Article II. – 4:303: Un dret o benefici pot ser rebutjat

DCFR II. – 4:303: Un dret o benefici pot ser rebutjat
Quan un acte jurídic unilateral confereix un dret o un benefici a la persona a qui va adreçat, aquesta persona pot rebutjar-lo mitjançant notificació a qui ha fet l’acte, sempre que aquesta notificació es faci sense demora i abans que el dret o benefici hagi estat acceptat expressament o tàcita. En aquest rebuig, el dret o benefici es considera com si mai hagués estat concedit.

Article II. – 4:301: Requisits per a un acte jurídic unilateral

Secció 3: Altres actes jurídics

DCFR II. – 4:301: Requisits per a un acte jurídic unilateral
Els requisits d’un acte jurídic unilateral són:
(a) que la part que ha fet l’acte tingui la intenció d’estar legalment sotmesa o d’assolir els efectes jurídics corresponents;
(b) que l’acte sigui suficientment determinant, i
(c) que la notificació de l’acte arribi a la persona a qui s’adreça o, si l’acte és adreçat al públic en general, que l’acte es faci públic mitjançant anuncis públics, comunicació pública o d’una altra manera.

Article II. – 4:211: Els contractes no subscrits a través de l'oferta i acceptació

DCFR II. – 4:211: Els contractes no subscrits a través de l’oferta i acceptació
Les regles d’aquesta secció s’aplicaran, amb les modificacions pertinents, tot i que el procés de conclusió del contracte no pugui ser analitzat en termes d’oferta i acceptació.

PECL Article 2:211. Contractes no conclosos mitjançant oferta i acceptació
Les regles d’aquesta secció s’aplicaran, amb les necessàries adaptacions, fins i tot quan el procés de conclusió del contracte no pogués analitzar-se en termes d’oferta i acceptació.

Article II. – 4:210: La confirmació formal del contracte entre les empreses

DCFR II. – 4:210: La confirmació formal del contracte entre les empreses
Si les empreses han celebrat un contracte, però no l’han plasmat en un document final, i sense dilacions indegudes una part envia a l’altra un avís en forma de text en un suport durador que pretén ser una confirmació del contracte, però que endemés conté elements addicionals o diferents, aquests termes formaran part del contracte a menys que:
(a) les condicions alterin substancialment les condicions del contracte, o
(b) el destinatari s’oposi a aquestes condicions sense demora injustificada. Continue reading

Article II. – 4:209: Conflicte en relació a les condicions normals

DCFR II. – 4:209: Conflicte en relació a les condicions normals
(1) S’entén que el contracte existeix si les parts han arribat a un acord, encara que l’oferta i l’acceptació posin de relleu conflictes en relació a les condicions normals. Les condicions habituals formen part del contracte en la mesura que siguin comunes pel que fa al fons.
(2) No obstant això, el contracte no es perfecciona, si una de les parts:
(a) ha indicat abans, de manera explícita, i no a través de termes estàndards, una intenció de no estar vinculat per un contracte sobre la base de l’apartat (1), o
(b) sense demora injustificada, informa a l’altra part d’aquesta intenció. Continue reading

Article II. – 4:208: Modificació de l’acceptació

DCFR II. – 4:208: Modificació de l’acceptació
(1) Una resposta de l’interessat que manifesta o implica termes addicionals o diferents que alterin substancialment les condicions de l’oferta, es considera un rebuig i una nova oferta.
(2) La resposta que dóna una aprovació formal a una oferta opera com una acceptació, encara que manifesti o impliqui termes addicionals o diferents, sempre que no alterin substancialment les condicions de l’oferta. Els termes addicionals o diferents passen a formar part del contracte.
(3) No obstant això, aquesta resposta és considera com un rebuig de l’oferta si:
(a) l’oferta limita expressament l’acceptació als termes de l’oferta; Continue reading

Article II. – 4:207: Acceptació tardana

DCFR II. – 4:207: Acceptació tardana
(1) L’acceptació tardana no és menys efectiva com acceptació, si sense demora indeguda, l’oferent informa al destinatari què la considera com a una acceptació efectiva.
(2) Si una carta o una altra comunicació que contingui una acceptació tardana s’indica que ha estat enviada en circumstàncies tals, que si la seva transmissió hagués estat normal hauria arribat a l’oferent en el moment oportú, l’acceptació tardana tindrà els efectes de l’acceptació a menys que, sense dilacions indegudes, l’oferent informi al destinatari que l’oferta es considera que ha caducat. Continue reading

Article II. – 4:206: Termini d'acceptació

DCFR II. – 4:206: Termini d’acceptació
(1) L’acceptació de l’oferta és efectiva tan sols si arriba a l’oferent dins del termini establert per l’oferent.
(2) Si el termini no ha estat establert per l’oferent, l’acceptació tindrà efecte tan sols si arriba a l’oferent dins d’un termini raonable.
(3) En cas que una oferta pugui ser acceptada per execució d’un acte sense notificació a l’oferent, l’acceptació tindrà efecte tan sols si l’acte es realitza dins del termini d’acceptació establert per l’oferent o, si no s’ha fixat termini concret, en un termini de temps raonable. Continue reading

Article II. – 4:205: Moment de la celebració del contracte

DCFR II. – 4:205: Moment de la celebració del contracte
(1) Si l’acceptació ha estat enviada per l’interessat, es conclou el contracte quan l’acceptació arriba al oferent.
(2) En el cas d’acceptació en motiu de la conducta, el contracte es conclou quan la notificació de la conducta arriba al oferent.
(3) Si en mèrits de l’oferta, dels costums que les parts hagin establert entre elles, o d’un ús, el destinatari pot acceptar l’oferiment de fer un acte sense notificació a l’oferent, el contracte quedarà celebrat quan l’interessat comenci a realitzar l’acte.
Continue reading

Article II. – 4:204: Acceptació

DCFR II. – 4:204: Acceptació
(1) Tota forma de declaració o conducta de l’interessat és una acceptació si indica assentiment respecte de l’oferta.
(2) El silenci o la inactivitat no equivalen per si mateixos a l’acceptació.

PECL Article 2:204. Acceptació
1. Tota declaració o conducta del destinatari de l’oferta que indiqui conformitat amb la mateixa, constitueix una acceptació.
2. El silenci o la inactivitat no constitueixen per sí mateixos acceptació.

Article II. – 4:202: Revocació de l'oferta

DCFR II. – 4:202: Revocació de l’oferta
(1) L’oferta pot ser revocada si la revocació arriba al destinatari abans que l’interessat hagi enviat l’acceptació o, en cas que per la seva conducta s’entengui que ha acceptat, abans que el contracte s’hagi celebrat.
(2) L’oferta adreçada al públic en general pot ser revocada pels mateixos mitjans que van ser emprats per fer l’oferta.
(3) Tanmateix, la revocació d’una oferta no és efectiva si:
(a) l’oferta estableix que és irrevocable;
(b) l’oferta assenyala un termini concret per a la seva acceptació, o Continue reading

Article II. – 4:105: Modificació, només en una forma concreta

DCFR II. – 4:105: Modificació, només en una forma concreta
(1) En el contracte la clàusula que requereix un acord en una forma concreta per modificar qualsevol dels seus pactes, o posar fi a la relació contractual, tan sols estableix la presumpció que aquest acord no està destinat a ser jurídicament vinculant, a menys que es compleixin els requisits de forma.
(2) Una part podrà, atenent les declaracions o conducta de l’altra part, oposar-se a fer valer la clàusula de fusió si l’altra part ha confiat raonablement en aquestes declaracions o conducta.

Continue reading

Llibre verd de la Comissió Europea per donar major coherència al dret contractual

La Comisión Europea ha presentat el proppassat dia ú de juliol el Llibre Verd per avançar cap a un dret contractual europeu per a consumidors, una iniciativa per a l’apropament del dret contractual en els diferents Estats membres, amb l’objecte d’eliminar barreres en el mercat interior, davant les diferències del règim contractual dels estats membres (veure nota de premsa).
Les principals opcions que apunta la Comissión són les següents:
- la publicació a Internet d’unes normes sobre contractes tipus que podrien utilitzar-se en el mercat únic d’Europa.
- una «caixa d’eines» (vinculant o no) per a ús dels legisladors de la UE quan adoptin una legislació nova per garantir unes normes millors i més coherents. Continue reading

Article II. 4:104: Clàusula de fusió

DCFR II. – 4:104: Clàusula de fusió
(1) Si el document contractual conté un pacte objecte de negociació individual assenyalant que el document incorpora tots els termes del contracte (una clàusula de fusió), no formen part del contracte les declaracions anteriors, compromisos o acords que no estiguin incorporats en el document.
(2) Si la clàusula de fusió no és objecte de negociació individual, tan sols s’estableix la presumpció que les parts pretenien que les seves declaracions anteriors, compromisos o acords, no havien de formar part del contracte. Aquesta regla no pot ser exclosa o restringida.
(3) Les declaracions prèvies de les parts poden ser utilitzades per interpretar el contracte. Continue reading

Article II. – 4:103: Un acord suficient

DCFR II. – 4:103: Un acord suficient
(1) L’acord és suficient si:
(a) les condicions del contracte han estat suficientment definides per les parts per tal que el contracte pugui causar efectes, o
(b) els termes del contracte, o els drets i obligacions de les parts en virtut del mateix, podent ser suficientment establerts per tal que el contracte produeixi efectes.
(2) Si una de les parts es nega a atorgar el contracte, a menys que les parts hagin acordat algun aspecte específic, no existeix cap contracte, llevat que no s’hagi assolit un acord sobre aquell extrem.

Continue reading

Article II. – 4:102: Com es determina la voluntat

DCFR II. – 4:102: Com es determina la voluntat
La voluntat d’una part de concloure una relació jurídica vinculant o d¡assolir algun altre efecte legal, s’estableix a partir de les declaracions de la part o de les seves actuacions, tal com raonablement les pot haver entès l’altra part.

PECL Article 2:102. Intenció
La voluntat d’una part d’obligar-se per contracte es determinarà a partir de les seves declaracions o la seva conducta, tal com aquestes fossin enteses raonablement per l’altra part.

Article II. – 3:501: Responsabilitat per danys i perjudicis

Secció 5: Danys i perjudicis per incompliment de les obligacions previstes en aquest capítol

DCFR II. – 3:501: Responsabilitat per danys i perjudicis
(1) Quan una norma en aquest capítol fa responsable a una de les parts de la pèrdua causada a l’altra part per la violació d’un dret, l’altra part té dret a una indemnització per aquesta pèrdua.
(2) S’aplicaran de manera adaptada les normes establertes en els articles III. – 3:704 (Pèrdua atribuïble al creditor) i III. – 3:705 (Reducció de les pèrdues), entenent-se la referència a l’incompliment de l’obligació com una referència a la violació dels drets.

Article II. – 3:401: Inexistència de l’obligació derivada de la manca de resposta

Secció 4: Béns o serveis no sol licitats

DCFR II. – 3:401: Inexistència de l’obligació derivada de la manca de resposta
(1) Si l’empresa lliura béns no demanats, o presta serveis no sol·licitats per un consumidor:
(a) no sorgeix cap contracte de la manca de resposta per part del consumidor o de qualsevol altra acció o inacció per part del consumidor en relació amb aquests béns i serveis; i
(b) cap obligació extracontractual sorgeix des de l’adquisició per part del consumidor, la retenció, el rebuig o la utilització de les mercaderies o la recepció de la prestació dels serveis. Continue reading

Article II. 3:302: Violació de la confidencialitat

DCFR II. – 3:302: Violació de la confidencialitat
(1) Si en el decurs de les negociacions una de les parts proporciona informació confidencial a l’altra, l’altra part té el deure de no revelar aquesta informació ni utilitzar per a fins propis o altres, s’acabi celebrant o no el contracte.
(2) En aquest article per “informació confidencial” s’entén la informació que, ja sigui per la seva naturalesa o per les circumstàncies en què s’hagi obtingut, la part que la rep sap, o raonablement podia saber, que aquesta informació era confidencial.
Continue reading

Article II. – 3:301: Negociacions contràries a la bona fe i el tracte just

Secció 3: Negociació i deures de confidencialitat

DCFR II. – 3:301: Negociacions contràries a la bona fe i el tracte just
(1) Una persona és lliure per negociar i no li és exigible cap responsabilitat si no s’assoleix cap acord.
(2) Una persona que ha iniciat negociacions té el deure de negociar, de conformitat amb la bona fe i al tracte just, i no trencar les negociacions de manera contrària a la bona fe i al tracte just. Aquest dret no podrà ser exclòs o limitat per contracte. Continue reading

Article II. – 3:202: Justificant de recepció

DCFR II. – 3:202: Justificant de recepció
(1) L’empresa que ofereix la possibilitat de celebrar un contracte per via electrònica, sense que sigui necessària la comunicació individual de conclusió del mateix, té l’obligació de comunicar per via electrònica la recepció de l’oferta o la seva acceptació per l’altra part.
(2) Si l’altra part no rep el justificant de recepció o el rep amb demora injustificada, podrà revocar l’oferta o resoldre el contracte.
(3) L’empresa serà responsable de les pèrdues causades a l’altra part per un incompliment de l’obligació prevista en el paràgraf (1). Continue reading

Article II. – 3:201: Correcció d'errors d’inici

Secció 2: Obligació d’evitar errors d’inici i d’acusar recepció

DCFR II. – 3:201: Correcció d’errors d’inici
(1) L’empresa que té la intenció de celebrar un contracte per via electrònica sense la comunicació individual de conclusió del mateix, té l’obligació de posar a disposició de l’altra part mitjans tècnics adients, efectius i accessibles per identificar i corregir errors d’inici abans que l’altra part faci o accepti una oferta.
(2) Quan una persona conclou un contracte en error per causa de l’incompliment de l’empresa a complir amb les seves obligacions en virtut del paràgraf (1), l’empresa serà responsable de les pèrdues causades a l’altra part per aquest incompliment. Tot això, sense perjudici dels recursos que poden interposar d’acord amb el previst en l’article II. – 7:201 (error).
(3) En les relacions entre l’empresa i el consumidor, les parts no podran, en perjudici del consumidor, excloure l’aplicació d’aquest article, o no aplicar-lo o modificar els seus efectes.

Article II. – 3:109: Recursos per incompliment de l’obligació d'informació

DCFR II. – 3:108: Informació sobre l’adreça i identitat de l’empresa
(1) Quan en virtut d’aquest capítol l’empresa té l’obligació de proporcionar informació sobre la seva adreça i identitat, complirà amb aquesta obligació únicament quan la informació contingui:
(a) el nom de l’empresa;
(b) el nom comercial que pugui ser rellevant atenent al contracte en qüestió;
(c) el número d’inscripció en qualsevol registre oficial, i el nom d’aquest registre; Continue reading

Article II. – 3:108: Informació sobre l’adreça i identitat de l’empresa

DCFR II. – 3:108: Informació sobre l’adreça i identitat de l’empresa
(1) Quan en virtut d’aquest capítol l’empresa té l’obligació de proporcionar informació sobre la seva adreça i identitat, complirà amb aquesta obligació únicament quan la informació contingui:
(a) el nom de l’empresa;
(b) el nom comercial que pugui ser rellevant atenent al contracte en qüestió;
(c) el número d’inscripció en qualsevol registre oficial, i el nom d’aquest registre; Continue reading

Article II. – 3:107: Informació sobre els preus i càrrecs addicionals

DCFR II. – 3:107: Informació sobre els preus i càrrecs addicionals
Quan en virtut d’aquest capítol l’empresa té l’obligació de proporcionar informació sobre el preu, complirà amb aquesta obligació únicament quan:
(a) inclogui informació sobre els eventuals dipòsits a pagar, despeses de ports, impostos addicionals i altres obligacions, quan aquests poden ser indicats per separat;
(b) si el preu exacte no pot ser indicat, quan doni informació sobre la base de càlcul que permet al consumidor conèixer el preu; i
(c) si el preu no és paga en una sola vegada, quan inclogui informació sobre el calendari de pagaments.

Article II. – 3:106: La claredat i la forma de la informació

DCFR  II. – 3:106: La claredat i la forma de la informació
(1) El deure de subministrar la informació imposada a una empresa en mèrits del present capítol, no es compleix a menys que les condicions d’aquest article hagin estat complertes.
(2) La informació ha de ser clara i precisa, i expressada en termes clars i comprensibles.
(3) Quan les regles dels contractes específics requereixin d’informació que s’ha de proporcionar en un suport durador o en una altra forma específica, s’haurà de fer sempre d’aquesta manera. Continue reading

Article II. – 3:105: Formació per via electrònica

DCFR II. – 3:105: Formació per via electrònica
(1) Si el contracte s’ha de celebrar per mitjans electrònics i sense comunicació individual, l’empresa té l’obligació de proporcionar informació, abans de l’altra part faci o accepti una oferta, sobre els següents assumptes:
(a) els passos tècnics que s’han d’adoptar per tal de celebrar el contracte;
(b) si el document contractual serà presentat, o no, per l’empresa i si aquest serà accessible;
(c) els mitjans tècnics per identificar i corregir errors d’introducció abans que l’altra part faci o accepti l’oferta; Continue reading

Article II. – 3:104: Els drets d'informació de comunicació a distància en temps real

DCFR II. – 3:104: Els drets d’informació de comunicació a distància en temps real
(1) En iniciar la comunicació a distància en temps real amb un consumidor, l’empresa té el deure d’oferir, en primer lloc la informació explícita sobre el seu nom i la finalitat comercial del contacte.
(2) La comunicació a distància en temps real es constitueix mitjançant la comunicació a distància directa i immediata de manera que una de les parts pot interrompre l’altra en el marc de la comunicació. Inclou telèfon i mitjans electrònics, com ara veu sobre protocol d’internet i d’internet relacionats amb el xat, però no inclou la comunicació per correu electrònic. Continue reading

Article II. – 3:103: Deure d'informació en celebrar un contracte amb un consumidor que està en desavantatge particular

DCFR II. – 3:103: Deure d’informació en celebrar un contracte amb un consumidor que està en desavantatge particular
(1) En el cas de les transaccions que situen al consumidor en una posició de desavantatge informatiu significatiu pel mitjà tècnic emprat per a la contractació, la distància física entre les empreses i els consumidors, o la naturalesa de la transacció; l’empresa té l’obligació, segons correspongui a les circumstàncies, a proporcionar informació clara sobre les principals característiques de qualsevol mercaderia, altres actius o serveis que pot prestar, el preu, la direcció i la identitat de l’empresa amb la qual el consumidor està fent transaccions, els termes del contracte, els drets i obligacions d’ambdues parts contractants, i qualsevol altre dret de desistiment o procediment de retracte. Continue reading

Article II. – 3:102: Drets específics dels consumidors respecte les empreses de comercialització

DCFR   II. – 3:102: Drets específics dels consumidors respecte les empreses de comercialització
(1) Quan una empresa comercialitza béns, altres actius o serveis, a un consumidor, l’empresa té el deure de no donar informació enganyosa.
La informació és enganyosa si falseja o omet fets essencials que el consumidor mitjà pot esperar que se li ha de donar per una decisió informada sobre la conveniència d’adoptar mesures encaminades a la celebració d’un contracte.
En avaluar el que un consumidor mitjà pot esperar que se li doni, s’han de tenir en compte totes les circumstàncies i les limitacions del mitjà de comunicació emprat. Continue reading

Article II. – 3:101: Obligació de divulgar informació sobre béns, altres actius i serveis

Capítol 3: Màrqueting i deures precontractuals

Secció 1: Els drets d’informació

DCFR  II. – 3:101: Obligació de divulgar informació sobre béns, altres actius i serveis
(1) Abans de la celebració d’un contracte de subministrament de mercaderies, altres béns o serveis per una empresa a una altra persona, l’empresa té l’obligació de revelar a l’altra persona la informació relativa a les mercaderies, altres béns o serveis que es puguin prestar i que l’altra persona pugui esperar raonablement, tenint en compte les normes de qualitat i el rendiment que seria normal en aquestes circumstàncies.
(2) En avaluar la informació que l’altra persona pot raonablement esperar que es reveli, el criteri que s’ha d’aplicar, si l’altra persona també és una empresa, és si el fet de no proporcionar la informació s’aparta de les bones pràctiques comercials.

Article II. – 2:105: Càrrega de la prova

DCFR  II. – 2:105: Càrrega de la prova
(1) Si una persona que es consideri objecte de discriminació per un dels motius esmentats a II. – 2:101 (Dret a no ser objecte de discriminació), estableix davant d’un tribunal o una altra autoritat competent, fets que permetin presumir que hi ha hagut aital discriminació, correspon a l’altra part demostrar que no hi ha hagut aquesta discriminació.
(2) El paràgraf (1) no s’aplica als procediments en els quals correspon a l’òrgan jurisdiccional o a una altra autoritat competent investigar els fets del cas.

Article II. – 2:104: Indemnització

DCFR II. – 2:104: Indemnització
(1) Si una persona és objecte de discriminació en contra del que s’estableix a II. – 2:101 (Dret a no ser objecte de discriminació) i després, sense perjudici dels recursos que poden estar disponibles en el Llibre VI (Responsabilitat extracontractual pels danys causats a un altre), pot recórrer als recursos per incompliment d’una obligació en el Llibre III, capítol 3 (inclosos els danys per la pèrdua econòmica i no econòmics).
(2) Qualsevol reparació que es concedeixi ha de ser proporcional a la lesió o lesions previstes, si b´ñe l’efecte dissuasori dels recursos pot ser tingut en compte.

Dictamen del Comitè econòmic i social de la UE per a l'harmonització del dret privat

El Comitè econòmic i social de la UE en data 27/5/10 ha emès un Dictamen intitulat en versió francesa “Le 28e régime – une option pour moins légiférer au niveau communautaire” INT/499 CESE 758/2010, en el qual es contè una valoració sobre si és possible una règim normatiu opcional per harmonitzar determinats àmbits d’activitat econpmica en el mercat únic.

Article II. – 2:102: Significat de la discriminació

DCFR II. – 2:102: Significat de la discriminació
(1) Per “discriminació” s’entendrà tota conducta, o situació, com aquelles esmentades en l’article anterior, per la qual:
(a) una persona és tractada de manera menys favorable que una altra, sigui, hagi estat o pugui ser tractada en una situació comparable, o
(b) una disposició, criteri o pràctica aparentment neutres que posa a un grup de persones en una posició de desavantatge particular respecte a un altre grup diferent de persones.
(2) La discriminació també inclou l’assetjament per motius com ara els esmentats en l’article anterior. “L’assetjament” és la conducta (incloent la conducta de naturalesa sexual), que atempta contra la dignitat d’una persona, especialment quan aquesta conducta crea un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu, o que pretén fer-ho.
(3) Qualsevol instrucció per discriminar també constitueix una discriminació.

Article II. – 2:101: Dret a no ser víctima de discriminació

Capítol 2: La no discriminació

DCFR II. – 2:101: Dret a no ser víctima de discriminació
Una persona té dret a no ser discriminat per raó de sexe o origen ètnic o racial en relació amb un contracte o un altre acte jurídic que tingui per objecte facilitar l’accés, o el subministrament de béns, a altres actius o serveis que estan a disposició del públic.

Enllaç relacionat : La protección contra la discriminación mediante el derecho privado

Article II. – 1:110: "Condicions no negociades individualment"

DCFR II. – 1:110: “Condicions no negociades individualment”
(1) Un terme establert per una part no és objecte de negociació individual, si l’altra part no ha estat capaç d’influir en el seu contingut, en particular perquè s’ha redactat prèviament, sigui o no com a part de les condicions estàndard.
(2) Si una part dóna una selecció de termes a l’altra part, un terme no serà considerat com a objecte de negociació individual pel sol fet que l’altra part esculli un terme d’aquella selecció.
(3) Si es discuteix si un terme establert per una de les parts en el marc dels termes estàndard ha estat negociat individualment, aquesta part té la càrrega de provar que ha estat així.
(4) En un contracte entre una empresa i un consumidor, l’empresa assumeix la càrrega de la prova que un terme establert per l’empresa s’hagi negociat individualment.
(5) En els contractes entre una empresa i un consumidor, les condicions elaborades per una tercera persona es consideren que han estat establertes per l’empresa, llevat que el consumidor les hagués introduït en el contracte.

Article II. – 1:107: Contractes mixtos

DCFR II. – 1:107: Contractes mixtos
(1) Als efectes d’aquest article un contracte mixt és un contracte que conté:
(a) les parts corresponents a dos o més de les categories dels contractes regulats específicament en aquests principis, o
(b) una part que pertanyi a alguna d’aquestes categories i una altra part que s’inclogui en la categoria de contractes que es regeixen únicament per les normes aplicables als contractes en general.
(2) Quan un contracte és mixt, a menys que això sigui contrari a la naturalesa i l’objecte del contracte, són aplicables les normes de cada categoria, amb les adaptacions escaients, a la part corresponent del contracte i els drets i obligacions que es deriven de la mateixa.
(3) El paràgraf (2) no serà aplicable quan:
(a) una norma estableixi que un contracte mixt ha de ser considerat que pertany principalment a una categoria, o
(b) en els casos no inclosos en el paràgraf anterior, una part d’un contracte mixt és de fet tan predominant que no seria raonable no considerar-lo que pertany fonamentalment a una categoria.
(4) En els casos previstos en l’apartat (3) les normes aplicables a la categoria en què el contracte pertany principalment (la categoria principal) són aplicables al contracte i els drets i obligacions que se’n deriven. Tanmateix, les regles aplicables a alguns elements del contracte que pertanyen a una altra categoria s’apliquen amb algunes adaptacions apropiades fins allà on sigui necessari regular aquells elements i a condició que no estiguin en conflicte amb les regles aplicables a la categoria principal.
(5) Res en aquest article no evita l’aplicació d’algunes regles obligatòries.

Article II – 1:106: Formulari

DCFR II. – 1:106: Formulari
(1) Un contracte o altre acte jurídic no s’haurà d’atorgar, fer-se o provar per escrit, ni estarà subjecte a cap altre requisit de forma.
(2) Quan un contracte o altre acte jurídic no sigui vàlid tan sols per raó de l’incompliment d’una exigència particular respecte a la forma, una part (la primera part) és responsable de qualsevol pèrdua soferta per l’altra (la segona part), que ha actuat erròniament, però que de manera raonable, ha tingut la creença que era vàlid si la primera part:
(a) sabia que no era vàlid;
(b) sabia o podia raonablement esperar saber que la segona part estava actuant en eventual perjudici propi en la creença equivocada que era vàlid, i
(c) mitjançant actuacions contràries a la bona fe i al tracte just, va continuar amb aquesta actuació.

Continue reading

Article II – 1:105: El coneixement imputat, etc.

DCFR II. – 1:105: El coneixement imputat, etc.
Si una persona, que amb l’assentiment d’una part, estava involucrada en l’atorgament d’un contracte o acte jurídic, o en l’exercici d’un dret o execució d’una obligació en virtut del mateix: (a) sabia o preveia un fet, o com fos tenia coneixement o previsió d’un fet o (b) va actuar de forma deliberada o amb qualsevol altre estat volutiu que impliqui aquest coneixement, previsió o estat d’ànim; se li imputa a la part.
Continue reading

Article II – 1:104: Usos i pràctiques

DCFR II. – 1:104: Usos i pràctiques
(1) Les parts en un contracte estan obligades pels usos pels quals s’han posat d’acord i la pràctica que han establert entre elles.
(2) Les parts estan obligades per qualsevol ús que es considera d’aplicació general per les persones en la mateixa situació que les parts, excepte quan l’aplicació d’aquest ús no sigui raonable.
(3) Aquest article s’aplica a altres actes jurídics sense que sigui necessària cap adaptació.
Continue reading

Article II – 1:103: Efecte vinculant

DCFR II. – 1:103: Efecte vinculant
(1) Un contracte vàlid és vinculant per les parts.
(2) Un compromís unilateral vàlid és vinculant per a la persona si està destinat a ser jurídicament vinculant sense necessitat d’aprovació.
(3) Aquest article no impedeix la modificació o extinció de qualsevol dret o l’obligació resultant per acord entre el deutor i el creditor o del previst per la llei.

PECL Article 2:107. Promeses obligatòries sense acceptació
Una promesa feta amb la intenció d’obligar-se jurídicament sense necessitat d’acceptació, és vinculant.

Article II – 1:102: Autonomia de les parts

DCFR II. – 1:102: Autonomia de les parts
(1) Les parts són lliures de fer un contracte o acte jurídic i per determinar el seu contingut, subjecte a qualsevol regla aplicable.
(2) Les parts podran excloure l’aplicació de qualsevol de les següents regles relatives als contractes o altres actes jurídics, o els drets i obligacions que es deriven dels mateixos, o no aplicar o modificar els seus efectes, llevat disposició en contra.
(3) La previsió en el sentit que les parts no poden excloure l’aplicació d’una norma o deixar d’aplicar o variar els seus efectes no impedeix a que una part renunciï a un dret que ja ha sorgit i del qual aquesta part sigui conscient.
Continue reading

Article II – 1:101: Significat de "contracte" i "acte jurídic"

Llibre II Contractes i altres actes jurídics

Capítol 1: Disposicions generals

DCFR II. – 1:101: Significat de “contracte” i “acte jurídic”
(1) Un contracte és un acord que té per objecte donar lloc a una relació jurídica vinculant o tenir algun efecte jurídic. És un acte jurídic bilateral o multilateral.
(2) Un acte jurídic és qualsevol declaració o acord, ja sigui expressa o implícita de la conducta, que va destinat a produir efectes jurídics com a tals. Pot ser unilateral, bilateral o multilateral.

Article I – 1:110: Còmput dels terminis

DCFR I. – 1:110: Còmput dels terminis
(1) Les disposicions d’aquest article s’aplicaran en relació al còmput del temps per a qualsevol propòsit sotmès a aquestes normes.
(2) Sense perjudici de les següents disposicions d’aquest article:
(a) un termini expressat en hores comença al principi de la primera hora i acaba amb l’expiració de l’última hora del termini;
(b) un termini expressat en dies s’inicia a principis de la primera hora del primer dia i acaba amb el final de l’última hora de l’últim dia del termini;
Continue reading

Article I – 1:109: Advertència

DCFR I. – 1:109: Advertència
(1) Aquest article s’aplica en relació al lliurament de notificació feta per qualsevol motiu sota aquestes regles. “Avís” inclou la comunicació d’informació o d’un acte jurídic.
(2) La notificació podrà fer-se per qualsevol mitjà adequat a les circumstàncies.
(3) La notificació tindrà efecte quan arribi al seu destinatari, llevat que se’n prevegi un efecte retardat. Continue reading

Article I – 1:108: Definicions a l'annex

DCFR I. – 1:108: Definicions a l’annex
(1) Les definicions a l’annex s’apliquen amb caràcter general a aquestes regles llevat que el context requereixi una altra cosa.
(2) Quan es defineix una paraula, les altres formes gramaticals de la paraula tenen el significat corresponent.

PECL Article 1:301. Definicions
En aquests principis, llevat que el context requereixi una altra cosa: Continue reading

Article I – 1:107: "Signatura" i expressions similars

I. – 1:107: “Signatura” i expressions similars
(1) Una referència a la signatura d’una persona inclou la referència a la signatura manuscrita d’aquella persona, signatura electrònica o signatura electrònica avançada, i les referències a tot el que hagi estat signat per una persona s’han d’interpretar en conseqüència.
(2) Una firma “manuscrita” significa el nom, o signe representatiu, d’una persona, escrita a mà per aquesta mateixa persona als efectes d’autenticació.
(3) Una “signatura electrònica” significa les dades en forma electrònica adjuntades o lògicament associades a altres dades electròniques, i que serveixen com a mètode d’autenticació.
(4) Una “signatura electrònica avançada” significa una signatura electrònica que:
(a) està únicament vinculada al signant;
(b) permet la identificació del signant;
(c) està creada utilitzant significats que poden ser mantinguts sota el control exclusiu del signant, i
(d) vinculada a les dades a què fa referència de manera que qualsevol canvi ulterior de les mateixes sigui detectable.
(5) En aquest article, per “electrònica” s’entén el relatiu a la tecnologia d’equips elèctrics, digitals, magnètics, sense fils, òptiques i electromagnètiques, o similars.

Article I – 1:106: "Per escrit" i expressions similars

DCFR I. – 1:106: “Per escrit” i expressions similars
(1) Als efectes d’aquest reglament, és una declaració “per escrit” si està en forma de text i amb caràcters intel·ligibles, llegible directament des de paper o un altre suport durador tangible.
(2) “Forma de text”, un text que s’expressa en caràcters alfabètics o altres caràcter intel•ligibles en qualsevol suport que permeti la lectura, la gravació de la informació continguda en el text i la seva reproducció en forma tangible.
(3) «Suport durador»: qualsevol material en el qual la informació s’emmagatzema de manera que sigui accessible per a una futura consulta durant un període de temps adequat per als fins de la informació, i que permeti la reproducció exacta d’aquesta informació.
Continue reading

Article I – 1:105: "Consumidor" i "negoci"

DCFR I. – 1:105: “Consumidor” i “negoci”
(1) “Consumidor”: tota persona física que actua principalment per a fins que no estan relacionats amb la seva activitat comercial, industrial o professional.
(2) “Negoci”: tota persona física o jurídica, independentment de si és de propietat pública o privada, que actuï amb un propòsit relacionat amb el comerç per compte propi, treball o professió, encara que la persona no tingui la intenció d’obtenir un benefici en el curs de l’activitat.
(3) Una persona que està inclosa en els dos paràgrafs anteriors es considera que només se li aplica l’apartat (1) en relació amb una norma que proporcionaria una protecció per a aquesta persona si aquesta persona fos un consumidor, i en qualsevol altra cas, només se li pot aplicar el paràgraf (2).

Article I – 1:104: Raonabilitat

DCFR I. – 1:104: Raonabilitat
La raonabilitat ha de ser objectivament comprovada, considerant la naturalesa i finalitat del que s’està fent, atenent les circumstàncies del cas i per qualsevol usos i pràctiques rellevants.

PECL Article 1:302. Definició del que és raonable
Per a aquests principis, el que s’hagi d’entendre per raonable s’ha de jutjar segons el que qualsevol persona de bona fe, que es trobés en la mateixa situació que les parts contractants, consideraria com a tal. Especialment, per determinar allò que sigui raonable, haurà de tenir-se en compte la naturalesa i objecte del contracte, les circumstàncies del cas i els usos i pràctiques del comerç o del ram d’activitat a què el mateix es refereixi.

Enllaç relacionat: Precio de compra indeterminable, consumidor y acción de reducción del precio: ¿son compatibles en el Draft Common Frame of Reference?

La Comissió Europea convoca un grup d'experts jurídics per buscar solucions en l'àmbit del Dret contractual

La Comissió europea ha fet ha fet públic mitjançant una nota de premsa, la convocatòria d’un grup d’experts jurídics per buscar solucions en l’àmbit del Dret contractual amb l’objectiu d’impulsar el comerç transfronterer i de reforçar els drets dels consumidors, que estudiaran la manera de millorar el Dret contractual a la Unió Europea. El grup de 18 experts en legislació sobre contractes, advocats i representants dels consumidors es va reunir el proppassat 21 de maig a Brussel.les, per primera vegada. El proper estiu, la Comissió posarà en marxa una consulta pública sobre la forma més adient de millorar la coherència del Dret contractual de la UE. El Parlament Europeu i el Consell participen com a observadors en les reunions del Grup.

Continue reading

Article I – 1:103: La bona fe i tracte just

DCFR Article I. – 1:103: La bona fe i tracte just
(1) L’expressió “de bona fe i tracte just” es refereix a una norma de conducta caracteritzada per l’honestedat, la franquesa i la consideració dels interessos de l’altra part en la transacció o relació en qüestió.
(2) És, en particular, contrari a la bona fe i tracte just quan una de les parts actua en contradicció amb declaracions pròpies anteriors o du a terme accions en detriment de l’altra part quan aquesta ha confiat en elles.

Enllaç relacionat: Los contratos ilegales en el derecho privado europeo.

Article I – 1:102: Interpretació i desenvolupament

DCFR 1:102: Interpretació i desenvolupament
(1) Aquestes regles han de ser interpretades i desenvolupades de forma autònoma i de conformitat amb els seus objectius i els principis subjacents en les mateixes.
(2) Han de ser llegides a la llum d’altres instruments aplicables que garanteixin els drets humans i les llibertats fonamentals, i en les lleis constitucionals.
(3) Pel que fa a la seva interpretació i desenvolupament s’ha de tenir en compte la necessitat de promoure:
(a) la uniformitat d’aplicació; Continue reading

Article I – 1:101: Àmbit d'aplicació previst

Llibre primer

Disposicions generals

DCFR: I. – 1:101: Àmbit d’aplicació previst
(1) Aquestes normes estan destinades a ser emprades principalment en relació als contractes i altres actes jurídics, els drets contractuals i no contractuals, obligacions i qüestions relacionades amb la propietat.
(2) No estan destinades a ser emprades, o emprades sense modificació o suplement, en relació als drets i obligacions de naturalesa de dret públic, llevat disposició en contra, en relació amb: Continue reading

Dret contractual europeu

En aquesta secció sota la rúbrica “Nulla dies sine linea” hem presentat cada dia, i ho seguirem fent, cites del Corpurs Iuris Civilis, fonamentalment del Digest, així d’altres de dret canònic i de les Constitucions i altres drets de Catalunya, que conformen l’inveterat ius comune, d’invocació diària per davant els nostres tribunals, tal com posem de relleu en cadascuna de les cites amb l’ús que en fan els nostres tribunals; secció que troba en el necessari complement amb “Plets del Digest“.

Continue reading