indefensió a una de les parts, amb vulneració del dret a la jurisdicció reconegut constitucionalment (cfr. art. 10 CA).

El tribunal coneix el dret

Iura novit curia.
* Sentència TSJC de data 27/1/00, RJ 1314, en relació a la invocació dels fonaments de drets que les parts litigants entenen adients al seu dret, que operen com a requisit de prosperabilitat de l’acció, però els organismes jurisdiccionals poden el fons de la qüestió litigiosa de les invocacions fetes per les parts, sempre que no es modifiquin els fets invocats ni el fonament de llurs peticions. Continue reading

No corre la prescripció per a qui no pot interposar l’acció

Contra non valentem agere non currit praescriptio.
És sabut de tothom que el termini escolat durant la minoria d’edat, no es computa per a la prescripció de llarg termini. Doncs aquesta comença a córrer quan el propietari de la cosa hagués assolit la majoria d’edat.
Codi 7, 35 D’aquells a qui no se’ls oposa la prescripció de llarg termini, 3 (C. 7.35.3)
* Sentència TSJC de data 18/12/01, RJ 1645, en relació a la inidoneïtat de la prova testifical per a la prova de la prescripció o del caràcter litigiós dels béns o drets, per quan s’han de determinar conceptes jurídics i no fets que puguin conèixer o no de forma directa uns testimonis.
* Sentència TSJC de data 18/12/01, RJ 1645, en relació a l’adquisició de la propietat per usucapió.
* Sentència TSJC de data 16/11/06, ponent JM. Abril, autes 097/06 en relació al fet que la prescripció no actuava envers aquelles persones que no es podien defensar per sí soles, com els menors i incapacitats.

Dóna'm el fet i et donaré el dret

Da mihi factum, dabo tibi ius.
* Sentència TSJC de data 27/1/00, RJ 1314, en relació a la invocació dels fonaments de drets que les parts litigants entenen adients al seu dret, que operen com a requisit de prosperabilitat de l’acció, però els organismes jurisdiccionals poden el fons de la qüestió litigiosa de les invocacions fetes per les parts, sempre que no es modifiquin els fets invocats ni el fonament de llurs peticions.
* Sentència TSJC de data 30/11/00, RJ 1442, en relació al principi de congruència i al principi iusta allegata et probata que obliga als organismes jurisdiccionals a decidir amb subjecció als fets al·legats, si bé la congruència no exigeix una concordança literal entre pretensió i decisió.
Continue reading

Actua amb dol qui demana allò que és procedent restituir

Dolo facit qui petit quod restituere oportet eumdem.
Decretals de Bonifaci VIII, 6, 59 (Dc. regla 59)
* Sentència TSJC de data 11/1/01, RJ 1545, en relació a l’actuació qualificada de frau en l’execució de sentència, que sense donar-li compliment sinó contravenint-la manifestament, l’agent reclami al defenent allò que ell estava obligat a lliurar-li.

Enllaç relacionat

En l'aplicació de les penes s'ha de recórrer a la interpretació més benigna

In poenis benignior est interpretatio facienda.
Decretals de Bonifaci VIII, 6, 49 (Dc. regla 49)
* Sentència TSJC de data 13/4/00, RJ 1368, en relació a l’aplicació de la clàusula penal d’un contracte d’arrendament per als incompliments contractuals, i no per a les infraccions al que disposa la llei d’arrendaments urbans.
* Sentència TSJC de data 22/9/00, RJ 1424, en relació a la moderació de la clàusula penal en un contracte d’obra.

Enllaç relacionat

S'ha d'estar certament per la cosa jutjada

Rebus quidem iudicatis standum est.
Codi 7, 52 De la cosa jutjada, 1 (C. 7.52.1)
* Aute TSJC de data 15/6/00, RJ 1499, en relació al valor de cosa jutjada, que és una acció perpètua, de la sentència ferma.
* Aute TSJC de data 17/11/00, RJ 1521, en relació al valor de cosa jutjada, que és una acció perpètua, en el marc del recurs de nul·litat d’actuacions i de la nul·litat de les sentències fermes.
* Aute TSJC de data 17/01/01, RJ 1658, en relació al caràcter perpetu de la cosa jutjada respecte a una sentència ferma, en seguiment a l’article 88 de la Constitució.
* Sentència TSJC de data 17/01/01, RJ 1659, en relació al valor de cosa jutjada de les sentències fermes, l’excepció de casa jutjada és perpètua, d’aplicació en l’incident de nul·litat.
* Sentència TSJC de data 12/07/01, RJ 1700, en relació al valor de cosa jutjada de les sentències fermes, l’excepció de casa jutjada és perpètua, d’aplicació en l’incident de nul·litat.
* Aute TSJC de data 19/9/02, RJ 1919, en relació als efectes de la cosa jutjada, d’aplicació en un incident de nul·litat.
* Aute TSJC de data 22/12/04, RJ 2399, en relació a l’excepció de cosa jutjada d’acord amb la identitat entre els elements subjectius i objectius de la trilogia constitutiva i individualitzadora personae, res et causa petendi.

Enllaç relacionat

Allà on dius que es troben els béns de l’herència, s’ha de demanar que se’ls lliuri als hereus la possessió dels béns hereditaris. Però el litigi respecte l’herència s’haurà d’acabar on tingui el seu domicili qui es demandat, o on es trobin radicats els béns hereditaris, si és on viu

Illic, ubi res hereditarias esse proponis, heredes in possessionem rerum hereditarium mitti postulandum est. Ubi autem domicilium habet qui convenitur, vel si ibi ubi res hereditariae sitae sunt degit, hereditatis erit controversia terminanda.
Codi 3, 20 On s’ha d’interposar l’acció d’herència i on han de demanar els hereus per títol el lliurament de la possessió, 1 (C. 3.20.1)
* Sentència TSJC de data 17/3/05, RJ 2458, en relació a la competència de jurisdicció per al lliurament de la possessió dels béns de l’herència als hereus, s’ha d’exercitar on es troben els béns.

Enllaç relacionat

Demanes que s’inverteixi l’ordre del dret, de manera que el demandant no segueixi el fur del demandat, sinó el demandat el del demandant; doncs on el demandat tingui el seu domicili, o el va tenir en el moment del contracte, encara que després l’hagués traslladat, allà ha de ser demandat

Iuris ordinem converti postulas, ut non actor rei forum, sed reus actoris sequatur; nam ubi domicilium habet reus vel tempore contractus habuit, licet hoc postea transtulerit, ibi tantum eum conveniri oportet.
Codi 3, 12 DE la jurisdicció de tots els jutges i del fur competent, 2
* Sentència TSJC de data 17/3/05, RJ 2458, en relació al criteri general de la competència de jurisdicció d’acord amb el domicili del demandat.

Manem doncs que cap litigi, …, excepte tan sols les causes de dret fiscal o aquelles que fan referència a les funcions públiques, ha de perllongar-se més de tres anys després de contestada la demanda

Censemus itaque, omnes lites … non ultra triennii metas post litem contestatam esse protrahendas.
Codi 3, 1 Dels judicis, 13, 1 (C. 3.1.13.1)
* Sentència TSJC de data 10/01/05, RJ 2414, en relació al termini de caducitat de la instància, doncs la legislació andorrana no regula expressament la caducitat de la instància i consegüentment no estableix els terminis per a considerar que ha tingut lloc aquesta, però es pot considerar, per referència amb les disposicions que es troben en el Codi 3,1,13,1, que un termini de tres anys en el decurs del qual no s’ha fet cap acte de procediment, com és el cas d’autes, és suficient constituir una eventual caducitat. Dit això, la caducitat de la instància per paralització del procés sempre ha d’ésser originada per la inactivitat de les parts que el van instar, de tal manera que es pot considerar aquesta inactivitat com a presumpció de l’abandonament del litigi; és a dir la paralització ha de ser imputable a les parts que no han realitzat voluntàriament durant un termini suficient significatiu, els actes processals que li pertoquen. … Considerar que la inacció de la jurisdicció o el seu retard a dictar sentència pot provocar la caducitat de la instància, implicaria ni més ni menys, que la vulneració de l’article 10 de la Constitució, que reconeix com a dret fonamental, el dret a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en dret en un procés degut.

No demostrant l’actor allò que interessa al seu dret, guanyarà el demandat encara que ho hagués provat res

Qui accusare volunt, probationes habere debent, …. Actore enim non probante qui convenitur, etsi nihil ipse praestarit, obtineat.
Codi 2, 1 De la comunicació de la demanda, 4 (C. 2.1.4)
* Sentència TSJC de data 18/12/97, RJ 824, en relació a la mancança provatòria del preu de l’arrendament, doncs a manca d’acord entre les parts sobre l’import del lloguer, es vàlid el contracte pel preu menor.
* Sentència TSJC de data 13/3/97, RJ 743, en relació a la manca de prova dels fets invocats.
* Sentència TSJC de data 22/6/00, RJ 1383 i 1386-7, en relació a la càrrega de la prova de l’actor, doncs en defecte de prova del seu dret el demandat serà absolt encara que res hagués al·legat.
* Sentència TSJC de data 26/4/01, RJ 1573, en relació a la càrrega de la prova per part de la part actora.
* Sentència TSJC de data 24/1/02, RJ 1740, en relació a la càrrega de la prova per part de la part actora.
* Sentència TSJC de data 9/6/05, RJ 2508, en relació a la càrrega de la prova per part de la part actora dels fets constitutius de les seves pretensions.
* Sentència TSJC de data 9/6/05, RJ 2515, en relació a la distribució de la càrrega de la prova (onus probandi), per la qual correspon a la part agent la prova dels fets constitutius de la seva pretensió i a la part defenent l’acreditació dels fets extintius, impeditius i excloents.

La cosa jutjada és admesa com a veritat

* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 1/7/61, RJ 46
* Sentència TS Mitra de data 28/3/78, RJ 203
* Sentència TS Mitra de data 28/3/78, RJ 20, en relació a l’efecte de cosa jutjada.
* Aute TS Mitra de data 5/10/81, RJ 49, en relació a l’excepció de litispendència.
* Sentència TS Mitra de data 8/10/84, RJ 94, en relació a la impossibilitat de reproduir en alçada extrems resolts definitivament en l’incident.
* Sentència TS Mitra de data 14/1/86, RJ 115, en relació a l’excepció de litispendència i cosa jutjada respecte els crèdits en la massa i contra la massa del procediment concursal.
* Aute TS Mitra de data 25/3/87, RJ 200, en relació a l’efecte negatiu del principi de cosa jutjada, que impedeix qualsevol posterior reconsideració dels pronunciaments de la sentència ferma.
* Sentència TSJC de data 13/4/00, RJ 1358, en relació als efectes de cosa jutjada d’acord amb el principi de seguretat jurídica reconegut en els articles 3.2 i 88 de la Constitució.
* Aute TSJC de data 15/6/00, RJ 1499, en relació al valor de cosa jutjada, que és una acció perpètua, de la sentència ferma.
* Sentència TSJC de data 17/01/01, RJ 1659, en relació al valor de cosa jutjada de les sentències fermes, l’excepció de casa jutjada és perpètua.

És nul el que fa un jutge fora de la seva competència

Factum a iudice, quod ad officium eius non pertinet, ratum non est.
Paule: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 170, (D. 50.17.170)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 9/2/57, RJ 28
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 28/10/60, RJ 37
* Aute Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 23/1/64, RJ 57

Quan és confús el que s'ha fet, s'ha d'interpretar segons la voluntat de qui ho va fer

Quod factum est quum in obscuro sit, ex affectione cuiusque capit interpretationem.
Paule: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 168, 1 (D. 50.17.168.1)
* Sentència TSJC de data 22/12/99, RJ 1220, en relació a la interpretació de l’obscuritat d’un contracte d’assegurança respecte els danys que poguessin sofrir en el taller els vehicles dels clients.

Sempre que la raó natural o el dubte sobre el dret s'oposin a l'equitat de la pretensió, el negoci s'ha de temperar mitjançant decrets justos

Quotiens aequitatem desiderii naturalis ratio aut dubitatio iuris moratur, iustis decretis res temperanda est.
Paule: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 85, 2 (D. 50.17.85.2)
* Sentència TSJC de data 22/7/99, RJ 1178, en relació a l’aplicació de l’equitat per temperar una clàusula penal per retard en el compliment de l’obligació.
* Sentència TSJC de data 28/6/02, RJ 1799, en relació a les clàusules abusives d’un contracte d’adhesió.

Sempre s’entén que ordena que s’intervingui en la seva defensa qui no ho prohibeix. Però si ratifiqués la gestió feta, s'obliga per l'acció de mandat

Semper qui non prohibet pro se intervenire, mandare creditur. Sed et si quis ratum habuerit quod gestum est, obstringitur mandati actione.
Ulpià: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 60 (D. 50.17.60)
* Sentència TS Mitra de data 20/12/79,RJ 26, en relació al falsus procurator.
* Sentència TSJC de data 10/10/96, RJ 624, en relació a la gestió de negoci sense mandat, pel què s’exigeix la ratificació del mandant.
* Sentència TSJC de data 10/6/99, RJ 1155, en relació al contracte de mandat entre la propietat i els arquitectes per a la construcció d’un immoble, per a l’acceptació de les certificacions d’obra.

Quan es pot obtenir lucre per al demandant o per al demandat, és menys favorable pel qui demana

In eo, quod vel is qui petit vel is a quo petitur lucri facturus est, durior causa est petitoris.
Pomponi: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 33 (D. 50.17.33)
* Sentència TSJC de data 18/10/01, RJ 1634, en relació a la càrrega de la prova respecte una condició resolutòria del contracte, per tal que aquesta podés enervar els principis generals de l’obligatorietat d’acompliment del contracte d’obra, com a llei entre les parts.

Que no siguin condemnats aquells que es troben absents, doncs l’equitat no tolera que ningú sigui condemnat sense haver escoltar la seva causa

En seguiment del principi Inaudita causa quemquam damnari aequitatis ratio non patitur.
Ne quis absens puniatur; et hoc iure utimur, ne absentes damnentur; neque enim inaudita causa quemquam damnari aequitatis ratio patitur
.
Marcià: Digest 48, 17 De les requisitòries o de la condemna dels absents, 1, pr. (D. 48.17.1.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/2/65, RJ 78
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/2/66, RJ 93
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Sabter de data 5/2/80, RJ 241
* Sentència TS Mitra de data 8/10/84, RJ 86, en relació a la pretensió de nul·litat de totes les transmissions de la finca objecte d’un acció declarativa de domini.
* Sentència TS Mitra de data 29/3/89, RJ 277, en relació a la prohibició de modificació de la causa petendi, en infracció del principi de contradicció.
* Sentència TSJC de data 2/3/94, RJ 17, en relació a la impossibilitat de declarar la responsabilitat de les persones que van vendre la finca litigiosa, per quan no són part en el judici.
* Sentència TSJC de data 29/11/96, RJ 642, en relació al principi de contradicció del sistema processalista romà, pel qual enfront l’actio de l’agent el demandat pot utilitzar molts mitjans de defensa, doncs a ningú se li prohibeix emprar diverses excepcions, el qual conjuntament amb la replicatio, duplicatio i triplicatio permeten la realització del principi del contradictori.

Ningú no pot aconseguir una acció com a conseqüència de la seva maldat

Nemo de improbitate sua consequitur actionem.
Ulpià: Digest 47, 2 Dels furts, 12, 1 (D. 47.2.12.1)
* Sentència TSJC de data 9/11/95, RJ 402, en relació a l’obligació de restitució del posseïdor de mala fe, per tal de restablir l’equilibri econòmic del titular legítim del dret que ha estat privat maliciosament.

A ningú no se li prohibeix emprar moltes excepcions, encara que siguin diferents

Nemo prohibetur pluribus exceptionibus uti, quamvis diversae sunt.
Paule: Digest 44, 1 De les excepcions, de les prescripcions i de les accions prejudicials, 8 (D. 44.1.8)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 9/7/62, RJ 54
* Aute Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/11/64, RJ 73
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 26/2/65, RJ 78
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/2/66, RJ 93
* SentènciaTS Mitra de data 16/6/82, RJ 52, en relació a la necessitat que les al·legacions de l’agent es continguin en l’escrit de demanda, per tal que el defenent pugui emprar diversos mitjans de defensa.

Es considera que també demanda qui usa d'una excepció, doncs el demandat és demandant respecte l'excepció

Reus in exceptione actor est.
Ulpià: Digest 44, 1 De les excepcions, de les prescripcions i de les accions prejudicials, 1 (D. 44.1.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/6/55, RJ 22
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 11/10/58, RJ 31
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 18/9/65, RJ 84
* Sentència TSJC de data 6/4/95, RJ 298, en relació al fet que la reconvenció converteix al defenent en subjecte actiu del procés i com part agent assumeix la càrrega de la prova de les pretensions que formula.
* Sentència TSJC de data 6/4/95, RJ 306, en relació a la càrrega de la prova per part del demandant reconvencional.
* Sentència TSJC de data 4/4/96, RJ 561, en relació a la càrrega de la prova per part del demandant reconvencional.
* Sentènci TSJC de data 20/2/97, RJ 728, en relació a les normes provatòries especials que han de prevaler sobre la càrrega formal de la prova de caràcter general, en les accions reivindicatòria i contravindicatio pel que fa al domini i a la possessió.

Qui confessa se’l té per jutjat, i se’l condemna en certa manera per la seva pròpia sentència

Confessus pro iudicato est, qui quodammodo sua sententia damnatur.
Paule: Digest 42, 2 Dels que confessen en el judici, 1 (D. 42.2.1)
* SentènciaTS Mitra de data 30/10/75, RJ 4, en relació a la valoració de la confessió judicial.
* Sentència TS Mitra de data 29/3/89, RJ 281, en relació al reconeixement de les pretensions de l’agent en la prova de confessió en judici.
* Sentència TS Mitra de data 30/11/89, RJ 301, en relació a l’eficàcia provatòria de l’agent pel reconeixement en la prova de confessió en judici i en la notificació de l’embargament preventiu.
* Sentència TSJC de data 6/4/95, RJ 293, en relació al principi que la confessió fa prova contra el seu autor, respecte el reconeixment d’haver rebut el pagament de la renda.

La cosa jutjada no pot tenir efecte prejudicial per als qui no han intervingut en el litigi; si bé aquesta afirmació requereix d’una distinció: una sentència pot perjudicar a persones diferents a les què tinguin coneixement del litigi, encara que no s’hagi jutjat entre elles; i a l’inrevés no perjudica a determinades persones malgrat haver intervingut en el litigi

Saepe constitutum est res inter alios iudicatas aliis non praeiudicare; quod tamen quandam distinctionem habet, nam sententia inter alios dicta aliis quibusdam etiam scientibus obest, quibusdam vero, etiamsi contra ipsos iudicatum sit, nihil nocet.
En seguiment del principi res inter alios iudicatas aliis non praeiudicare.
Màcer : Digest 42, 1 De la cosa jutjada, de l’efecte de les sentències i de les interlocutòries, 63 (D. 42.1.63)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 9/7/62, RJ 54

S’anomena cosa jutjada al que, per declaració del jutge, posa fi a la controvèrsia pel pronunciament del jutge, el que pot tenir lloc mitjançant condemna o per absolució

Res iudicata dicitur, quae finem controversiam pronuntiatione iudicis accepit, quod vel condemnatione vel absolutione contingit.
Modestí: Digest 42, 1 De la cosa jutjada, de l’efecte de les sentències i de les interlocutòries, 1 (D. 42.1.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 30/10/62, RJ 57
* Sentència TSJC de data 29/11/96, RJ 642, en relació al principi res iudicata pro veritate habetur d’immutabilitat de tot allò que queda resolt en un pronunciament consentit i ferm, com a una exigència d’estabilitat i certesa en les relacions jurídiques controvertides en els processos ja finalitzats, evitant-se igualment la possibilitat de resolucions contradictòries, el que motiva i explica el principi d’acatament a la cosa jutjada.
* Aute TSJC de data 3/7/97, RJ 867, en relació a l’existència i acatament d’un pronunciament sobre el fons i dels efectes de cosa jutjada, segons el principi d’immutabilitat de tot allò que ha quedat resolt en un pronunciament consentit i ferm, com a exigència d’estabilitat i certesa en les relacions jurídiques controvertides en els processos ja finalitzats.
* Aute TSJC de data 22/6/99, RJ 1277, en relació a la naturalesa i efectes de la cosa jutjada, que no s’inclou el que el jutge ha raonat, doncs l’autoritat de la cosa jutjada rei iudicatae, és inherent a la part dispositiva d’una sentència i mai pot estendre’s als seus motius o fonaments.

No s'entén que siguin idonis els testimonis a qui es pot manar que declarin

Idonei non videntur testes, quibus imperari potest, ut testes fiant.
Licini Rufí: Digest 22, 5 Dels testimonis, 6 (D. 22.5.6)
* Sentència TS Mitra de data 17/2/88, RJ 234, en relació a la idoneïtat dels empleats com a testimonis, atès que quan hi ha un acomiadament o cessament en un treball, generalment no hi ha públic ni terceres persones, sinó únicament empleats que són els únics que poden veure i conèixer la realitat dels fets.

La necessitat de provar incumbeix sempre al demandant

Semper necessitas probandi incumbit illi, qui agit.
Marcià: Digest 22, 3 De les proves i de les presumpcions, 21 (D. 22.3.21)
* Sentència TS Mitra de data 30/7/83, RJ 72, en relació a la càrrega de l’agent de provar l’existència del contracte d’arrendament.
* Sentència TS Mitra de data 7/12/83, RJ 84, en relació al principi que cada part ha de provar els fets i les presumpcions que li són favorables, respecte un contracte de serveis.
* Sentència TS Mitra de data 8/10/84, RJ 89, en relació en relació al principi que cada part ha de provar els fets i les presumpcions que li són favorables.
* Sentència TS Mitra de data 15/1/85, RJ 98, en relació a la necessitat de determinar quina és la posició de les parts per determinar a qui correspon la càrrega de la prova.
* Sentència TS Mitra de data 16/6/86, RJ 149, en relació a que l’agent ha de provar els fets constitutius del dret que reclama en la seva demanda.
* Sentència TSJC de data 2/2/95, RJ 237, en relació a que el principi de la càrrega de la prova resulta en ocasions insuficient i confús, quan el demandat proposa una veritable acció reus excipiendo fit actor, el que motiva una evolució en base no als termes -agent, defenent- sinó entre els conceptes i continguts de l’afirmació i negació.
* Sentència TSJC de data 12/6/97, RJ 772, en relació a la necessària demostració de la consistència i realitat material dels fets constitutius de les pretensions de la demanda, que esdevé totalment inoperant, quan resulta manca de la necessària força de convicció i demostració, en seguiment a l’acreditació de la titularitat dominical respecte els arrendataris.
* Sentència TSJC de data 8/4/98, RJ 941, en relació a la prova del fets esdevinguts amb posterioritat al període de proves en primera instància, i de la pràctica provatòria en segona instància.
* Sentència TSJC de data 26/2/03, RJ 1960, en relació al principi de l’onus probandi, pel qual correspon a la part actora l’acreditació dels fets constitutius i a la part defenent la dels fets excloents i impeditius.
* Sentència TSJC de data 26/2/03, RJ 1968, en relació al principi de l’onus probandi, pel qual correspon a la part actora l’acreditació dels fets constitutius i a la part defenent la dels fets excloents i impeditius.
* Sentència TSJC de data 8/1/04, RJ 2133, en relació al principi que la càrrega de la prova recau en la part recurrent en relació al dol com a vici de la voluntat contractual i l’aplicació de la clàusula rebus sic stantibus.
* Sentència TSJC de data 22/1/04, RJ 2144, en relació a la distribució de la càrrega de la prova, doncs correspon a la part agent la prova dels fets constitutius de la seva demanda.
* Sentència TSJC de data 19/5/05, RJ 2487, en relació a la distribució de la càrrega de la prova, doncs correspon a la part agent la prova dels fets constitutius de la seva demanda.
* Sentència TSJC de data 19/5/05, RJ 2491, en relació a la distribució de l’onus probandi, doncs correspon a la part defenent la prova dels fets extintiu.

Els usos i els costums s’han de tenir en compte en els judicis de bona fe

Ea enim, quae sunt moris et consuetudinis, in bonae fidei iudiclis debent venire.
Ulpià: Digest 21, 1 De l’edicte edilici i de l’acció redhibitòria i de l’acció de reducció del preu, 31, 20 (D. 21.1.31.20)
* Sentència TS Mitra de data 2/12/91, RJ 365, en relació a la bona fe que ha de presidir l’atorgament i el compliment dels contractes, essent contrari a aquest principi exigir de l’altra part la preconstitució de la prova de les hores que esmerçava en un contracte d’obra.
* Sentència TSJC de data 19/9/96, RJ 616, en relació al principi de bona fe contractual per a la imposició de les costes processals.
* Sentència TSJC, de data 16/1/97, RJ 713, en relació al principi de bona fe en l’execució dels contractes.
* Sentència TSJC, de data 17/4/97, RJ 749, en relació a que la solució de les qüestions que no preveuen de forma expressa les parts contractants, s’ha de deduir del sentit i finalitat del contracte i del principi de bona fe que informa tota matèria contractual; considerant que forma part del contingut del contracte tot allò que es deriva de la seva finalitat i dels interessos de les parts contractants.
* Sentència TSJC, de data 16/10/97, RJ 813, en relació a que els contractes obliguen no només a complir allò pactat expressament, sinó també a totes les conseqüències que es deriven de la seva naturalesa, d’acord amb el principi de la bona fe contractual, en seguiment a la manca de col·laboració processal de les companyies asseguradores en determinar la seva relació respecte d’un contracte d’assegurança.
* Sentència TSJC, de data 11/1/01, RJ 1548, en relació al principi de bona fe en l’execució dels contractes, d’aplicació en la indemnització de l’arrendador a l’arrendatari per la pèrdua de la clientela.
* Sentència TSJC, de data 29/3/01, RJ 1563, en relació a l’existència del contracte sotmès a condició suspensiva, en situació de pendència, que obliga a la part de la que depèn el compliment de la condició a comportar-se d’acord amb amb el principi de la bona fe contractual, que imposa al deutor no tan sols el deure de complir l’obligació principal convinguda, sinó també a realitzar tots els actes necessaris per tal d’assolir les finalitats que s’han previst en el conveni.

La prova incumbeix a qui afirma, no a qui nega

Ei incumbit probatio qui dicit, non qui negat.
Paule: Digest 22, 3 De les proves i de les presumpcions, 2 (D. 22.3.2)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/6/55, RJ 22
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 11/10/58, RJ 31
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 18/9/65, RJ 84
* Sentència TS Mitra de data 23/3/72, RJ 114
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Sabater de data 6/12/75, RJ 154
* Sentència TS Mitra de data 7/12/83, RJ 84, en relació a la prova dels fets determinants de l’acció exercida.
* Sentència TS Mitra de data 8/10/84, RJ 89, en relació a la prova dels fets determinants de l’acció exercida.
* Sentència TS Mitra de data 15/1/85, RJ 98, en relació a la necessitat de determinar quina és la posició de les parts per determinar a qui correspon la càrrega de la prova.
* Sentència TS Mitra de data 15/12/86, RJ 164, en relació a la càrrega de la prova del demandant reconvencional respecte l’existència d’una pacte d’exclusiva en un contracte de distribució.
* Sentència TS Mitra de data 19/5/87, RJ 193, en relació a la càrrega de la prova de qui invoca pactes verbal novatoris del contracte de préstec.
* Sentència TS Mitra de data 6/7/89, RJ 287, en relació a l’atribució de la càrrega de la prova correspon a qui al·lega un dret, i aquell que es limita a negar la pretensió contrària no ha de fer-ho, segons el principi negativa non sunt probanda Codi 4, 19, 33.
* Sentència TS Mitra de data 11/3/91, RJ 341, en relació a la inactivitat provatòria de l’agent per acreditar els danys i perjudicis com a conseqüència d’una inundació.
* Sentència TSJC de data 10/5/94, RJ 67, en relació a la càrrega la prova de l’assalariat en un acomiadament injustificat.
* Sentència TSJC de data 20/6/94, RJ 101, en relació a que les factures acompanyades amb la demanda, per sí soles, sense cap acceptació o signatura, no són suficients per crear la necessària convicció sobre la realitat del deute.
* Sentència TSJC de data 2/2/95, RJ 237, en relació a que el principi de la càrrega de la prova resulta en ocasions insuficient i confús, quan el demandat proposa una veritable acció reus excipiendo fit actor, el que motiva una evolució en base no als termes -agent, defenent- sinó entre els conceptes i continguts de l’afirmació i negació.
* Sentència TSJC de data 10/10/96, RJ 624, en relació a la prova de l’existència d’un contracte de mandat, o de la ratificació de la gestió de les actuacions realitzades en el marc de la gestió de negoci sense mandat.
* Sentència TSJC de data 21/11/96, RJ 639, en relació a les normes generals sobre la distribució de la càrrega de la prova.
* Sentència TSJC de data 20/2/97, RJ 728, en relació a les normes provatòries especials que han de prevaler sobre la càrrega formal de la prova de caràcter general, en les accions reivindicatòria i contravindicatio pel que fa al domini i a la possessió.
* Sentència TSJC de data 29/5/97, RJ 762, en relació a la culpa contractual i de l’objectivització de la responsabilitat, respecte la prova del nexe causal entre l’acte que obliga a indemnitzar i el dany.
* Sentència TSJC de data 12/6/97, RJ 772, en relació a la necessària demostració de la consistència i realitat material dels fets constitutius de les pretensions de la demanda, que esdevé totalment inoperant, quan resulta manca de la necessària força de convicció i demostració, en seguiment a l’acreditació de la titularitat dominical respecte els arrendataris.
* Sentència TSJC de data 11/1/01, RJ 1537, en relació a la càrrega de la prova.
* Sentència TSJC de data 9/6/05, RJ 2515, en relació a la distribució de la càrrega de la prova (onus probandi), per la qual correspon a la part agent la prova dels fets constitutius de la seva pretensió i a la part defenent l’acreditació dels fets extintius, impeditius i excloents.

Contestada la demanda, es meriten interessos

Lite contestata usurae currunt.
Paule: Digest 22, 1 Dels interessos, dels fruits, de la resta d’accessoris i de la mora, 35 (D. 22.1.35)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/6/54, RJ 16
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 8/7/54, RJ 17
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 18/2/65, RJ 77
* Sentència TS Mitra de data 25/4/79, RJ 22, en relació a la compravenda d’una mercaderia.
* Sentència TS Mitra de data 9/1/86, RJ 135, en relació a un préstec que es va pactar sense interessos, en contra de la invocació del principi in illiquis mora non contraditur.
* Sentència TS Mitra de data 15/12/86, RJ 179, en relació a que els interessos es compte des de la contestació a la demanda, llevat que el deutor hagués interpel·lat amb requeriment exprés i pel mateix import que finalment resulti condemnat.
* Sentència TS Mitra de data 6/7/89, RJ 289, en relació a la seva vigència com a norma general supletòria desencadenadora dels efectes compensatoris de la mora, principi que cedeix davant de qualsevol norma especial, i en particular davant l’eficàcia jurídica de la convenció.
* Sentència TSJC de data 22/1/98, RJ 906, en relació a la condemna als defenents a pagar els interessos legals des de la contesta a la demanda.
* Sentència TSJC de data 30/9/99, RJ 1193, en relació a la determinació del moment de la reclamació de la indemnització per responsabilitat extracontractual, als efectes del càlcul d’interessos; amb independència de les accions penals exercides amb anterioritat.
* Sentència TSJC de data 22/12/99, RJ 1227, en relació al fet que si el deutor no sap la quantitat que deu no pot incórrer en mora, doncs el retard en pagar no li és imputable.
* Sentència TSJC de data 15/11/01, RJ 1639, en relació a la inexistència d’estipulació contractual expressa sobre interessos pel cas d’impagament en les dates convingudes, no es pot entendre automàticament produïda la mora del deutor, ja que cal reclamació prèvia del creditor per a que entri en joc la mora.
* Sentència TSJC de data 17/7/03, RJ 2011, en relació als interessos moratoris que s’han de meritat des de la data de contesta a la demanda.

En aquesta acció les condemnes i les absolucions s’han de fer respecte a totes les persones, i per tant si s’hagués omès la condemna respecte a una persona, no serà vàlid el que va establir el jutge per a la resta, perquè la cosa jutjada en virtut d'una sola acció no pot ser vàlida en part i nul·la en l'altra part

In hoc iudicio condemnationes et absolutiones in omnium persona faciendae sunt: et ideo si in alicuius persona omissa sit damnatio, in ceterorum quoque persona quod fecit iudex non valebit, quia non potest ex uno iudicio res iudicata in partem valere, in partem non valere.
En seguiment del principi non potest ex uno iudicio res iudicata in partem valere, in partem non valere.

Paule: Digest 10, 2 De l’acció de partició de l’herència, 27 (D. 10.2.27)
* Sentència TSJC de data 29/11/96, RJ 642, en relació al principi res iudicata pro veritate habetur d’immutabilitat de tot allò que queda resolt en un pronunciament consentit i ferm, com a una exigència d’estabilitat i certesa en les relacions jurídiques controvertides en els processos ja finalitzats, evitant-se igualment la possibilitat de resolucions contradictòries, el que motiva i explica el principi d’acatament a la cosa jutjada.
* Aute TSJC de data 3/7/97, RJ 867, en relació a l’existència i acatament d’un pronunciament sobre el fons i dels efectes de cosa jutjada, segons el principi d’immutabilitat de tot allò que ha quedat resolt en un pronunciament consentit i ferm, com a exigència d’estabilitat i certesa en les relacions jurídiques controvertides en els processos ja finalitzats.

Es pot desobeir impunement a qui administra justícia fora del seu àmbit territorial, i de la mateixa manera si pretén sobre una quantitat més enllà de la seva jurisdicció

Extra territorium ius dicenti impune non paretur, idem est, et si supra iurisdictionem suam velit ius dicere.
Paule: Digest 2, 1 De la jurisdicció, 20 (D. 2.1.20)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 9/2/57, RJ 28
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 28/10/60, RJ 37

És contrari al dret civil jutjar o respondre tenint en compte una petita part de la llei, sense contemplar-la en la seva totalitat

Incivile est nisi tota lege perspecta una aliqua particula eius proposita iudicace vel respondere.
Cels, Digest 1, 3 De les lleis, dels senatconsults i del costum immemorial, 24 (D. 1.3.24)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 9/2/57, RJ 28
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/12/62, RJ 59
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 8/7/65, RJ 82

L'inventari fet per l’hereu, fill o no del causant, que ha requerit al fideïcomissari perquè el presenciï, no compareixent-hi el fideïcomissari, no l’obliga si no és fet davant de dos testimonis i autoritzat per notari

Constitucions de Catalunya Volum 1, llibre 6, títol 8, lleis 1 i 3 (Cc. 1.6.8.1 i 1.6.8.3)
* Aute TSJC de data 25/9/03, RJ 2102, en relació a la detracció de la quarta trebel·liànica es requereix, entre altres requisits, que l’hereu fiduciari que la vol detreure hagi acceptat l’herència i hagi confeccionat un inventari de l’herència en la forma i en el temps que es contempla per l’acceptació de l’herència a benefici d’inventari.

El fill, en general, legitimari, no té dret a la legitima fins després de la mort d'aquell del qual ho és. I a pretext de la llegítima, i de deutes o responsabilitats del legitimari, no es pot fer execució dels seus béns en vida seva

Constitucions de Catalunya Volum 1, llibre 4, títol 18, llei 1 (Cc. 1.4.18.1)
* Sentència TSJC de data 22/1/98, RJ 903, en relació al dret de la legítima, que neix des del moment de l’obertura de la successió amb la mort del causant, i per tant la persona obligada al seu pagament deu els interessos que merita des d’aquest moment, encara que l’hereu no incorri en morositat en el seu pagament.

Els testaments reben la seva força de la institució d’hereu i per això la institució d'hereu es considera com el cap i fonament de tot el testament

Veluti caput atque fundamentum intellegitur totius testamenti heredis institutio.
Instituta 2, 20 Dels llegats, 34 (I. 2.20.34)
* Aute TSJC de data 13/2/97, RJ 845, en relació a la manca d’acreditació de la condició d’hereu universal en relació a una disposició testamentària ològrafa.

De la mateixa manera que l’hereu del difunt no ha de quedar obligat a la pena que corresponia al seu causant, tampoc ha de lucrar-se del qui li hagués llegat com a conseqüència d’aquest delicte

Sicuti poena ex delicto defuncti heres teneri non debeat, ita nec lucrum facere, si quid ex ea re ad eum pervenisset.
Pomponi: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 38 (D. 50.17.38)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/03/62, RJ 52

S'entén “deferida” l'herència, quan es pot adquirir per addició

“Delata” hereditas intellegitur, quam quis possit adeundo consequi.
Terenci Climent: Digest 50, 16 De la significació de les paraules, 151 (D. 50.16.151)
* Sentència TSJC de data 12/1/95, RJ 219, en relació a la clàusula de confiança a favor del cònjuge per a la institució d’hereu, la delació hereditària no es produeix fins que queda realitzada l’elecció, amb la conseqüent possibilitat de poder acceptar o repudiar l’herència.

“Herència” no és cap altra cosa que la successió en tot el dret que va tenir el difunt

Nihil est aliud “hereditas” quam successio in universum ius quod defunctus habuit.
Gai: Digest 50, 16 De la significació de les paraules, 24 (D. 50.16.24)
* Sentència TSJC de data 3/3/00, RJ 1332, en relació a l’obligació dels hereus d’assumir el passiu hereditari per la seva condició de successors en l’universum ius del causant, Instituta de Gai 2, 97-98, d’acord amb la demanda formulada contra els hereus de l’arrendatari pels lloguers impagats.

La voluntat del causant és variable fins al darrer moment de la seva vida

Ambulatoria est voluntas defuncti usque ad vitae supremum exitum.
Ulpià: Digest 34, 4 De la revocació o de la transferència dels llegats o dels fideïcomisos, 4 (D. 34.4.4)
* Sentència TS Mitra de data 9/5/75, RJ 1, en relació al negoci jurídic de l’heretament i la manifestació de la darrera voluntat.

Els drets testamentaris han de valer per si mateixos, i que no depenguin de l’albitri d’altri

Testamentorum iura ipsa per se firma esse oportere, non ex alieno arbitrio pendere.
Gai: Digest 28, 5 De la institució dels hereus, 32, pr. (D. 28.5.32.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 2/6/61, RJ 44
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/01/62, RJ 51

El testament és la justa expressió de la nostra voluntat respecte al que cadascú vol que es faci després de la seva mort

Testamentum est voluntatis nostrae iusta sententia de eo, quod quis post mortem suam fieri velit.
Modestí: Digest 28, 1 Qui pot fer testament, i com es fan els testaments, 1 (D. 28.1.1)
* Sentència TSJC de data 18/5/00, RJ 1378, en relació a la voluntat del causant expressada en el testament com a llei reguladora de la successió, que suposa col·locar en un primer pla la voluntat del testador com a contingut de la testio.

Es nul tot pacte que derogui, disminueixi o perjudiqui les donacions i heretaments fets o promesos, o assignacions fetes o promeses, en capítols matrimonials

Constitucions de Catalunya, Volum 1, llibre 5, títol 2, llei 1 (Cc. 1.5.2.1)
* Sentència TSJC de data 18/6/98, RJ 966, en relació a la nul·litat d’una donació i heretament universal per haver-se convingut en una escriptura pública que no era de capítols matrimonials, doncs les donacions i heretaments irrevocables s’han de convenir en una escriptura de capítols matrimonials, i en atenció al principi favor matrimonii el principi d’irrevocabilitat es pot imposar al principi de revocabilitat de les disposicions per casa de mort, però no en els demés casos.

Hem d’entendre com a home nascut lliure, el que ha estat declarat com a tal en una sentència, encara que fos llibert, perquè la cosa jutjada s’accepta com a veritat

Ingenuum accipere debemus etiam eum, de quo sententia lata est, quamvis fuerit libertinus; quia res iudicata pro veritate accipitur.
Ulpià: Digest 1, 5 De l’estat de les persones, 25 (D. 1.5.25)
* Sentència TS Mitra de data 28/3/78 RJ 20, en relació a la impossibilitat de reproduir com a peremptòries, excepcions plantejades i ja resoltes com a dilatòries.
* Sentència TS Mitra de data 15/6/82, RJ 57, en relació a l’efecte de cosa jutjada d’una excepció dilatòria reproduïda com a peremptòria.
* Sentència TS Mitra de data 8/10/84, RJ 94, en relació a la impossibilitat de reproduir en alçada extrems resolts definitivament en l’incident.
* Sentència TS Mitra de data 14/1/86, RJ 115, en relació a l’excepció de litispendència i cosa jutjada respecte els crèdits en la massa i contra la massa del procediment concursal.
* Aute Mitra de data 25/3/87, RJ 200, en relació a l’efecte negatiu del principi de cosa jutjada, que impedeix qualsevol posterior reconsideració dels pronunciaments de la sentència ferma.
* Sentència TSJC de data 29/11/96, RJ 642, en relació al principi res iudicata pro veritate habetur d’immutabilitat de tot allò que queda resolt en un pronunciament consentit i ferm, com a una exigència d’estabilitat i certesa en les relacions jurídiques controvertides en els processos ja finalitzats, evitant-se igualment la possibilitat de resolucions contradictòries, el que motiva i explica el principi d’acatament a la cosa jutjada.
* Aute TSJC de data 3/7/97, RJ 867, en relació a l’existència i acatament d’un pronunciament sobre el fons i dels efectes de cosa jutjada, segons el principi d’immutabilitat de tot allò que ha quedat resolt en un pronunciament consentit i ferm, com a exigència d’estabilitat i certesa en les relacions jurídiques controvertides en els processos ja finalitzats.

La mare sempre és coneguda, encara que hagués concebut il·legítimament, el pare en canvi és qui resulta de les núpcies

Quia semper certa est (mater), etiam si volgo conceperit; pater vero is est, quem nuptiae demonstrant.
Paule: Digest 2, 4 De la citació a judici, 5 (D. 2.4.5)
* Sentència TS Mitra de data 10/4/78, RJ 209
* Sentència TS Mitra de data 10/04/78 , RJ 16, en relació a la presumpció de paternitat en ordre a la successió.

El creditor no és perjudicat per les donacions, vendes, i en general, alienacions fetes en frau de son crèdit, i pot seguir l'execució com si la donació no existís, així com per les que havent-se tingut d'insinuar, no ho són

Constitucions de Catalunya, Volum 1, Llibre 8, títol 9, llei 1 (Cc. 1.8.9.1)
* Sentència TSJC de data 11/11/02, RJ 1849, en relació als actes dispositius realitzats a títol gratuït pel deutor en frau de creditors; amb la finalitat de protegir als creditors, no tan sols es presumeix el frau, sinó que es pren en consideració el prejudici ocasionat al creditor pels actes fonamentats en una causa gratuïta; amb la conseqüència que la donació origina un perjudici amb independència que el busqui o no el donant, que s’ha de qualificar de frau inherent al resultat, fraus re ipsa.

Els crèdits per honoraris i serveis, d'artistes i de menestrals prescriuen als tres anys, si el creditor no té document comprovant

Constitucions de Catalunya, Volum 1, llibre 7, títol 2, llei 4 (Cc. 1.7.2.4)
* Sentència TSJC de data 23/7/04, RJ 2233, en relació a l’àmbit d’aplicació objectiu d’aquest precepte, en el sentit de que s’ha d’entendre per artesà o menestral segons la necessària acomodació a la finalitat que la norma persegueix amb la realitat social del segle XXI de les Valls d’Andorra; en el senti de qui desenvolupa un art o ofici fonamentalment manual o mecànic.

Els crèdits dels menestrals prescriuen als 3 anys, si no estan comprovats per document

Constitucions de Catalunya, Volum 1, llibre 7, títol 2, llei 4 (Cc. 1.7.2.4)
* Sentència TSJC de data 26/9/002, RJ 1819, en relació a la inaplicabilitat de la prescripció trienal en el contracte d’obra, doncs regeix prescripció ordinària de 30 anys.
* Sentència TSJC de data 23/9/04, RJ 2233, en relació a l’aplicació de la prescripció trienal respecte els crèdits relatius als pagaments dels serveis dels menestrals i artesans en defecte de la prescripció dels 30 anys.

Tot pacte lícit s’ha de complir i és exigible

Constitucions de Catalunya, Volum 1, llibre 4, títol 30, Costums generals de Catalunya, llei 33 (Cc. 1.4.30.33)
* Sentència TSJC de data 18/10/01, RJ 1634, en relació a la càrrega de la prova respecte una condició resolutòria del contracte, per tal que aquesta podés enervar els principis generals de l’obligatorietat d’acompliment del contracte d’obra, com a llei entre les parts.

Tot contracte s'entén vinculant en la mesura que no s'alterin les circumstàncies

Rebus sic stantibus omnis contractus intellegitur.
* Sentència TSJC de data 8/1/04, RJ 2133, en relació al principi que la càrrega de la prova recau en la part recurrent en relació al dol com a vici de la voluntat contractual i l’aplicació de la clàusula rebus sic stantibus, contractus qui habent tractum successivum vel dependentiam de futuro rebus sic stantibus intelliguntur.

Els contractes es caracteritzen per rebre la seva llei de la convenció

Contractus ex conventione legem accipere dignoscuntur.
Decretals de Bonifaci VIII, 6, 85 (Dc. regla 85)
* Sentència TSJC de data 18/10/01, RJ 1634, en relació a la càrrega de la prova respecte una condició resolutòria del contracte, per tal que aquesta podés enervar els principis generals de l’obligatorietat d’acompliment del contracte d’obra, com a llei entre les parts.

Qui compra contra dret, es presumeix que manca de bona fe

Qui contra iura mercatur, bonam fidem praesumitur non habere.
Decretals de Bonifaci VIII, 6, 82 (Dc. regla 82)
* Sentència TSJC de data 12/2/04, RJ 2152, en relació al frau de llei i la mala fe, d’aplicació en una actuació obstructora i pertorbadora de les obres fetes per la defenent en el marc d’un interdicte d’obra nova.

En va pretén que li compleixin la paraula donada, aquell qui refusa mantenir la que ell havia donat

Frustra sibi fidem quis postulat ab eo servari, cui fidem, a se praestitam servare recusat.
Decretals de Bonifaci VIII, 6, 75 (Dc. regla 75)
* Sentència TSJC de data 26/2/03, RJ 1960, en relació al fet que l’excepció inadimpleti contractus exigeix que la violació afecti a una obligació de caire essencial i no merament accessòria, no essent procedent quan s’hagi complert amb la prestació que li corresponia.
* Sentència TSJC de data 18/3/04, RJ 2164, en relació a l’excepció inadimpleti contractus per la qual el deutor pot negar-se a l’atorgament d’escriptura pública de compravenda fins al cobrament de la totalitat del preu degut.
* Sentència TSJC de data 14/5/04, RJ 2181, en relació a que l’excepció de contracte no complert o complert indegudament requereix no solament que ens trobem front a un contracte que origini obligacions recíproques sinó que la conducta que justifica que l’altra part addueixi l’excepció pugui ésser considerada com un incompliment rellevant on transcendent.
* Sentència TSJC de data 22/7/04, RJ 2213 relació a la viabilitat de l’exceptio inadimpleti contractus davant l’abandó de l’obra per part del contractista, atès que el dret el seu dret crèdit naixia en el moment de la finalització i lliurament de l’obra.
* Sentència TSJC de data 14/7/05, RJ 2525, en relació als efectes de la resolució extrajudicial, d’acord amb els requisits que es tracti d’un negoci que generi obligacions bilaterals o recíproques i que la part que resol fonamenti la resolució en l’incompliment d’una obligació de la part contrària, a la vegada que ha de constituir un incompliment d’una obligació principal i que pugui ésser qualificat com a greu, i en darrer terme cal que la part que insta la resolució es trobi al corrent en el compliment de les seves obligacions.

En les coses obscures atenem al que és més versemblant o al que és costum fer en avinenteses semblants

Inspicimus in obscuris quod est verisimilius, vel quod plerumque fieri consuevit.
Decretals de Bonifaci VIII, 6, 45 (Dc. regla 45)
* Sentència TSJC de data 22/12/99, RJ 1220, en relació a la interpretació de l’obscuritat d’un contracte d’assegurança respecte els danys que poguessin sofrir en el taller els vehicles dels clients.
* Sentència TSJC de data 18/3/04, RJ 2166, en relació a la interpretació d’un contracte de préstec, per la qual per sobre de les paraules cal atendre al sentit del document.

A tothom perjudica la pròpia mora

Mora sua cuilibet est nociva.
Decretals de Bonifaci VIII, 6, 25 (Dc. regla 25)
* Sentència TSJC de data 21/10/99, RJ 1200, en relació a la mora produïda per la negativa d’atorgar escriptura pública de compravenda de les unitats immobiliàries contractades, condicionada al pagament dels interessos bancaris, i per tant no es poden percebre els interessos de la pròpia mora.

El que s'ha dut a terme o s'ha jutjat entre uns, no ha de perjudicar d'altres

Inter alios acta vel iudicata aliis non nocere.
Codi 7, 60 De que el fet o jutjat entre uns no perjudiqui a altri (C. 7.60)
* Aute TSJC de data 6/6/00, RJ 1496, en relació al principi de relativitat dels contractes pel qual les convencions tan sols produeixen efectes entre les parts contractants, d’aplicació a la improcedència de cridar al sotsarrendatari en un judici de desnonament.

Doncs és evident en dret que l’acció redhibitòria s’exhaureix en el termini de sis mesos, i a l’any l’acció per la diferència (quanti minoris)

redhibitoriam actionem sex mensum temporibus vel quanto minoris anno concludi manifesti iuris est.
Codi 4, 58 De les accions edilicies, 2 (C. 4.58.2)
* Sentència TSJC de data 10/01/05, RJ 2414, en relació al termini de sis mesos de la prescripció de l’acció redhibitòria.
* Sentència TSJC de data 10/1/05, RJ 2417, en relació a l’acció estimatòria o quanti minoris per l’existència d’un vici ocult en el vehicle objecte de compravenda i l’obligació del sanejament, correspon la prova dels defectes a aquell que al·lega la seva existència i articula l’acció redhibitòria o quanti minoris.

La societat perdura mentre continuï íntegre el consentiment de les parts

Tamdiu societas durat, quamdiu consensus partium integer perseverat.
Codi 4, 37 De l’acció de societat, 5 (C. 4.37.5)
* Sentència TSJC de data 19/11/98, RJ 1009, en relació a la possibilitat de convenir un contracte de societat de forma verbal, atesa la seva naturalesa de contracte consensual que es perfecciona pel sol consentiment dels seus membres, de qualsevol manera manifestat, i fins i tot el consentiment tàcit, en virtut d’un simple estat de fet; i que s’extingeix per renúncia unilateral.

Que de cap manera s'exigeixin als deutors interessos dels interessos

Nullo modo usurae usurarum a debitoribus exigantur.
Codi 4, 32 Dels interessos, 28, pr (C. 4.32.28.pr.)
* Aute TSJC de data 21/1/99, RJ 1234, en relació a l’anatocisme en els contractes entre comerciants, en els quals el creditor té dret a exigir els interessos derivats dels perjudicis que hagin experimentat i dels beneficis que hagin deixat d’obtenir, doctrina que no es pot proclamar de manera general.

Ningú no està obligat per un contracte aliè

Ex alterius contractu neminem obligari.
Codi 4, 12 De que no sigui demandada l’esposa en lloc del marit, o del marit en el de l’esposa, o la mare en el del fill, 3 (C. 4.12.3)
* Aute TSJC de data 6/6/00, RJ 1496, en relació al principi de relativitat dels contractes pel qual les convencions tan sols produeixen efectes entre les parts contractants, d’aplicació a la improcedència de cridar al sotsarrendatari en un judici de desnonament.

Ningú no és obligat a mantenir la comunitat o la societat en contra de la seva voluntat

In communione vel societate nemo compellitur invitus detineri.
Codi 3, 37 De la divisió de la cosa comú, 5 (C. 3.37.5)
* Sentència TSJC de data 30/11/00, RJ 1443, en relació a l’actio communi dividundo que correspon als copropietaris d’una cosa per demanar judicialment la cessació del seu estat d’indivisió, en l’àmbit dels béns comunals (concòrdia).
* Sentència TSJC de data 30/11/00, RJ 1443, en relació a la vigència de la comunitat de copropietat romana en indivís, en defecte de la col·lectiva o germànica, i els rígids principis del dret romà sobre l’obligatorietat de dividir, essent nuls els pactes en contrari, en l’àmbit dels béns comunals (concòrdia).
* Sentència TSJC de data 8/2/01, RJ 1553, en relació a la facultat de qualsevol dels propietaris d’exercir l’actio communi dividundo, dons la creació per via convencional d’una comunitat no pot portar a la conseqüència que els copropietaris s’hagin de trobar sempre en situació de copropietat.

Qui sofreix danys per una causa pròpia, no es considera que sofreixi danys

Quod quis ex culpa sua damnum sentit, non intellegitur damnum sentire.
Pomponi: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 203 (D. 50.17.203)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Sabater de data 8/4/80, RJ 244
* Sentència TS Mitra de data 15/1/85, RJ 102, en relació a la invocació del benefici obtingut pel creditor en el retard del pagament de la prestació, com a conseqüència de l’augment de la cotització del dòlar americà.
* Sentència TSJC de data 15/11/01, RJ 1640, en relació a la confusió entre dues societats per eludir el compliment d’obligacions.
* Sentència TSJC de data 20/6/02, RJ 1789, en relació a la rellevància jurídica a la concurrència de culpes, d’aplicació en els supòsits de responsabilitat contractual i extracontractual.

És nul·la l'obligació de coses impossibles

Inpossibilium nulla obligatio est.
Cels: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 185 (D. 50.17.185)
* Sentència TS Mitra de data 15/1/85, RJ 97, en relació a la clàusula d’impossible compliment en l’àmbit societari, respecte el contracte d’arrendament.
* Sentència TSJC de data 14/5/98, RJ 955, en relació a la impossibilitat de realitzar l’obligació de fer prevista contractualment, per ser contrària a les disposicions legals, amb la consegüent ineficàcia del contracte.

El que es paga per mandat d’altri, és el mateix que si se li hagués donat a aquest

Quod iussu alterius solvitur, pro eo est, quasi ipsi solutum esset.
Paule: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 180 (D. 50.17.180)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 2/6/61, RJ 44
* Sentència TSJC de data 22/7/04, RJ 2219, en relació a l’acció de rescabalament que l’asseguradora exercita contra el deutor responsable del sinistre, com a subrogada del seu assegurat i per rescabalar-se del pagament que va realitzar pel seu compte i interès.

Cada deutor ha de suportar les conseqüències de la seva pròpia mora, com s’estableix per als codeutors solidaris

Unicuique sua mora nocet. quod et in duobus reis promittendi observatur.
Paule: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 173, 2 (D. 50.17.173.2)
* Sentència TSJC de data 21/10/99, RJ 1200, en relació a la mora produïda per la negativa d’atorgar escriptura pública de compravenda de les unitats immobiliàries contractades, condicionada al pagament dels interessos bancaris, i per tant no es poden percebre els interessos de la pròpia mora.

Causa dany qui mana causar-ho; però no té cap culpa qui té necessitat d'obeir

Is damnum dat, qui iubet dare; eius vero nulla culpa est, cui parere necesse sit.
Paule: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 169, pr. (D. 50.17.169.pr.)
* Sentència TS Mitra de data 7/7/87, RJ 212, en relació a la negativa de lliurament d’un vehicle per part del seu dipositari, d’acord amb l’ordre judicial d’embargament, i les correlatives despeses de pupil·latge.

És admès en dret civil que sempre que l'interessat en que no es compleixi una condició faci que aquesta no es compleixi, es tingui aquella per complerta

In iure civili receptum est, quotiens per eum, cuius interest condicionem non impleri, fiat quo minus impleatur, perinde haberi, ac si impleta condicio fuisset.
Ulpià: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 161 (D. 50.17.161)
* Sentència TSJC de data 29/3/01, RJ 1563, en relació a la no realització dels actes necessaris per al compliment definitiu de la condició, consistent en acabar unes obres, que s’ha de qualificar jurídicament com una contravenció del principi de la bona fe en l’execució del conveni, i per tant cal entendre que la condició es va complir, doncs aquest principi imposa abstenir-se de realitzar actes obstatius al compliment de la condició, amb la finalitat de garantir a les altres parts contractants el desenvolupament normal de la situació que es deriva del conveni sotmès a condició suspensiva i superar d’aquesta manera la conducta contrària a la bona fe de l’obligat a complir la condició.

Només pot causar dany aquell que fa el que no tenia dret a fer

Nemo damnum facit, nisi qui id fecit, quod facere ius non habet.
Paule: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 151 (D. 50.17.151)
* Sentència Jutge d’Apel·laqcions Obiols de data 20/12/60, RJ 40
* Sentència TS Mitra de data 21/12/79, RJ 27, en relació a la superació del principi qui iure utitur nemini laedit pel sentit social i funcional de la propietat.
* Sentència TS Mitra de data 5/12/83, RJ 82, en relació al dret a la jurisdicció respecte una reclamació de danys morals, producte de les manifestacions fetes en el procés per responsabilitat mèdica.

Si l’efecte d’una cosa beneficia a tots, també les parts de la mateixa correspon a tots

Cuius effectus omnibus prodest, eius et partes ad omnes pertinent.
Paule: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 148 (D. 50.17.148)
* Sentència TSJC de data 18/10/01, RJ 1710-11, en relació a l’exercici d’accions per un sol dels cohereus, regeix la mateixa regla que per a l’exercici d’accions per un sol dels comuners en una comunitat de béns, ja que és una comunitat hereditària la que formen els hereus.
* Aute TSJC de data 21/02/02, RJ 1874, en relació a la legitimitat activa del copropietari per a l’exercici d’accions en benefici de la comunitat de propietaris, i la sentència al seu favor aprofita als demés.

Les coses que són impossibles de donar, o les que no existeixen en la naturalesa, es tenen per no expressades

Ea, quae dari impossibilia sunt vel quae in rerum natura non sunt, pro non adiectis habentur.
Ulpià: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 135 (D. 50.17.135)
* Sentència TSJC de data 27/1/00, RJ 1315, en relació a la impossibilitat d’exigir a les parelles no matrimonials que formulin demanda de separació, nul·litat o de divorci del matrimoni, segons estableix l’article 5.12 de la Llei qualificada del matrimoni (d’aplicació analògica) per tal de convertir en caràcter definitiu les mesures acordades amb caràcter provisional.

No es pot considerar que incompleix, qui ignora quant ha de pagar

Non potest improbus videri, qui ignorat quantum solvere debeat.
Venuleu: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 99 (D. 50.17.99)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 9/7/62, RJ 54
* Aute TS Mitra de data 6/7/89, RJ 288, en relació que en matèria d’interessos legals regeix el principi in illiquidis mora non contrahitur, a determinar en tràmit d’execució de sentència.
* Sentència TSJC de data 9/3/95, RJ 288, en relació a la desestimació de la pretensió d’interessos atenent el principi in illiquidis mora non contrahitur.
* Sentència TSJC de data 29/4/99, RJ 1132, en relació a les obligacions il·líquides, als efectes de meritament dels interessos a comptar de la data de la sentència, atenent que aquesta no accepta la quantitat reclamada pel creditor, sinó que la rebaixa, en seguiment del principi illiquidis mora non contrabitur.
* Sentència TSJC de data 22/12/99, RJ 1227, en relació al fet que si el deutor no sap la quantitat que deu no pot incórrer en mora, doncs el retard en pagar no li és imputable.
* Sentència TSJC de data 26/4/01, RJ 1579, en relació a la determinació de la quantitat deguda mitjançant el litigi per ser il·líquida amb anterioritat, i així si el creditor reclama una xifra i la sentència no l’accepta sinó que la rebaixa, no poden meritar-se interessos més que a partir de dictada la sentència.
* Sentència TSJC de data 28/6/01, RJ1599, en relació al fet que si la sentència rebaixa la quantitat que es reclama, aquesta s’ha de qualificar d’il·líquida i tan sols pot meritar interessos des de la fermesa de la sentència.
* Sentència TSJC de data 20/9/01, RJ 1616, en relació a la condemna a interessos a comptar de la contesta a la demanda, en haver-se determinat la quantitat mitjançant la sentència, no podent-se considerar líquida anteriorment.
* Sentència TSJC de data 11/11/02, RJ 1833, en relació al pagament dels interessos legals sobre la quantitat objecte de la condemna des de la data de la fermesa de la sentència.
* Aute TSJC de data 19/12/02, RJ 1942, en relació a la condemna a interessos a comptar de la contesta a la demanda, en haver-se determinat la quantitat mitjançant la sentència, no podent-se considerar líquida anteriorment, en mèrits del principi in illiquidis mora non contrabitur.

Ningú no pot canviar la seva pròpia voluntat en perjudici d’altri

Nemo potest mutare consilium suum in alterius iniuriam.
Papinià: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 75 (D. 50.17.75)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/8/55, RJ 23
* Sentència TS Mitra de data 9/5/75, RJ 2, en relació a la interpretació de l’actuació respecte l’extinció de drets.
* Sentència TS Mitra de data 18/11/75, RJ 7, en relació a la designació de la persona pel reembossament d’un crèdit.
* Sentència TS Mitra de data 25/4/79, RJ 22, en relació a la doctrina dels actes propis davant l’acceptació d’una lletra de canvi.
* Aute TS Mitra 9/11/81 de data 50, en relació al principi rebus sic stantibus.
* Sentència TS Mitra de data 15/12/86 de data 175, en relació a la impossibilitat d’imposar al veí el pacte propter rem quan ell mateix en prescindeix, en atenció als principis de bona fe, d’equilibri i moralitat.
* Sentència TSJC de data 29/11/96, RJ 642, en relació a la doctrina dels actes propis en l’acceptació de la submissió a arbitratge de la qüestió litigiosa, que com a derivació del principi general de la bona fe, de l’excepció de dol i de la vinculació als comportaments anteriors són suficients per crear en l’altra part la lògica d’una expectativa bé material, bé processal, vedant-se la possibilitat que un litigant adopti en el procés una actitud incompatible i contrària al que precedentment havia afirmat i acceptat.
* Sentència TSJC de data 14/5/98, RJ 956, en relació a la impossibilitat de modificar la intervenció de la part contractant com a contractista de l’obra, per invocar posteriorment la condició de venedora.
* Sentència TSJC de data 16/3/00, RJ 1333, en relació a que ni el contracte ni els preceptes de la llei poden fer viable que al seu empara l’arrendador pogués desconèixer i conculcar el principi fonamental de bona fe en l’exercici dels drets; negant haver donat autorització verbal per al sotsarrendament, adduint la manca d’autorització escrita per aconseguir el desnonament de l’arrendatari el sotsarrendatari.
* Sentència TSJC de data 20/7/00, RJ 1402, en relació al principi que ningú pot anar contra els seus propis actes, després d’haver acceptat la liquidació de les relacions contractual d’arrendament.

Ni pactant, ni imposant condició, ni estipulant, es pot obligar a un tercer

Nec paciscendo nec legem dicendo, nec stipulando quisquam alteri cavere potest.
Quint Muci Escèvola: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 73, 4 (D. 50.17.73.4)
* Aute TSJC de data 6/6/00, RJ 1496, en relació al principi de relativitat dels contractes pel qual les convencions tan sols produeixen efectes entre les parts contractants, d’aplicació a la improcedència de cridar al sotsarrendatari en un judici de desnonament.

En cas de dubte, és millor afavorir la repetició d’una cosa que el lucre fortuït

In re obscura melius est favere repetitioni quam adventicio lucro.
Ulpià: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 41, 1 (D. 50.17.41.1)
* Sentència TS Mitra de data 12/11/76, RJ 14, en relació a l’apreciació de l’afecció o l’interès subjectiu determinant de la decisió en l’ànim de l’adquirent en una compravenda.

En les estipulacions i els altres contractes ens atenim al que s’ha volgut convenir; i si això no semblés clar, serà lògic que ens atinguem al que és freqüent a la regió en la qual es va atorgar el negoci. Què cal fer si no consta el costum de la regió perquè és diversa? La quantitat deguda ha de reduir-se al mínim.

Semper in stipulationibus et in ceteris contractibus id sequimur, quod actum est; aut, si non pareat quid actum est, erit consequens, ut id sequamur, quod in regione in qua actum est frequentatur. Quid ergo, si neque regionis mos appareat, quia varius fuit? Ad id, quod minimum est, redigenda summa est.
Ulpià: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 34 (D. 50.17.34)
* Sentència TS Mitra de data 28/2/88, RJ 229, en relació a la interpretació d’un contracte de permuta, que ha de permetre la construcció d’una carretera mitjançant els trossos de finca permutats, amb les servituds necessàries i el pagament proporcional de les depeses necessàries, per l’afavoriment i revalorització de les finques.
* Sentència TSJC de data 22/12/99, RJ 1220, en relació a la interpretació de l’obscuritat d’un contracte d’assegurança respecte els danys que poguessin sofrir en el taller els vehicles dels clients.

No pot entendre’s que hi ha mora quan no hi ha reclamació

Nulla intellegitur mora ibi fieri, ubi nulla petitio est.
Escèvola: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 88 (D. 50.17.88)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 30/3/66, RJ 95
* Sentència TSJC de data 30/9/99, RJ 1193, en relació a la determinació del moment de la reclamació de la indemnització per responsabilitat extracontractual, als efectes del càlcul d’interessos; amb independència de les accions penals exercides amb anterioritat.

Certs contractes admeten la responsabilitat només per dol dolent; i d'altres, per dol i culpa: només per dol, el dipòsit i el precari; per dol i culpa, el mandat, el comodat, la venda, la penyora, l’arrendament i també la dació de dot, la tutela, la gestió de negocis; en el quals certament s’exigeix diligència; la societat i la comunitat de béns exigeixen la responsabilitat per dol i culpa. Però això és així sempre que no s’hagi convingut una responsabilitat major o menor en l’atorgament del contracte

Mam hoc servabitur, quod initio convenit (legem enim contractus dedit), excepto eo, quod celsus putat non valere, si convenerit, ne dolus praestetur; hoc enim bonae fidei iudicio contrarium est; et ita utimur. Animalium vero casus mortesque, quae sine culpa accidunt, fugae servorum qui custodiri non solent, rapinae, tumultus, incendia, aquarum magnitudines, impetus praedonum a nullo praestantur.
Ulpià: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 23 (D. 50.17.23)
* Sentència Jutge d’Apel·lació Sabater de data 21/8/74, RJ 137
* Sentència TSJC de data 15/2/96, RJ 520, en relació que a l’extinció del contracte d’arrendament les obres fetes per l’arrendatari en l’objecte de l’arrendament i que no puguin ser separades, esdevindran propietat de l’arrendadora sense dret a indemnització, segons s’estableix en el contracte d’arrendament i obliga a les parts contractants.
* Sentència TSJC de data 27/1/00, RJ 1320, en relació al principi que el contracte és llei entre les parts.
* Sentència TSJC de data 10/2/00, RJ 1326, en relació a l’exigibilitat de les obligacions assumides per les parts en el contracte, doncs els contractes al principi són de voluntat, però un cop atorgats són de necessitat.

En totes les obligacions que no s'estableix un termini, el deute existeix des del primer dia

In omnibus obligationibus, in quibus dies non ponitur, praesenti die debetur.
Pomponi: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 14 (D. 50.17.14)
* Sentència TS Mitra de data 15/1/85, RJ 102, en relació a la presumpció de l’existència d’un pacte d’ajornament en l’acompliment en el lliurament de l’objecte de la compravenda.

Si “es retardés demorés o frustrés”; per això varen ser anomenats calumniadors, perquè mitjançant frau i frustrant vexen a d'altres amb litigis; d’aquí es se’ls anomeni també de discurs sofístic

“Si calvitur”; et moretur et frustretur, inde et calumniatores appellati sunt, quia per fraudem et frustrationem alios vexarent litibus; inde et cavillatio dicta est.
Gai: Digest 50, 16 De la significació de les paraules, 233, pr. (D. 50.16.233.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/5/63, RJ 60

S’ha admès que en els convenis s'atengui més aviat a la voluntat dels contractants que a les paraules. Així doncs, quan els veïns arrendessin una finca vectigal perquè es transmetés a l’hereu de l'arrendatari, el dret transmissible als hereus pot transferir-se també a un legatari

In conventionibus contrahentium voluntatem potius quam verba spectari placuit. Cum igitur ea lege fundum vectigalem municipes locaverint, ut ad heredem eius qui suscepit pertineret, ius heredum ad legatarium quoque transferri potuit.
Papinià: Digest 50, 16 De la significació de les paraules, 219 (D. 50.16.219)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/2/55, RJ 19
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/8/55, RJ 23
* Sentència TS Mitra de data 9/5/75, RJ 1, en relació a la regla per a la interpretació dels convenis.
* Sentència TS Mitra de data 7/7/87, RJ 207, en relació a la prevalència de la voluntat real a la declarada, en el sentit que l’error obstatiu no es presumeix, llevat de l’aplicació del principi in claris non fit interpretatio.
* Sentència TSJC de data 9/11/95, RJ 401, en relació a que per a la interpretació d’un conveni s’ha d’atendre més a la veritat de la cosa i a la voluntat dels contractants que a les paraules i a l’escriptura, per tal d’esbrinar quina fou la veritable voluntat i finalitat del respectiu consentiment, respecte a la compravenda d’una parcel·la.
* Aute TSJC de data 23/3/00, RJ 1473, en relació al dret aplicable al contracte que inclou una clàusula compromissària.

És “culpa lata” la negligència excessiva, això és no entendre el que tots entenen

“Lata culpa” est nimia neglegentia, id est non intellegere quod omnes intellegunt.
Ulpià: Digest 50, 16 De la significació de les paraules, 213, 2 (D. 50.16.213.2)
* Sentència TSJC de data 10/6/99, RJ 1151, en relació a la inviabilitat de recurs per culpa lata de l’apel·lant, en no impugnar la qüestió prioritària i cabdal de la prescripció, atesa la finalitat del recurs consistent en impugnar la sentència apel·lada, exposant els motius que facin patent els seus errors per aconseguir-ne la seva revocació.

Amb la paraula “pagament” (solutio) s'ha de comprendre també tota satisfacció d’una obligació; diem que “paga” qui fa el que va prometre fer

“Solutionis” verbo satisfactionem quoque omnem accipiendam placet. “solvere” dicimus eum, qui fecit quod facere promisit.
Ulpià: Digest 50, 16 De la significació de les paraules, 176 (D. 50.16.176)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 2/6/61, RJ 44
* Sentència TS Mitra de data 25/4/79, RJ 22, en relació a l’extinció de l’obligació de la venedora per compliment.
* Sentència TS Mitra de data 27/11/81, RJ 51, en relació a la facultat de pagar i així alliberar-se del vincle obligatori.
* Sentència TSJC de data 8/02/01, RJ 1659, en relació al compliment de les obligacions de fer.

Es considera que “ha acabat” un edifici, qui el va acabar de tal manera que ja pot ser usat

“Perfecisse” aedificium is videtur, qui ita consummavit, ut iam in usu esse possit.
Ulpià: Digest 50, 16 De la significació de les paraules, 139, 1 (D. 50.16.139.1)
* Sentència TSJC de data 10/6/99, RJ 1154, en relació a la naturalesa de l’interdicte operis novi nuntiatione que no pot prosperar davant una obra ja acabada.

Es considera que “restitueix” qui retorna al demandant la posició que aquest tindria si se li hagués tornat la cosa en el moment d'acceptar-se el judici, és a dir tant la causa per a usucapir com els fruits

“Restituere” autem is intellegitur, qui simul et causam actori reddit, quam is habiturus esset, si statim iudicii accepti tempore res ei reddita fuisset, id est et usucapionis causam et fructuum.
Paule: Digest 50, 16 De la significació de les paraules, 35 (D. 50.16.35)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 14/5/63, RJ 60
* Sentència TSJC de data 21/1/99, RJ 1090, en relació a la quantia del contracte o quasi contracte de litiscontestatio, des de quin moment el reconvinent deixa de ser dominus litis, requerint-se la biteralitat pel desestiment total o parcial de l’acció.
* Aute TSJC de data 20/5/99, RJ 1267, en relació al contracte o quasi contracte de la litiscontestatio, a partir de quin moment la part agent deixa de ser dominus litis, requerint per a desistir la conformitat de l’altra part.

Labeó distingeix entre fer “actes”, “gestos”, i “contractes”, i ho defineix així: “acte” és un terme genèric, ja sigui fet amb paraules o de fet, com l'estipulació o el lliurament de diner; “contracte” és l’obligació recíproca, que els grecs anomenen synallagma, com la compravenda, l’arrendament, la societat; el “gest” vol dir el que es fa sense l’emissió de paraules

Labeo libro primo praetoris urbani definit, quod quaedam “agantur”, quaedam “gerantur”, quaedam “contrahantur”; et actum quidem generale verbum esse, sive verbis sive re quid agatur, ut in stipulatione vel numeratione; contractum autem ultro citroque obligationem, quod graeci sunallagma vocant, veluti emptionem venditionem, locationem conductionem, societatem; gestum rem significare sine verbis factam.
Ulpià: Digest 50, 16 De la significació de les paraules, 19 (D. 50.16.19)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 10/6/61, RJ 45
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 30/3/66, RJ 95
* Sentència TS Mitra de data 10/11/80, RJ 260
* Sentència TS Mitra de data 11/11/80, RJ 32, en relació als principis de conservació, eficàcia dels contractes i autonomia de la voluntat.
* Sentència TS Mitra de data 30/3/89, RJ 284, en relació a la noció de contractum que suposa obligació d’una i altra part, respecte un contracte de compravenda.
* Sentència TS Mitra de data 19/4/93, RJ 404, en relació l’obligat compliment del pactes d’un contracte d’assegurança, en ordre a la determinació del risc que cobreix la pòlissa.
* Sentència TSJC de data 20/6/96, RJ 582, en relació a que els possibles vicis i defectes del contracte no poden ser invocats front a un tercer aliè al contingut i marc subjectiu de la relació contractual.
* Sentència TSJC de data 19/6/97, RJ 775, en relació a la realitat i existència d’un contracte, el qual queda perfeccionat pel consentiment de les parts i que comporta segons el contingut del mateix, obligacions per a una i altra part, i cadascuna d’elles és compel·lida respecte l’altra al que segons el vincle contractual s’ha estructurat.

Paga menys qui paga més tard, doncs pot pagar-se de menys tant pel que es paga, com per quan es paga

Minus solvit, qui tardius solvit; nam et tempore minus solvitur.
Ulpià: Digest 50, 16 De la significació de les paraules, 12, 1 (D. 50.16.12.1)
* Sentència TS Mitra de data 15/1/85, RJ 102, en relació a l’obligació de pagar interessos en la devolució del pagament per la ineficàcia de la relació obligacional, en atenció al principi restitutori institucional.

Qui mana pagar, s'entén que paga ell mateix

Qui mandat solvi, ipse videtur solvere.
Paule: Digest 46, 3 Dels pagaments i de l’alliberament dels deutors, 56 (D. 46.3.56)
* Sentència TSJC de data 11/11/02, RJ 1839, en relació a la relació jurídica que s’estableix entre el propietari de l’obra i l’arquitecte que ha de dirigir-la, que s’ha de qualificar jurídicament de contracte de mandat; i per tant la decisió presa per l’arquitecte mandatari dins el cercle de les seves atribucions respecte el canvi de materials, vincula el mandant propietari de l’obra.
* Sentència TSJC de data 17/7/03, RJ 2009, en relació a l’existència d’una relació de mandat, en mèrits del qual el mandatari actuava dins dels límits del mateix i va portar a terme les gestions encomanades en interès del mandat i pel seu compte, per la qual cosa la seva actuació repercuteix en l’esfera jurídica del mandant.

Es permet a qualsevol pagar per un altre, encara que aquest ho ignori o s'hi oposi; doncs és un principi establert en dret civil que es pot millorar la condició d’una persona sense el seu consentiment i contra la seva voluntat

Solvere pro ignorante et invito cuique licet, cum sit iure civili constitutum licere etiam ignorantis invitique meliorem condicionem facere.
Gai: Digest 46, 3 Dels pagaments i de l’alliberament dels deutors, 53 (D. 46.3.53)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 2/6/61, RJ 44.
* Sentència TS Mitra de data 19/5/87, RJ 192, en relació a que el preu de la compravenda pot ser satisfet per altres persones que el comprador, el que no comporta en cap cas la novació subjectiva del contracte i canvi de deutor, què tampoc pot estar sotmesa a presumpció.
* Sentència TSJC de data 18/1/96, RJ 497, en relació a la legitimació passiva dels socis d’una societat mercantil i de la seva responsabilitat respecte uns deutes socials, per la seva intervenció en els pagaments de la societat, atenent al principi que el que no és deutor pot pagar eficaçment per un tercer.

Mitjançant el pagament d’altri podem quedar alliberats sense saber-ho i fins i tot oposant-nos-hi, o si aquest accepta el judici en el nostre lloc

Solutione vel iudicium pro nobis accipiendo et inviti et ignorantes liberari possumus.
Pomponi: Digest 46, 3 Dels pagaments i de l’alliberament dels deutors, 23 (D. 46.3.23)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 2/6/61, RJ 44.
* Sentència TSJC de data 12/7/01, RJ 1607, en relació a la facultat d’un tercer aliè al vincle contractual a satisfer el deute per compte d’un tercer, respecte el pagament dels lloguers per part de l’esposa de l’arrendatari.
* Sentència TSJC de data 27/3/03, RJ 1978, en relació a que el compliment o solució de la relació obligatòria pot ser feta per la persona obligada, el deutor, o per un tercer o persona aliena a la relació obligatòria, amb excepció de les obligacions personalíssimes o intuitu personae, on és essencial per a la satisfacció de l’interès creditici que el compliment es porti a terme per la persona designada.

La novació és la transformació i conversió d'un deute anterior en una altra obligació civil o natural; és a dir, quan es crea una obligació nova d’una altra anterior, de manera que s'extingeixi la primera. Novació prové de nou: d’una obligació nova

Novatio est prioris debiti in aliam obligationem vel civilem vel naturalem transfusio atque translatio.
Ulpià: Digest 46, 2 De les novacions i les delegacions, 1, pr. (D. 46.2.1.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Sabater de data 12/1/81, RJ 266

Tot el que té per objecte restringir l’obligació, si no es declara expressament, s'haurà de considerar com a no posat, i quasi sempre hem d’interpretar l’estipulació a favor del deutor promitent, doncs el creditor estipulant ja va tenir ocasió d’expressar-se més obertament

Quidquid adstringendae obligationis est, id nisi palam verbis exprimitur, omissum intellegendum est; ac fere secundum promissorem interpretamur, quia stipulatori liberum fuit verba late concipere.
Cels: Digest 45, 1 De les obligacions verbals, 99, pr. (D. 45.1.99.pr.)
* Sentència TSJC de data 21/10/99, RJ 1202, en relació a la interpretació de la obscuritas del contracte d’obra respecte a la titularitat de l’obra, que s’ha de fer en contra de qui l’ha causat.
* Sentència TSJC de data 22/12/99, RJ 1220, en relació a la interpretació de l’obscuritat d’un contracte d’assegurança respecte els danys que poguessin sofrir en el taller els vehicles dels clients.

Quan en les obligacions no s’estableix un termini, la quantitat es deu des del primer moment, tret que la determinació del lloc per al pagament comporti un determinat espai de temps per tal que hi pugui arribar

Sicuti cum morietur quis stipulari potest, ita etiam hi, qui subiecti sunt alienae potestati, cum morientur stipulari possunt.
Ulpià: Digest 45, 1 De les obligacions verbals, 41, 1 (D. 45.1.41.1)
* Sentència TS Mitra de data 18/11/76, RJ 9, en relació a la liquidació d’un saldo bancari.

Diem que segons les esmentades formes s’adquireix l’obligació mitjançant el consentiment, perquè no es necessària cap formalitat verbal ni d'escriptura, sinó que n’hi ha prou que consentin qui fan aquests negocis

Ideo autem istis modis consensu dicimus obligationem contrahi, quia neque verborum neque scripturae ulla proprietas desideratur, sed sufficit eos, qui negotia gerunt, consentire.
Gai: Digest 44, 7 De les obligacions i de les accions, 2, 1 (D. 44.7.2.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Sabater de data 20/10/77, RJ 193

Una cosa és deixar en préstec i una altra dipositar

Aliud est credere, aliud deponere.
Ulpià: Digest 42, 5 De les coses que s’han de posseir o vendre, amb l’autoritat del jutge, 24, 2 (D. 42.5.24.2)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/7/63, RJ 65
* Sentència TS Mitra de data 30/10/75, RJ 4, en relació a la presumpció respecte l’acord o consensus entre les parts.
* Sentència TS Mitra de data 15/1/85, RJ 103, en relació a la força provatòria dels llibres dels banquers per a les operacions registrades, fonamentades en la bona fides.

És nul·la la voluntat de qui erra

Nulla enim voluntas errantis est.
Pomponi: Digest 39, 3 Del règim de l’aigua entre veïns, i de l’acció per a la contenció de l’aigua pluvial, 20 (D.39.3.20)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/6/53, RJ 13
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/8/55, RJ 23
* Sentència TS Mitra de data 12/11/76, RJ 14, en relació a una compravenda.

No s'ha d'entendre que algú hagi dit allò que no hagués pensat. Les paraules s'han d'entendre segons el seu ús comú, no segons el criteri de cadascú. Anterior i més poderosa que la seva paraula és la intenció del qui parla

Nemo existimandus est dixisse, quod non mente agitaverit.
Non enim ex opinionibus singulorum, sed ex communi usu nomina exaudiri debere.
Prior atque potentior est quam vox mens dicentis
.
Cels: Digest 33, 10 Del llegat de l’aixovar, 7, 2 (D. 33.10.7.2)
* Sentència TSJC de data 22/12/94, RJ 160, en relació al principi que cal estar a la veritable voluntat dels contractants, en ordre a la connexió dels contractes d’obra i de venda, per a llur interpretació.

Quan no hi ha cap ambigüitat en les paraules no s'ha d'admetre una indagació de la voluntat

Cum in verbis nulla ambiguitas est, non debet admitti voluntatis quaestio.
Paule: Digest 32, 1 Dels llegats i dels fideïcomisos, 25, 1 (D. 32.1.25.1)
* Sentència TS Mitra de data 7/7/87, RJ 207, en relació a la presumpció d’identitat entre la voluntat i la seva manifestació, en seguiment del prinicpi in claris non fit interpretatio.

Qui afirma que un altre va actuar amb dol, encara que sigui en excepció, ha de provar que va haver-hi dol

Qui dolo dicit factum aliquid, licet in exceptione, docere dolum admissum debet.
Ulpià: Digest 22, 3 De les proves i de les presumpcions, 18, 1 (D. 22.3.18.1)
* Sentència TS Mitra de data 12/11/76, RJ 14, en relació a la prova del dol en un negoci de compravenda.
* Sentència TSJC de data 21/2/02, RJ 1751, en relació a la prova de la mala fe de l’assegurat en un contracte d’assegurança.

No convé a la bondat i a l'equitat, o que algú es lucri amb perjudici d’altri, o que experimenti dany per lucre d’altri

Bono et aequo non convenit aut lucrari aliquem cum damno alterius aut damnum sentire per alterius lucrum.
Pomponi: Digest 23, 3 Del dret relatiu al dot, 6, 2 (D. 23.3.6.2)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 30/5/58, RJ 29
* Sentència TSJC de data 21/10/99, RJ 1202, en relació a l’enriquiment injust de qui va rebre satisfactòriament els treballs i materials de la instal·ladora, si aquesta no els cobrés.
* Sentència TSJC de data 22/12/99, RJ 1227, en relació a l’enriquiment injust en un contracte d’arrendament, per la indemnització per ocupació indeguda.

Pels contractes de bona fe es deuen interessos des de la mora

In bonae fidei contractibus ex mora usurae debentur.
Marcià: Digest 22, 1 Dels interessos, dels fruits, de la resta d’accessoris i de la mora, 32, 2 (D. 22.1.32.2)
* Sentència TS Mitra de data 7/11/75, RJ 6, en relació a l’obligació de pagar interessos en situació de mora.
* Sentència TS Mitra de data 15/12/86, RJ 179, en relació a que els interessos es compte des de la contestació a la demanda, llevat que el deutor hagués interpel·lat amb requeriment exprés i pel mateix import que finalment resulti condemnat.

Beneficia al comprador la ignorància que no correspon a un home negligent

Ignorantia emptori prodest, quae non in supinum hominem cadit.
Paule: Digest 18, 1 Del contracte de compra, dels pactes convinguts entre el comprador i el venedor, i de les coses que no poden ser venudes, 15, 1 (D. 18.1.15.1)
* Sentència TS Mitra de data 12/11/76, RJ 14, en relació al coneixement previ d’una finca que tenia el comprador.

Sense preu la venda és nul·la

Sine pretio nulla venditio est.
Ulpià: Digest 18, 1 Del contracte de compra, dels pactes convinguts entre el comprador i el venedor, i de les coses que no poden ser venudes, 2, 1 (D. 18.1.2.1)
* Sentència TSJC de data 13/3/97, RJ 743, en relació a la inexistència de compravenda si no hi ha preu, doncs la compravenda suposa una relació sinal·lagmàtica del pagament d’una quantitat de diners, com a única obligació del comprador, a canvi de la transmissió d’una cosa.

És nul el mandat si no és gratuït, perquè porta el seu origen de l’oficiositat i de l'amistat; doncs la retribució és contrària a l’oficiositat, perquè intervenint-hi diners la cosa s’adiu més aviat a locació i a conducció

Mandatum nisi gratuitum nullum est; nam originem ex officio atque amicitia trahit, contrarium ergo est officio merces: interveniente enim pecunia res ad locationem et conductionem potius respicit.
Paule: Digest 17, 1 De l’acció de mandat i la contrària, 1, 4 (D. 17.1.1.4)
* Sentència TSJC de data 10/6/99, RJ 1155, en relació al caràcter gratuït del mandat, en seguiment al contracte de serveis dels arquitectes per a la construcció d’un immoble.
* Sentència TSJC de data 11/10/01, RJ 1620, en relació a l’existència en dret romà d’un contracte de mandat remunerat (D. 17.1.6.pr.), en referència a l’actuació del mandatari dins l’àmbit de l’esfera mercantil, en la qual preval de forma clara la nota l’onerositat.

La bona fe que s'exigeix en els contractes requereix la màxima equitat

Bona fides quae in contractibus exigitur aequitatem summam desiderat.
Trifoní: Digest 16, 3 De l’acció de dipòsit i la contrària, 31, pr. (D. 16.3.31.pr.)
* Sentència TS Mitra de data 19/5/87, RJ 188, en relació a que el requisit del banc d’exigir l’aval per a la devolució dels préstecs per la compra d’unes finques de la seva propietat, no és abusiva ni contrària a la bona fe que ha de regir les relacions contractuals.
* Sentència TSJC de data 20/5/99, RJ 1142, en relació al principi de bona fe que plana en matèria contractual, d’aplicació al pacte de retornar la clientela a l’extinció de l’arrendament d’un negoci.

Dipòsit és el que es va donar a algú per a que ho custodiï, anomenat així perquè és posat, ja que la preposició “de” incrementa el significat de dipòsit, com per demostrar que està encomanat a la fidelitat d'aquell tot el que es refereix a la custòdia de la cosa

Depositum est, quod custodiendum alicui datum est, dictum ex eo quod ponitur; praepositio enim de auget depositum, ut ostendat totum fidei eius commissum, quod ad custodiam rei pertinet.
Ulpià: Digest 16, 3 De l’acció de dipòsit i la contrària, 1, pr. (D. 16.3.1.pr.)
* Sentència TSJC de data 22/1/98, RJ 906, en relació a l’obligació essencial del contracte de dipòsit de guardar la res deposita, que troba el seu origen en la mateixa causa del contracte, en el present cas de garatge, sense que el dipositari se’n pugui servir, i se li exigeixi un comportament d’acord amb les circumstàncies particulars que concorren en casa cas concret, per tal de protegir i preservar la cosa dipositada dels esdeveniments damnosos que puguin afectar-la o dels fets externs, ja siguin naturals o humans.
* Sentència TSJC de data 28/9/00, RJ 1428, en relació al contracte d’aparcament, el dipositari té el deure de guardar i vigilar el vehicle.

La compensació ens és necessària per això, perquè ens interessa més no pagar, que reclamar el que hem pagat

Interest nostra potius non solvere quam solutum repetere.
Pomponi: Digest 16, 2 De les compensacions, 3 (D. 16.2.3)
* Sentència TS Mitra de data 15/12/86, RJ 158, en relació al caràcter automàtic de la compensació que exigeix una perfecte claredat i determinació dels deutes que es volen compensar i una molt especial cura per tal d’evitar danys possibles.

Compensació és la unió d'un deute i un crèdit entre sí

Compensatio est debiti et crediti inter se contributio.
Modestí: Digest 16, 2 De les compensacions, 1 (D. 16.2.1)
* Sentència TS Mitra de data 18/11/76, RJ 9, en relació a la seva definició i al principi d’equitat.
* Sentència TS Mitra de data 22/6/87, RJ 211, en relació a la compensació de la indemnització per acomiadament indegut amb els salaris avançats al treballador.
* Sentència TSJC de data 27/1/00, RJ 1320, en relació a la necessària existència d’un crèdit i un dèbit per tal que operi la compensació.

Així com es contreu una obligació mitjançant estipulació, també es contreu mitjançant un judici

Sicut in stipulatione contrahitur cum filio, ita iudicio contrahi.
Ulpià: Digest 15, 1 De l’acció de peculi, 3, 11 (D. 15.1.3.11)
* Sentència TSJC de data 21/1/99, RJ 1090, en relació a la quantia del contracte o quasi contracte de litiscontestatio, des de quin moment el reconvinent deixa de ser dominus litis, requerint-se la biteralitat pel desestiment total o parcial de l’acció.
* Aute TSJC de data 20/5/99, RJ 1267, en relació al contracte o quasi contracte de la litiscontestatio, a partir de quin moment la part agent deixa de ser dominus litis, requerint per a desistir la conformitat de l’altra part.

El que no es deu i es paga per error, ha de repetir-se per la mateixa cosa o pel seu valor

Quod indebitum per errorem solvitur, aut ipsum aut tantundem repetitur.
Pomponi: Digest 12, 6 De la condició d’allò pagat indegudament, 7 (D. 12.6.7)
* Sentència TSJC de data 2/2/95, RJ 237, en relació al pagament per error d’una quantitat dinerària conditio indebita, procedeix la seva reversió.

No se li pot imputar el dret de l’obligació d’interessos … doncs no està en mora aquell a qui no se li pot reclamar els diners per causa d'una excepció, no es pot demanar la quantitat

Acta in continenti facta stipulationi inesse creduntur …
Non enim in mora est is, a quo pecunia propter exceptionem peti non potest.

Paule: Digest 12, 1 De les coses prestades, de si es demana una cosa determinada i de la condició, 40 (D. 12.1.40)
* Sentència TSJC de data 23/3/00, RJ 1340, en relació al fet que les obligacions il·líquides, en aquest cas dimanant d’una indemnització, mentre no quedin fixades no meriten interessos.
* Aute TSJC de data 14/5/04, RJ 2326, en relació al meritament d’interessos des de la fermesa de la sentència en tractar-se d’un muntant il·líquid.

La dació en mutu rau en aquelles coses que es determinen pel seu pes, nombre o mesura: amb la dació de les quals se’ns deu la quantitat prestada, perquè al pagar-se valen pel gènere més que per l’espècie; mentre que de les altres coses se’ns pot deure una quantitat prestada, perquè no es pot pagar una cosa per cap altra contra la voluntat del creditor

Mutui datio consistit in his rebus, quae pondere numero mensura consistunt, quoniam eorum datione possumus in creditum ire, quia in genere suo functionem recipiunt per solutionem quam specie; nam in ceteris rebus ideo in creditum ire non possumus, quia aliud pro alio invito creditori solvi non potest.
Paule: Digest 12, 1 De les coses prestades, de si es demana una cosa determinada i de la condició, 2, 1 (D. 12.1.2.1)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 4/9/56, RJ 26
* Sentència TS Mitra de data 18/11/75, RJ 7, en relació a l’exigibilitat de l’obligació de pagar un crèdit en un contracte d’associació.
* Sentència TS Mitra de data 20/12/82, RJ 62, en relació al principi que per compliment de la prestació s’ha d’entendre aquella que és puntual, íntegra i exacta, davant la consignació.
* Sentència TS Mitra de data 1/7/85, RJ 107, en relació a la ineficàcia de la invocació de manca de diners per pagar el deute, en atenció al principi que tota prestació cal executar-la puntualment, íntegra i exactament.
* Sentència TS Mitra de data 15/6/85, RJ 112, en relació a la força vinculant del principi d’autonomia de la voluntat en establir els elements essencials del contracte d’arrendament de serveis i subministrament.
* Sentència TS Mitra de data 25/1/88, RJ 228, en relació a que el deute ha de ser pagat amb la prestació pactada, a diferència de les prestacions alternatives.
* Sentència TSJC de data 27/3/03, RJ 1973, en relació a la protecció d’un estat possessori de fet, de la detentació material per part de l’interdictant en l’àmbit dels interdictes retinendae posessionis, l’interdicte utrubi per als béns mobles, uti possidetis per als immobles i utrubi que va ser equiprara a l’uti possidetis, que concedeix protecció possessòria del bé moble durant el termini més llarg de l’any que precedeix a la formulació de la demanda interdictal; acció interdictal que no és idònia per restablir la situació d’un compte bancari a un data determinada, per quan el diner és un bé moble fungible que no s’identifica per la seva individualitat sinó pel seu genere i quantitat, i manca doncs el fet possessori, doncs tant la propietat com la possessió dels diners passa al banc, situació pròpia del dipòsit irregular.

També ha de donar-se aquesta acció contra l’arquitecte que va enganyar, perquè també l’emperador Alexandre Sever, de consagrada memòria, va decretar que havia de donar-se aquesta acció contra l’arquitecte i el constructor

Hoc exemplo etiam adversus architectum actio dari debet qui fefellit: nam et divus severus adversus architectum et redemptorem actiones dandas decreverit.
Ulpià: Digest 11, 6 De si el mesurador hagués declarat una mesura falsa, 7, 3 (D. 11.6.7.3)
* Sentència TSJC de data 13/3/96, RJ 542, en relació a la manca de responsabilitat del constructor en el desviament de les obres, respecte els plànols i la ineducació dels mateixos a la concreta superfície del terreny; per quan s’ha limitat a seguir les instruccions de l’arquitecte.

La Llei Aquília comprèn també la culpa molt lleu

In lege Aquilia et levissima culpa venit.
Ulipià: Digest 9, 2 Comentaris a la Llei Aquília, 44, pr. (D. 9.2.44.pr.)
* Sentència TS Mitra de data 25/4/79, RJ 228
* Sentència TS Mitra de data 18/11/76, RJ11, en relació a la responsabilitat extracontractual per culpa en un incendi.
* Sentència TS Mitra de data 13/12/82, RJ 64, en relació a la culpa extracontractual com a conseqüència d’un accident de circulació i de l’absència de dol.
* Sentència Mitra de data 19/5/87, RJ 194, en relació a la responsabilitat per caiguda de neu de la teulada al carrer i l’obligació de reparar-ne els danys per que tan sols requereix de culpa levissima.
* Sentència TSJC de data 15/9/94, RJ 109, en relació a la conducta imprudent del propietari del terreny, en no haver pres totes les mesures escaients per tal d’evitar els possibles danys, com a conseqüència d’un incendi del què si bé no s’ha determinat la causa, l’existència d’uns palets de fusta a l’aire lliure molt propers a la línia d’alta tensió, determinen una actitud imprudent subjecta a responsabilitat derivada de la llei Aquília, essent suficient a aquest efecte una culpa levissima.
* Sentència TSJC de data 7/12/95, RJ 418, en relació a la declaració de responsabilitat de la Lex Aquilia, per la qual és suficient una culpa levissima, caracteritzada com aquella en que no s’observa el capteniment d’un diligentíssim pare de família, pel que fa a la responsabilitat de la caiguda de neu del llosat.
* Sentència TSJC de data 20/5/99, RJ 1147, en relació a la responsabilitat per culpa levissima en el contracte d’obra, i del caràcter solidari de tots els implicats en la producció dels danys, si no es pot determinar de forma clara la responsabilitat d’un sol dels autors.
* Sentència TSJC de data 11/5/00, RJ 1371, en relació a la culpa o negligència en la responsabilitat extracontractual en un contracte d’arrendament, pels danys ocasionats a la finca per culpa de l’arrendatari, i de la seva compatibilitat amb les accions derivades de la responsabilitat contractual.
* Sentència TSJC de data 11/7/02, RJ 1807, en relació al fet que per obtenir una indemnització en base al lucre cessant, s’exigeix no tan sols una relació de causalitat entre la conducta determinada i els danys, sinó que s’exigeix també una actuació culposa de l’autor dels danys, que en els casos de responsabilitat aquiliana té un rigor especial.
* Sentència TSJC de data 17/7/03, RJ 2010, en relació a que el règim de responsabilitat extracontractual a les Valls d’Andorra conté pocs supòsits de responsabilitat objectiva i que l’obligació de reparar requereix com a criteri d’imputació l’existència d’un paràmetre subjectiu, com la culpa o la negligència, s’ha de recordar que la Llei Aquília estableix que dins de la culpa, com a absència de la diligència deguda, en atenció a les circumstàncies concretes del supòsit, és suficient la culpa levíssima per a respondre dins de l’àmbit extracontractual.
* Sentència TSJC de data 9/6/05, RJ 2517, en relació al règim de responsabilitat extracontractual conté pocs supòsits de responsabilitat objectiva, el que significa que els òrgans judicials han d’atribuir l’obligació de reparar el dany causat conforme a criteris o paràmetres subjectius d’imputació , fonamentats en la noció de culpa, doncs la llei Aquília estableix que la culpa lleu és suficient per a integrar l’obligació de respondre in lege aquilia et levissima culpa venit.

També s'entén que causa dany qui proporciona l'ocasió

Et qui occasionem praestat, damnum fecisse videtur.
Paule: Digest 9, 2 Comentaris a la Llei Aquília, 30, 3 (D. 9.2.30.3)
* Sentència TS Mitra de data 25/4/79, RJ 228* Sentència TS Mitra de data 18/11/76, RJ 11, en relació a la regularitat causal entre el fet de l’home i el dany, en relació a un incendi.
* Sentència TSJC de data 15/9/94, RJ 109, en relació a la conducta imprudent del propietari del terreny, en no haver pres totes les mesures escaients per tal d’evitar els possibles danys, com a conseqüència d’un incendi del què si bé no s’ha determinat la causa, l’existència d’uns palets de fusta a l’aire lliure molt propers a la línia d’alta tensió, determinen una actitud imprudent subjecta a responsabilitat derivada de la llei Aquília.

El mateix Pomponi diu que en el preu de la compravenda, és naturalment lícit als contractants el fet d’enganyar-se

Idem pomponius ait in pretio emptionis et venditionis naturaliter licere contrahentibus se circumvenire.
Ulpià: Digest 4, 4 Dels menors de 25 anys, 16, 4 (D. 4.4.16.4)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/6/55, RJ 21
* Sentència TS Mitra de data 5/12/83, RJ 85, en relació la denúncia d’enriquiment injust del venedor respecte el preu de la compravenda.

Si dues persones haguessin actuat recíprocament amb dol dolent, no podran demandar-se entre elles per l’acció de dol

Si duo dolo malo fecerint, invicem de dolo non agent.
Marcià: Digest 4, 3 Del dol dolent, 36 (D. 4.3.36)
* Sentència TS Mitra de data 18/11/76, RJ 9, en relació a la compensació de la negligència recíproca, segons el principi negligentiae ad negligentiam admittitur compensatio.
* Sentència TS Mitra de data 15/6/81, RJ 46, en relació a la posició de contractant de bona fe.

Servi va definir el dol dolent com una determinada maquinació per tal d'enganyar algú simulant una cosa i fent-ne una altra

Dolum malum servius quidem ita definiit machinationem quandam alterius decipiendi causa, cum aliud simulatur et aliud agitur.
Ulpià: Digest 4, 3 Del dol dolent, 1, 2 (D. 4.3.1.2)
* Sentència TSJC de data 26/4/01, RJ 1575, en relació a la improcedència de la nul·litat del conveni de separació homologat per sentència ferma, per vici en el consentiment.

Els pactes que tenen causa immoral no s'han de complir; … si el pacte convingut és aliè a les coses privades no s’ha de complir. Per sobre de tot, s’ha d’advertir que el pacte sobre una cosa o amb una persona, no ha de perjudicar a una altra cosa o persona

Pacta, quae turpem causam continent, non sunt observanda …
… ante omnia enim animadvertendum est, ne conventio in alia re facta aut cum alia persona in alia re aliave persona noceat.

Paule: Digest 2, 14 Dels pactes, 27, 4 (D. 2.14.27.4)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 15/6/53, RJ 13
* Sentència TS Mitra de data 16/12/86, RJ 161, en relació a que els tercers a la societat puguin valer-se del contracte de societat i de l’existència dels vincles establerts entre els socis en tot allò que afavoreixi als creditors, malgrat el principi que el contracte societari tan sols produeix efectes entre els contractants.
* Sentència TS Mitra de data 19/5/87, RJ 192, en relació al principi de relativitat dels contractes en l’exercici de l’actio empti venditi, què es donen únicament entre comprador i venedor, sense possibilitat d’adreçar la reclamació contra terceres persones alienes al contracte, tal com es pretén mitjançant l’excepció de litisconsorci passiu necessari.
* Sentència TS Mitra de data 2/7/92, RJ 356, en relació al principi de relativitat dels contractes en la resolució del contracte d’arrendament, que solament es pot plantejar entre arrendador i arrendatari, essent indiferent la titularitat administrativa del negoci instal·lat en el local objecte de l’arrendament.
* Sentència TS Mitra de data 22/3/93, RJ 410, en relació al principi de relativitat dels contractes per la qual les relacions derivades del contracte de compravenda de mercaderia es donen entre les parts compradora i venedora, en exclusió de la responsabilitat del prestanoms.
* Sentència TSJC de data 2/2/95, RJ 241, en relació a la condemna tant del titular de la relació contractual, en mèrits del principi de relativitat dels contractes, com del fiduciari o titular ocult dels drets d’arrendament, a títol solidari, a retornar la finca a l’arrendador i al pagament de les quantitats conseqüència de l’ocupació indeguda, en l’arrendament d’una finca rústica.
* Sentència TSJC de data 12/1/95, RJ 217, en relació a la pretensió de rescabalament pels danys i perjudicis ocasionats per la inidoneïtat del local arrendat respecte una que no és part atorgant del contracte d’arrendament, segons el principi de relativitat dels contractes.
* Sentència TSJC de data 21/3/96, RJ 547, en relació a l’existència d’una excepció limitada al principi de relativitat dels contractes amb referència al contracte d’obra, ja que normalment es considera que s’ha d’atribuir per raons d’oportunitat i d’equitat una mena d’acció subrogatòria al subcontractista, que li permeti reclamar els seus crèdits a la persona o entitat que va encarregar l’obra, encara que no tingui cap relació contractual amb ell; però aquesta acció tan sols es dóna quan la persona que va encarregar l’obra no ha pagat tot el que s’havia convingut.
* Sentència TSJC de data 16/11/95, RJ 404, en relació al principi de relativitat dels contractes respecte la subcontractació d’obra.
* Sentència TSJC de data 27/10/94, RJ 136, en relació al principi de relativitat dels contractes pel qual els acords als què pugui haver arribat l’asseguradora amb la resta de perjudicats, no poden afectar ni vincular a qui ha sofert els danys, en no ser-ne part dels mateixos.
* Sentència TSJC de data 16/5/96, RJ 571, en relació al principi de relativitat dels contractes i la condició de tercer al contracte d’arrendament, què ha de respectar la situació possessòria del primer arrendatari derivada del seu contracte.
* Sentència TSJC de data 14/11/96, RJ 636, en relació al principi de relativitat dels contractes d’un contracte d’obres.
* Sentència TSJC de data 19/12/96, RJ 646, en relació al fet que les relacions derivades del contracte d’arrendament informàtic es donaven únicament entre la societat agent, com a part arrendadora, i la societat defenent com arrendatària, amb la conseqüència que està mancada de qualsevol fonamentació l’excepció de litisconsorci passiu necessari, per tal d’obligar l’agent a adreçar la seva demanda contra persones alienes al contracte d’arrendament.
* Sentència TSJC de data 16/1/97, RJ 714, en relació al principi de relativitat dels contractes entre comprador i venedor de la unitat immobiliària respecte la comunitat de propietaris, quins pactes no es poden oposar a un tercer creditor per raó de les despeses comunitàries.
* Sentència TSJC de data 13/3/97, RJ 743, en relació a la rescissió per lesió dels contractes, com a manifestació del principi de relativitat, per obtenir la ineficàcia d’un contracte per lesió en més de la meitat del preu just.
* Sentència TSJC de data 18/9/97, RJ 801, en relació al principi de relativitat dels contracte del posseïdor d’una unitat immobiliària respecte els atorgants de la compravenda de la mateixa.
* Sentència TSJC de data 18/12/97, RJ 829, en relació a la derogació del principi de relativitat dels contractes, ja que la relativitat del dret de crèdit no pot obstaculitzar que el creditor pugui fer efectiu el seu dret en front a qui no ha celebrat materialment el contracte, tal com succeeix amb els prestanoms.
* Sentència TSJC de data 8/4/98, RJ 944, en relació a la inaplicació del principi de relativitat dels contractes en matèria de ruïna d’edificis, doncs s’admet que l’adquirent pugui exercir les accions que se’n deriven d’aquest fet contra el contractista, encara que no hagi convingut amb ell cap vincle contractual.
* Sentència TSJC de data 14/5/98, RJ 950, en relació a l’excepció del principi de relativitat dels contractes, doncs quan una part contractant coneix que l’altra part actua com a fiduciari de terceres persones en el vincle contractual, s’estableix directament l’obligació entre l’altra part contractant i aquests tercers, que han de respondre de les obligacions al seu càrrec com si les haguessin assumit de forma personal.
* Sentència TSJC de data 14/5/98, RJ 955, en relació a la projecció processal del principi de relativitat dels contractes.
* Sentència TSJC de data 23/7/98, RJ 970, en relació al principi de relativitat dels contractes en un contracte d’arrendament de local comercial, sense que es pugui exigir cap responsabilitat al prestanoms del l’arrendatari, ja que la responsabilitat solidària del prestanoms i del titular real del negoci en front a tercers s’estableix per tal de protegir els tercers, que han confiat amb l’aparença de titularitat que es deriva de l’actuació de prestanoms, i si en el moment de convenir el contracte d’arrendament no apareixia l’aparença de titularitat, manca el pressupòsit necessari per a establir la responsabilitat solidària del prestanoms i del titular real del negoci en front de tercers.
* Sentència TSJC de data 11/3/99, RJ 1107, en relació al principi de relativitat dels contractes respecte la propietària d’un negoci, quina titularitat no ha constat mai en els registres públics, i no va intervenir en els contractes de compravenda.
* Aute TSJC de data 10/6/99, RJ 1275, en relació a la impossibilitat que el deutor demani que el fiador no pagui l’aval, en ser aliens al fiador els conflictes entre el deutor i creditor.
* Sentència TSJC de data 23/3/00, RJ 1344, en relació al fet que el mandat, com qualsevol contracte, tan sols produeix efectes entre les parts contractants, amb la conseqüència que si el mandatari no compleix de forma correcta les seves obligacions assumeix una responsabilitat únicament front el mandant, que no pot perjudicar els interessos del tercer que ha contractat de bona fe amb el mandatari, perquè ignorava que aquest actuava més enllà de les facultat que havia rebut per a la compravenda d’unes parcel·les de terreny.
* Sentència TSJC de data 29/6/00, RJ 1396, en relació a l’assumpció del deute per part d’un tercer, que produeix efecte únicament entre els contractants, però respecte al creditor que és un tercer al vincle contractual.
* Sentència TSJC de data 29/3/01, RJ 1563, en relació a l’aplicació del principi de relativitat dels contractes a la suspensió del contracte i als efectes de la suspensió.
* Sentència TSJC de data 11/11/02, RJ 1833, en relació al principi de relativitat dels contractes en l’àmbit del contracte d’assegurança.

El marge que fa termenal entre dos predis, és del de dalt

Margens.- Los margens que hi ha entre dos possessions vehinas, son de la superior.
Constitucions de Catalunya, volum 2, llibre 4, títol 2, Ordinacions de Sanctacilia, 52 (Cc. 2.4.2.52)
* Sentència TSJC de data 13/11/03, RJ 2035, en relació a l’acció reivindicatòria d’un talús, doncs si bé s’atribueix el marge que existeix entre dos finques veïnes a la superior, aquesta solució actua sempre que els límits entre les finques vinguin determinats pel talús o marge natural i en aquest cas s’entén que la línia de separació passa per la part de sota i el marge pertany al predi superior.

No s'adquireix possessió de servitud de llum per lluerna que no sigui legal o que posseeixi de més de 30 anys

De vista sobre terreno de altre.- Ningú pot allegar possessió de llum que rebia de part del Cel, ó de part de son vehí, si no es per lluerna que haja possehit per trenta anys.
Constitucions de Catalunya, volum 2, llibre 4, títol 2, Ordinacions de Sanctacilia, 14 (Cc. 2.4.2.14)
* Sentència TSJC de data 12/2/04, RJ 2152, en relació a la usucapió de la servitud de vistes i llums i de la seva constitució per destinació del pare de família.
* Sentència TSJC de data 12/2/04, RJ 2152, en relació a la possessió d’unes lluernes per més de 30 anys que faculten al seu torn el dret d’obligar al veí que vol edificar a deixar una androna per a rebre llums directes d’aquest veí.

Ningú no pot al·legar possessió de llum, sinó és per lluerna que posseeixi de més de 30 anys, o per escriptura

De lluerna.- Si la hagués possehida per trenta anys, ó la tingués en forsa de algun instrument, y lo vehí volgués acostarse obrant, deu apartarse de la dita lluerna ó lluernas quatre palms de destre en quadro.
Constitucions de Catalunya, volum 2, llibre 4, títol 2, Ordinacions de Sanctacilia, 2 (Cc. 2.4.2.2)
* Sentència TSJC de data 12/2/04, RJ 2152, en relació a la possessió d’unes lluernes per més de 30 anys faculten al seu torn el dret d’obligar al veí que vol edificar a deixar una androna per a rebre llums directes d’aquest veí.

Els béns adquirits per particulars o corporacions, a títol lucratiu o onerós, als 30 anys han prescrit a favor seu, i són irreivindicables per tercer per raó de vici en el títol d'adquisició o d'haver-se adquirit sense títol; i deixen de respondre de les càrregues anteriors a l’adquisició ignorades per l’adquirent

Constitucions de Catalunya volum 1, llibre 7, títol 2, llei 6 (Cc. 1.7.2.6)
* Sentència TSJC de data 11/7/02, RJ 1804, en relació a la usucapió de béns de béns immobles per la seva possessió contínua durant 30 anys sense interrupció ni títol legítim amb bona o mala fe, doncs el transcurs dels 30 anys ha d’ésser tingut per títol legítim de propietat.

Qui edifica en sòl aliè, perd l'edificació a benefici d'aquell de qui és el sòl. Si ho ha fet amb bona fe, té el dret de què aquest li reintegri el preu dels materials utilitzats i les despeses d'edificació, encara que per qualsevol motiu s'hagi vist forçat a abandonar-la; i aquell de qui es el sòl, pot descomptar-li el preu de son lloguer, pel temps que l’hagués ocupat. Si ha edificat amb mala fe, no té dret a aquestes reintegracions. Tampoc té aquest dret si, havent edificat amb bona o mala fe, abandona l'edificació voluntàriament. El mateix s'aplica amb relació a qui sembra, planta o arrenca sòl o terra d’altri.

Constitucions de Catalunya, volum 1, llibre 7, títol 1, Usatge si quis in alieno (Cc. 1.7.1)
* Aute TSJC de data 25/9/03, RJ 2102, en relació a l’exercici del dret de retenció en l’àmbit dels drets successoris de la llegítima i l’hereu fiduciari, quan es produeix una connexió material entre el bé que es posseeix i el crèdit originat, com és l’existència de despeses necessàries o útils realitzades en el bé, els danys originats a conseqüència de la possessió del bé o quan de bona fe s’edifica en sòl aliè.
* Sentència TSJC de data 12/2/04, RJ 2150, en relació a qui ha construït en sòl d’altri ostenta front el propietari del sòl un ius retentionis com a garantia legal dels crèdits dels quals és titular, si la seva actuació ha estat de bona fe. S’entén que actua de la mala fe quan ho fa en contra de la voluntat de propietari.
* Sentència TSJC de data 14/5/04, RJ 2184, en relació a l’exigència de la bona que impedeix donar lloc a l’enderroc d’una part de l’edifici construït en terreny d’altri, quan aquest res va dir durant la construcció havent-se edificat a la seva vista, ciència i paciència, i un cop acabada reivindica el terreny i l’enderroc parcial de l’edificació, no essent d’aplicació el precepte contingut en les Constitucions de Catalunya, per quan la norma catalana no resol el problema de les construccions extralimitades.

Ningú pot transferir a altri més dret del que ell mateix tingui

Nemo plus iuris ad alium transferre potest, quam ipse haberet.
Ulpià: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 54 (D. 50.17.54)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 30/5/58, RJ 29
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 18/9/65, RJ 84
* Sentència TSJC de data 14/5/98, RJ 950, en relació a que el dret de propietat formal o fiduciari mai pot considerar-se títol idoni per a convertir els adquirents en propietaris reals o vertaders de les finques.

Són despeses “voluntàries” les que tan sols serveixen per a decoració de la cosa, però que no n’augmenten el fruit, com els jardins i els brolladors, els estucats i les pintures

“Voluptariae” sunt, quae speciem dumtaxat ornant, non etiam fructum augent; ut sint viridia et aquae salientes, incrustationes, loricationes, picturae.
Paule: Digest 50, 16 De la significació de les paraules, 79, 2 (D. 50.16.79.2)
* Sentència TSJC de data 18/12/97, RJ 824, en relació a les millores voluntàries introduïdes per l’arrendatari en l’objecte de l’arrendament per tal de fer més agradable el local, que no donen dret a reclamar una indemnització, sinó únicament al ius tollendi.

La construcció cedeix al sòl

Superficies solo cedi (semper enim superficiem solo cederet).
Ulpià: Digest 43, 17 De l’interdicte “uti possidetis”, 3, 7 (D. 43.17.3.7)
* Sentència TSJC de data 14/5/04, RJ 2184, en relació a l’accessió, considerant-se com a principal el sòl al qual s’incorpora l’edifici que és l’accessori, respecte a una qüestió de construcció extralimitada.

Sense possessió no es pot assolir la usucapió

Sine possessione usucapio contingere non potest.
Licini Rufí: Digest 41, 3 De les usurpacions i usucapions, 25 (D. 41.3.25)
* Sentència del TSJC de data 18/12/01, RJ 1645, en relació a que per adquirir per usucapió el dret de propietat, s’ha de posseir la cosa en concepte de propietari durant el temps necessari per usucapir, amb la conseqüència que en el cas de contracte fiduciari, el fiduciari, mentre es comporta com a tal, no pot usucapir enfront al fiduciant.

No s'entén que hagi adquirit la possessió, qui l’ha aconseguida de manera que no pugui retenir-la

Non videtur possessionem adeptus is qui ita nactus est, ut eam retinere non possit.
Lavolè: Digest 41, 2 De com s’adquireix o es perd la possessió, 22 (D. 41.2.22)
* Sentència TSJC de data 11/7/02, RJ 1804, en relació a la usucapió per la possessió de l’immoble pacífica, ininterrompuda com a amo durant més 30 anys, per la qual el nu propietari posseïa de manera mediata mitjançant l’usufructuari, essent títol vàlid i eficaç per a la usucapió, que aprofita al posseïdor i a l’hereu del posseïdor en acceptar l’herència, i l’acceptació es retrotrau al moment de l’obertura de la successió que és tant com dir a la mort del causant.

Si el meu procurador o el tutor d’un pupil haguessin lliurat una cosa seva com si fos meva o del pupil, no perden per això la seva propietat i l’alienació és nul·la, doncs ningú pot perdre la seva propietat per error

En seguiment del princpi Nemo errans rem suam amittit.
Ulpià: Digest 41, 1 De l’adquisició del domini de les coses, 35 (D. 41.1.35)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 13/7/63, RJ 65
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 18/9/65, RJ 84

El simple lliurament no transmet sense més el domini, sinó tan sols si hagués estat precedit d’una venda o altra justa causa per la qual es justifiqui el lliurament

Numquam nuda traditio transfert dominium, sed ita, si venditio aut aliqua iusta causa praecesserit, propter quam traditio sequeretur.
Paule: Digest 41, 1 De l’adquisició del domini de les coses, 31, pr. (D. 41.1.31.pr.)
* Sentència TS Mitra de data 15/12/86, RJ 175, en relació al necessari concurs de títol i mode per a la cessió del domini, en la interpretació de l’existència d’un carrer o pas en un compravenda.

Quan un propietari hagués edificat en un solar amb materials d’altri, s’entén que aquest és el propietari de l’edifici, doncs tot el que s'edifica cedeix al sòl, però no per això el propietari dels materials deixa de ser-ho, sinó que tan sols se li impedeix de reivindicar-los o reclamar-los per l’acció exhibitòria

En seguiment del principi Omne quod inaedificatur solo cedit.
Gai: Digest 41, 1 De l’adquisició del domini de les coses, 7, 10 (D. 41.1.7.10)
* Sentència TSJC de data 14/5/04, RJ 2184, en relació a l’accessió, considerant-se com a principal el sòl al qual s’incorpora l’edifici que és l’accessori, respecte a una qüestió de construcció extralimitada.

L'edifici segueix el dret del sòl

Ius soli sequetur aedificium.
Paule: Digest 13, 7 De l’acció pignoratícia i la contrària, 21 (D. 13.7.21)
* Sentència TSJC de data 2/3/95, RJ 276, en relació a l’aplicació d’aquest principi per determinar qui va pagar el cost de construcció d’un hotel, en un terreny propietat de la filla instituïda hereva, si bé la titularitat administrativa del mateix és de la mare; tot als efectes de determinar el cabal hereditari i determinació de la llegítima.
* Sentència TSJC de data 14/5/04, RJ 2184, en relació a l’accessió, considerant-se com a principal el sòl al qual s’incorpora l’edifici que és l’accessori, respecte a una qüestió de construcció extralimitada.
* Sentència TSJC de data 18/11/04, RJ 2255, en relació a l’accessió respecte la construcció d’un xalet en un parcel·la adquirida per ambdós consorts.

En una cosa comú cap dels copropietaris pot, sense consentiment de l’altre, fer res en motiu de la servitud o prohibir que un altre ho faci, doncs ningú pot tenir una servitud en cosa pròpia

D’acord amb el principi Nulli res sua servit.
Paule: Digest 8, 2 De les servituds dels predis urbans, 26 (D. 8.2.26)

* Sentència del Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 29/11/55, RJ 24

* Sentència del Jutge d’Apel·lacions Obiols de data Obiols de data 26/11/60, RJ 39

La simple possessió de la casa que es compra en una ciutat aliena, no constitueix domicili

Sola domus possessio, quae in aliena civitate comparatur, domicilium non facit.
Papinià: Digest 50, 1 De la llei municipal i dels habitants, 17, 13 (D. 50.1.17.13)
* Sentència TSJC de data 8/2/01, RJ 1551, en relació a la determimació del domicili als efectes de la Llei Qualificada del Matrimoni, respecte un habitatge radicat a Barcelona.

Si es deu alguna cosa a una corporació, no es deu a cadascun dels seus membres; i el que deu la corporació no ho deuen els seus membres

Si quid universitati debetur, singulis non debetur; nec quod debet universitas singuli debent.
Ulpià: Digest 3, 4 De quan es demandi en nom d’una corporació o contra ella, 7, 1 (D. 3.4.7.1)
* Sentència TSJC de data 18/12/01, RJ 1645, en relació a la personalitat de les fundacions fiduciàries, segons les masses de béns anomenades pel dret romà universitas, que poden tenir uns deutes propis que s’han de fer efectius amb càrrec al seu patrimoni i poden actuar per mitjà d’un representant, però que això impliqui que tinguin una personalitat jurídica independent.
En relació a les previsions del dret romà respecte les fundacions, que troben els seus orígens en les donacions i llegats modals de béns o de diners que el dret romà preveia i que els particulars feien amb la finalitat de mantenir el culte als avantpassats o amb fins assistencials; o la possibilitat de crear institucions amb unes finalitats de caràcter social, com a entitats que assumien la càrrega d’executar la voluntat del fundador, que podien tenir deutes propis i podien actuar mitjançant un representant, sense que això impliqués l’atribució de personalitat jurídica independent (Vol. I. 19. Associacions i fundacions: El dret de fundació en l’ordenament jurídic andorrà: Reconeixement legal, pàg. 648).

A ningú li és permès anar contra els seus propis actes

Venire contra proprium factum nulli conceditur.
* Sentència TSJC de data 22/12/99, RJ 1217, en relació a la compravenda d’unes accions d’una societat mercantil i del coneixement que de les mateixes en tenien o podien tenir els compradors.
* Sentència TSJC de data 14/5/07, RJ 2182, en relació a la doctrina dels actes propis que exigeix una prova concloent i segura que l’autor d’un acte el va realitzar amb la finalitat de crear, modificar o extingir una relació jurídica de manera que no es pot tornar enrere del que va fer.

Cert és que atempta contra la llei qui entenent clarament les seves paraules actua contra el seu esperit

Certum est quod is committit in legem, qui legis verba complecteus, contra legis mititur voluntatem.
Decretals de Bonifaci VIII, 6, 88 (Dc. regla 88)
* Sentència TSJC de data 16/3/00, RJ 1333, en relació a que ni el contracte ni els preceptes de la llei poden fer viable que al seu empara l’arrendador pogués desconèixer i conculcar el principi fonamental de bona fe en l’exercici dels drets; negant haver donat autorització verbal per al sotsarrendament, adduint la manca d’autorització escrita per aconseguir el desnonament de l’arrendatari el sotsarrendatari.

No és lícit retractar-se del que ha estat fet legítimament, encara que després sobrevingui alguna cosa que podia haver justificat que no es fes

Factum legitime retractari non debet, licet casus postea eveniat a quo non potuit inchoari.
Decretals de Bonifaci VIII, 6, 73 (Dc. regla 73)
* Sentència TSJC de data 22/12/99, RJ 1217, en relació a la compravenda d’unes accions d’una societat mercantil i del coneixement que de les mateixes en tenien o podien tenir els compradors.
* Sentència TSJC de data 30/11/00, RJ 1443, en relació a la interdicció d’anar contra els seus propis actes, d’aplicació en l’acceptació de la divisió dels béns comunals (concòrdia).
* Sentència TSJC de data 26/4/01, RJ 1573, en relació a la doctrina dels actes propis en relació l’anul·lació de les clàusules del conveni de separació, per error de dret en determinar el règim econòmic dels esposos.
* Sentència TSJC de data 18/10/01, RJ 1636, en relació els elements de prova a l’assoliment d’un acord transaccional entre les parts litigants.
* Aute TSJC de data 8/3/02, 1877, en relació a la submissió dels socis d’una societat a la clàusula arbitral recollida en els estatuts, sense que es pugui pretendre el contrari ni desdir-se.

Ningú no s'ha d'enriquir mitjançant perjudici ni detriment d'altri

Locupletari non debet aliquis cum alterius iniuria vel iactura.
Decretals de Bonifaci VIII, 6, 48 (Dc. regla 48)
* Sentència TSJC de data 21/10/99, RJ 1202, en relació a l’enriquiment injust de qui va rebre satisfactòriament els treballs i materials de la instal·ladora, si aquesta no els cobrés.
* Sentència TSJC de data 22/12/99, RJ 1227, en relació a l’enriquiment injust en un contracte d’arrendament, per la indemnització per ocupació indeguda.
* Sentència TSJC de data 13/4/00, RJ 1368, en relació a la moderació de la clàusula penal, per abusiva, d’un contracte d’arrendament.

L'útil no ha de ser viciat per l'inútil

Utile non debet per inutile vitiari.
Decretals de Bonifaci VIII, 6, 37 (Dc. regla 37)
* Sentència TSJC de data 27/1/00, RJ 1314, en relació a la nul·litat parcial imperativa d’un contracte d’assegurança, a títol de sanció civil que s’imposa per tal de mantenir la vigència d’una norma imperativa per damunt del principi d’autonomia privada, i que determina la substitució del pacte nul convingut que predisposa el legislador amb la finalitat de protegir la part contractual que es troba en situació d’inferioritat i mantenint l’eficàcia del contracte rectificat.

No pot canviar-se una decisió en perjudici d’altri

Mutare quis consilium non potest in alterius detrimentum.
Decretals de Bonifaci VIII, 6, 33 (Dc. regla 33)
* Sentència TSJC de data 22/12/99, RJ 1217, en relació a la compravenda d’unes accions d’una societat mercantil i del coneixement que de les mateixes en tenien o podien tenir els compradors.
* Sentència TSJC de data 16/3/00, RJ 1333, en relació a que ni el contracte ni els preceptes de la llei poden fer viable que al seu empara l’arrendador pogués desconèixer i conculcar el principi fonamental de bona fe en l’exercici dels drets; negant haver donat autorització verbal per al sotsarrendament, adduint la manca d’autorització escrita per aconseguir el desnonament de l’arrendatari el sotsarrendatari.
* Sentència TSJC de data 20/7/00, RJ 1402, en relació al principi que ningú pot anar contra els seus propis actes, després d’haver acceptat la liquidació de les relacions contractual d’arrendament.
* Sentència TSJC de data 30/11/00, RJ 1443, en relació a la interdicció d’anar contra els seus propis actes, d’aplicació en l’acceptació de la divisió dels béns comunals (Concòrdia).
* Sentència TSJC de data 26/4/01, RJ 1573, en relació a la doctrina dels actes propis en relació l’anul·lació de les clàusules del conveni de separació, per error de dret en determinar el règim econòmic dels esposos.
* Sentència TSJC de data 26/4/01, RJ 1575, en relació a la improcedència de la nul·litat del conveni de separació homologat per sentència ferma, per vici en el consentiment.
* Sentència TSJC de data 18/10/01, RJ 1636, en relació els elements de prova a l’assoliment d’un acord transaccional entre les parts litigants.
* Sentència TSJC de data 11/11/02, RJ 1836, en relació al reconeixement de deute fet en l’acte de notificació de l’embargament preventiu, negat en contestar la demanda.
* Aute TSJC de data 8/3/02, RJ 1877, en relació a la submissió dels socis d’una societat a la clàusula arbitral recollida en els estatuts, sense que es pugui pretendre el contrari ni desdir-se.

Qui ha acceptat no pot després desdir-se de l’acceptació

Quod semel placuit, amplius disciplere non potest.
Decretals de Bonifaci VIII, 6, 21 (Dc. regla 21)
* Sentència TSJC de data 22/12/99, RJ 1217, en relació a la compravenda d’unes accions d’una societat mercantil i del coneixement que de les mateixes en tenien o podien tenir els compradors.
* Sentència TSJC de data 16/3/00, RJ 1333, en relació a que ni el contracte ni els preceptes de la llei poden fer viable que al seu empara l’arrendador pogués desconèixer i conculcar el principi fonamental de bona fe en l’exercici dels drets; negant haver donat autorització verbal per al sotsarrendament, adduint la manca d’autorització escrita per aconseguir el desnonament de l’arrendatari el sotsarrendatari.
* Sentència TSJC de data 20/7/00, RJ 1402, en relació al principi que ningú pot anar contra els seus propis actes, després d’haver acceptat la liquidació de les relacions contractual d’arrendament.
* Sentència TSJC de data 30/11/00, RJ 1443, en relació a la interdicció d’anar contra els seus propis actes, d’aplicació en l’acceptació de la divisió dels béns comunals (concòrdia).
* Sentència TSJC de data 26/4/01, RJ 1573, en relació a la doctrina dels actes propis en relació l’anul·lació de les clàusules del conveni de separació, per error de dret en determinar el règim econòmic dels esposos.
* Sentència TSJC de data 26/4/01, RJ 1575, en relació a la improcedència de la nul·litat del conveni de separació homologat per sentència ferma, per vici en el consentiment.
* Sentència TSJC de data 18/10/01, RJ 1636, en relació els elements de prova a l’assoliment d’un acord transaccional entre les parts litigants.
* Aute TSJC de data 8/3/02, RJ 1877, en relació a la submissió dels socis d’una societat a la clàusula arbitral recollida en els estatuts, sense que es pugui pretendre el contrari ni desdir-se.

Convé restringir el que és desfavorable i ampliar el que afavoreix

Odia restringi et favores convenit ampliari / Favorabilia sunt amplianda odiosae sunt restringenda.
Decretals de Bonifaci VIII, 6, 15 (Dc. regla 15)
* Sentència TSJC de data 11/7/02, RJ 1804, en relació a la prova de la condició de fill il·legítim o adulterí per determinar la capacitat sucessòria, i del principi constitucional prohibitiu de tota discriminació per raó de naixença.

Tothom pot renunciar a allò que s'ha donat en el seu favor

Omnes licentiam habent his quae pro se introducta sunt renuntiare.
Codi 2, 3 Dels pactes, 29, 1 (C. 2.3.29.1)
* Sentència TSJC de data 29/5/97, RJ 760, en relació a la renúncia de les quantitats que tenia dret a percebre segons el contracte d’arrendament, prevalent a la interpretació respecte a una eventual reducció de la renda.

Si es fes el que la llei prohibeix fer, que no tan sols sigui nul, sinó que es tingui per no fet

Ea quae lege fieri prohibentur, si fuerint facta, non solum inutilla, sed pro infectis etiam habentur.
Codi 1, 14 De les lleis, de les constitucions dels prínceps i dels edictes, 5, 1 (C. 1.14.5.1)
* Sentència TSJC de data 30/11/00, RJ 1451, en relació a la nul·litat del contracte com a conseqüència de ser contrari a dret, si bé d’interpretació restrictiva en el sentit que l’eficàcia de cada llei prohibitiva s’ha d’establir exclusivament després d’haver estat interpretada d’acord amb el seu sentit i finalitats i sense prejutjar un resultat determinat; d’aplicació als contractes privats que vulneren disposicions administratives.

És just per dret natural que ningú s'enriqueixi en perjudici i lesió d'altri

Iure naturae aequum est neminem cum alterius detrimento et iniuria fieri locupletiorem.
Pomponi: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 206 (D. 50.17.206)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 30/5/58, RJ 29
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Saura de data 22/11/67, RJ 79
* Sentència Tribunal Superior Mitra de data 18/3/77, RJ 180
* Sentència Tribunal Superior Mitra de data 3/4/78, RJ 19, en relació a la imposició de costes.
* Sentència Tribunal Superior Mitra de data 15/1/85, RJ 97, en relació a la invalidesa del pacte contractual, que deixa sense dret a exigir una indemnització.
* Sentència Tribunal Superior Mitra de data 20/6/85, RJ 109, en relació al dret a la indemnització per danys i perjudicis causats fins a la recuperació de la possessió, per la resolució del contracte de promesa de compravenda.
* Sentència Tribunal Superior Sala Civil de data 22/2/95, RJ 265, en relació a la desestimació a la pretensió del deutor de satisfer el deute segons li permeti la seva situació econòmica.
* Sentència Tribunal Superior Sala civil de data 10/7/97, RJ 782, en relació a una acció d’enriquiment injust, en seguiment a un contracte de compravenda de mercaderies.
* Sentència Tribunal Superior Sala civil de data 21/10/99, RJ 1202, en relació a l’enriquiment injust de qui va rebre satisfactòriament els treballs i materials de la instal·ladora, si aquesta no els cobrés.
* Sentència Tribunal Superior Sala civil de data 22/12/99, RJ 1227, en relació a l’enriquiment injust en un contracte d’arrendament, per la indemnització per ocupació indeguda.

No s'ha de permetre als particulars, el que públicament es pot fer per mitjà del magistrat, per tal de no donar ocasió a majors pertorbacions

Non est singulis concedendum, quod per magistratum publice possit fieri, ne occasio sit maioris tumultus faciendi.
Paule: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 176, pr. (D. 50.17.176.pr.)
* Aute Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 20/6/58, RJ 30
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols de data 22/10/61, RJ 48
* Sentència del TS Sala civil de data 19/6/97, RJ 774, en relació al requisit d’integritat del pagament, i així el creditor no té perquè acceptar un pagament parcial en pagament dels danys i perjudicis ocasionats.

Quan se succeeix a algú, no és just que ens perjudiqui el que no perjudicava aquell a qui hem succeït

Cum quis in alii locum successerit, non est aequum ei nocere hoc, quod adversus eum non nocuit, in cuius locum successit.
Ulpià: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 156, 2 (D. 50.17.156.2)
* Sentència Tribunal Superior de la Mitra de data 9/5/75, RJ 2, en relació a la interpretació de l’actuació respecte l’extinció de drets.

No es considera que actua amb violència qui usa del seu dret i exerceix l'acció ordinària

Non videtur vim facere, qui iure suo utitur et ordinaria actione experitur.
Paule: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 155, 1 (D. 50.17.155.1)
* Sentència Tribunal Superior de la Mitra de data 21/12/79, RJ 27, en relació a la superació del principi qui iure utitur nemini laedit pel sentit social i funcional de la propietat.

A cadascú ha de perjudicar-li el seu propi fet, no a l’adversari

Factum cuique suum, non adversario nocere debet.
Paule: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 155, pr. (D. 50.17.155.pr.)
* Sentència Jutge d’Apel·lacions Obiols, de data 22/8/55, RJ 23
* Sentència TS Mitra, de data 18/11/76, RJ 9, en relació a la doctrina dels actes propis com a veritable cos jurídic d’inexcusable aplicació a les relacions bilaterals o als actes unilaterals transcendits.
* Sentència TS Mitra, de data25/4/79, RJ 22, en relació a la doctrina dels actes propis davant l’acceptació d’una lletra de canvi.
* Sentència TS Mitra, de data 5/12/83, RJ 82, en relació al dret a la jurisdicció respecte una reclamació de danys morals, producte de les manifestacions fetes en el procés per responsabilitat mèdica.
* Sentència TSJ Sala civil, de data 27/10/94, RJ 136, en relació a l’obligació de l’asseguradora d’atendre els danys ocasionats per l’assegurat, atesa la conformitat amb la causalitat de l’accident.
* Sentència TSJ Sala civil, de data 6/4/95, RJ 306, en relació a l’aplanament parcial formulat pel defenent.
* Sentència TSJ Sala civil, de data 25/5/95, RJ 334, en relació a l’admissió de l’eficàcia del pacte estatutari que fa referència al compromís arbitral, que no es pot negar en apel·lació.
* Sentència TSJ Sala civil, de data 26/10/95, RJ 391, en relació a la doctrina dels actes propis respecte la competència territorial dels tribunals.
* Sentència TSJ Sala civil, de data 15/2/96, RJ 521, en relació a la mala fe processal.
* Sentència TSJ Sala civil, de data 14/11/96, RJ 632, en relació al reconeixement de la titularitat d’una finca com a hereva fideïcomissària, i de la usucapió de la mateixa.
* Sentència TSJ Sala civil, de data 29/11/96, RJ 642, en relació a la doctrina dels actes propis en l’acceptació de la submissió a arbitratge de la qüestió litigiosa, que com a derivació del principi general de la bona fe, de l’excepció de dol i de la vinculació als comportaments anteriors són suficients per crear en l’altra part la lògica d’una expectativa bé material, bé processal, vedant-se la possibilitat que un litigant adopti en el procés una actitud incompatible i contrària al que precedentment havia afirmat i acceptat.
* Sentència TSJ Sala civil, de data 20/5/99, RJ 1144, en relació a la doctrina dels actes propis d’aplicació al reconeixement de la condició de titular fiduciari d’un negoci.
* Aute TSJ, Sala civil, de data 10/6/99, RJ 1275, en relació a l’embargament preventiu d’un aval obtingut amb frau, en haver ocultat a la Batllia el compromís de no oposar-se a l’execució de l’aval que se li havia concedit amb aquesta condició.
* Sentència TSJ, Sala civil, de data 15/11/01, RJ 1640, en relació a la confusió entre dues societats per eludir el compliment d’obligacions.

A qui sap i consenteix, no se’l enganya

Nemo videtur fraudare eos, qui sciunt et consentiunt.
Ulpià: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 145 (D. 50.17.145)
* Sentència TSJ Sala civil, de data 22/12/99, RJ 1217, en relació a la compravenda d’unes accions d’una societat mercantil i del coneixement que de les mateixes en tenien o podien tenir els compradors.
* Sentència TSJ Sala civil, de data 13/10/00, RJ 1430, en relació a la impossibilitat que les parts contractants es reclamin recíprocament les culpes del contracte societat, i s’han d’atenir al que varen convenir assumit les pèrdues en la proporció que varen pactar.
* Sentència TSJ Sala civil, de data 30/11/00, RJ 1443, en relació a la interdicció d’anar contra els seus propis actes, d’aplicació en l’acceptació de la divisió dels béns comunals (Concòrdia).
* Sentència TSJ Sala civil, de data 26/4/01, RJ 1573, en relació a la doctrina dels actes propis en relació l’anul·lació de les clàusules del conveni de separació, per error de dret en determinar el règim econòmic dels esposos.
* Sentència TSJ Sala civil, de data 18/10/01, RJ 1636, en relació els elements de prova a l’assoliment d’un acord transaccional entre les parts litigants.
* Sentència TSJ Sala civil, de data 14/5/04, RJ 2184, en relació a l’exigència de la bona que impedeix donar lloc a l’enderroc d’una part de l’edifici construït en terreny d’altri, quan aquest res va dir durant la construcció havent-se edificat a la seva vista, ciència i paciència, i un cop acabada reivindica el terreny i l’enderroc parcial de l’edificació.

El que s'ha admès contra la raó del dret, no ha de ser portat fins a les seves últimes conseqüències

Quod contra rationem iuris receptum est, non est producendum ad consequentia.
Paule: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 141, pr. (D. 50.17.141.pr.)
* Aute TSJ Sala civil, de data 10/2/00, RJ 1463, en relació al principi pel qual qualsevol interpretació o enteniment del dret que porti a l’absurd s’ha de rebutjar, d’aplicació en la caducitat de les mesures cautelars adoptades en una separació matrimonial.

Es considera que el qui no fa el que ha de fer, actua contra el que està prohibit, perquè deixa de fer; doncs es considera que el qui fa el que no ha de fer, no fa el que se li ha manat de fer

Qui non facit quod facere debet, videtur facere adversus ea, quia non facit; et qui facit quod facere non debet, non videtur facere id quod facere iussus est.
Paule: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 121 (D. 50.17.121)
* Sentència TSJ Sala civil, de data 13/3/96, RJ 545, en relació a l’estimació de la demanda reconvencional en motiu d’unes obres fetes a càrrec de l’agent contravenint el tenor de l’obligació que havia assumit, atenent el caràcter de defectuosos de les mateixes.
* Sentència TSJ Sala civil, de data 29/4/99, RJ 1127, en relació a l’incompliment substancial de les obligacions del comitent en un contracte d’obra, que determina la impossibilitat d’exigir la contraprestació a la qual tindria dret si hagués a reclamar si hagués complert correctament.
* Sentència TSJ Sala civil, de data 30/6/99, RJ 1169, en relació a l’incompliment del contracte d’obra per contravenció d’allò que s’havia convingut, el que determina l’obligació de reparar els danys i perjudicis que es deriven de l’incompliment.
* Sentència TSJ Sala civil, de data 29/3/01, RJ 1564, en relació a la indemnització que es reclama pel compliment defectuós d’unes obligacions contractuals per part del deutor, fet que permet reclamar al perjudicat l’import dels perjudicis que ha sofert.

En totes els casos cal atendre sempre a l’equitat, però encara més en el dret

In omnibus quidem, maxime tamen in iure aequitas spectanda est.
Paule: Digest 50, 17 De les diverses regles del dret antic, 90 (D. 50.17.90)
* Sentència TSJ Sala civil, de data 22/7/99, RJ 1178, en relació a l’aplicació de l’equitat per temperar una clàusula penal per retard en el compliment de l’obligació.
* Sentència TSJ Sala civil, de data 28/6/02, RJ 1799, en relació a les clàusules abusives d’un contracte d’un contracte d’adhesió.